Etiquetes Entrades etiquetades amb "noticies lgtb"

noticies lgtb

Aquest mes de maig recordem, des de les entitats, els sindicats, les universitats i les institucions la lluita contra la lesbofòbia, homofòbia, bifòbia i transfòbia. És no només necessari sinó també imprescindible.

La llei 11/2014 que va ser empesa pel món associatiu i aprovat per una majoria parlamentària és un instrument valuós que cal continuar desplegant, millorant i complementat des de les polítiques públiques, i també des de la societat civil, el món laboral i l’acadèmic. Tenim molts reptes pendents encara. Però cal també una mirada a totes les persones del col·lectiu d’arreu del món, que no només no estan a l’empara d’una llei de garantia de drets més o menys millorable, sinó que pel sol fet de no respondre als patrons heteropatriarcals són marginades, perseguides i castigades.

En el dia internacional contra la LGBTIfòbia, i cada dia, cal que recordem aquelles persones que per ser senzillament qui volen ser i estimar com vulguin, posen la seva vida en perill.

Aquelles i aquells que poden ser multades, castigades, empresonades, torturades, violades o fins i tot assassinades a l’empara de lleis despòtiques que els neguen la llibertat, la llibertat de ser i estimar com vulguin. Per denunciar els governs que actuen així, per no deixar caure en l’oblit tot els seu patiment, per empènyer  el món a una mirada de respecte als drets humans, cal que en parlem, avui, aquest mes, cada dia. I cal que obrim la mirada, el cor i les fronteres a les persones que han de fugir del seu país per poder ser qui són, per poder viure la seva diversitat sexual i d’opció de gènere sense risc de la seva vida.

Fem de Catalunya un país de refugi LGBTI.

 

Mireia Mata Solsona és Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya

Fa poc més de dos anys que sé que sóc asexual. I fa uns dos anys que sóc activista, per tal d’intentar que la gent que és asexual no hagi d’esperar a tenir més de 20 anys (o 50, segons el cas) per entendre’s.

Evidentment, tota persona asexual pot viure tota la vida sense saber que és asexual. En aquests casos, la persona en qüestió es pot justificar a si mateixa que és diferent a la resta, i que la diversitat és quelcom freqüent i vàlid. Si parlem d’un cas real, més probablement la persona asexual tindrà prejudicis contra si mateixa, i segurament sentirà que està trencada, que no és vàlida.

Reforçar aquesta idea és ben fàcil a nivell social: n’hi ha prou amb unes insinuacions al grup d’amistats on s’indiqui que si no hi ha un interès fort en tenir parella és perquè alguna cosa s’amaga; una sèrie de televisió on no voler tenir sexe es vinculi a traumes o a trastorns mentals; un anunci que ens recordi que el sexe és el centre de la vida…

Si la persona asexual confia en el sistema, potser acabarà anant al metge, a veure si l’ajuden a arreglar-se l’orientació sexual. Segons el professional que li toqui, potser acaba amb un diagnòstic i la medicació corresponent. I amb aquests senzills passos, la persona asexual que sospitava estar trencada rep la confirmació plena i total a tots els nivells, i fins i tot amb diagnòstic!

Al cap i a la fi, l’asexualitat va deixar de ser considerada malaltia mental el 2013 amb la publicació del DSM V. I els professionals segurament no es llegeixen aquestes actualitzacions. Bé, però deixem la teoria.
No demano a ningú que s’imagini a psicòlogues de Barcelona dient-nos a les persones asexuals que tenim malalties mentals. En teniu prou amb sentir la Begoña Odriozola, psicòloga barcelonesa mirant de diagnosticar-me una malaltia mental en directe a Catalunya Ràdio. Tal i com preveiem, ningú no va moure un múscul en veure com a la ràdio pública de Catalunya es patologitzava una orientació sexual. Tampoc no ho vam fer les pròpies persones asexuals.

Era 19 de maig de 2016 (fa menys de dos anys), jo acabava de començar com a activista i les persones asexuals ens sabíem desprotegides. Semblava que allò que tocava fer era aguantar humiliacions públiques, pel bé de la comunitat. Realment, tampoc no les vam acceptar totes, no vaig participar en un altre programa de ràdio on la premissa era parlar de la meva “malaltia mental”. No sé si aquells sacrificis tenien sentit per arribar fins on som ara, però la cosa és que hem avançat. En aquella entrevista i totes les altres, vaig fer una cosa que la Begoña em va criticar durament, el “fer bandera” de l’asexualitat.

I és normal que les persones que treballen contra la diversitat i, més concretament, contra l’asexualitat, estiguin en contra d’alçar-ne la bandera. I és que sota ella les persones asexuals ens podem agrupar per crear referents culturals comuns que ens permetin crear i desenvolupar la nostra identitat. Ens permet constituir espais de cures, on cercar el suport mutu quan qui abandera el discurs de l’odi es decideix a atacar-nos.

I, més recentment, ens permet fins i tot identificar les conductes discriminatòries i denunciar-les públicament. Així ho vaig fer aquest gener de 2018 amb una sexòloga que va decidir contraprogramar les meves explicacions teòriques sobre l’asexualitat acusant-me de ser “una esponja de mar”. I ho vaig fer en un vídeo de Código Nuevo, sense esmentar el nom perquè ja havia retirat l’article (falta saber si per vergonya o per por que la gent fos conscient del seu nivell real).

Avui parlo de la Begoña amb l’esperança de no haver dir gaires més noms, com a mínim de Catalunya.
Per cert, si estàs llegint això i t’han discriminat per ser asexual, et convido a denunciar-ho al web de l’Associació Catalana d’Asexuals. Potser no hi podrem fer gaire. Però et puc garantir que les persones que ho hem impulsat ho intentarem de valent. De la mateixa manera que vam heretar tota la feina feta per la comunitat asexual i la vam traslladar a la societat.

Begoña, si m’estàs llegint, salutacions.

 

Pablo Ortiz Navarro (Barcelona, 1992) ha estudiat biotecnologia i direcció de projectes, entre d’altres coses. Actualment presideix l’Associació Catalana d’Asexuals i col·labora amb diverses entitats sense afany de lucre. Creu vital visibilitzar l’asexualitat per tal d’acabar amb la discriminació i la patologització que l’assetja.

 

1130

Ja hi ha 20 serveis locals en marxa que formen part d’una xarxa d’atenció integral a les persones LGTBIQ+, una xarxa que a nivell territorial s’ha desplegat en municipis més enllà dels nuclis més metropolitans.
A Esplugues tot just s’estrena el SAI, està treballant per ser visible i obert a la ciutadania i fer-ho de forma transversal amb els i les diferents professionals.

La A és la darrera lletra en incorporar-se a la lluita per l’alliberament sexual LGTBIQA+ i en aquest video, dues persones que estan muntant l’Associació Catalana d’Asexuals, ens expliquen a banda de la seva experiència personal, com encaixen la lluita asexual dins del col·lectiu.

L’Espai de Famílies Trans és un punt de trobada i suport per a familiars o persones de l’entorn de persones trans amb seu a la ciutat de Barcelona. La idea de crear aquest espai es va donar arran de participar a l’Espai Obert Trans Intersex de Barcelona

Aquest espai es va crear el 2008 quan un grup de persones trans va pensar que era important que hi hagués espais perquè les persones amb diversitat de gènere es trobessin, compartint experiències i fessin xarxa.
Des de llavors les trobades s’han anat realitzant mensualment i actualment l’Espai Trans és un dels pocs llocs de trobada trans que hi ha a la ciutat ia Catalunya.

Barcelona Gay Men ‘s Chorus (BGMC) és un cor de veus masculines nascut a l’octubre de 2014 a imatge de formacions similars sorgides en els països anglosaxons. com a entitat independent i sense ànim de lucre que s’autofinança la seva activitat, BGMC potencia la formació vocal i artística contínua dels seus integrants, a més d’oferir un espectacle accessible per a persones sordes i col·laborar en causes solidàries generals i del col·lectiu LGTB.

BGMC va estrenar amb gran èxit Anima el passat 1 de juliol en un concert benèfic a favor de la Fundació Enllaç, omplint les gairebé 1000 localitats del Casino de L’Aliança del Poblenou, i aquest mateix espectacle va obrir la temporada 2016-17 de la Sala Muntaner. Idem TV va estar present en una de les cinc funcions en aquesta sala de Barcelona.

Violeta és una entitat LGTB + que pretén portar el col·lectiu als pobles. L’entitat té diverses sectorials perquè aspiren a visibilitzar el col·lectiu per complet en tot el territori.

Recentment s’ha creat la seu de Violeta a Viladecans i els i les seves responsables de l’entitat ens la presenten.

2027

Aquest dissabte s’ha celebrat la manifestació Trans* que cada any s’organitza dins dels actes de l’Octubre Trans. Amb les consignes “Drets Trans*, Drets Humans” i per un planeta menys binari la manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha finalitzat el seu recorregut a l’espai Germanetes on les associacions han llegit els manifestos.

El passat 2 d’octubre es van commemorar els dos anys de la llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Dos anys d’una llei pionera en el reconeixement de drets però també en la lluita contra les discriminacions.

La llei recull drets bàsics de les persones LGTBI, drets que formen part dels drets humans bàsics per a la vida digna, són drets que han de ser drets per a tothom i, per tant, que tothom hem de defensar. Per al Govern de la Generalitat un dels objectius de la llei és posar en l’agenda política i l’imaginari social el dret a la diversitat sexual i fer que els drets de les persones LGBTI siguin senzillament drets humans defensats pel conjunt de la ciutadania i no només pels col·lectius implicats.

A dos anys de la llei encara tenim molta feina, molts reptes pendents però s’han desenvolupat, i s’estan desenvolupant, les bases per a que sigui una llei efectiva. A hores d’ara s’està tancant el decret que donarà pas a un nou reglament del Consell Nacional i s’està treballant amb diferents juristes sobre el model d’intervenció i sanció de fets LGTBIfobs, però si bé aquests temes són importants i centrals, en els darrers dos anys s’han portat a terme accions que posen en marxa la llei de forma tangible.

Per tal de d‘assegurar el deure d’intervenció, que preveu la llei, en casos de discriminació LGTBIfoba cal sensibilització, informació sobre la llei i formació a totes les treballadores i treballadors de les administracions públiques. Ho hem fet des de l’Escola Administració Pública de Catalunya i també adreçada a col·lectius específics (professionals de la residències de gent gran, per a professorat dels centres educatius de Catalunya, les oficines d’atenció al públic del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per posar alguns exemples) arreu del territori de Catalunya, així com des de l’Escola de Policia de Catalunya per Policies Locals i Mossos i iniciem una formació on line a les empreses per incloure la perspectiva LGBTI.

En l’exercici efectiu dels drets, estem desplegant totes aquelles qüestions que no per petites deixen de ser importants perquè faciliten la vida quotidiana de les persones que pel fet de tenir una orientació sexual o identitat de gènere diferent a la socialment predominant o normativa troben molts entrebancs. Alguns exemples serien: Protocol amb el Departament de Salut per al canvi de Targetes Sanitàries amb el nom sentit; Adaptació dels centres sanitaris a la realitat de les persones Trans.; Protocol amb els Departament de Cultura per al canvi de Carnets de Biblioteques i altes carnets vinculats per al reconeixement del nom sentit; Desplegament del Servei d’Atenció Integral al Territori; protocol específic per a menors víctimes de bullying LGTBIfòbic; Protocol per a la reproducció assistida dones lesbianes o sense parella; Inclusió de la diversitat sexual dins dels protocols de prevenció de l’assetjament laboral… podríem fer un llistat interminable i no faríem visibles totes les accions portades a terme, però cal destacar, i reconèixer, que encara ens queda molt per fer.

El que més preocupa, de forma urgent, a moltes entitats és però les agressions lgtbifòbiques. S’han fet força actuacions en aquest sentit i cal dir que no sempre és fàcil adoptar mesures administratives, tot i que ja s’ha fet efectiva la primera sanció per insuls homòfobs. Cal seguir dotant-nos d’eines i metodologia que permeti més agilitat en la tramitació i instrucció de cada denúncia. Val a dir, però, que és imprescindible que les denúncies arribin. En aquest sentit , hem iniciat una campanya informativa sobre la llei per tal que es conegui i es denunciï, que cap forma d’agressió o comportament contra les persones pugui quedar impune o invisible.

Campanyes com la del 012 a televisions i ràdios: emissió de l’espot en horari punta, un programa específic xarxa de televisions locals o la mateixa publicació Llei 11/ 2014 en paper són mesures necessàries per la visibilitat, l’aplicació i l’efectivitat de la llei. Una llei de defensa dels drets del col·lectiu LGTBI però una llei que ha de ser de tothom. Per molts anys!

 

Mireia Mata Solsona és Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya

ARTICLES D'OPINIÓ

820
Si el 2016 va ser l’any en el que des del Govern de la Generalitat es va emprendre el desplegament efectiu de la llei...

LLIBRES DE L'ARMARI

2930
La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra...