Ens ho van dir a IDEMTV en una entrevista l’Esther Nolla, presidenta d’AMPGYL:“L’escola és una espai insegur per a totes aquelles persones que no compleixin les expectatives de presumpció d’heterosexualitat i de gènere, amb el gènere assignat”. Va ser una frase que ens va colpir per crua i, malauradament, real. Moltes vegades parlem dels progressos en la diversitat sexual a l’ensenyament i no hem de deixar de fer: hem de celebrar les xicotetes victòries! Però ens hem d’adonar que l’ensenyament, tot i els progressos, no és encara un entorn segur per que els menors LGTB se socialitzen de forma normalitzada i inclusiva. I ser conscients de la realitat no ens ha de fer ser pesimistes però si saber de quin punt partim. Potser tenim la sensació que som molt avançats a l’Estat espanyol en matèria LGTB, i en comparació a molts altres països ho som efectivament, però encara queda molt per fer. I a l’ensenyament encara hi ha molts adolescents LGTB que pateixen per no poder viure la seua sexualitat obertament.

La Coordinadora LGTB de Madrid va presentar un estudi Homofobia en las aulas que assenyalava que el 80% dels menors no s’atreveixen a sortir de l’armari, el 90% creuen que hi ha LGTBfòbia i el 40% assenyala que els professors no contribueixen a lluitar contra la LGTBfòbia. Tot i que són dades exclusivament de Madrid, pensem que són dades bastant extrapolables arreu de l’Estat i soprenents en un país dels pocs on gais i lesbianes es poden casar. El futur és nostre, si el treballem. I les escoles és, entre altres, un dels espais bàsics perquè les properes generacions visquen la seua sexualitat d’una forma més lliure. Per això necessitem escoles lliures de LGTBfòbia, escoles que ensenyin valors de diversitat, en aquest cas sexual, com a part inseparable del currículum escolar.