Etiquetes Entrades etiquetades amb "intersexual"

intersexual

2375

Ja fa dies que allò que passa en la vida de les persones refugiades que fugen de la guerra a Síria és un escàndol: criatures, homes, dones, persones grans, amb discapacitats… i persones LGTB que resten invisibles i que quan arriben, fugint de la violència, troben una Europa que els tanca les portes, les oportunitats i els tracta de forma indigna. UErgonya!

Fa uns dies que corre una notícia, unes imatges, un vídeo de dos homosexuals marroquís vexats, agredits, sagnant, exposats. Al Marroc l’homosexualitat està prohibida i les agressions es sovintegen, lluny de protegir les persones del col·lectiu el govern de Marroc, un dels aliats de la UE i de l’Estat espanyol, amenacen amb perseguir i castigar les persones del col·lectiu que vulguin venjar-se de les agressions patides. Tot i així les associacions de drets de la comunitat LGTB del Marroc surten al carrer i denuncien. Sense por!

Sense por i amb molta vergonya del que passa, del que deixen que passi. Sense por i amb vergonya de la manca de polítiques, la manca de sensibilitat, la priorització del mercat front als drets. La LGTBIfòbia no és cap broma, la patim al país (més de 50 agressions a Catalunya en els darrers catorze mesos segon l’Observatori contra l’Homofòbia) i veiem com la pateixen a altres països o persones que són com nosaltres i busquen refugi fugint de la violència. O com la pateixen aquelles i aquells que es visibilitzen i trenquen esquemes i lluiten contra les amenaces com ara la comunitat a Bangladesh.

Seguirem denunciant sense por i esperem que aviat poguem deixar de sentir vergonya.

1837

El Grup d’Amics Gais (GAG) convoca, un any més, el concurs de fotografia sobre les experiències, món, col·lectiu, imaginari… LGTB.

Podeu trobar a l’enllaç les bases del concurs. S’admeten fotografies fins al proper 7 de desembre.

Aquest concurs pretén donar visibilitat a les persones LGTB com a forma de sensibilització social i per donar veu, i imatge, a les expressions reivindicatives i artístiques de les persones del col·lectiu.

2746

El proper cap de setmana, 13, 14 i 15 de novembre, es portaran a terme les 27enes Trobades Estatals LGTBI, un espai de debat i reflexió del moviment. Enguany l’organització de la trobada és a càrrec del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i de l’Àmbit LGTBI de CCOO.

La trobada, que es farà a Sitges, vol ser un fòrum per les entitats i les persones que formen part del moviment, en el que compartir problemes, inquietuds i propostes de futur.

Els temes de debat són molts, però s’ha volgut centrar l’atenció en dos àmbits que faran d’eixos centrals dels debats: la proposta d’una llei contra la LGTBIfòbia a nivell estatal i els recursos públics en la salut del col·lectiu. Aquests són els eixos sobre els que debats i ponències es desenvoluparan enguany.

L’ampli programa no oblida l’oci, la creativitat i el temps lliure compartit, elements necessaris per a l’èxit de les jornades i per la creació de complicitats. Des d’IDEMTV esperem que sigui un gran i profitós cap de setmana!

2951

El 28 de Juny d’enguany ha estat ple d’activitats diverses i reivindicatives. Des de les activitats prèvies arreu, passant pel Pride i la manifestació de la Comissió Unitària.

“El meu cos un camp de batalla” va ser el lema que la Comissió Unitària 28 de juny va triar per reivindicar el desplegament de la llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia, la llibertat per estimar i la diversitat dins del col·lectiu.

El Pride en la seva 5a edició, amb el lema “Stop Bullying LGTB. Ni a l’escola ni enlloc” com a reivindicació principal volia visibilitzar aquest espai concret d’agressions i discriminació, denunciant la vulnerabilitat i la necessitat d’actuació per part de les institucions.

Una notícia d’àmbit internacional, l’aprovació del matrimoni igualitari als EUA va aportar alegria a les reivindicacions arreu, donat que els actes fora de la capital del país van ser, enguany, molts i prou concorreguts.
Tot i que les activitats a l’entorn del dia internacional per l’alliberament LGTB encara no han acabat, la reivindicació d’espais de llibertat, la denúncia de les agressions i discriminacions LGTBfobes i la celebració dels èxits assolits han estat presents en totes les mobilitzacions

2467

El 28 de juny d’enguany, la manifestació reivindicativa convocada per la Comissió Unitària 28 de juny se centra en el lema: “El meu cos un camp de batalla, Els nostres cossos no estan al servei del sistema heteropatriarcal”.

Les agressions i discriminacions LGTBIfobes, les convencions socials sobre sexualitat i gènere, la manca de legislació sobre temes importants, la negació de drets per orientació sexual com ara la reproducció assistida a les dones lesbianes, l’estigma de les persones LGTBI infectades pel VIH o la manca de desplegament legislatiu per a moltes de les nostres llibertats… raons que mouen a la reivindicació, un any més.

Un any més, 38 anys després que, un 28 de juny –de 1977- es portés a terme la primera manifestació LGTB del país, en la que ja es reclamava el dret al propi cos, a la pròpia sexualitat, a la no discriminació… 38 anys més tard seguim cridant: Dret al propi cos!

2375

Ja en els preparatius finals de la celebració del 28 de juny, s’evidencia un cop més que, malgrat els avenços legislatius i el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTBI segueix havent-hi una part del món que no accepta la diversitat afectiva i sexual.

Segons han fet públic les Nacions Unides en un informe, la violència generalitzada contra les persones LGTB segueix sent un tema central i preocupant. Malgrat en els darrers anys 20 països han reconegut el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara a 62 països del món més de 1.700 persones transsexuals han estat assassinades entre el 2008 y el 2014; a 76 països encara l’homosexualitat és perseguida i castigada, inclús amb la pena de mort, per no parlar de les violacions correctives de lesbianes i la indefensió dels i les menors en el descobriment de la seva orientació sexual.

L’informe presenta la realitat crua, aquella que es fa visible de forma qüotidiana per a moltes persones, més enllà de les celebracions. A partir de l’informe NNUU ha solicitat la creació i l’aplicació de lleis contra els crims d’odi LGTBfobs.

Volem reconèixer, en aquest sentit, la lluita de moltes persones en el dia a dia, mostrant-se, reivindicant-se exigint els drets. Avui , molt especialment, a Pedro Zerolo, que ha estat un company de lluita i ha exigit, fins al final, els drets del col·lectiu, amb força i amb poesia. Gràcies Pedro!

2624

Dolors Gordi és la secretària de Família del departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Aquesta secretaria és la part del Govern que té competències per impulsar, coordinar, i fer el seguiment del pla interdepartamental per a la no-discriminació de les persones LGTB. Parlem amb ella d’aquest pla i de les prioritats del govern en aquest àmbit.

Des d’una perspectiva històrica, així resumeix Jordi Samsó l’evolució del voluntariat al moviment LGTB. Avui en dia les persones voluntàries formen part del panorama del moviment. Són imprescindibles per una part de les entitats, d’altres han preferit no oferir serveis . Aquest ha estat un debat llarg i necessari dins el moviment. Un moviment construit amb una voluntat clarament compromesa i reivindicativa.

 

 

Dolo Pulido va ser una de les primeres joves lesbianes visibles. Des del feminisme del ja desaparegut i pioner, grup de dones Eix Violeta. Creu que la represió va donar peu al moviment i amb clares diferencies vers l’actual

Eugeni Rodriguez, portaveu del FAGC apunta en la mateixa direcció, fent una análisis històrica del moviment des de la seva creació, primer del MELH i després del FAGC

Quim Roqueta va ser Secretari General de, la recentment desapareguda Coordinadora Gai Lesbiana una de les entitats amb més gruix de voluntaris i voluntàries, analitza així l’evolució del voluntariat al moviment.

Des del ja desaparegut Grup de Lesbianes Feministes, Marta Estella creu que el compromís militant és cabdal i imprescindible en la vertebració del moviment LGTB

Als inicis, la decisió d’acollir, o no, persones voluntàries dins del moviment, va crear un llarg debat amb implicacions i contradiccions politiques i personals importants, un debat que es manté durant la història del moviment en les formes organitzatives, malgrat se segeuix portant a terme una colaboració necessària i important al si del moviment.

1868

La LGTBfòbia és una malaltia social: s’odia i agredeix a algú (físicament, emocionalment o psicològicament) perquè estima a algú del seu mateix sexe o perquè discrepa del sistema de gènere. Una de tantes malalties socials com ara el masclisme, el racisme o l’especisme. Una malaltia per a la qual n’hem obtingut la “vacuna” legal recentment a Catalunya. Ja tenim la La Llei per garantir els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. Una eina que sens dubte ajudarà a millorar la vida de les persones LGTB i augmentar la visibilitat del col·lectiu.

Ara, però, necessitem, a més, la complicitat de la societat per aplicar-la, per desenvolupar-la. Necessitem LGTBfília. Que la societat ens estime i ens defense quan es vulneren els nostres drets: callar davant d’un cas d’LGTBfòbia és LGTBfòbia. No existeix la neutralitat. Conceptes com solidaritat, drets humans i justícia social són clau per aconseguir eradicar la LGTBfòbia. Per això volem destacar un cas que ha corregut per les xarxes socials: als Estats Units un home agredeix un gai després d’increpar-lo per la seua sexualitat, i la gent del seu voltant redueix l’agressor quan intenta fugir per la qual cosa va poder ser capturat per la policia i serà investigat per aquest delicte d’odi. http://www.empresasgayfriendly.com/noticias/viral-el-video-donde-un-gay-es-protegido-por-los-ciudadanos-de-un-ataque-homofobo-000210 Aquesta reacció és la que s’ha d’esperar davant d’un cas de LGTBfòbia si volem considerar que com a societat l’hem superada. Resulta vertaderament emotiu, encoratjador i empoderador veure’t recolzat per la societat, dels teus iguals, davant d’una discriminació. I indica el grau de maduresa i de justícia social en què viu una determinada societat perquè va més enllà de l’individualisme.

En realitat aquesta reacció, la solidaritat i el suport social a les víctimes, hauria de ser la que es produeix davant de qualsevol cas d’agressió o discriminació que la ràbia o l’odi social centra en determinats col·lectius als quals estigmatitza. Per això el proper objectiu com a moviment proposem que siga la LGTBfília, que ens estimem, que ens defensen, que ens tinguen empatia. El proper pas ha de ser fer dels drets del col·lectiu els drets de tota la societat, que la ciutadania els senta com propis i, per tant, que no callen davant la LGTBfóbia.

2097

Catalunya és, una vegada més, pionera en defensa dels drets del col·lectiu LGTB després d’aprovar una llei específica per la protecció dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i en contra de la seua discriminació, el passat 2 d’octubre. Aquesta ha comptat amb els vots a favor de tots els grups polítics, excepte el Partit Popular i la posició contrària a alguns d’articles d’Unió Democràtica de Catalunya.

 

 

El PP fins i tot la va recórrer al Consell de Garanties Estatutàries per considerar-la, possiblement, inconstitucional, tot i que aquest organisme ha assenyalat que està d’acord amb la legislació vigent. Una llei que compta, per tant, amb un ampli consens polític i social. Una llei que té amb un precedent de proposta de llei amb la darrera legislatura del tripartit i que ha comptat, des del primer moment, amb l’impuls de l’esquerra parlamentària i el moviment LGTB. L’aprovació d’aquest text legal és un fet històric que no només beneficia al col·lectiu, sinó que és un pas endavant per a tota la societat i senta les bases d’una llibertat afectiva-sexual real i efectiva.

El moviment LGTB, agrupat a la Plataforma LGTB.cat, n’ha estat un dels principals promotors com també el moviment del VIH. Des del Govern, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, valora el treball i l’esforç de consens per part de les entitats i dels grups parlamentaris que ha millorat, al seu parer, el redactat inicial.

 
Ple íntegre al Parlament de Catalunya:

 

Des del moviment també se’n destaquen altres parts de la llei que permeten garantir els drets i llibertats de les persones LGTB. En el debat al Parlament el passat 2 d’octubre els diferents grups polítics van mostrar els seus arguments. Des dels favorables a la llei, se cita, com a argument, la resolució del passat 26 de setembre de l’ONU, en la qual insta als estats a aprovar legislacions específiques per combatre la LGTBfòbia. I, alhora, des dels partits polítics es destaca el consens assolit i l’aposta per la no discriminació i les polítiques d’acció positiva.

La diputada destaca, com han fet altres grups favorables a la llei, que encara avui hi ha més de 70 països al món on l’homosexualitat o la transsexualitat estan prohibides i fins i tot condemnades a la pena de mort, però també recorda dades de la Unió Europea extretes d’una enquesta de 2012.

En un punt intermedi se situa Unió Democràtica que va votar en contra d’alguns articles de la llei però va donar suport a d’altres. Finalment des del PP expliquen el seu vot contrari per motivacions ideològiques.

Tot i el que queda per recórrer, el camí iniciat per Catalunya contra la LGTBfòbia, de ben segur serà seguit per aquells països avançats que vulguen una societat justa, igualitària i sense discriminacions. Des de la plataforma LGTB.cat ressalten que el camí de la igualtat d’oportuntitats efectiva i els drets tot just acaba de començar i assenyalen que n’estaran vigilants per al desplegament i compliment de la llei.

Una llei que no pot oblidar la lluita de moltes persones i de molts anys i també el dolor que la LGTBfòbia ha deixat. Un record que des del moviment LGTB català s’ha tingut també per a la transsexual Sònia assassinada el 1991, i per a l’empresari Juan Andrés Benítez, mort al barri del Raval a Barcelona fa poc més d’un any.

ARTICLES D'OPINIÓ

2176
Ja tenim nou Papa: Francesc I. I no hi ha massa novetats pel que fa a l'acceptació dels drets del col·lectiu LGTBI. I això...

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

3873
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...