Etiquetes Entrades etiquetades amb "visibilitat"

visibilitat

som així! quotidianitats lesbianes
exposició fotografia
“Som així! quotidianitats lesbianes” és una exposicó itinerant en la que es volen rescatar les dones lesbianes del silenci i la invisibilitat, i mostrar les relalitats diverses de les dones que estimen a les dones.

L’exposició recull retalls de vida d’aquestes realitats diverses. No són amigues que comparteixen habitatge, no són dones que han decidit no compartir la seva vida amb ningú… Son dones que estimen altres dones i han estat invisibitzades i silenciades doblement: pel fet de ser dones i pel fet de ser lesbianes, al que s’ha de sumar altres factors de discriminació múltiple com pot ser l’edat, la classe social o el color de la pell.

Es mostren dones valentes que es presenten i ens obren la porta de la seves vides. Amb textos i fotografies es rescaten les dones lesbianes de la invisibilitat i mostren realitats diverses, tot volent naturalitzar l’amor i la sexualitat entre dones, rescatar la quotidianitat i emfatitzar la seva diversitat.

L’exposició ha estat realitzada per Pepa Vives, fotògrafa freelance, Carme Porta, responsable de comunicació d’una entitat del Tercer Sector i Llumull una associació sense afany de lucre formada per  professionals de diferents camps (com ara artistes plàstics, músics i músiques, fotògrafs i fotògrafes, dissenyadores i dissenyadors, periodistes, escriptors i escriptores, arquitectes, etc)

 

Em trobo moderadament contenta. He passat de tenir disfòria a tenir incongruència amb la meva identitat de gènere, o amb la meva sexualitat. No obstant això jo ho sento com una manera de viure.

En aquests dies vivim una eclosió d’opinions, articles, idees i maneres de veure el que l’OMS ha canviat. Estic passant per diferents estats sobre aquesta “notícia” en veure a diverses persones trans* que opinen sobre aquest pas, passet, triomf… i em costa posicionar-me.

Segons el “ICD-11-HA60 Gender incongruence of adolescence or adulthood” es parla de termes com incongruència marcada i persistent, gènere experimentat, disconformitat amb característiques sexuals del sexe assignat … Com va dir Yuliuva Hernández, “Parlar de gènere, significa” desnaturalitzar essencialitats “atribuïdes a les persones en funció del sexe anatòmic, en el procés de construcció han estat les dones les menys afavorides en les relacions socials homes-dones com a pensament binari que caracteritza a la generalitat de les cultures, atribueix al “natural” el que desvaloritza en el parell d’oposats naturalesa-cultura.

En contextos mèdics seria molt complicat introduir la parella d’oposats “natura-cultura” per donar continuïtat a tot el que ja tenim avançat per part de tots els moviments trans*. I tal com diu Amelia Valcárcel, “El feminisme és un internacionalisme“, podem aplicar que els moviments trans* són també internacionalisme, i aquestes cadenes trenquen per la baula més feble.

Parlar des de països que tenen una sanitat universal que tenen coberts certs beneficis mèdics i quirúrgics, i posen al servei de les persones trans* un ventall de possibilitats per modificar el cos, ens ha de fer reflexionar.

I ens ha de fer reflexionar que les decisions que es prenen a nivell internacional, tenen repercussions a nivell internacional. No és el mateix ser trans* a Nicaragua que a l’Aràbia Saudita, no és el mateix ser trans* a Tailàndia de ser trans* a Espanya. Aquest fet estructural és un internacionalisme que afecta de forma molt diferent depenent del lloc on hagis nascut. Ens maten, en molts països ens maten pel fet de ser trans*, digui el que digui l’OMS. Perquè un metge nord-americà atengui les peticions farmacològiques d’una persona trans*, a través d’una assegurança mèdica privada, sinó estem reflectides dins el CIE, tinc els meus dubtes sobre com seria aquesta atenció.

¿Sortir del CIE o sortir del DSM, a nivell internacional, assegura que totes les persones trans* de tot aquest planeta continuaran tenint l’assistència que desitgen? No sabria respondre. La lluita ha de continuar perquè puguem universalitzar tots els drets adquirits, i que aquests puguin ser universalitzats per a totes les persones trans*, independentment del seu origen.

I que aquests drets no depenguin d’una o altra patologia. Que aquests drets siguin universals, que aquesta lluita sigui per visibilitzar, que l’imaginari social assimili que els nostres avenços són avenços per a tothom. Que la nostra manera de viure no és només la nostra forma de viure, que és una diversitat cultural més, que és un enriquiment social que ens beneficia a tots i totes.

Jo voldria que no haguéssim de viure una “transició”, jo voldria una societat que ens reconegués tal com som… amb la nostra corporalitat. Que el gènere no tingués res a veure amb el cos.

Rosa Almirall és doctora en ginecologia i obstetrícia, militant feminista en els anys 80, i a més a més sexòloga. També és en aquest moment la directora dels Serveis de Ginecologia d’Atenció primària de l’Institut Català de Salut i va crear el servei Trànsit de promoció de la salut de les persones trans* dintre de la sanitat pública, i que dona atenció a totes les persones amb identitats no normatives que s’apropen d’arreu de Catalunya.
La Rosa Almirall ja va estar en el primer centre de Planifiació Familiar de Barcelona i també ha estat molt implicada en la lluita feminista.

Un servei que bàsicament que valida a la persona en la situació que estigui, és a dir que no hi ha cap prova diagnòstica ni cap prova psicològica o psiquiàtrica que pugui definir a una persona, només el que és la pròpia vivència de la persona i com es defineix.

La iniciativa, molt inicialment, era simplement crear una consulta respectuosa cap a persones amb cossos diversos i que no se sentíssin ni discriminades, ni rebutjades, és a dir, una consulta amable per a poder fer el que la Rosa ja feia com a ginecòloga però aplicat a persones tant amb cossos diversos com fins i tot amb orientacions sexuals no normatives.

També hem parlat amb el Kenzo Marín, que és una persona trans* que va assistir al servei i després hi va començar a treballar.

El servei Trànsit es troba actualment al CAP de de Numància tot i que va començar a Manso. Moltes persones usuàries que han passat per Trànsit han creat una Xarxa d’Iguals de voluntariat per acompanyar i donar suport a persones que acodeixen al servei.

Trànsit té importants aliats en l’administració: l’ICS, l’àrea LGTBI de la Generalitat i la Conselleria de Salut que va considerar Trànsit la porta d’entrada a la salut de les persones trans. Han vingut a conèixer el model des de les Balears, Dinamarca i Austràlia.

La Clàudia Valls i en Lluís Romero formen part de l’associació H2O, Col·lectiu Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual del Camp de Tarragona.

Aquesta associació té com a objectiu dignificar i millorar la situació de les persones homosexuals i transsexuals a la nostra societat, en tots els seus àmbits: treball, oci, joventut, família, gent gran, cultura, política, etc … i molt especialment en l’educació, entenent aquesta com a eina transformadora d’una realitat que deixa de banda al col·lectiu.

La Clàudia i en Lluís ens expliquen la importància del voluntariat i el concepte del sexili, que és l’exili sexual cap a les grans capitals on l’anonimat i la sociabilitat estan més garantides que en centres de població menys poblats on no hi ha espais de seguretat per a persones del col·lectiu LGTBI.

H2O també edita la revista “Colors del territori” conjuntament amb d’altres entitats territorials. Amb regularitat anual està realitzada completament per voluntariat.

Com a entitat participa de Gènere Lliure, una plataforma tarraconina que aglutina també persones a títol individual i que qüestiona el gènere, el binarisme i reclama una educació sexual inclusiva, no cissexista i no centrada només en les relacions heterosexuals.

Podeu trobar més informació:

http://www.h2o.cat/portal/
https://www.facebook.com/generelliure/
Revista Colors: http://www.h2o.cat/portal/category/colors/

1130

Ja hi ha 20 serveis locals en marxa que formen part d’una xarxa d’atenció integral a les persones LGTBIQ+, una xarxa que a nivell territorial s’ha desplegat en municipis més enllà dels nuclis més metropolitans.
A Esplugues tot just s’estrena el SAI, està treballant per ser visible i obert a la ciutadania i fer-ho de forma transversal amb els i les diferents professionals.

801

NOTA DE PREMSA

El Departament Treball, Afers Socials i Famílies ha instruït 63 denúncies des de l’aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets LGBTI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia i en el que va de 2017 ha aplicat 3 sancions administratives, que corresponen concretament a dues advertències i una multa. Amb aquestes actuacions, ja són 5 les sancions interposades pel Departament els últims dos anys per aquest tipus de fets.

L’objectiu és garantir el dret a la igualtat ia la no discriminació per motius d’orientació sexual i identitat o expressió de gènere i, a més, assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en llibertat.

Es tracta de sancions administratives que penalitzen actituds que provoquen desigualtat i discriminació a partir de conductes il·lícites com la negació del dret d’admissió, simbologia lgtbífoba, violència verbal, expressions vexatòries, actes que comportin aïllament, rebuig o menyspreu públic, notori i explícit, entre altres, i que no concorren en l’àmbit penal.

Les 3 sancions que s’apliquen ara tenen com a novetat que es tracta de discriminacions que han tingut lloc al carrer o bé en les xarxes socials, el que constata que la població LGBTI cada vegada és més conscient dels seus drets i fa el pas de denunciar .

Des de l’aprovació de la Llei, la Direcció General d’Igualtat ha instruït 63 queixes i denúncies. D’aquestes, 23 han seguit la via penal i 5 més han derivat en l’àmbit laboral. Les 33 restants han seguit un procés administratiu que permet al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies estudiar els fets i aplicar el règim de sancions i infraccions que recull la llei.

La A és la darrera lletra en incorporar-se a la lluita per l’alliberament sexual LGTBIQA+ i en aquest video, dues persones que estan muntant l’Associació Catalana d’Asexuals, ens expliquen a banda de la seva experiència personal, com encaixen la lluita asexual dins del col·lectiu.

ARTICLES D'OPINIÓ

1943
El 28 de juny commemorem 47 anys dels fets d’Stonewall i a Catalunya ho fem amb una llei que garanteix els drets: la llei...

LLIBRES DE L'ARMARI

res a amagar d'anna boluda

821
L’Anna Boluda és una autora novell però prou coneguda com a periodista i cineasta. En l’àmbit LGTBI el seu treball per a la visibilització...