La plaça del silenci
La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra amb la persecució policial i l’exclusió social. Una realitat que fou dura i que, malgrat tot, no hem aconseguit eradicar.
Chueca, una plaça que ara ja forma part de l’imaginari LGTB, és el centre de la història que ens explica Rafael Herrero. La normalització LGTB que ara viu la plaça, el barri, pot sobtar amb aquesta mirada enrera de tant sols quaranta anys.
El contrast entre la realitat quotidiana actual i la realitat d’uns anys enrera també es reflecteixen en el contrast que hi ha entre les contradiccions del protagonista que creia haver vist a prop la llibertat amb la mort del dictador i, alhora, veu com els seus amics són amenaçats i morts violentament i la seva pròpia por.
La violència LGTBfoba és l’eix que vertebra la història i la denúncia que la novel·la destaca. Denúncia la violència i la hipocresia, les complicitats que té la discriminació i l’aniquilació violenta de persones LGTB.
La plaza del silencio, és una novel·la negra que mostra, denúncia i… enganxa. Ha estat publicada per l’editorial Al revés, que té una col·leció interessant de novel·la negra i que també ha publicat autores de referència per al col·lectiu LGTB com Susana Hernández. La plaza del silencio és plena de flash backs en la que l’autor, periodista de llarga trajectòria, també plasma els seus propis records. I també, plena de contradiccions dels personatges amb la seva sexualitat, les seves pors i la seva llibertat.
