Etiquetes Entrades etiquetades amb "Coordinadora LGTB"

Coordinadora LGTB

El voluntariat a les entitats LGTB fa una evolució en la seva motivació. No té una visió única i molt militant però la implicació de voluntaris i voluntàries en la tasca de les entitats acaba sent alta.

Una implicació, especialment important en l’àmbit del VIH i que ha anat canviant el seu paper al llarg del temps de col·laboració.

Les motivacions són diverses i centrades en la salut, hi ha voluntaris que fa molt de temps mantenen el compromís amb la causa i han augmentat la seva dedicació.

La bona formació és cabdal per la implicació del voluntariat i la bona coordinació i atenció. Mantenir espais de formació continuada, de suport i aportar la informació necessària per poder fer una bona tasca voluntària en temes delicats i íntims com els lligats a la salut sexual. Es té una ferma voluntat de donar suport, de fer un bon treball i de ser útil

4482

A mitjans del passat mes de desembre la Generalitat va entregar les primeres targetes sanitàries a menors amb el gènere que senten, no pas el que els atorga el sexe biològic. Aquest va ser el primer pas per un reconeixement social de menors transsexuals.

La Generalitat ha anunciat que les persones transsexuals adultes també podran fer al canvi de nom a les targetes sanitàries sense haver de fer el tràmit al registre civil. Fins ara el canvi de nom a les targetes sanitàries s’havia de fer amb la prèvia registral i això comportava mesos d’espera i, també, haver d’acreditar un tractament mèdic que avalés el canvi.

Ara s’esta posant en marxa protocols per tal de fer possible el canvi sense haver de rectificar registralment ni medicament, simplement reconeixent el sexe sentit, fent possible la reivindicació del col·lectiu LGTBI i una millora evident en la qualitat de vida i benestar d eles persones trans.

Importants, tot i petits, avenços són necessaris. Cal seguir avançant més, molt més.

4314

És evident que el col·lectiu LGTB no som un col·lectiu homogeni ideològicament, només faltaria! Però si que els resultats de les eleccions del 27S a Catalunya tenen un clar impacte en les demandes que si que fem conjuntament: el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Actualment la majoria parlamentària es va comprometre, el passat 22 de setembre, al desenvolupament reglamentari de la llei per tal de garantir de forma efectiva els nostres drets individuals i col·lectius.

Junts pel Sí, Partit dels Socialistes de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular i Catalunya Si Que es Pot sumen 98 diputades i diputats, una majoria absoluta que permetrà desplegar la llei amb decisió.

El compromís electoral hi és, la llei necessita ser desplegada i el col·lectiu LGTB esperem el compliment, el de la llei i el del compromís.

3958

Diferents candidatures electorals s’han compromès avui, 22 de setembre, a desenvolupar la llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Anna Gabriel (Candidatura d’Unitat Popular), Anna Simó (Junts pel Sí), David Companyon (Catalunya Sí Que Es Pot) i Raül Moreno (Partit dels Socialistes de Catalunya), han signat un document de compromís de la Plataforma LGTBI.cat que aplega diferents entitats LGTBI de Catalunya, en el que es reclama el desplegament real de la llei. Ciutadans no ha signat el document malgrat haver votat a favor de la llei.

Aquest és el text de compromís i un recull d’imatges de l’acte.

11930898_1241804385845648_4546059040575534315_o12004764_1241804449178975_80732860260510386_n

 

 

 

 

12052395_1241804479178972_72114769539126968_o12045523_1241804469178973_2013156874275503824_o

TEXT DEL COMPROMÍS

Compromís polític per implementar la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015, les candidatures sotasignats ens comprometem a implementar la Llei 11/2014 de 10 d’octubre immediatament és constitueix el nou Parlament.

Aquest acord es signa a petició de la Federació Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya.

0- Implementació en tota la seva extensió de la “Llei 11/2014 de 10 d’octubre per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia”.

1- Elaboració amb caràcter d’urgència dels decrets necessaris per a la creació dels organismes que estableix la llei i que possibilitaran la posada en marxa d’accions precises per sancionar i fer complir aquesta llei, complint així els articles del 31 al 38 de la llei.

2- Implementació, en tota la seva extensió, de l’article 12 de la llei, principal dispositiu per engegar mesures proactives per afavorir una societat respectuosa amb la diferència per qüestions de gènere, d’expressió de genere d’orientació sexual i afectiva i familiar.

3- Implementació immediata de l’article 16 per establir polítiques contundents i continuades vers a la prevenció del VIH.

4- Implementació immediata de l’article 21 que comanda establir mesures eficaços per fer front a les discriminacions que pateixen treballadors i treballadores lesbianes, gais i trans a la feina.

5- Signar els convenis que estableix la llei per desenvolupar de forma complerta totes les garanties en drets que contempla la llei. Donar suport a les entitats que lluiten pels drets i llibertats lgtbi. Entitats que de forma organitzada han anat donant resposta a les necessitats del nostre col·lectiu: treball, immigració, salut, gent gran, famílies, memòria històrica, cultura, joves, educació, homofòbia, lesbofòbia, transfòbia i bifòbia.

Barcelona 22 de Setembre de 2015

5126

El 28 de Juny d’enguany ha estat ple d’activitats diverses i reivindicatives. Des de les activitats prèvies arreu, passant pel Pride i la manifestació de la Comissió Unitària.

“El meu cos un camp de batalla” va ser el lema que la Comissió Unitària 28 de juny va triar per reivindicar el desplegament de la llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia, la llibertat per estimar i la diversitat dins del col·lectiu.

El Pride en la seva 5a edició, amb el lema “Stop Bullying LGTB. Ni a l’escola ni enlloc” com a reivindicació principal volia visibilitzar aquest espai concret d’agressions i discriminació, denunciant la vulnerabilitat i la necessitat d’actuació per part de les institucions.

Una notícia d’àmbit internacional, l’aprovació del matrimoni igualitari als EUA va aportar alegria a les reivindicacions arreu, donat que els actes fora de la capital del país van ser, enguany, molts i prou concorreguts.
Tot i que les activitats a l’entorn del dia internacional per l’alliberament LGTB encara no han acabat, la reivindicació d’espais de llibertat, la denúncia de les agressions i discriminacions LGTBfobes i la celebració dels èxits assolits han estat presents en totes les mobilitzacions

5832

Gabriel J. Martín està especialitzat en psicologia gai o gay affirmative psychology una disciplina que estudia i aborda les diferents especificitats que té el col·lectiu LGTB en aquesta matèria. Compta amb un blog i un videoblog , col·labora amb diferents mitjans de comunicació on explica la seva experiència en l’abordatge dels efectes del bullying homofòbic. A més, ha impulsat el col·lectiu Pingüins: un espai on un grup d’homes gais debaten i reflexionen sobre les seves experiències emocionals i quines eines o estratègies han utilitzat per afrontar-les.

 

 

4312

La plataforma unitària d’ONG de lluita contra la SIDA, aplegades al Comitè 1 de desembre, han volgut mostrar en el Dia Mundial de la SIDA, la unitat d’acció i reivindicacions plantejades, sota el lema “aCORDADES en drets

Una de les grans demandes de la plataforma és el compliment de l’ Acord Nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat. Aquest acord va ser aprovat pel Parlament el passat mes de març i, segons denuncien les entitats, no s’ha acomplert ni desenvolupat de cap manera.

Per altra banda, s’ha evidenciat un augment de les infeccions per VIH entre el col·lectiu de gais i, en un 46% dels casos, s’ha fet un diagnòstic tardà. Segons les dades fetes públiques, la majoria dels nous diagnòstics eren homes amb una edat mitjana de 35 anys.

Les retallades sanitàries han estat fortes i no es donen respostes concretes a les demandes plantejades per les entitats. D’altra banda, les entitats d’atenció a la SIDA han disminuït per manca de suport institucional i les que sobreviuen ho fan, en gran part, pel treball militant i el compromís de les persones membres, però veuen minvats els seus recursos i fan una crítica oberta de la manca de polítiques per part de les diferents administracions.

Fem nostres les paraules del comitè: “La sensació que ens acompanya en la commemoració d’aquest nou Dia Mundial de la SIDA és que el país ens pot donar l’esquena definitivament si no existeix un canvi radical de fons i de forma en el model presentat com a model de salut pública”.

Ara és el moment d’un pacte antidiscriminatori i de lluita contra la serofòbia, no podem baixar la guàrdia.

3721

El passat 21 de novembre i fins el proper 28 d’aquest més té lloc la Setmana Europea de la Prova del VIH, prèvia a l’1 de desembre, Dia Mundial de Lluita contra la SIDA. La campanya, que és el segon any que es realitza, pretén paliar amb la realització regular de la prova del VIH el fet que una tercera part dels més de dos milions de seropositius que viuen a Europa, no en siga conscient de la seua situació.

La campanya pretén generar una sèrie de beneficis en la població perquè la realització regular de la prova del VIH millora la qualitat de vida del malalt si es detecta la malaltia precoçment: li permet tenir una vida més llarga i saludable. A més, redueix la probabilitat d’infecció a terceres persones ja que és durant les tres primeres setmanes després de la infecció, quan la càrrega viral és molt alta, quan més possibilitats n’hi ha de transmetre-la. Les persones malaltes que reben el tractament antirretroviral redueixen la seua càrrega viral fins a ser indetectable de manera que, segons estudis recents, el risc de transmetre el virus a una altra persona es queda reduïda a gairebé a zero. De fet, la majoria de les noves infeccions es produeixen a partir de relacions sexuals amb persones que s’han infectat de forma recent però no han estat diagnosticades, ni molt menys tractades.

L’índex de persones que són diagnosticades tardanament és molt elevat a Europa, arriba fins al 50% (48% a Espanya), cosa que fa que, entre aquestes persones, augmenti el risc de mortalitat. L’edat és un factor de vulnerabilitat ja que si bé els detectats tardanament són 31% entre els joves de 15 a 19 anys, entre els majors de 49 anys arriba al 66%. El col·lectiu dels homes que practica sexe amb homes és més vulnerable ja que suposa el 39% de les noves infeccions en l’àmbit europeu. Això fa que la implicació dels col·lectius LGTB siga una eina de promoció important de la prevenció del VIH.

Si bé l’ús del preservatiu és una eina bàsica de prevenció, la realització de prova per la detecció i, si s’escau, tractament precoç, és una altra de les eines que complementa les polítiques de lluita contra l’extensió del VIH i que cada cop coneix més gent dins del col·lectiu LGTB. A Catalunya, BCN Checkpoint i la Fundació Lluita contra la Sida han posat en marxa una campanya per fomentar que els homes que practiquen sexe amb homes, un col·lectiu especialment vulnerable a l’àmbit català, es facin la prova del VIH periòdicament cada tres mesos. L’objectiu és reduir al mínim la possibilitat de transmissió quan fa poc que el malalt s’ha infectat.

En el cas català hem de destacar el paper fonamental del voluntariat de les entitats de prevenció del VIH i atenció a les persones seropositives, pioner a l’Estat espanyol, que ha impulsat la implicació de les institucions. Un exemple d’això és l’Acord nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, promogut pel Comité 1 de desembre i assumit pel Govern i el Parlament catalans, que ha de ser una de les principals eines per permetre la millora de les polítiques integrals de prevenció i de les condicions de vida dels seropositius i un pilar clau en les polítiques socials del Govern català.

La Setmana Europea de la Prova Ràpida és una eina més per reduir el nombre de noves infeccions, especialment, entre un dels col·lectius més vulnerables en aquest àmbit el dels homes que fan sexe amb homes en aquest àmbit. Tot suma.

 

 

4223

Gandia ha acollit aquest cap de setmana els 26 Encontres Estatals LGTB i és la segona vegada que ho fa. Una ciutat que compta, de fa anys, amb dues entitats LGTB consolidades com són el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor-Valldigna (CLGS) -que ja va organitzar els Encontres de 2008- i Independence Gay -que ha coorganitzat els d’aquest any amb l’àmbit LGTB de Comissions Obreres del País Valencià. Ha estat un espai de debat i reflexió sobre la situació del moviment LGTB i les seues reivindicacions pendents. Els Encontres estableixen quines seran les prioritats de les entitats en el proper any i per tant quines seran les seues principals línies de treball. Als que no estiguen “posats” en la matèria els pot sorprendre que encara li queden “reivindicacions pendents” al moviment LGTB. A Gandia s’han produït uns fets que responen perquè cal seguir fent activisme LGTB: hi ha hagut una agressió a dos activistes LGTB i s’han mostrat les dues cares de la moneda que expliquen el perquè hi ha reivindicacions pendents.En aquesta localitat valenciana s’han reunit les dues cares de la moneda en el que a la realitat LGTB es refereix: els debats més avançats en matèria LGTB i, alhora, un agressió verbal i intent d’agressió física a dues persones LGTB sota les paraules: “maricons de merda doneu-me tot el que tingueu o vos punxe amb una navalla”.

El que ha ocorregut a Gandia mostra la doble cara de la moneda perquè si bé vivim en un dels estats més avançats en matèria de drets LGTB, també es veritat que queda molt pendent per assolir-los de forma efectiva. I l’agressió del passat divendres a Gandia n’és un clar exemple i, malauradament no l’únic. Com assenyalàvem a l’editorial LGTBfòbies visibles i invisibles la discriminació que encara pateix el col·lectiu només es visibilitza quan aquesta és una agressió física i no tant quan és produeix mobbing, assetjament, bullying o qualsevol tipus de discriminacions. Això genera la sensació, falsa, que tot està resolt. Hi ha, a més, LGTBfòbies quotidianes que tenim assumides com a normals i contra les quals ja no ens queixem però que hem de canviar: com el tractament als mitjans de comunicació o l’exclusió en l’educació de la diversitat afectivo sexual com un dret i una realitat social, entre altres exemples.

La major normalitat i visibilitat del col·lectiu molesta les persones LGTBfòbiques que reforcen les seues actituds discrininadores com ha passat, per exemple, a França quan es va aprovar l’extensió del dret a matrimoni per gais i lesbianes. Però això no ens ha d’aturar perquè també hi ha referents positius i opcions per millorar les nostres llibertats. A Catalunya hem donat un pas de gegant al respecte. Molt recentment s’ha aprovat la llei contra la LGTBfòbia. Tenim l’eina, la vacuna, a aquesta malaltia social que és la LGTBfòbia, o qualsevol tipus d’odi a la diversitat sexual, afectiva, cultural, ètnica, etc. L’ocorregut a Gandia no és més que mostra del que hem avançat i ens han de servir d’avís del que encara ens queda pendent per avançar. És més, agressions com les ocorregudes a Gandia, no han de fer més que impulsar-nos perquè redoblem esforços i lluites per garantir de forma efectiva els nostres drets amb un objectiu clar: necessitem lleis i polítiques públiques que garantesquen els nostres drets i aquest és el nostre proper pas com a moviment. I aquesta ha estat una de les reivindicacions destacades dels propis Encontres.

Moltes vegades quan pensem en el voluntariat, pensem més en la persona que acompanya gent gran, o que ajuda a organitzar un esdeveniment, una festa, un ball, un festival de cinema, etc. No solem pensar amb aquella que ocupa un càrrec a alguna entitat i realitza tasques de responsabilitat i que dirigeix un equip de persones -altres voluntaries- per acomplir la finalitat de l’associació. Estem parlant de les persones que són tresoreres, secretàries, presidentes d’una Junta, també del i la que dirigeix la revista d’una associació o dels i les vocals. Són voluntariats pocs visibles i, en moltes ocasions, poc reconeguts que fan una feina imprescindible.

 

 

Després Pallás va presidir l’Entitat Europea de famílies LG fins l’any passat, i des de fa 3 anys és presidenta de Famílies LG. Les seves motivacions van ser vàries, entre elles que va sentir la necessitat com a mare lesbiana que algú defensés els seus drets.

Els motius d’Estapé van ser també molt similars als de Pallàs, feia falta un relleu i ja tenia una certa experiència.

En el cas de Juan Sebastian Meyer, president d’STOPSIDA, elegit recentment, la seua motivació ve d’experiències anteriors a entitats com Amnistia Internacional i els seus principis polítics. Si bé a STOPSIDA va començar des del voluntariat de base, aviat va començar a assessorar a la Junta de l’entitat per la seva formació mèdica, com a sociòleg, a més de la seva experiència en entitats, cosa que facilitava que assumís un càrrec.

Les persones entrevistades conclouen que la formació i l’experiència facilita l’assumpció de responsabilitats, però ressalten que per ocupar un càrrec el que cal, sobretot, és voluntat, motivació i compromís.

Les persones entrevistades també coincideixen en que la seva tasca resulta gratificant malgrat les moltes hores i, potser, algun maldecap que les provoca. Reconeixen que cal motivació i disposar d’un mínim de temps raonable sense el qual no es poden exercir funcions de responsabilitat en una entitat.

Tant Ruiz, com Longares, com Pallàs assenyalen la gratificació d’estar fent alguna cosa important que dotarà de drets i serveis a la comunitat LGTB. En el seu cas destaquen com a fites importants la consecució de la unitat d’acció del moviment LGTB a partir de la Plataforma LGTB.cat i de la llei contra la LGTBfòbia. Per la seva banda, Meyer i Estapé destaquen el mateix sentiment pel que fa a la prevenció del VIH i també a l’atenció de les persones seropositives, així com la tasca de visibilització d’aquest col·lectiu.

IDEMTITATS

30523
Susanna Hernández és escriptora, ha publicat diferents relats i poemes però escriu, bàsicament, novel·la negra. Ha guanyat diversos premis, entre els que destaca...

LLIBRES DE L'ARMARI

5063
Maria Bielsa, és l’autora del poemari “Flores raras: Maricas son lxs otrxs” una sèrie de poemes en el que recull l’experiencia de l’amor homosexual....

ARTICLES D'OPINIÓ

5792
La Inquisició s'implanta a la Corona d'Aragó i el Regne de Castella en 1478. El seu objectiu era mantenir l'ortodòxia religiosa i perseguir l'heretgia....