Etiquetes Entrades etiquetades amb "barcelona"

barcelona

ALEC empresàries lesbianes
ALEC associació de lesbianes empresàries de catalunya

ALEC (Associació de Lesbianes Empresàries de Catalunya) és una eina de competitivitat basada en la col·laboració entre dones lesbianes, bisexuals i trans, que intenta fomentar l’empoderament de les dones lesbianes a través de la col·laboració dels seus projectes, de les seves iniciatives, de productes i serveis.

Alec està formada per lesbianes emprenedores de diferents perfils professionals i té com a objectiu teixir una xarxa per l’apoderament i la visibilització de la dona lesbiana.

Aquest video va ser enregistrat el Dia de la Visibilitat Lésbica durant una trobada lúdica de les seves membres.

Podeu trobar més info a: http://www.alec.cat/
https://www.facebook.com/AlecNetworking/

res a amagar d'anna boluda
llibre res a amagar

L’Anna Boluda és una autora novell però prou coneguda com a periodista i cineasta. En l’àmbit LGTBI el seu treball per a la visibilització ha estat important, especialment pel que fa a les famílies amb el documental “Homo baby boom” .

El llibre és l’obra que va quedar finalista al 15è premi de narrativa juvenil Torent 2017 i vol ser una eina de visibilitat i pedagogia social.

A la història es recullen tota una sèrie de situacions que segons la mateixa autora “són una vacuna contra el bullying” i dels pocs llibres que hi ha per a joves en format de narrativa. La novel·la no és només una obra finalista sinó un exercici militant de visibilitat de la diversitat.

El fet d’estar escrit en valencià podia ser també una dificultat però hi ha diversos instituts que ja ho tenen com a lectura obligatòria i això pot facilitar el treball a les aules que és un dels objectius de l’autora

tango queer idem tv
inusual project

L’entitat Tango Queer Barcelona va néixer el gener del 2015 per a aprendre a ballar tango, però en aquells moments no hi havia cap milonga a la ciutat que realment subvertís els rols de gènere.

Les persones que la formen no creuen ni se senten còmodes amb els codis heteronormatius que s’apliquen a aquesta dansa -i a la societat en general-, així que van decidir a crear el seu propi espai, més lliure, càlid i obert.

Des d’allò més personal que també és polític volen donar visibilitat a una forma lliure d’entendre aquest ball. Neix per crear un espai on relacionar-se a través de la dansa, on no existeixen identitats imposades ni preestablertes, i trenquen amb els estereotips. Entenen la comunicació en el ball com quelcom fluïd i molt dinàmic ja que experimenten amb els dos rols. Rebutgen la visió jeràrquica i d’oposats a la que ens redueixen els binarismes convencionals segons ens expliquen.

A principis d’any van celebrar els 3 anys amb una milonga especial amb disfresses. Vam assistir a aquesta sessió especial i la vam enregistrar.

Podeu trobar més informació:

http://tangoqueerbarcelona.com/

https://www.facebook.com/tqbcn/

i es reuneien cada dilluns al local Inusual Project. C/ Paloma 5 BCN

19h. Classe d’Iniciació
20.30h Classe nivell intermig.
22h-00h MILONGA QUEER

Reunió d'Ampgil al Casal Lambda idemtv
Grup Ampgil del Casal Lambda idemtv

L’Anna Delgado és psicòloga i sexòloga. Va començar a fer les pràctiques al Casal Lambda i s’hi va quedar per cobrir una plaça de psicòloga i fer també tot el treball de voluntariat portant grups i les diverses activitats que ofereix el Casal.
Fins fa poc ha portat amb d’altres psicòlogues, el grup de dones, i en l’actualitat s’encarrega dels grups de pares i mares així com del grup Tutti Frutti que son nois i noies LGTBI que tenen una discapacitat intelectual.

Un lloc quiet, un cor quiet, l’hora quieta. L’hora quieta és el títol de la novel·la de Maria Dolors Farrés en la que tracta de l’amor entre dos monjos al monestir de Sant Llorenç. No és el primer cop que es publica però si que ho fa en tota la seva extensió. Fa 25 anys que l’autora va començar a esciure-la.

La novel·la es desenvolupa en la vida del monestir i es centra al segle XIV. Per Maria Dolors Farrés els personatges tenen vida pròpia, expliquen la seva vida a partir del que ella va plantejant.

L’hora quieta és una obra àmpliament documentada i que ha donat pas a una altra obra. Farrés va escriure, posteriorment, una preqüela, “El càstig” de l’obra amb la figura del personatge principal que vol ampliar la història presentada a l’hora quieta.

Aquest estiu farà 80 anys que l’aviació alemanya va bombardejar el cabaret la Criolla. Amb la seva destrucció es van perdre moltes històries; entre d’elles,segurament, la veritable identitat de Flor de Otoño que va quedar entre les seves runes.

Poc sabem d’ell. El personatge el crea Rodríguez Méndez per una peça de teatre que porta el seu nom. Ell situa l’acció en temps de la dictadura de Berenguer i al teatre Bataclan; li dóna un nom que era Lluís Serracant; segons l’autor era un advocat de família de l’alta burgesia barcelonina, defensor d’anarquistes de dia i transvestit de nit. L’obra es publica el 1972, però no es va poder estrenar fins a 1982, després del film basat en aquesta història.

Pedro Olea, en el film de 1978, porta l’acció als darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera, on després d’un atemptat fallit contra el dictador és executat. Les dues obres fan un bon retrat de la societat barcelonina i de la nit més diversa als barris baixos. Però Flor de Otoño va ser realment aquest personatge?

Flor de Otoño

Paco Villar (1) ho posa en dubte i José March (2) arriba a posar en dubte inclòs que el nom real fos Flor de Otoño.

Les poques imatges que tenim d’ell són al cabaret la Criolla, no al Bataclan, i als anys 30. Se’l veu lleugerament transvestit, nu de cintura amunt o ballant amb altres homes. En una imatge als reservats del famós local apareix al costat d’altres transvestits i pistolers de la patronal, abans d’una suposada orgia. Era realment un anarquista o un confident del bàndol repressor?

No tenim cap constància de quin era el seu nom real, segurament no tenia cap relació familiar amb l’alta burgesia barcelonina. Sobre la seva identitat anarquista encara sembla més complicat, donada la negativa visió que tenien els anarquistes sobre l’homosexualitat. Cal recordar que la “Soli”, diari de la CNT, volia demanar volar la zona per acabar amb la malaltia homosexual.

La seva desaparició després de l’atemptat contra les Drassanes de 1933 tampoc en tenim cap constància. José March (2) senyala un personatge que apareix citat com a “Miss Flor de Liss”, amb unes característiques molt similars a Flor de Otoño. Sembla que el 1935 intentava marxar a València on la cocaïna no està tan perseguida. Se’l cita com un transvestit cocaïnòman, que vivia traficant i venent el seu cos al millor postor. Sempre per la zona de la Criolla.

Genet a Diari del Lladre parla d’aquest ambient i posa nom a aquests grupets de transvestits, els anomena “les Carolines”, però no cita a Flor de Otoño. Serà una història que caldrà seguir investigant, també per conèixer millor com vivien, somiaven o pensaven moltes persones homosexuals i transgènere a la Barcelona dels anys 20 i 30. 30.

Notes:

(1) Villar, Paco (2017):  La Criolla. La puerta dorada del barrio chino. Barcelona. Editorial Comanegra y Ajuntament de Barcelona.
(2) José March Fierro té un dels millors blogs sobre el barri “chino” a ¿Flor de Otoño o Miss Flor de Liss? http://lavaix2003.blogspot.com.es/2017/12/flor-de-otono-o-miss-flor-de-liss.html Mostra les diferents opcions.

Més:
– Genet al Raval. Documental dirigido por Juan Cano Arecha.  Mallerich Films en coproducción con Televisió de Catalunya. 2014.
– IDEMTV, 75 anys del bombardeig del cabaret La Criolla, Leopold Estapé, Juliol 2013
– Genet, Jean, (1949). Diari del Lladre

 

Al 2009 Leopold Estapé va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30 aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Administra els blogs L’Armari Obert i la Barcelona Diversa i col.labora amb difrents entitats LGTBI de la ciutat per recuperar la memòria històrica del Col.lectiu, especialment amb el GAG.

 

Pol Galofre, és activista trans i ha col·laborat en diferents entitats LGTBIQA+, com SinVer, Cultura Trans, l’Espai Trans o el Col·lectiu I+. També treballa al centre Francesca Bonemaisson de Barcelona i a la companyia de teatre social La Xixa Teatre.
De formació és sonidista i ha col·laborat en diferents documentals i curts de temàtica LGTBIQA+. Tota la seva activitat (voluntària i laboral) és travessada per l’activisme trans ja sigui en les diferents entitats com a nivell individual, fent xerrades, escrivint o donant classes.

Idem entrevista a Toni Ponce, periodista i cap de comunicació que també fa tasques de voluntariat en varies entitats. Aquestes tasques tenen el valor afegit de ser professional de la comunicació i conèixer molt bé aquest món.
L’entrevista la vam enregistrar a Ràdio TriniJove (emissora del barri de la trinitat vella) on col·labora en un programa per al col·lectiu LGTBI que es diu “Diversitats”

La Raposa és un espai de trobada -situat al Poble Sec de Barcelona- de transfeministes, veganes i lgtbiq. El grup Bolleres Veganes van inciar aquest projecte fa poques setmanes i es van constituir com a cooperativa. A l’espai hi ha un bar, una sala per fer xerrades i tallers i una llibreria transfeminista.

Aquest video està realitzat per idemTV.com i TVAnimalista.com

ARTICLES D'OPINIÓ

1565
Les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex (LGBTI) no hem necessitat mai el permís de ningú per sortir al carrer, per estimar-nos, per...

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

1420
Montse Marcet, llibretera i artífex de Lectors al tren! (lectorsaltren.cat), ens presenta la sèrie “La maleta de la Montse”, en què ella mateixa ens...
res a amagar d'anna boluda