Nadal trencat
S’acosten les festes d’hivern, les festes nadalenques. Aquelles que, per definició, són festes familiars. Festes plenes de solidaritat, amor… allò que en diuen l’esperit nadalenc. Festes plenes de llums, al cor i al carrer, de colors… multicolors?
Possiblement és l’època de l’any que més il·lusions genera i que més tristors són visibles. Aquelles persones que no poden gaudir de l’esperit nadalenc, aquell que empeny al consumisme, i en són moltes les que es quedaran sense dinar de nadal i Sant Esteve, sense joguines pel tió o pels reis.
I seran moltes, també, que no podran compartir taula amb la família biològica perquè els han expulsat degut a la seva orientació sexual o transgènere. I algunes trans femenines que, per poder ser qui senten, hauran d’aprofitar aquests dies per fer calaix a les cantonades dels carrers o a l’entorn dels camps de futbol.
L’associació de Mares i Pares de gais, lesbianes, bisexuals i Transsexuals (AMPGIL) afirma que “Els intents de suïcidi per part del col·lectiu LGTB es redueixen un 84% en funció de la resposta familiar” durant l’adolescència, canviant els percentatges podríem mirar també el que passa en edat adulta i com el col·lectiu LGTB, malgrat els avanços socials i legislatius segueix tenint en el seu si drames humans, l’origen dels quals és la LGTBfòbia.
S’acosten les festes de nadal, minven els drets d’expressió, s’acumulen les denúncies per LGTBfòbia i les agressions a persones LGTB. Unes festes multicolors, una etapa solidària?
La visibilitat del col·lectiu és necessària; donem la cara, sortim al carrer.
