TANCAR
Etiquetes Entrades etiquetades amb "educació"

educació

3962

S’acosten les festes d’hivern, les festes nadalenques. Aquelles que, per definició, són festes familiars. Festes plenes de solidaritat, amor… allò que en diuen l’esperit nadalenc. Festes plenes de llums, al cor i al carrer, de colors… multicolors?

 Possiblement és l’època de l’any que més il·lusions genera i que més tristors són visibles. Aquelles persones que no poden gaudir de l’esperit nadalenc, aquell que empeny al consumisme, i en són moltes les que es quedaran sense dinar de nadal i Sant Esteve, sense joguines pel tió o pels reis.

I seran moltes, també, que no podran compartir taula amb la família biològica perquè els han expulsat degut a la seva orientació sexual o transgènere. I algunes trans femenines que, per poder ser qui senten, hauran d’aprofitar aquests dies per fer calaix a les cantonades dels carrers o a l’entorn dels camps de futbol.

 L’associació de Mares i Pares de gais, lesbianes, bisexuals i Transsexuals (AMPGIL) afirma que “Els intents de suïcidi per part del col·lectiu LGTB es redueixen un 84% en funció de la resposta familiar” durant l’adolescència, canviant els percentatges podríem mirar també el que passa en edat adulta i com el col·lectiu LGTB, malgrat els avanços socials i legislatius segueix tenint en el seu si drames humans, l’origen dels quals és la LGTBfòbia.

S’acosten les festes de nadal, minven els drets d’expressió, s’acumulen les denúncies per LGTBfòbia i les agressions a persones LGTB. Unes festes multicolors, una etapa solidària?

La visibilitat del col·lectiu és necessària; donem la cara, sortim al carrer.

9489

Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual masculí del nostre país i en formen part de la seua memòria. Els entrevistats al llibre del periodista Francesc Soler són, en resum, aquells que han obert el camí per a que a tots els que han vingut després puguin tenir drets i llibertats. El títol de l’obra sorgeix d’un joc de paraules entre “homo” (homosexual) i Homenots, títol de la sèrie de retrats de personalitats socials catalanes que va realitzar el destacat periodista i escriptor català, Josep Pla, a mitjans del segle XX.

 

 

El pròleg està signat pel conseller Santi Vila, membre destacat del govern català i la política del país, que és públicament homosexual, cosa que fa tan sols uns deu anys hagués estat impossible. Un fet que posa de manifest fins a quin grau s’ha avançat en visibilitat i drets en els anys abordats en “Homonots”.

El llibre pretén, amb entrevistes, estimular la memòria col·lectiva homosexual dels darrers 40 anys a Barcelona, a partir d’un gènere popular i accessible més enllà d’academicismes.

Soler entrevista a Jordi Llovet, Jaume Santandreu, Miquel Iceta, Jordi Petit, Armand de Fluvià, Llibert Ferri, Ferran Pujol, Ventura Pons, Nazario i Juan P. Juliá, persones que han destacat per la seua trajectòria entre els membres del col·lectiu gai català.

4661

Gandia ha acollit aquest cap de setmana els 26 Encontres Estatals LGTB i és la segona vegada que ho fa. Una ciutat que compta, de fa anys, amb dues entitats LGTB consolidades com són el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor-Valldigna (CLGS) -que ja va organitzar els Encontres de 2008- i Independence Gay -que ha coorganitzat els d’aquest any amb l’àmbit LGTB de Comissions Obreres del País Valencià. Ha estat un espai de debat i reflexió sobre la situació del moviment LGTB i les seues reivindicacions pendents. Els Encontres estableixen quines seran les prioritats de les entitats en el proper any i per tant quines seran les seues principals línies de treball. Als que no estiguen “posats” en la matèria els pot sorprendre que encara li queden “reivindicacions pendents” al moviment LGTB. A Gandia s’han produït uns fets que responen perquè cal seguir fent activisme LGTB: hi ha hagut una agressió a dos activistes LGTB i s’han mostrat les dues cares de la moneda que expliquen el perquè hi ha reivindicacions pendents.En aquesta localitat valenciana s’han reunit les dues cares de la moneda en el que a la realitat LGTB es refereix: els debats més avançats en matèria LGTB i, alhora, un agressió verbal i intent d’agressió física a dues persones LGTB sota les paraules: “maricons de merda doneu-me tot el que tingueu o vos punxe amb una navalla”.

El que ha ocorregut a Gandia mostra la doble cara de la moneda perquè si bé vivim en un dels estats més avançats en matèria de drets LGTB, també es veritat que queda molt pendent per assolir-los de forma efectiva. I l’agressió del passat divendres a Gandia n’és un clar exemple i, malauradament no l’únic. Com assenyalàvem a l’editorial LGTBfòbies visibles i invisibles la discriminació que encara pateix el col·lectiu només es visibilitza quan aquesta és una agressió física i no tant quan és produeix mobbing, assetjament, bullying o qualsevol tipus de discriminacions. Això genera la sensació, falsa, que tot està resolt. Hi ha, a més, LGTBfòbies quotidianes que tenim assumides com a normals i contra les quals ja no ens queixem però que hem de canviar: com el tractament als mitjans de comunicació o l’exclusió en l’educació de la diversitat afectivo sexual com un dret i una realitat social, entre altres exemples.

La major normalitat i visibilitat del col·lectiu molesta les persones LGTBfòbiques que reforcen les seues actituds discrininadores com ha passat, per exemple, a França quan es va aprovar l’extensió del dret a matrimoni per gais i lesbianes. Però això no ens ha d’aturar perquè també hi ha referents positius i opcions per millorar les nostres llibertats. A Catalunya hem donat un pas de gegant al respecte. Molt recentment s’ha aprovat la llei contra la LGTBfòbia. Tenim l’eina, la vacuna, a aquesta malaltia social que és la LGTBfòbia, o qualsevol tipus d’odi a la diversitat sexual, afectiva, cultural, ètnica, etc. L’ocorregut a Gandia no és més que mostra del que hem avançat i ens han de servir d’avís del que encara ens queda pendent per avançar. És més, agressions com les ocorregudes a Gandia, no han de fer més que impulsar-nos perquè redoblem esforços i lluites per garantir de forma efectiva els nostres drets amb un objectiu clar: necessitem lleis i polítiques públiques que garantesquen els nostres drets i aquest és el nostre proper pas com a moviment. I aquesta ha estat una de les reivindicacions destacades dels propis Encontres.

4101

Moltes vegades quan pensem en el voluntariat, pensem més en la persona que acompanya gent gran, o que ajuda a organitzar un esdeveniment, una festa, un ball, un festival de cinema, etc. No solem pensar amb aquella que ocupa un càrrec a alguna entitat i realitza tasques de responsabilitat i que dirigeix un equip de persones -altres voluntaries- per acomplir la finalitat de l’associació. Estem parlant de les persones que són tresoreres, secretàries, presidentes d’una Junta, també del i la que dirigeix la revista d’una associació o dels i les vocals. Són voluntariats pocs visibles i, en moltes ocasions, poc reconeguts que fan una feina imprescindible.

 

 

Després Pallás va presidir l’Entitat Europea de famílies LG fins l’any passat, i des de fa 3 anys és presidenta de Famílies LG. Les seves motivacions van ser vàries, entre elles que va sentir la necessitat com a mare lesbiana que algú defensés els seus drets.

Els motius d’Estapé van ser també molt similars als de Pallàs, feia falta un relleu i ja tenia una certa experiència.

En el cas de Juan Sebastian Meyer, president d’STOPSIDA, elegit recentment, la seua motivació ve d’experiències anteriors a entitats com Amnistia Internacional i els seus principis polítics. Si bé a STOPSIDA va començar des del voluntariat de base, aviat va començar a assessorar a la Junta de l’entitat per la seva formació mèdica, com a sociòleg, a més de la seva experiència en entitats, cosa que facilitava que assumís un càrrec.

Les persones entrevistades conclouen que la formació i l’experiència facilita l’assumpció de responsabilitats, però ressalten que per ocupar un càrrec el que cal, sobretot, és voluntat, motivació i compromís.

Les persones entrevistades també coincideixen en que la seva tasca resulta gratificant malgrat les moltes hores i, potser, algun maldecap que les provoca. Reconeixen que cal motivació i disposar d’un mínim de temps raonable sense el qual no es poden exercir funcions de responsabilitat en una entitat.

Tant Ruiz, com Longares, com Pallàs assenyalen la gratificació d’estar fent alguna cosa important que dotarà de drets i serveis a la comunitat LGTB. En el seu cas destaquen com a fites importants la consecució de la unitat d’acció del moviment LGTB a partir de la Plataforma LGTB.cat i de la llei contra la LGTBfòbia. Per la seva banda, Meyer i Estapé destaquen el mateix sentiment pel que fa a la prevenció del VIH i també a l’atenció de les persones seropositives, així com la tasca de visibilització d’aquest col·lectiu.

4598

Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.

El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.

Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!

8328

“I be ñaadi” “N’be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb una coneixença ben especial: en Baala. Sansamba és la segona col·laboració entre Isabel Franc i Susanna Martín, autores de referència, malgrat que el contingut dels seus còmics no es centra en la vida LGTB sinò en allò que esdevé en la vida d’una lesbiana que transita per mons diversos.

 

 

Sansamba és el nom d’un poble del Senegal, el lloc de naixement de Baala, un senegalès que, un bon dia truca a la porta de l’Alícia i s’ofereix com a jardiner. A partir d’aquell moment dos mons ben diferents es troben i s’inicia l’aventura vital. Vivències i convivència que van marcar ambdós protagonistes. El xoc cultural els va portar al respecte i l’estima, a la comprensió mútua i la solidaritat.

Els Drets Humans de les persones LGTB són part de la relació però també el Senegal, l’Àfrica i la vida quotidiana de les seves gents són una qüestió que formen part de l’experiència conviscuda i de l’amistat forjada. Sansamba relata una petita gran història, un descobriment mutu, una amistat i d’un destí compartit. Una relació que també té una doble partida amb la col·laboració de la il·lustradora Susanna Martín que dibuixa l’experiència de la que ella és observadora.

Sansamba narra una amistat i consolida una col·laboració professional. Ens acosta a un món conegut i alhora llunyà, i ens mostra les barreres de les incomprensions i la discriminació, però també del respecte i el dialeg.

8113

La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra amb la persecució policial i l’exclusió social. Una realitat que fou dura i que, malgrat tot, no hem aconseguit eradicar.

Chueca, una plaça que ara ja forma part de l’imaginari LGTB, és el centre de la història que ens explica Rafael Herrero. La normalització LGTB que ara viu la plaça, el barri, pot sobtar amb aquesta mirada enrera de tant sols quaranta anys.

 

 

El contrast entre la realitat quotidiana actual i la realitat d’uns anys enrera també es reflecteixen en el contrast que hi ha entre les contradiccions del protagonista que creia haver vist a prop la llibertat amb la mort del dictador i, alhora, veu com els seus amics són amenaçats i morts violentament i la seva pròpia por.

La violència LGTBfoba és l’eix que vertebra la història i la denúncia que la novel·la destaca. Denúncia la violència i la hipocresia, les complicitats que té la discriminació i l’aniquilació violenta de persones LGTB.

La plaza del silencio, és una novel·la negra que mostra, denúncia i… enganxa. Ha estat publicada per l’editorial Al revés, que té una col·leció interessant de novel·la negra i que també ha publicat autores de referència per al col·lectiu LGTB com Susana Hernández. La plaza del silencio és plena de flash backs en la que l’autor, periodista de llarga trajectòria, també plasma els seus propis records. I també, plena de contradiccions dels personatges amb la seva sexualitat, les seves pors i la seva llibertat.

4316

Entre el 6 i el 17 d’agost Barcelona acollirà la setena edició de Circuit Festival 2014 la major trobada de turisme vacacional per gais i lesbianes del món. Aquest any l’esdeveniment, organitzat per Matinée Group, proposa més de 22 festes i 15 activitats diürnes relacionades amb la cultura, l’art, els esports i l’activisme LGTB. El Girlie Circuit, que se celebra del 12 al 17 d’agost, està dedicat específicament a les dones amb una oferta especial d’oci i cultura per a elles.

 

 

Circuit l’any passat va aconseguir reunir a més de 71.000 persones, una dada que duplica les 35.000 de la primera edició en 2008. Si bé, l’espanyola és la nacionalitat que aporta major percentatge d’assistents, el 19 %, Circuit és un esdeveniment amb marcat caràcter internacional. Més d’un 80% dels participants són persones estrangeres vingudes de països com Brasil, Estats Units, Austràlia, Israel, Regne Unit, França o Itàlia. El perfil de les persones assistents és clarament masculí, més d’un 86% d’homes. Es tracta d’homes gais d’entre 20 i 45 anys, de classe mitjana-alta, amb estudis superiors, professional qualificat i amb un elevat poder adquisitiu.

Circuit suposa una injecció econòmica de més de 100 milions d’euros per a la ciutat de Barcelona i compta amb el suport amb 9 patrocinadors oficials i 21 col·laboradors. A més, el festival desenvolupa un pla de responsabilitat social que treballa tres grans àrees: Salut, Divulgació i Cultura. El pla es desenvolupa a partir de campanyes de divulgació i del seu programa cultural i d’activitats que inclou xerrades, debats, presentacions i vetllades literàries, exposicions d’art, cicles documentals, tallers i activitats esportives.

3515

EDITORIAL

No actuar en contextos que es pateix LGTBfòbia és connivència i col·laboració. La inacció ha de tenir un preu i això és el que ens diu la recent sentència que ha imposat una multa de 51.000 euros a una escola de Cerdanyola del Vallès per no haver abordat una situació de discriminació. És una sentència i un precedent important que ens diu, li diu a la societat sencera, que no es pot ser indiferent a la LGTBfòbia. I menys en un àmbit tan important com l’escola que és on s’educa en valors a les properes generacions. Els nostres polítics i les nostres polítiques tenen la gran responsabilitat d’evitar que una situació com la que s’ha produït a Cerdanyola es repeteixi. La Llei contra la LGTBfòbia que aprovarà el Parlament català, i que només està pendent del recurs del PP al Consell de Garanties Estatutàries, va també en aquest camí, en el de la prevenció.

No és només, però, cosa dels polítics i les polítiques, la ciutadania també podem fer molt contra la LGTBfòbia, no podem quedar-nos callats: ni el professorat, ni pares i mares, ni l’alumnat. Amb tot, són els educadors i les educadores els i les que tenen major responsabilitat. La sentència acusa a l’escola de minimitzar i fins i tot ignorar la situació de discriminació que va patir l’adolescent que va estar prop de 900 dies en tractament per un trastorn adaptatiu, amb ansietat i depressió. És un patró que es repeteix: ignorar la discriminació i minimitzar les queixes de la víctima quan no culpabilitzar-la amb les terribles conseqüències emocionals que això té.

Tot i això, el reconeixement judicial no és suficient. Necessitem que l’administració s’implique en la lluita contra la LGTBfòbia a l’escola per evitar que siga un espai insegur per a les criatures LGTB, com afirmava Esther Nolla en una entrevista per a IDEMTV. Necessitem eines per poder abordar situacions com aquesta d’ofici, i que hi hagi mecanismes per si un professor o professora o el director o directora del centre no actua. Necessitem un professorat format per prevenir la LGTBfòbia i abordar la diversitat afectivo-sexual, però també reglaments interns que penalitzen la inacció. Necessitem la col·laboració dels pares i mares de l’alumnat. Per això felicitem al moviment LGTB pel gran èxit que suposa la propera aprovació al Parlament català de la Llei pels drets de les persones LGTB perquè es puguen garantir de forma efectiva els nostres drets i llibertats.

Anterior1...345...9Següent Pàg. 4 de 9

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

8328
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...

ARTICLES D'OPINIÓ

6905
Una persona trans és assassinada cada dos dies. Segons un informe de l'organització Transgender Europe de 14 novembre de 2012, 265 persones trans van...

SOCIAL

3,234FansM'agrada
1,151SeguidorsSeguir
444SubscriptorsSubscriure