Etiquetes Entrades etiquetades amb "serofobia"

serofobia

El voluntariat a les entitats LGTB fa una evolució en la seva motivació. No té una visió única i molt militant però la implicació de voluntaris i voluntàries en la tasca de les entitats acaba sent alta.

Una implicació, especialment important en l’àmbit del VIH i que ha anat canviant el seu paper al llarg del temps de col·laboració.

Les motivacions són diverses i centrades en la salut, hi ha voluntaris que fa molt de temps mantenen el compromís amb la causa i han augmentat la seva dedicació.

La bona formació és cabdal per la implicació del voluntariat i la bona coordinació i atenció. Mantenir espais de formació continuada, de suport i aportar la informació necessària per poder fer una bona tasca voluntària en temes delicats i íntims com els lligats a la salut sexual. Es té una ferma voluntat de donar suport, de fer un bon treball i de ser útil

Els darrers dies a Manlleu es va viure un episodi de LGTBfòbia, a partir d’unes pintades aparegudes a un mural contra la LGTBfòbia fet des del col·lectiu. Dies després les diferents entitats van repintar-lo per tal de refermar el seu compromís.

Possiblement aquest tipus d’agressions comencen a ser visibles, però la LGTBfòbia és una qüestió habitual, de forma preocupant és habitual. La Llei contra la LGTBfòbia tenia un període de desplegament d’un any a partir de la seva aprovació el mes d’octubre de l’any passat i encara resta fer el desplegament de forma àmplia de cara a fer possibles els drets de les persones LGTBI.

El compromís del govern de la Generalitat resta pendent i les entitats LGTBI expressen la seva demanda, una demanda central al moviment. Ara són els ajuntaments els que comencen a expressar-se en el mateix sentit. S’estan impulsant mocions per tal de reclamar el desenvolupament i implementació de la llei. En alguns municipis la demanda s’ha aprovat i s’ha fet una demanda explícita d’aplicació de la llei.

Els municipis també tenen competències i responsabilitat en la lluita contra la LGTBfòbia i s’està mostrant en el desenvolupament de polítiques i accions específiques en alguns. Des dels ajuntaments es lluita, es pot lluitar, s’ha de lluitar contra les agressions.

5046

S’acosta l’1 de desembre i acabem de passar la setmana de la prova del VIH, una iniciativa que va sorgir a Europa l’any 2013 amb l’’objectiu principal de promoure la detecció precoç del VIH i de l’hepatitis vírica.

El col·lectiu LGTB ha estat un col·lectiu actiu en la lluita per la visibilització i prevenció del VIH i s’han reclamat sempre polítiques sanitàries que tinguin en compte la salut des d’una perspectiva integral, des de la sensibilització i la prevenció a una inversió en la investigació per trobar eines de superació del virus que permetin tenir, a les persones afectades, una vida digna i normalitzada.

Tota aquesta demanda ha estat des de la centralitat de la salut sexual i reproductiva, en la defensa dels drets de les persones a una vida saludable i sense estigma ni discriminació, un estigma que ha estat associat al VIH.

La prevenció com a estratègia, la cura de la salut, la sensibilització i promoció dels drets sexuals i reproductius són bàsics en aquesta demanda. Són passes endavant per lluitar contra l’avenç de la infecció i,també, contra l’estigma social que representa.

Enguany el lema del Comitè 1er de desembre, que agrupa 24 entitats, és “Revoltes amb la prevenció“, un lema que vol «reivindicar la prevenció, transformar-la, donar-hi voltes, regirar-la, emmarcar-la en el paradigma de promoció de la salut en un context en què les desigualtats, la invisibilitat, les retallades o l’estigma i discriminació que pateixen les persones que viuen amb VIH ho dificulten». La feina feta és molta, la que queda també, però els avenços són evidents i el treball comunitari fet des del comitè imprescindible.

4303

El 5 d’octubre va fer dos anys que Juan Andrés Benítez va morir després de la seva detenció. Una detenció que es va fer de forma violenta, tal com es va demostrar. Dos anys en que s’han denunciat males pràctiques policials en la detenció i la investigació posterior. Dos anys que el moviment LGTBI i veinal recorden Juan Andrés, reivindiquen la seva innocència i reclamen justícia.

4314

És evident que el col·lectiu LGTB no som un col·lectiu homogeni ideològicament, només faltaria! Però si que els resultats de les eleccions del 27S a Catalunya tenen un clar impacte en les demandes que si que fem conjuntament: el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Actualment la majoria parlamentària es va comprometre, el passat 22 de setembre, al desenvolupament reglamentari de la llei per tal de garantir de forma efectiva els nostres drets individuals i col·lectius.

Junts pel Sí, Partit dels Socialistes de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular i Catalunya Si Que es Pot sumen 98 diputades i diputats, una majoria absoluta que permetrà desplegar la llei amb decisió.

El compromís electoral hi és, la llei necessita ser desplegada i el col·lectiu LGTB esperem el compliment, el de la llei i el del compromís.

4165

Hi ha gent que té la dèria de ser la primera en tot. A Catalunya, sense dèries, hem tingut la sort de ser una de les primeres nacions en moltes coses: Llei de drets LGTB i contra la LGTBfòbia, consells de participació municipals i nacionals LGBT, les banderes multicolors a les institucions… sense dèries, no ha estat ràpid, ha estat una lluita d’anys per part del col·lectiu i d’avenços lents en les institucions.

Algunes retallades de drets si que van anar ràpides i vam ser al capdavant, malgrat quedar encara moltes coses per fer. Ara s’acosten etapes de canvis, canvis que no es preveuen ràpids. Les demandes segueixen sent: el dret al propi cos, el dret a tenir i exercir drets, el pacte social contra l’estigma, ja no per les etiquetes clàssiques LGTB sinó per les que hem anat deixant pel camí. La I d’intersexuals, la P de positius i positives en el VIH, la G de gènere… lletres que no són inconnexes sinó que ens han fet veure la necessitat de fer o reivindicar polítiques per a la diversitat: funcional, familiar, d’amor… més enllà de les parelles, més enllà del sexe biològic, més enllà de les etiquetes, més enllà de la disfòria, més enllà de la discriminació… 

4191

El darrer memorial de la SIDA que es va celebrar a Barcelona va destacar, no només per ser la vint-i-dosena edició del mateix sinó pels compromisos expressats en els parlaments que van acollir.

La ciència ha avançat en el tractament del VIH, els recursos han crescut -i s’han reduït, també, en èpoques de retallades socials per part de les administracions- i s’ha visibilitzat des d’una perspectiva inclusiva gràcies a la lluita de la societat civil i, en gran part, a la lluita del col·lectiu LGTB, de les entitats LGTB, en la lluita contra l’estigmatització i la demanda de recursos per a la prevenció i per combatre la malaltia.

Les diferents entitats sempre han reclamat un tractament específic, dins les polítiques públiques de salut sobre la SIDA, per al col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes i, enguany el Conseller de Salut, Boi Ruiz, es va comprometre a fer-ho.

Són declaracions públiques fetes en el marc del memorial, en l’homenatge a les víctimes de la malaltia i l’ofrena posterior, el compromís és clar -tal com recull el vídeo- cal que sigui aviat una realitat.

4976

Els diferents actes que s’han portat a terme entorn el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia mostren que la idea de “poder rosa” és més una idea,que han volgut fer córrer interessadament, que una realitat quotidiana.

Que hi hagi persones que participin de governs o de llistes electorals i que donin la cara pel col·lectiu no ha acabat amb la discriminació. Que hi hagi persones que viuen de forma normalitzada la seva orientació sexual sense complexes als mitjans de comunicació no vol dir que la LGTBfòbia hagi estat eradicada. Que hi hagi una llei que garanteixi els nostres drets i lluiti contra les agressions i discriminacions no vol dir que sigui efectiva.

Les entitats del col·lectiu LGTB han fet sentir la seva veu aquest 17 de maig i ho han fet de forma unànime i clara per denunciar la manca de garanties legals i socials per viure lliurement la nostra sexualitat.

L’imaginari col·lectiu creu que el matrimoni i la sortida de l’armari són una expressió del poder del lobie “rosa”, com si els nostres drets fossin privilegis. Obliden, obvien, no volen mirar el dia a dia i aquelles persones que han patit agressió i inclús la mort. Obliden, obvien, no veuen, aquelles agressions quotidianes: els llibres de text que ens mostren com a malalts i malaltes(o poc saludables), cafeteries que ens expulsen per besar-nos, les amenaces personals a membres destacats del moviment… el que mostra la nostra realitat més enllà de les festes i els diners.

La LGTBfòbia té cura, les lleis garanteixen els drets, a que esperem per comprometre’ns?

4441

El proper dia 17 de maig se commemorarà, en plena campanya electoral, el dia mundial contra la LGTBfòbia. Hi hauran compromisos? Possiblement molts, però el que cal és que allò que ens diuen ho facin realitat.

No és un somni, més aviat moltes persones LGTB viuen un malson quotidià patint agressions i discriminacions pel simple fet de ser. Per estimar diferent, per sentir un gènere diferent al que el teu cos marca… una cosa tan senzilla com és el respecte i la convivència, que és tan difícil per a alguns.

La setmana del 17 de maig sentirem promeses, però exigim i seguirem exigint compromisos reals. Tenim una llei aprovada, una llei a la que li cal un reglament, mentre moltes persones del col·lectiu LGTB no gosen viure lliurement el que són i el que senten.

Des dels municipis es pot actuar i tenir una actitud valenta per fer avançar les lleis aprovades, es pot exigir el desplegament legislatiu, es poden fer polítiques contra la discriminació donar visibilitat positiva a estimar com volem, a ser com volem, lliurement, sense violència ni física, ni social.

EDITORIAL

L’1 de març és el dia per la discriminació zero, impulsat per ONUSIDA que ha endegat una campanya que porta per lema “Obre’t al mon, estén la mà”. Una campanya genèrica que feia èmfasi en la lluita contra la SIDA “Estigmatitzar els qui viuen amb el VIH desincentiva les persones a fer-se la prova i a rebre l’assistència sanitària i el tractament, que són vitals”.

Una campanya senzilla, positiva, de visibilitat que volia donar a conèixer la pervivència de les discriminacions; demanar el compromís per acabar amb l’estigma i denunciant tot tipus de discriminació: la manca d’accés a l’educació d eles dones, els 76 països que encara criminalitzen i penalitzen l’homosexualitat, la por dels homes que tenen sexe amb homes a anar als serveis de salut en alguns països, la clara bretxa salarial que afecta a les dones, el maltractament que pateixen les persones amb discapacitat en l’assistència sanitària… són alguns dels inputs que la campanya denuncia.

La campanya, de forma molt institucional, vol la sensibilització, el reconeixement i el suport de les persones que pateixen discriminació i ho ha volgut fer en forma d’una papallona transformadora, la que ha de donar pas a la diversitat.

LLIBRES DE L'ARMARI

7792
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l'armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan...

ARTICLES D'OPINIÓ

5412
Què passa quan una lesbiana poc femenina (per entendre’ns) pateix una mastectomia? En certa ocasió vaig sentir el comentari: “Bé, a ella no li...