Etiquetes Entrades etiquetades amb "literatura"

literatura

Un lloc quiet, un cor quiet, l’hora quieta. L’hora quieta és el títol de la novel·la de Maria Dolors Farrés en la que tracta de l’amor entre dos monjos al monestir de Sant Llorenç. No és el primer cop que es publica però si que ho fa en tota la seva extensió. Fa 25 anys que l’autora va començar a esciure-la.

La novel·la es desenvolupa en la vida del monestir i es centra al segle XIV. Per Maria Dolors Farrés els personatges tenen vida pròpia, expliquen la seva vida a partir del que ella va plantejant.

L’hora quieta és una obra àmpliament documentada i que ha donat pas a una altra obra. Farrés va escriure, posteriorment, una preqüela, “El càstig” de l’obra amb la figura del personatge principal que vol ampliar la història presentada a l’hora quieta.

4294

El passat dia de Santa Jordina es va celebrar un acte literari a Ca la Dona de Barcelona sobre poesia i poetes Lesbianes. Va ser organitzat per Bollos en Teoria i Ca la Dona i presentat per Carme Porta i Mercè Otero.

Fa uns anys la fotògrafa Mar C. Llop inicia ella mateixa un trànsit que li obre un nou entorn. Construccions identitàries. Work in progress recull l’experiència de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans*. El projecte captura els processos corporals que experimenta la gent transgènere, mostra les persones i les famílies implicades, i també el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte des de dins de la comunitat trans*, a partir de la pròpia experiència de l’autora.

Construccions identitàries. Work in progress és el projecte de la fotògrafa Mar C. Llop per editar un llibre que reculli les fotografies de les transformacions de cossos en trànsit, des del respecte i la creativitat: instantànies dels cossos, però també dels pensaments i sentiments de les persones transgènere. L’objectiu del treball és difondre les diferents realitats trans* i mostrar que es pot ser trans* de moltes maneres. El llibre serà una co-edició entre les editorials Bellaterra Edicions i Pol·len edicions.

El llibre està dividit en quatre seccions, que ressegueixen el camí que va fer la Mar C. Llop a través del projecte: Conceptes; Persones; Vincles i EnTrànsit.

La Mar va començar capturant fotogràficament el trànsit de moltes persones, partint d’un llenç negre que li permetia adaptar-se al màxim a qualsevol escenari: així va sorgir EnTrànsit. En paral·lel, la fotògrafa va començar a retratar els protagonistes d’aquests trànsits en el moment en què arribaven, vestits i vestides: i va ser així que va sorgir Persones. La secció també s’obria a persones que estaven en altres moments vitals. La secció Vincles va sorgir per mostrar les relacions diverses que tenen les persones que viuen el gènere de manera dissident. Finalment, Conceptes situava alguns temes de reflexió, en paraules i en imatges, en un intent de plasmar discursos, vivències i sensacions: la fragilitat, el transvestisme, les criatures trans, la visibilitat dels homes trans, la socialització, les hormones, la política biomèdica patologitzant…

Les fotografies del llibre són acompanyades per textos, en la secció Conceptes de la Mar C. Llop, i en les seccions Persones i Vincles escrits per les pròpies protagonistes fotografiades. Podríem dir, doncs, que és un llibre coral fet de moltes mirades i veus.

El llibre estarà ecoeditat, és a dir, seguirà criteris de respecte al medi ambient i incorporarà una motxilla ecològica per mostrar l’impacte ambiental del llibre ­-i sobretot l’estalvi aconseguit a partir de l’aplicació de bones pràctiques en el disseny i la producció del mateix.

Verkami del llibre: http://www.verkami.com/projects/15941-construccions-identitaries-work-in-progress-el-llibre

5198

Ahir, diumenge 27, la plaça Sant Jaume de Barcelona (i altres arreu, com la plaça de la Verge a València) van omplir-se de silenci. Un silenci de record, de respecte i de denúncia. Cinc minuts de silenci per l’Alan.

L’Alan, de 17 anys, no va poder aguantar la pressió social i el bullying escolar que no li deixaven ser el que sentia. Feia pocs dies que estrenava document d’identitat que li reconeixia el gènere que reclamava i pel qual ell i la seva família va lluitar. L’Alan, va ser un dels dos primers menors trans que van aconseguir que es reconegués el canvi, malgrat la llei ho impedís fins la majoria d’edat.

Però això no va ser suficient, aquest reconeixement anhelat no va ser prou per acabar amb el patiment i l’angoixa que patia per l’assetjament escolar. Ja havia canviat d’institut, havia rebut tractament per depressió i al nou institut va tornar a ser assetjat, això va acabar amb la seva resistència.

Avui és el dia dels Sants Innocents, un dia en el que es pengen llufes i es fan bromes. Un dia en que molta, massa, gent farà bromes a l’entorn de l’orientació sexual o la identitat de gènere, bromes? La LGTBIfòbia no és cap broma, perquè la LGTBIfòbia mata.

Ahir a les places es va fer el silenci, avui el silenci no és la millor resposta a la broma LGTBIfoba, cal respondre, cal denunciar-la. Ahir a les places érem centenars de persones que, amb una convocatòria d’urgència, denunciàvem la inacció, reclamàvem el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfòbia. Totes i tots som Alan, perquè volem decidir lliurement, perquè volem una societat on no se’ns exclogui, assetgi ni discrimini pel que som i volem ser.

A Barcelona, les institucions van ser presents: Dolors Gordi, secretària de Família de la Generalitat, Laura Pérez, regidora de cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l’ajuntament de Barcelona, regidores i regidors com Montse Benedí , Raimon Blasi o Fran Sánchez. Unes institucions que cal, urgentment, que prenguin decisions i actuïn contra la heteronormativitat i la LGTBIfòbia, un clam ahir, malgrat el silenci. Mai més cap mort, mai més silenci.

La mort de l’Alan va ser induïda per la violència, és un assassinat social. La LGTBIfòbia mata. La transfòbia mata.

“El fill del legionari” és el títol d’un còmic d’Aitor Saraiba, un il·lustrador de referència que mai ha amagat la seva homosexualitat. En aquest llibre reflexiona sobre com ha anat construint la seva vida, les seves relacions i, especialment la relació amb el seu pare., però també com ha anat construint-se com a professional i les dificultats del ser diferent, de sentir-se sol i no reconeixer-se.

Aquesta novel·la gràfica és reflexiva i recull, també, retalls de la pròpia vida; alegries, tristeses, amors, desamors, el descobriment de la sexualitat, la sortida de l’armari, l’homofòbia en pròpia pell… que ens mostra en un exercici narratiu impressionant i de clara visibilitat i de lluita que vol arribar a tot els tipus de públics.

“Fue también en 4º de carrera cuando empecé a pasar más tiempo en Madrid que en Cuenca. Todo empezó porqué fui un día a una fiesta de travestis en Madrid y conocí un montón de gente; gente encantadora, gente mala, gente tonta, gente buena y gente perdida”

A l’autor, no li agrada etiquetar la seva obra però també vol reflectir en el seu llibre la lluita per la normalitat des de les identitats diferents i la creació de referents diversos per al col·lectiu LGTB a partir de la seva pròpia experiència.
Saraiba ens mostra una narració àgil i entenedora i un dibuix que recull tota l’experiència i l’ànsia de llibertat que anhela i per la que lluita, i l’expressió de la diversitat que creu imprescindible per créixer i normalitzar les diferències

6676

Lluís Maria Todó és un dels autors de literatura de temàtica LGTB en llengua catalana més prestigiats del nostre país. Entre les seues obres mes destacades hi ha El mal francés per la qual va guanyar el Premi Josep Pla de 2006, després de 15 anys de carrera. Todó és, a més, professor universitari, crític literari i traductor de Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Michel Tournier i Guy de Maupassant.

 

 

3803

El passat 26 de febrer l’Observatori contra l’homofòbia va convocar una concentració davant de la llibreria “La Casa del llibre” de Barcelona per exigir la retirada del llibre “Comprender y sanar la homosexualidad”, escrit per Richard Cohen, un llibre que ha estat denunciat pel col·lectiu LGTB pel seu contingut lgtbfob.

La representant de la llibreria es va negar a la seva retirada, malgrat les protestes i l’exigència del compliment de la llei aprovada el passat mes d’octubre contra la LGTBfòbia. El portaveu de l’Observatori, Eugeni Rodriguez creu que és una greu vulneració de drets i de la legsilació vigent.

 

 

Fina Birulés és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona i ha centrat la seva tasca investigadora, entre altres, en qüestions de teoria feminista i en l’estudi de la producció filosòfica femenina. En 2014 això ha donat lloc al llibre Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme dins de la col·lecció Tinta Fèmina d’Edicions Trabucaire.

 

 

El llibre de Birulés es compon de dues parts: la primera es titula “De com repensar la llibertat política” i la segona “La tradició filosòfica i les filòsofes”. A la primera part es posen en qüestió les polítiques de la identitat i la categoria de dona i es repensen els discursos de la igualtat i la llibertat política en una època de retrocessos en drets.

Birulés també analitza què aporta la teoria queer al feminisme com a sistema de pensament. Birulés dedica la segona part del llibre a pensadores femenines del segle XX no necessàriament feministes però que han influït en aquest moviment i també en el pensament femení. Birulés signa un llibre que s’esdevé una lectura d’interés per qui s’ocupi i es preocupi de la qüestió de l’exclusió de les dones per motius de gènere i del feminisme com a moviment social que treballa per la seva emancipació.

Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual masculí del nostre país i en formen part de la seua memòria. Els entrevistats al llibre del periodista Francesc Soler són, en resum, aquells que han obert el camí per a que a tots els que han vingut després puguin tenir drets i llibertats. El títol de l’obra sorgeix d’un joc de paraules entre “homo” (homosexual) i Homenots, títol de la sèrie de retrats de personalitats socials catalanes que va realitzar el destacat periodista i escriptor català, Josep Pla, a mitjans del segle XX.

 

 

El pròleg està signat pel conseller Santi Vila, membre destacat del govern català i la política del país, que és públicament homosexual, cosa que fa tan sols uns deu anys hagués estat impossible. Un fet que posa de manifest fins a quin grau s’ha avançat en visibilitat i drets en els anys abordats en “Homonots”.

El llibre pretén, amb entrevistes, estimular la memòria col·lectiva homosexual dels darrers 40 anys a Barcelona, a partir d’un gènere popular i accessible més enllà d’academicismes.

Soler entrevista a Jordi Llovet, Jaume Santandreu, Miquel Iceta, Jordi Petit, Armand de Fluvià, Llibert Ferri, Ferran Pujol, Ventura Pons, Nazario i Juan P. Juliá, persones que han destacat per la seua trajectòria entre els membres del col·lectiu gai català.

LLIBRES DE L'ARMARI

5063
Maria Bielsa, és l’autora del poemari “Flores raras: Maricas son lxs otrxs” una sèrie de poemes en el que recull l’experiencia de l’amor homosexual....

ARTICLES D'OPINIÓ

10384
El relat de vida de les persones trans està ple de metàfores relacionades amb la idea del cos equivocat. I possiblement, també el meu...