Etiquetes Entrades etiquetades amb "homofòbia"

homofòbia

4015

El grup Brot Bord va protagontizar el passat dissabte dia 2 de març una petonejada popular i una concentració de protesta davant del Corte Inglés que en el seu catàleg per internet de llibres manté, malgrat les protestes, el títols “Cómo prevenir la homosexualidad. Los hijos y la confusión de género” y “quiero dejar de ser homosexual” de Joseph Nicolosi.

Aquests llibres no són fruit de la casualitat, sinó que sorgeixen d’un moviment anti-gai als estats units que afirma que l’homosexualitat és una malaltia que volen “curar” i “prevenir”, quan les principals autoritats sanitàries mundials rebutgen clarament aquesta possibilitat. El crit més escoltat va ser “L’homofòbia és la malaltia”.

 

 

 

També reclamen el compromís que no es vendran mai més llibres LGTBfòbics.
A Internet una iniciativa pública a Change.org denunciava aquest fet i en demanava la retirada. A hores d’ara ha recollit 5.500 signatures. A Catalunya l’Observatori contra l’Homofóbia ha remés a la Fiscalia de delictes d’odi la documentació sobre el cas perquè valore la situació i en prega les mesures que crega oportunes.

Ferran Pujol és un dels impulsors d’un projecte de serveis d’informació, assessorament, recerca i prevenció del VIH al nostre país: BCN-Checkpoint, clarament populartizat a Barcelona entre gais. Des d’aquesta plataforma es promouen trobades, l’intercanvi de coneixement respecte al VIH-SIDA, així com la visibilització del col·lectiu seropositiu dins de la comunitat LGTB.

Pujol reivindica el paper de la detecció precoç en la lluita contra la SIDA i afirma que és una de les eines més importants per a la seua prevenció. D’aquestes i moltes més coses ens parla en una entrevista que ha concedit a idemTV.

 

 

3300

EDITORIAL
 

La llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia està sent llarga. De fet, tal com hem anat recollint a IDEMTV, des del primer compromís programàtic, l’elaboració de l’esborrany, el procés participatiu llarg i ampli… fins l’aprovació del primer text van passar uns anys. Però encara en comptem uns quants anys més des de que la llei reposa en un calaix del Govern sense fer-se pública.

Les darreres eleccions van ser un moment de compromís, les diferents candidatures van expressar-se vers la llei, no només en el seu programa electoral sinó en un compromís signat, un compromís que demanava el moviment LGTB per tirar-la endavant. No totes les candidatures van fer el gest favorable al text, però el compromís de lluitar contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia hi era de forma majoritària.

Els resultats electorals i la composició del nou Parlament afavoreixen una majoria a favor de la llei i una gran majoria a favor d’una norma, sigui quina sigui, que reculli la lluita contra la discriminació. Però tot i així, les entitats del moviment LGTB tenen presa, són massa anys esperant la llei, massa anys amb un text abandonat. Per això, de nou, van exigir als diferents grups parlamentaris el compliment del seu compromís i l’establiment d’una agenda de treball, un calendari que marqués el ritme de la llei i que també han demanat a la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

Les primeres reunions s’han començat a tenir. Avui mateix 18 de febrer les quatre entitats que estan portant a terme el lideratge (Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) han portat a terme una reunió per tal d’establir acords de mínims en les reunions que ja tenen marcades amb alguns grups parlamentaris: IC-V-EUiA, PSC, ERC i CUP ja han donat una data, la resta encara han de desempolsar dates de reunió.

L’agenda del que era una proposta de llei contra l’homofòbia està sent llarga. Pel camí s’ha fet gran i s’ha convertit en una llei de drets del col·lectiu LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. S’ha fet gran però un cop ha crescut l’han tancat a l’armari… el moviment reclama el desclosed, el moviment exigeix la llei!

3411

El proper diumenge 17 de febrer Equador celebra unes eleccions generals en les quals els drets LGTB estan sent presents en campanya. Segons informen els grups LGTBI equatorians hi ha tres dels vuit candidats a presidents que estan a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Fins a sis estan disposats a defensar la llibertat sexual, però dos són manifestament homofòbics. El candidat favorit, Rafael Correa, que compta amb al voltant del 50% d’intenció de vot i que es defineix com a catòlic progressista, ha manifestat que no està a favor del matrimoni entre homosexuals però ha assegurat que defensarà els drets del col·lectiu. En aquest sentit, Correa se situaria tercer en el rànquing de candidats a favor de la llibertat sexual elaborat per entitats LGTBI d’aquell país. També hi ha algún candidat obertament LGTBI entre les llistes més favorables al col·lectiu. Cal recordar que el passat novembre el col·lectiu Igualdad de derechos ya, va publicar un comunicat en el qual instava a les formacions polítiques equatorianes a fer “un pronunciament públic de les seues propostes d’acció per la no discriminació de la diversitat sexual al país” i perquè donessin a “conèixer les seves propostas de polítiques públiques d’inclusió”.

Procediment un candidat per homofòbia

Un dels candidats més bel·ligerantment homofòbics és Nelson Zavala, un mossèn evangèlic, que només té un 1% d’intenció de vot però que genera molta polèmica amb les seves declaracions. En aquestes ha afirmat que l’homosexualitat és un trastorn sever de conducta i ha apostat per les teràpies antihomosexuals per “convertir-los” a l’heterosexualitat. Els grups LGTBI equatorians no van tardar en presentar una protesta davant del Consejo Nacional Electoral. L’organisme va advertir el candidat per a que rectifiqués, tot i que Zavala es va reafirmar en la seua posició homofòbica. La institució electoral ha obert un procediment contra el Zavala i diumenge passat va remetre el cas al Tribunal Contencioso Electoral. Aquest fet ha estat viscut com tot un èxit per part de la comunitat LGTBI d’aquell país.

 

3950

El Grup d’Amics Gais (GAG) ha produït una exposició que porta per títol: “Visibilitat LGTB als barris”. L’objectiu de la mateixa era combatre els tòpics i la intolerància, fer pedagogia contra l’homofòbia als diferents barris de Barcelona. Aquesta exposició ha estat l’objectiu dels intolerants.

L’exposició es va portar a terme entre novembre del 2012 i Gener del 2013, al Centre Garcilaso -Espai Jove Garcilaso, els darrers dies van aparèixer pintades a tres de les fotos exposades, amb un marcat caràcter homòfob.

José Benito Eres Rigueira, coordinador del GAG ha denunciat aquesta agressió

Creiem que es posa de relleu la necessitat d’educar els nostres joves en la diversitat, ja que encara estan construint els seus principis i valors de vida. Per a això és necessari implementar polítiques de combat contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia com, seria una Llei contra l’Homofòbia que reivindiquem els col·lectius LGTB des de fa temps. Igual d’important és la implicació de les associacions, escoles, espais joves… per poder dur a terme aquesta educació. Encara que hem aconseguit la igualtat jurídica ens queda un llarg camí per arribar a la igualtat social i això es posa de relleu amb aquests brots d’homofòbia. Denunciem també aquest comportament intolerant contra el col·lectiu LGTB, i la necessitat de visibilitzar-se als diferents barris de Barcelona, pobles i ciutats de Catalunya

L’objectiu de l’exposició era, precisament, poder combatre l’homofòbia treballant des de la quotidianitat, ara s’ha evidenciat que no els fets, que poden semblar aillats, són la base de la preocupació del moviment LGTB i calen polítiques per eradicar aquestes accions.

7005

A l’Europa de les retallades, l’austeritat i la recessió dels drets hi ha qui segueix fent aportacions positives. Bèlgica és un dels estats de la Unió Europea que segueix avançant en els drets de les persones LGTB. Segons l’índex de l’Arc de Sant Martí que elabora ILGA-Europa -en la seva actualització de maig del 2012- Bèlgica és un dels estats amb una puntuació més alta pel que fa a drets del col·lectiu LGTB -juntament amb Alemanya, Països Baixos, Estat Espanyol i Gran Bretanya-.

Les polítiques LGTB a Bèlgica han estat avançades des de que el 1792 es va despenalitzar l’homosexualitat. L’any 2003 es va aprovar el matrimoni igualitari, sent el segon país del món en fer-ho, tot i que no va ser fins al 2006 que es va reconèixer la plenitud de drets amb l’aprovació de l’adopció per part de parelles de lesbianes i gais.

Actualment el Govern federal ha presentat un pla d’acció de lluita contra l’homofòbia que també vol comprometre les 3 comunitats federades. El Ministeri d’Interior i Igualtat, liderat per Joëlle Milquet -també Presidenta del Centre Democràtic Humanista, un partit de tendència demòcrata-cristiana- és l’encarregat de coordinar el pla que estableix la sensibilització, la prevenció, la millora dels processos judicials i el reforç de la legislació antidiscriminatòria com a eixos fonamentals d’acció.

Ja el passat mes de juliol el Parlament va reformar la legislació i va endurir les penes per crims homòfobs i de discriminació sexual, elevant les penes fins a la cadena perpètua. Aquesta reforma ja va ser l’anunci del pla que ara aprova el govern federal.

Tot i que sempre ha estat una societat que ha presumit de tolerant -de fet el primer ministre belga Elio di Rupo, va presumir de marca belga en la lluita per la igualtat durant la presentació del pla- s’han registrat atacs homòfobs de consideració fet que s’ha considerat un augment de l’homofòbia tot i que algunes entitats LGTB han considerat que era una expressió visible d’allò que sempre havia esdevingut. Algunes xifres consideren que una quarta part del col·lectiu LGTB ha patit violència física i gairebé el 50% algun tipus d’agressió verbal o simbòlica.

Tot i així, a la mateixa Bèlgica Federal, a la ciutat d’Amberes l’alcalde Bart de Wever –de Nova Aliança Flamenca, el partit més votat a Bèlgica l’any 2010 de tendència liberal i nacionalista flamenc- ha aprovat una normativa interna a l’Ajuntament en la que prohibeix que els funcionaris i funcionàries que fan atenció al públic mostrin clarament la seva orientació sexual pel que fa a la indumentària. Tot i que ha defensat que no és una mesura homòfoba sinó de respecte a la diversitat de creences de les persones a les que han d’atendre.

3633

EDITORIAL
 

Les retallades no són un fenomen nou, els drets han estat sempre un dels talons d’Aquil·les de les democràcies i una de les armes de les dictadures. El drets del col·lectiu LGTB tenen sempre l’espasa de Damòcles a sobre i la censura és una més de les expressions de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

La censura en les dictadures és àmplia però la sexualitat de les persones, inclús en el nivells més mínims de mostrar els afectes, es porten la palma en les retallades gràfiques. Però ara que vivim en una democràcia, en plena era de les retallades, ens afecta aquesta censura? Les persones que vivim la invisivilització de forma quotidiana sabem que si, però ara és un mitjà privat, sense gaire objectivitat política, qui ha posat a l’aparador una de les anècdotes de la nova censura.

El Mundo va publicar una notícia en la que recollia que Televisió Espanyola (TVE) havia optat per aplicar la censura en una escena de la sèrie “Herederos”. En aquesta escena sortien dos homes fent-se un petó. Sembla ser que TVE va fer una interpretació del Codi d’autoregulació de protecció del menor. En aquest Codi RTVE recull:

 “Els serveis de comunicació audiovisual, connexos, interactius i de informació en línia de la Corporació RTVE han de respectar i fomentar la protecció de la infància i la joventut, especialment pel que fa a la representació d’escenes o missatges que puguin perjudicar el seu desenvolupament físic, mental o moral, entre els quals s’han de considerar sempre als continguts violents, sexistes, racistes o xenòfobs, aquells que incitin al consum no responsable, o al culte excessiu a la imatge, els missatges que atemptin contra el bon ús del llenguatge, contra el respecte cap als altres, i els que violin el dret a l’honor, a la intimitat i a la privacitat de les persones

Sembla ser que l’expressió d’afecte entre dos homes (i si segueixen la mateixa norma, també pot ser entre dues dones), segons RTVE, pot afectar a la infància de forma negativa. Els censors de RTVE han decidit també aplicar les retallades, no tan sols en les imatges emeses, sinó en el reconeixement social dels drets de les persones LGTB, uns drets que reconeix i protegeix la legislació vigent.

3517

El professor acomiadat per homosexual anirà a judici contra l’escola Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat

M.P.T., el professor que va ser acomiadat de l’escola Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat presumptament per homofòbia, anirà finalment a judici, segons ha fet públic el portaveu de l’Observatori Contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez. Durant el dia d’ahir va tenir lloc l’acte de conciliació en el qual “l’escola ha reconegut l’improcedència del comiat i ha quedat demostrat que el lloc de treball de M.P.T. no s’ha suprimit”, afirma el portaveu. Des de l’Observatori s’informa que el professor portarà a judici a l’escola per vulneració de drets fonamentals que consagra l’article 14 de la Constitució espanyola.

El cas, donat a conèixer públicament per IDEMTV que en una entrevista publicada el passat desembre, ha rebut el suport públic del FAGC i l’Observatori Contra l’ Homofòbia a més dels sindicats UGT i CCOO, així com dels partits polítics: Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i la Candidatura d’Unitat Popular. En l’entrevista el denunciant assegurava que el centre educatiu, concertat i religiòs, podria haver-lo acomiadat per la seua orientació sexual i que la direcció, que el va avisar en diversos cops que no “encaixava”, era propera al Foro de la Familia.

 

 

5246

Les posicions intransigents i les ideologies d’extrema dreta han trobat en la crisi una manera de créixer i alimentar la cultura de l’odi. La profunda crisi econòmica i la marxa enrere dels drets socials estan donant força a organitzacions violentes neonazis. A Grècia trobem un clar exemple, amb la puixança de l’extrema dreta i la seva irrupció al Parlament les agressions als col·lectius i persones que consideren diferents i activistes de Drets Humans.

En el cas del col·lectiu LGTB les agressions han estat múltiples i àmpliament denunciades. Des d’OLKE (el col·lectiu LGTB) s’han denunciat i s’ha demanat la solidaritat internacional. La seva Presidenta, Konstantina Kosmidou, va adreçar una carta al moviment LGTB europeu en la qual expressava: “La nostra societat mai ha estat més homòfoba que avui en dia. I no m’estic referint a tota la societat grega, que majoritàriament condemna aquests esdeveniments, sinó als pocs que a causa de la crisi econòmica estan tractant de no fer-se responsables de la difícil situació del país i bolquen les causes en les persones immigrants, en general tots aquells que els semblen diferents, i per descomptat les persones LGTBI, especialment aquelles que són més visibles

 El Govern Grec davant les diferents agressions va aprovar un decret el 12 de desembre de 2012, en el qual estableix les unitats especialitzades de crims d’odi per fer front a la violència en les direccions generals de Policia de Àtica i Tessalònica i oficines pertinents dins de les comissaries de policia amb la missió de prevenir i investigar aquests crims.

 Segons denuncia ILGA Europa, el col·lectiu LGTB, tot i ser un dels més agredits, queda al marge de la protecció que preveu aquest decret, donat que l’article 1 del mateix recull que aquestes agències només s’encarregaran de “delictes comesos en contra de persones o grups de persones exclusivament i únicament en raó del seu origen racial o ètnic o la seva religió

 Diferents associacions de Drets Humans han denunciat la situació, donat que el col·lectiu LGTB davant les agressions no està denunciant per por ja que a més temen insults addicionals per part d’agents de policia. Human Rights Watch va adreçar una carta al ministre grec d’Ordre Públic en la que explicita la preocupació “per les denúncies d’amenaces i atacs contra lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere a Grècia.” i insta a que les unitats de policia “tinguin un mandat clar per identificar i investigar els delictes comesos contra persones per raó de la seva orientació sexual real o percebuda i la identitat de gènere

4305

Es parla tot sovint de la necessitat de referents LGTB en tots els àmbits de cara a normalitzar la vida de les persones del col·lectiu. A Catalunya hi ha cares conegudes que es mostren en alguns àmbits, bàsicament artístics, però cada cop en sectors més diversos i amplis. Malgrat cada cop es normalitza el fet de tenir parella o relacions amb persones del mateix sexe el fet de fer-ho públic segueix sense ser tan normal.

En l’àmbit de la política, tot i haver persones que han fet el pas, sempre ha estat un cert tabú. Hi hagut homes i dones des del món municipal que han expressat obertament la seva sexualitat. Al mateix Parlament de Catalunya alguns diputats i diputada van engegar un primerenc, i no reeixit, grup de relació interparlamentària LG amb el qual donar visibilitat, però no ha estat una pràctica generalitzada ni excessivament coneguda (tal com ja recollíem al nostre article del 8 de novembre del 2012)

Pel que fa al Govern de la Generalitat, és la primera vegada a la història que hi ha un conseller que ha reconegut obertament la seva homosexualitat. Un conseller que forma part d’un govern amb compromisos amb el col·lectiu LGTB i, alhora, contradiccions internes en la coalició de govern respecte al tema. Santi Vila, ex-alcalde de Figueres i casat amb el seu company, és el primer conseller que ha mostrat públicament la seva homosexualitat.

Va ser en les eleccions del 2010 , quan fou elegit cap de llista per Girona, que va fer-se pública, de forma àmplia i notòria, la seva orientació sexual tot i que, des de la visibilitat pública, ell mateix sempre havia reclamat una certa privacitat.

En paraules del propi Vila, recollides en el digital Diari de Girona en aquella campanya electoral:

“Jo també penso que hi ha àmbits de la vida que han de formar part de l’esfera privada. Altra cosa és que si com ha estat el cas et demanen recolzar un acte determinat en suport al col·lectiu gai i lèsbic, amb tota normalitat hi assisteixis i t’hi puguis identificar. He rebut molts correus de nois i noies de comarques que han pogut parlar d’aquest tema amb els seus pares gràcies a la normalitat i discreció amb què personalment sempre he explicat el meu testimoni personal

Des del moviment s’ha generat opinió entorn el tema, opinions que recollim tot seguit.

Des del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodriguez  fa una valoració positiva i alhora expectant:

Això és un fet que s’ha de remarcar, s’ha de saludar i veure com un fet històric. Sempre hem demanat visibilitat. La trajectòria de Santi Vila en el tema drets LGTB ha estat bona. Com a alcalde no va votar a favor d’algunes resolucions pels drets LGTB però segueix sent important i valorem positivament que hi hagi conseller obertament gai. Això no treu que si el Govern pren decisions contra els nostres drets ell serà un membre que pren una decisió col·legiada. No donem un passaport, és un reconeixement a la seva visibilitat. Ja que hi ha un persona que coneix LGTB dins del Govern esperem que s’aprovi llei contra l’homofòbia

Katy Pallàs de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais opina:

Que en Santi Vila haja estat nomenat Conseller sens dubte és un pas endavant per a tots, no sé si diria què és un gest de compromís amb les qüestions LGTB, no m’atreviria a dir tant o al menys d’una manera tant explicita però així i tot és important per al moviment què un polític obertament gai, que a més ha fet ús de la llei de matrimoni, tingui un càrrec polític tan important. Encara que el càrrec no té cap relació amb l’entorn LGTB l’efecte pot ser fins i tot major, com totes i totes sabem la qüestió LGTB inclou tots els colors polítics. En Santi Vila, ens va donar tot el seu suport a la trobada Internacional de Famílies LGBT que va tenir lloc a Lloret de Mar, amb un seguiment als mitjans catalans i a l’estat molt i molt important, mentre ell encara era alcalde de Figueres. Va estar present al l’acte d’inauguració i va oficiar la cerimònia de casaments multitudinari que allí celebrarem a la cloenda. Per a nosaltres va ser molt important la seva presencia que evidenciava el seu compromís a l’altura requerida. Així que per a mi es certament una molt bona noticia i li dono l’enhorabona.”

Joaquim Roqueta,  Secretari General de la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Trasnsexuals i Bisexuals de Catalunya expressa també la seva satisfacció:

És important que en un govern de CiU hi hagi una persona obertament gai, a més de molt preparada, en aquest sentit mostra una normalitat de la societat catalana en el fet LGTB, donada l’alta responsabilitat. No està nomenat per ser gai, no és una quota, sinó que és una persona valuosa al marge de la seva orientació sexual i posa sobre la taula la diferència en la societat catalana, normalitza i visibilitza

Des del Casal Lambda, el seu president Emilio Ruiz opina que

sempre és positiva la visibilitat d’una persona del col·lectiu LGTB, però més enllà d’això, entenem que la seva condició de gai no ha estat determinant pel seu nomenament com no ha estat la condició heterosexual de la resta,. Dit això, tampoc ha restat restat i això és bó

La coincidència és alta, és un fet important, històric que un conseller mostri obertament i amb normalitat la seva homosexualitat. De la mateixa manera, les expectatives són altes, els compromisos són sobre la taula, les exigències clares, el moviment espera més enllà dels gestos importants.

LLIBRES DE L'ARMARI

8328
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

5678
En 1989 vaig tenir l'ocasió de visitar el camp de Mathaussen. L'ambient respirava el respecte dels cementiris i el malson davant tanta barbàrie. Els...