Etiquetes Entrades etiquetades amb "política"

política

Si el 2016 va ser l’any en el que des del Govern de la Generalitat es va emprendre el desplegament efectiu de la llei 11/2014, ha estat el 2017 l’any en el que hem recollit els primers fruits dels esforços que hi hem destinat. Esforços compartits de les entitats, dels i les professionals que hi treballen, del personal de la funció pública, local, comarcal i de la Generalitat i d’altres agents. Destaquem, del global de la feina que hem dut a terme en col·laboració, la primera fase del desplegament de la xarxa de Serveis d’Atenció Integral (SAI) LGBTI arreu de Catalunya.

Convençudes que els drets de les persones han de poder fer-se efectius en qualsevol lloc del territori, i molt especialment allà on resideixen les persones, al llarg del 2017 hem posat en funcionament, amb la complicitat d’ajuntaments i consells comarcals, 20 Serveis d’Atenció Integral LGBTI des de l’Alt Urgell a la Ribera d’Ebre. Els podeu veure aquí . Posem també de relleu l’aprovació, per part del Govern, del deure d’intervenció en el cas de ser víctimes o testimonis de qualsevol vulneració de drets per motiu d’identitat sexual o expressió de gènere. Aquesta instrucció, en la que destaca la obligatorietat d’intervenir  i la manera específica de fer-ho, ha estat posada en coneixement a tots els treballadors i treballadores de la funció pública catalana, dels que més de 1.300, d’àmbits que van de presons a agricultura, passant –naturalment- per ensenyament, ja han fet formació en la matèria aquest any.

I naturalment, en els casos en els que s’han produït vulneracions de drets, s’ha actuat en matèria sancionadora, tal i com preveu la llei. El 2017 s’han tramitat 140 incidències i s’han gestionat 51 denúncies, de les quals 22 penals, 1 laboral i 28 administratives.  D’aquestes 28 s’han derivat 6 sancions administratives, d’entre les que destacaríem la del bus que promovia la Transfòbia, la del professor que a l’aula va menystenir les persones homosexuals o els insults a una parella que fou increpada a la via pública. A banda de totes les sancions penals imposades per via judicial. Volem agrair de manera expressa totes les persones que de manera valenta s’adrecen a l’administració (Xarxa de SAI, Mossos d’Esquadra, 012) per denunciar una vulneració de drets. Sense elles l’acció administrativa i penal no seria possible.
 
Som conscients que aquestes són només les primeres passes d’un llarg camí. A casa nostra i arreu del món. On només 25 països, a tancament d’any 2017, reconeixen el matrimoni homosexual – ens felicitem de la recent incorporació d’Alemanya i Austràlia-. Nosaltres no només tenim aquest dret reconegut, sinó una bona llei de protecció de molts altres drets, i una societat i administracions amb clara voluntat de fer efectiva aquesta protecció. Queda molt feina per fer, però som moltes les mans per fer-la. Som-hi. Bon 2018.

 

Mireia Mata Solsona és Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya

1130

Ja hi ha 20 serveis locals en marxa que formen part d’una xarxa d’atenció integral a les persones LGTBIQ+, una xarxa que a nivell territorial s’ha desplegat en municipis més enllà dels nuclis més metropolitans.
A Esplugues tot just s’estrena el SAI, està treballant per ser visible i obert a la ciutadania i fer-ho de forma transversal amb els i les diferents professionals.

2041

NOTA DE PREMSA

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha denunciat la tramesa massiva a centres d’ensenyament de Catalunya d’una carta acompanyada d’un fulletó amb continguts homòfobs i de negació dels drets a la diversitat sexual i de gènere.

El llibre ¿Sabes lo que quieren enseñarle a tu hijo en el colegio? La leyes de adoctrinamiento sexual és trames des de Madrid al conjunt del territori estatal per part de l’entitat Hazte Oir, una entitat que amb anterioritat ja ha llençat altres campanyes d’agressió a drets humans fonamentals.

La directora general d’Igualtat, Mireia Mata, ha denunciat aquest enviament perquè és un opuscle “clarament discriminatori que atempta contra els drets humans de les persones LGBTI”.

“Demanem que no es lliurin a l’alumnat aquests llibres que l’organització Hazte Oir els ha fet arribar recentment. A Catalunya, no hi ha lloc per publicacions que clarament agredeixen i discriminen les persones per la seva condició sexual”, ha afirmat Mata.

“Només la portada del llibre, una fotografia de dos infants fent la salutació feixista de cara a una bandera de l’arc de Sant Martí, ja és un senyal del seu contingut homòfob, tot un atac que aquesta organització fa contra els drets de les persones LGTBI, fet que el Govern de Catalunya no passa per alt”, ha reblat la directora general d’Igualtat.

Mireia Mata ha recordat que la garantia del drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals és reconeguda pel Govern de la Generalitat i promoguda amb Plans Interdepartamentals des de l’any 2005, i que està regulada per la Llei 11/2014 aprovada pel Parlament de Catalunya.

“L’enviament d’un llibre homòfob als centres d’ensenyament de Catalunya és una manca de respecte dels drets humans i de la diversitat sexual i de gènere, i vulnera l’esperit de la Llei i pot ser constitutiva d’infracció”, ha conclòs Mata.

1937

Coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, Projecte dels NOMS va oficialitzar ahir la donació del Tapís Memorial de la Sida a Museu d’Història de Catalunya. El conseller de Cultura, Santi Vila, va presidir l’acte de donació en el qual també van intervenir, Michael Meulbroek i Ferran Pujol, fundadors de Projecte dels NOMS.

Fa més de dues dècades, Projecte dels NOMS va promoure la creació del Tapís Memorial de la Sida inspirada en una iniciativa que es va originar als Estats Units per reflexionar sobre l’impacte de l’epidèmia, l’estigma i la discriminació que encara avui pateixen moltes de les persones que viuen amb VIH. Des de llavors, aquesta composició feta amb tapissos individuals que contenen els noms de més de dues-centes persones mortes a conseqüència de la sida a Catalunya, confeccionats per familiars i amics, ha estat un símbol de record i compromís extraordinari.

Precisament, algunes de les persones que van confeccionar els tapissos així com autoritats, representants d’entitats i institucions relacionades amb el VIH / sida es trobaven entre el nombrós públic que, en la tarda d’ahir, va voler compartir aquest moment tan especial per Projecte dels NOMS i , en general, per a la lluita contra una epidèmia que, a Catalunya, ha fet més de 10.000 morts. Per Pujol, “amb la donació del Tapís Memorial de la Sida a l’Museu d’Història de Catalunya, la immensa pèrdua humana que va comportar la sida, sobretot durant els anys més foscos de l’epidèmia, i la dura lluita per fer-li front tindran, a partir d’ara, un lloc destacat en la història del nostre país “.

L’actuació dels artistes Enric Majó i Mone Terol, que va interpretar el tema “El teu NOM”, escrit especialment per al Memorial Internacional de la Sida a Barcelona, ​​va marcar un dels moments més emotius de l’acte.

El passat 2 d’octubre es van commemorar els dos anys de la llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Dos anys d’una llei pionera en el reconeixement de drets però també en la lluita contra les discriminacions.

La llei recull drets bàsics de les persones LGTBI, drets que formen part dels drets humans bàsics per a la vida digna, són drets que han de ser drets per a tothom i, per tant, que tothom hem de defensar. Per al Govern de la Generalitat un dels objectius de la llei és posar en l’agenda política i l’imaginari social el dret a la diversitat sexual i fer que els drets de les persones LGBTI siguin senzillament drets humans defensats pel conjunt de la ciutadania i no només pels col·lectius implicats.

A dos anys de la llei encara tenim molta feina, molts reptes pendents però s’han desenvolupat, i s’estan desenvolupant, les bases per a que sigui una llei efectiva. A hores d’ara s’està tancant el decret que donarà pas a un nou reglament del Consell Nacional i s’està treballant amb diferents juristes sobre el model d’intervenció i sanció de fets LGTBIfobs, però si bé aquests temes són importants i centrals, en els darrers dos anys s’han portat a terme accions que posen en marxa la llei de forma tangible.

Per tal de d‘assegurar el deure d’intervenció, que preveu la llei, en casos de discriminació LGTBIfoba cal sensibilització, informació sobre la llei i formació a totes les treballadores i treballadors de les administracions públiques. Ho hem fet des de l’Escola Administració Pública de Catalunya i també adreçada a col·lectius específics (professionals de la residències de gent gran, per a professorat dels centres educatius de Catalunya, les oficines d’atenció al públic del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per posar alguns exemples) arreu del territori de Catalunya, així com des de l’Escola de Policia de Catalunya per Policies Locals i Mossos i iniciem una formació on line a les empreses per incloure la perspectiva LGBTI.

En l’exercici efectiu dels drets, estem desplegant totes aquelles qüestions que no per petites deixen de ser importants perquè faciliten la vida quotidiana de les persones que pel fet de tenir una orientació sexual o identitat de gènere diferent a la socialment predominant o normativa troben molts entrebancs. Alguns exemples serien: Protocol amb el Departament de Salut per al canvi de Targetes Sanitàries amb el nom sentit; Adaptació dels centres sanitaris a la realitat de les persones Trans.; Protocol amb els Departament de Cultura per al canvi de Carnets de Biblioteques i altes carnets vinculats per al reconeixement del nom sentit; Desplegament del Servei d’Atenció Integral al Territori; protocol específic per a menors víctimes de bullying LGTBIfòbic; Protocol per a la reproducció assistida dones lesbianes o sense parella; Inclusió de la diversitat sexual dins dels protocols de prevenció de l’assetjament laboral… podríem fer un llistat interminable i no faríem visibles totes les accions portades a terme, però cal destacar, i reconèixer, que encara ens queda molt per fer.

El que més preocupa, de forma urgent, a moltes entitats és però les agressions lgtbifòbiques. S’han fet força actuacions en aquest sentit i cal dir que no sempre és fàcil adoptar mesures administratives, tot i que ja s’ha fet efectiva la primera sanció per insuls homòfobs. Cal seguir dotant-nos d’eines i metodologia que permeti més agilitat en la tramitació i instrucció de cada denúncia. Val a dir, però, que és imprescindible que les denúncies arribin. En aquest sentit , hem iniciat una campanya informativa sobre la llei per tal que es conegui i es denunciï, que cap forma d’agressió o comportament contra les persones pugui quedar impune o invisible.

Campanyes com la del 012 a televisions i ràdios: emissió de l’espot en horari punta, un programa específic xarxa de televisions locals o la mateixa publicació Llei 11/ 2014 en paper són mesures necessàries per la visibilitat, l’aplicació i l’efectivitat de la llei. Una llei de defensa dels drets del col·lectiu LGTBI però una llei que ha de ser de tothom. Per molts anys!

 

Mireia Mata Solsona és Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya

2493

El Departament de Salut ha presentat aquest matí l’acord amb diverses d’entitats que constitueix la base d’un nou protocol de reproducció humana assistida (RHA) a Catalunya. La nova directriu permetrà, entre d’altres objectius, que totes les dones tinguin accés a la cartera de serveis de la RHA als centres sanitaris públics, independentment de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina, un dret que fins ara no estava garantit. Les entitats que han donat suport a l’acord són: Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, l’Observatori contra l’Homofòbia, Ca la Dona, Casal Lambda, Creación Positiva, LesBiCat, el Front d’Alliberant Gai de Catalunya, l’Associació de Famílies LGTBI i Gais Positius. La roda de premsa de presentació també ha comptat amb l’assistència de la Directora General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Mireia Mata.

dret repro lesbianes
Govern i entitats que han donat suport a l’acord

L’elaboració i aplicació d’aquest protocol dóna resposta a una demanda de diferents col•lectius i agents socials i polítics. Les tècniques de RHA estan regulades per un Reial Decret de 2006 que només les preveu per a parelles heterosexuals quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o una indicació clínica establerta. El Parlament de Catalunya, però, va aprovar per unanimitat la llei 11/2014 que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Arran d’aquesta aprovació, l’any passat, el Parlament va instar el Departament de Salut a garantir que no s’apliqués restricció d’accés als tractaments d’RHA, una petició a la que s’hi van sumar un conjunt d’entitats i sindicats. Finalment, aquest mes de març, a l’espera de disposar del nou protocol, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va demanar als centres especialitzats que incloguessin totes les dones que ho sol·licitin a la llista d’espera per a aquests procediments.

El nou protocol, que únicament està pendent d’una última revisió tècnica per part del comitè d’experts del Departament, també persegueix altres dos objectius estratègics. En primer lloc, adequar aquests tractaments a les necessitats de les persones que hi accedeixin, en el sentit que s’establiran vies clíniques diferenciades segons si s’accedeix per infertilitat o pel dret a un tractament sense discriminació. En segon lloc, millorar l’accessibilitat territorial a les tècniques d’RHA; per això, es dona un paper central a les Unitats de primària d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) com a porta d’entrada, seguida de donar capacitat als hospitals territorials de referència per a realització de tècniques de RHA de baixa complexitat. Finalment, com en qualsevol procés de l’àmbit sanitari, prevaldran els principis d’autonomia de les dones i de coresponsabilitat en la presa de decisions durant tot el procés.

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha celebrat que decisions com aquesta “són les que donen sentit a la política”, ja que aconsegueixen lluitar contra la discriminació i blinden uns drets de ciutadania que encara no s’havien garantit. “És un acord simple però d’immensa transcendència” ha ressaltat Comín abans d’indicar els principis que regeixen el nou protocol: el “respecte màxim” a la orientació sexual, a la situació clínica i afectiva, a la autonomia i la capacitat de decisió i a la intimitat i dignitat de les persones. Comín ha subratllat que aquest assoliment no hauria estat possible sense el “compromís de la societat civil i la mobilització de les entitats des de fa molts anys” i s’ha mostrat convençut que “aquest pas tan important animarà i donarà confiança a donar la resta de passes en el camí de la no discriminació”.

El representant del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha celebrat l’acceleració que ha fet el Departament de Salut en els darrers mesos per implementar un protocol “que garanteix drets que tenim per llei”. Per la seva banda, Maria Rodó, de Ca la Dona, ha valorat que el protocol “esmena una situació de discriminació i de vulneració de drets fonamentals i aporta una visió feminista que garantirà una aplicació de tècniques respectuosa amb el cos de les dones, amb el dret al propi cos i a la seva autonomia”. Per últim, Laia Serra, membre de la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, s’ha referit al protocol com “una iniciativa preciosa perquè genera aliances i es vehicula amb el dret a la família”, tot recordant que la salut no s’entén com l’absència de patologia, sinó que “és una qüestió de qualitat de vida i de benestar personal”.

2475

L’Entrevista amb Fran Sánchez, regidor a Ripollet. Fran ens explica l’experiència d’haver de crear una regidoria de polítiques LGTBI en un poble petit, Ripollet i Barcelona són els dos municipis de Catalunya amb regidories específiques.

Aquesta entrevista va ser enregistrada al principi de la legislatura i s’inclou dins del cicle d’entrevistes que realitzem en col·laboració amb La Independent, agència de notícies amb visió de gènere.

2736

NOTA DE PREMSA

La plataforma TRANS*FORMA LA SALUT, creada pel col·lectiu de persones trans i formada per 6 associacions catalanes i per activistes independents (a la qual s’han adherit fins al moment 22 entitats i més de 580 persones), ha exigit a la Generalitat en roda de premsa aquest matí que “es compleixi la llei 11/2014 del 10 d’octubre”, coneguda com la llei anti LGTBIfòbia. Aquesta plataforma, la més important de Catalunya, ha reclamat un nou model sanitari per al col·lectiu trans.

TRANS * FORMA LA SALUT representa la major aliança TRANS constituïda fins ara a tot el territori català. Neix amb la intenció de denunciar i exigir la desaparició del model actual de salut patologitzant i donar pas a un nou model integral, respectuós i sostenible d’atenció a la salut de les persones trans. Aquest matí ,la Plataforma ha estat rebuda per la presidenta del Parlament Carme Forcadell i tot seguit s’ha registrat una “Queixa per discriminació i vulneració dels drets fonamentals i proposta d’un nou model d’atenció a la salut de les persones trans”. Els i les portaveus de la plataforma han exposat el document presentat, que es mostra com un treball consensuat i obert dins del col·lectiu trans i que proposa un model que significarà un canvi de paradigma absolut tant en la manera de transitar com en la manera de veure , sentir i viure la qüestió trans.

En la queixa presentada, es posa de manifest que tot i les legislacions específiques aprovades pels diferents països i comunitats (Declaració de Principis de Yogyakarta, ONU, 2007), inclosa la llei catalana 11/2014 del 10 d’octubre, que estableix que “les administracions públiques de Catalunya, en les línies d’actuació relatives a la salut i el sistema sanitari, han de vetllar perquè la política sanitària sigui respectuosa cap a les persones LGBTI i no tracti directament o indirectament la condició d’aquestes persones, especialment transgèneres i intersexuals, com una patologia “(article 16.3, apartat de Salut), segons TRANS*FORMA LA SALUT” això no s’està complint “.

Actualment a Catalunya la unitat de referència en el sistema públic de salut és la UIG (Unitat d’Identitat de Gènere) de l’Hospital Clínic, que treballa sota un paradigma biomèdic mitjançant el diagnòstic de disfòria de gènere, és a dir, pressuposa que les persones trans pateixen algun tipus de patologia. L’accés a l’atenció sanitària, és a dir a tots els serveis (endocrí, cirurgies, altres) es condiciona a aquest diagnòstic: si la persona no “encaixa” en els paràmetres d’aquest diagnòstic i en un dels dos gèneres estereotipats des del binarisme home – dona, no es facilita l’accés al circuit sanitari. Aquest model de “talla única” impedeix que les persones puguin definir-se i progressar en el seu camí de vida amb llibertat. La dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat són drets humans recollits en la constitució. Cap metge hauria de poder decidir qui ets ni si “mereixes” accés a la cartera de serveis mèdics. L’accés a aquests serveis condiciona el dia a dia de la persona que ha de viure i socialitzar, i l’exposa a la discriminació. És una qüestió vital.

Segons abundants testimonis recollits de persones trans, en aquesta unitat les persones no se senten escoltades, se les tutela i se les fiscalitza. No es respecten les decisions ni els temps de cada persona. Per accedir als tractaments mèdics s’ofereix un circuit completament estandarditzat que comença amb test i avaluacions basats en models rígids i obsolets sobre com han de ser les persones trans. Els qui superen aquests test reben tractament hormonal i teràpia de grup de forma obligatòria per poder accedir a les intervencions quirúrgiques. En aquest punt, les llistes d’espera són opaques i estan saturats (15 operacions l’any, que suposa un temps d’espera de fins a 25 anys). Les persones que no superen els test perquè no compleixen els estereotips queden excloses del sistema sanitari.

Ester Pérez, de Chrysallis (Associació de famílies de menors trans), ha posat èmfasi en la manca de coneixements de l’estament mèdic en qüestions de transsexualitat, així com en la necessitat de sensibilitzar també als professionals. “Com a pares necessitem acompanyament, molta informació, una escolta activa i respecte a les decisions familiars.” També ha destacat que “A nivell internacional s’ha determinat que els menors tenen capacitat de decidir d’acord al seu grau de maduresa i se’ls reconeix també el dret del lliure desenvolupament de la personalitat.” Per això, “no es pot privar els menors de determinades necessitats com s’està fent.”

Alex i Griselda, activistes de Joves Trans, han reivindicat la pluralitat de la realitat dels joves trans i les dificultats que es troben des del moment en què les famílies i els estaments públics els imposen recorreguts metges i vitals que no s’ajusten a les seves vivències , condicionadolos en aquesta etapa de recerca de la pròpia identitat. Han posat èmfasi en què més enllà dels casos particulars, es tracta de denunciar la violència estructural del sistema. Els joves no es conformancon etiquetes tancades i reivindiquen la llibertat d’explorar totes les opcions possibles dins de l’univers trans.

En aquesta línia, l’advocada Laia Serra ha exposat que la transsexualitat és una diversitat de gènere més, i com a tal, compta amb diferents resolucions i declaracions a tenir en compte de les Nacions Unides, del Consell d’Europa i del Parlament Europeu. En el marc català la llei 11/2014 insta a no tractar la condició trans com una patologia i que en la constitució espanyola es preveu, a la llum dels tractats internacionals, la lliure determinació del gènere. Per tant, a hores d’ara, no s’està complint la legalitat en el tracte del sistema sanitari cap a les persones trans, ja que les persones es tutelen, no es protegeixen, i se’ls nega la possibilitat de desenvolupar la seva identitat lliurement. Com a exemple del canvi que es pretén a la llarga, es cita el cas de l’homosexualitat, que en els anys 70 i 80 constava encara en els manuals de trastorns psiquiàtrics i que, gràcies a la lluita social, ara és tractada com una sexualitat més.

L’activista independent Laura Brustenga detalla la proposta de nou model per a la salut que Trans * forma la Salut ha presentat als grups parlamentaris: un model biopsicosocial inclusiu basat en dos models preexistents, un desenvolupat al Canadà des de 2003 i el que porta a terme la unitat Trànsit a Barcelona des de 2012, que exclusivament a nivell ambulatori, escolta, acompanya i facilita una atenció individualitzada a les persones trans. El nou model parteix del fet que la transsexualitat no és diagnosticable, sinó una expressió més del gènere. La persona trans té dret a decidir per si mateixa com i a quin ritme vol transitar i mereix un tracte de respecte a la seva voluntat i d’acceptació de les seves particularitats, sense ser víctima dels prejudicis ni dels estereotips. La proposta preveu que a partir de la unitat Trànsit de Barcelona hagi un desplegament a tot el territori català, amb equips multidisciplinars que a nivell ambulatori acompanyin les persones trans i el seu entorn afectiu en el trànsit tant físic com psicològic, amb suport psicoterapèutic si és requerit lliurement per la persona i amb assessorament i seguiment mèdic, entre altres funcions. Es destaca que el model inclou que persones trans formin part dels equips d’aquestes unitats assistencials així com la implicació i supervisió directa dels col·lectius trans en tot el procés d’implantació i desenvolupament del nou model. Un model que aposta per la formació dels professionals. Un model inclusiu amb totes les diversitats i etapes de la vida.

Tanca la presentació Nac Bremón, activista Associació Trans * Generem! , Que detalla les peticions que s’han presentat: la implantació del nou model a partir de Trànsit, que assumirà totes les competències dins el termini d’un any perquè en un període posterior de 4 anys es faci la implantació definitiva a tot Catalunya. Tot el procés es farà comptant amb la participació de persones trans i els seus col·lectius juntament amb professionals del Servei Trànsit que assessoraran el Departament de Salut. Es dotarà de més recursos per equiparar les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques a la resta del sistema públic i es revisaran els casos de queixes sobre l’atenció rebuda en el passat.

“Mai més actuacions sanitàries, polítiques, socials i educatives per al col·lectiu trans sense comptar amb la veu de les persones trans.”

ARTICLES D'OPINIÓ

779
Fa poc més de dos anys que sé que sóc asexual. I fa uns dos anys que sóc activista, per tal d'intentar que la...

LLIBRES DE L'ARMARI

2934
Les històries de desitjos i afectes viscudes per persones LGTBI al continent africà són els punts en comú de dels relats que recull Los...