Som motor de canvi social

Finals d’abril primers de maig. Un any ja de la Trobada Europea de Famílies LGTB Catalunya 2012, organitzada per la FLG. Sembla mentida. Fa un any estàvem amb l’adrenalina al cent per cent, tot a punt, els nervis també!, per inaugurar el segon encontre de famílies vingudes d’arreu d’Europa i del món, a Lloret de Mar.

Des de la FLG vam fer un esforç sobrehumà per organitzar i acollir tantes lesbianes, gais i transsexuals i les seves filles i fills.

Ara, mirant enrere, recordo perfectament quan a Paris, en la cloenda de la 1a Trobada Europea, el setembre de 2010, vam agafar el relleu i vam decidir que Catalunya i per tant, la FLG, érem capaces de donar cabuda al següent encontre de famílies lesbianes, gais i transsexuals d’Europa. Va ser una acceptació a cegues però ferma, que ens va omplir d’orgull i d’il·lusió de fer les coses d’una altra manera.

Personalment ha suposat el repte mes gran al que m’he hagut d’afrontar mai. Com a lesbiana i mare militant, fa anys que treballo i dono testimoni. Però aquesta vegada era diferent. Volíem demostrar a Europa i al món que les famílies lesbianes i gais no només existim, sinó que a més a més som felices, i treballem activament per eradicar l’homofòbia d’estat present a tants països encara.

I tot això, a casa nostra des de l’any 2005, ho fem des de la seguretat i la dignitat que ens donen la llei catalana d’adopció conjunta aprovada el març, i la llei estatal de matrimoni igualitari de juny del mateix any. Es tractava doncs de demostrar que l’equiparació de drets dóna dignitat a les persones, parelles i famílies LGTB. I que aquesta dignitat reverteix en el creixement sa i harmònic de les nostres filles i fills. I ho vam demostrar.

Tant les i els excel·lents ponents amb l’exposició de les seves recerques més recents, com la convivència a Lloret de les pròpies famílies, va fer ben palès que les nenes i nens, noies i nois, que creixen en famílies amb mares lesbianes o pares gais, no tenen més problemes que la resta d’infants. I que el fet que els infants tinguin o no un entorn que els acull, els estima i els protegeix, no rau en l’homosexualitat o heterosexualitat dels seus pares o mares.

En definitiva, que el que cal canviar perquè és el que genera conflicte, por, i inseguretat és l’homofòbia de l’altre, no la nostra homosexualitat.

Catalunya 2012 ha suposat un abans i un després en l’organització d’una trobada de famílies LGTB. Hem mostrat una manera activa de treballar pels drets dels nostres infants amb els nostres infants. I el que és més important, aquesta inclusió ha produït un canvi en la mirada de l’altre. Els mitjans de comunicació que van cobrir tota la trobada tan abans, com durant, com després, ens van donar la possibilitat de mostrar-nos i explicar-nos fent de la visibilitat de les famílies lesbianes, gais i transsexuals l’eina més eficaç i eficient del canvi.

I és que les famílies LGTB som motor de canvi social!

Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012. Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya.