Etiquetes Entrades etiquetades amb "transfòbia"

transfòbia

3695

Europa era fa poc més de dos anys, el paradigma dels drets personals. Pel col·lectiu LGTB una part d’Europa, la dita Unió Europea era considerada com la part del món on es mirava i avançava en els nostres drets des del respecte i el reconeixement. Les coses han anat canviant , primer lentament i ara de forma molt més ràpida.

La LGTBfòbia social avança de forma inesperada, avalada per propostes polítiques d’ultradreta i simbologia propera al nazisme, o directament nazi. Es comencen a negar els nostres drets malgrat es segueixi avançant en alguns estats, com ara l’Estat francès. L’orientació sexual passa a ser motiu de mofa i discriminació , de nou, sense lleis que es facin executar o en estats on no hi havia hagut mai. Rússia passa a ser l’estat abanderat de la LGTBfòbia i, malgrat les demandes, el boicot no es fa efectiu. Portugal segueix sense reconèixer les adopcions a parelles del mateix sexe deixant les famílies LGTB en la incertesa, malgrat la demanda del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Les demandes del col·lectiu LGTB anaven avançant i avançaba també la normalització social, un fet que comença a recular, com ho fan els nostres drets, amb propostes bel·ligerants. A l’Estat Espanyol ja s’ha començat el dret a decidir sobre el propi cos de les dones, els discursos governamentals ens tenen al punt de mira, no podem baixar la guàrdia, ens hi juguem massa.

3527

Diuen que el 2014 porta moltes expectatives: l’any de l’inici de la recuperació econòmica, l’any del tricentenari, l’any del referèndum… De fet, el propi simbolisme convida a l’optimisme.

IDEMTV comença l’any amb optimisme renovat, amb nous projectes i propostes però, també, una mica més pobres com a moviment. Una de les grans entitats catalanes del moviment LGTB no ha pogut començar l’any, ha mort gràcies a les retallades. I amb ella, com ja vam avançar en la anterior editorial  han mort alguns dels seus projectes com el 900 rosa que deixa sense informació i servei una gran quantitat de persones homosexuals seropositives o que volen i necessiten informació sobre el VIH. El 900 rosa era l’únic projecte de les seves característiques a tot l’estat i les retallades també han volgut sacrificar-lo.

Però també afrontem el 2014 amb optimisme, perquè són molts els projectes que perduraran i els reptes marcats. Les diferents entitats que formaven la coordinadora els faran perviure, però també la unitat d’acció endegada per les diferents associacions del moviment LGTB els reprendran i marcaran nous reptes. El compromís del moviment és del tot necessari en aquest any que apunta optimisme però, també, per seguir lluitant pels drets col·lectius i contra la LGTBfòbia que encara roman a la nostra societat.

Aquest 2014 volem mostrar-vos, un cop més el nostre compromís ferm i, alhora, l’objectivitat i professionalitat que volem mantenir, també des del voluntariat.

3509

En el cas de Brasil o de Colombia la justícia ha estat un element d’avanç dels drets del col·lectiu LGTB ja que han reconegut el matrimoni entre lesbianes o entre gais a partir d’històriques sentències judicials en uns països on els polítics no s’han atrevit a fer front als grups religiosos LGTBfòbics. A l’Estat espanyol el Tribunal Constitucional consagrava el dret al matrimoni per a lesbianes i gais en una sentència emesa el novembre de l’any passat. El tribunal constatava l’acceptació social de la nova llei com a un dels arguments per no donar la raó als que recorrien en contra del matrimoni igualitari. La justícia era, en el cas espanyol, un estament que reconeixia els avanços que s’havien produït a la política. En el cas australià i indi, segons s’ha pogut coneixer a partir d’informacions aparegudes durant la setmana passada, l’àmbit judicial s’ha configurat com a un element LGTBfòbic i de retrocés en els drets del col·lectiu. En el cas d’Austràlia el seu Tribunal Superior va anular, per inconstitucional, la llei que permetia el matrimoni igualitari a Canberra. En el cas de la Índia, la setmana passada el seu Tribunal Suprem va dictaminar el restabliment de l’article 377 del codi penal que prohibeix les relacions sexuales entre persones del mateix sexe.

Tal i com ja vam recordar en l’editorial Rússia, un repte per al moviment LGTB l’internacional és un repte de vida o mort per al moviment LGTB. Quan més països reconeguen els nostres drets, més consolidats estaran, quants més retrocesos sumem més en perill estaran. No ens podem permetre ni un retrocés ja que qualsevol pèrdua de drets arreu del món ens afecta a tots i totes. El moviment LGTB internacional, el màxim exponent del qual és la ILGA, hauria de repensar estratègies i actuar amb contundència amb situacions d’aquest tipus demanant que l’acció diplomàtica dels països més avançats en matèria LGTB incloguen en la seua política internacional aquest punt. Un dret que sembla consolidat pot retrocedir en qualsevol moment. El que ha passat a Austràia i Índia és un avís del que pot passar sinó actuem. No podem romandre quiets mentre en altres parts del món la LGTBfòbia s’imposa.

 

 

 

4188

La Transfòbia, en tant que discriminació, té una de les seves manifestacions més clares en el mercat laboral. Si bé la invisibilitat del col·lectiu en aquest àmbit ha estat deguda a la seva exclusió, gairebé total, del mateix, actualment ens trobem davant de reivindicacions clares dels drets laborals. El grup LGTB de UGT va debatre el tema en unes jornades, per tal d’aprofundir en les estratègies d’actuació.

 

 

Les actituds discriminatòries es troben arreu , però és a la feina on de forma, moltes vegades indirecta, es vulneren els drets. En aquest sentit, Santos Félix, ex-vicepresident del Consell Nacional LGTB i representant a l’Òrgan Paritari del Pla d’Igualtat (OPPI) de la Funció Pública de la Generalitat, destaca la necessitat d’impulsar protocols que combatin aquesta discriminació.

El dret al treball és un dels principis fonamentals dels drets humans que també es troba recollit als Principis de Yogyakarta que destaquen la necessitat de desenvolupar la legislació i les mesures pertinents per eliminar les discriminacions per orientació sexual o identitat de gènere per tal de facilitar l’accés al lloc de treball i contrarestar les actituds discriminatòries.

Una cosa que m’ha cridat sempre l’atenció en entrar en un museu d’història, arqueologia o antropologia és la representació que fan de les comunitats prehistòriques: els pares guerrers, treballadors o artistes i amb el cos mig despullat, les dones tapades i cuinant o cuidant als nens, els nens jugant i vestits amb les normes que el bon decòrum marquen. I els ancians? rarament apareixen. És com si una família actual s’enganxés unes vacances en un parc temàtic sobre la Prehistòria.

Durant molts anys arqueòlegs i antropòlegs ha identificat el gènere de dels ossos trobats en les tombes en funció de l’aixovar trobat a la tomb : armes o vestuari masculí eren homes i vestuari femení o joies eren dones. Avui en realitzar anàlisis s’han trobat que això no encaixa: que hi ha homes apareixen amb aixovars femenins i a l’inrevés, normalment el que fan és canviar el gènere assignat i no es paren a analitzar tota la possibilitat de matisos que poden aparèixer.

Les tombes romanes de possibles dones gladiadores, trobades a Londres, són definides com a prostitutes o amants dels gladiadors, tot i aparèixer la paraula “vir” (1)

Els exploradors romans enviats per Pompeu a la Península Ibèrica assenyalen la presència de dones que sortien a combatre al costat dels altres guerrers i d’homes que utilitzant vestimenta femenina es quedaven als poblats jugant un important paper social dins de les tribus íberes (2) . Sens dubte gènere o sexualitat no eren essencials a l’hora de distribuir la funció de cada individu dins d’aquestes societats antigues .

Una cosa semblant passa amb la imatge de dones unides en un cos comú que apareix freqüentment en diferents etapes de la Prehistòria. A Anatòlia, Romania o Sèrbia podem trobar diversos casos. Eren deesses bessones? Les interpretacions donades fins avui són heterosexista: eren deesses de la fertilitat i la fecundació, dues dones unides en un sol tronc? doble ració de fertilització! Rarament es plantegen interpretar el que es veu: dues dones entrellaçades i abraçant-se. Per a aquests investigadors la sexualitat de l’home i la dona de les cavernes tenia un sol sentit: la reproducció.

Quan apareix qualsevol tipus de joguina eròtica s’interpreta sempre de la mateixa manera, es tractava d’un element decoratiu. Eudald Carbonell o Javier Angulo (Sexe en pedra, Ed Luzán, 2005) Ens assenyalen la importància de l’erotisme a l’evolució de la humanitat; però ja abans, i igual que els altres espècies animals, existint els relacions homosexuals. Amb l’aparició de l’erotisme apareixen les joguines sexuals i a través d’elles podem conèixer les seves pràctiques.

La finalitat d’un museu no és presentar una realitat diferent, ni oferir una visió grata a visitants o mecenes, per a això el cinema fantàstic ja ha manipulat la història al seu gust durant segles. Tractar aquests temes amb naturalitat és una bona forma de combatre l’homofòbia. El mon antic i el prehistòric era molt divers i ric en matisos, val la pena que estigui al abast de tothom.

(1) Vir: home, masculí, viril….

http://leopoldest.blogspot.com.es/2012/07/gladiadoras-durante-el-imperio-romano.html

(2) Dones, amazones, tombes i armes: una aproximació transcultural

http://www.uam.es/proyectosinv/equus/warmas/online/Quesada%202012%20Amazonas%20y%20tumbas.pdf

Més informació:

Els gais paleolítics surten de la caverna.

http://www.publico.es/330868/los-gays-paleoliticos-salen-de-la-caverna

El sexe de l’edat de pedra

http://www.lavanguardia.com/vida/20110312/54125856999/el-sexo-de-la-edad-de-piedra.html

Amor entre cavernes en el Paleolític

http://homocronicas.blogspot.com.es/2010/12/amor-entre-cavernas-un-outing.html

 

L’autor és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30 aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.

3375

EDITORIAL

El Financial Times ha publicat un llistat de les 50 persones homosexuals més poderoses del món. Un llistat elaborat conjuntament amb “OUTstanding in Business” i que fa visible que el col·lectiu LGTB és, també, un col·lectiu influent en l’economia mundial.

És important sortir de l’armari i donar-se a conèixer sense complexes. Sempre ha estat una reivindicació del moviment que la gent influent pugui ser visible i ajudi, com a referent, a totes aquelles persones LGTB que pateixen discriminació. Però… quants i quantes no han sortit de l’armari? Perquè?
La LGTBfòbia segueix sent una lacra social, la influència i el poder no són una excepció. Quants casos coneixem de persones LGTB que s’han mostrat i han perdut els seus càrrecs, la seva influència? Quants àmbits coneixem on no hi ha cap persona públicament fora de l’armari? Al món del futbol, per posar un exemple.
Sortir de l’armari, de darrera la persiana o donar via a una identitat de gènere diferent a la biològica no són passes banals ni fàcils, són passes reflexionades i que poden obrir la porta a una acceptació de l’entorn (o no) i alhora una gran discriminació social. La lluita contra la LGTBfòbia ha centrat, i segueix centrant els esforços polítics del moviment i, també, hauria de centrar el de les institucions. Les agressions LGTBfobes estan creixent, un cop més, arreu del món. Així la influència no és una arma única, només una eina contra la discriminació.

11358

Enrique del Pozo, cantant i actor espanyol, que viu a cavall entre Espanya i Itàlia, ens parla en aquesta entrevista, entre altres temes, dels primers ninots per nens i nenes obertament lgtb del mercat, una nova iniciativa on s’ha implicat. També parlem amb ell de la seva vida i de la seva visió sobre la situació del col·lectiu LGTB: de la visibilitat, dels reptes i dels paranys que té el moviment.

 

 

5710

“A Sonia Rescalvo Zafra, que va morir brutalment assassinada el 6 d’octubre de 1991 en aquesta glorieta per un grup de neonazis a causa de la seva identitat sexual. La ciutat de Barcelona condemna aquest crim i rebutja qualsevol actitud o acció que vulneri els drets recollits a la Declaració Univesal dels Drets Humans”

Aquest és el text que indica que, 22 anys després de la seva mort, Sonia Rescalvo, la transsexual Sonia, hagi rebut un homenatge per part de la ciutat de Barcelona. Un homenatge que és un reconeixement a la diversitat i una denúncia a la violència LGTBfoba.

 

 

El passat 6 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona, acompanyat de les entitats i persones LGTB va rebatejar la glorieta de la Ciutadella. Han estat molts anys de reivindicació del moviment LGTB que finalment va prendre forma d’acord en el Consell Municipal LGTB de Barcelona i que el 14 de març va ser aprovat pel Consell de Districte de Ciutat Vella, tal com IDEMTV ha anat informant.

La Sonia s’ha convertit en un símbol contra la intolerància però tal com apunta Ferran Pujol que va ser una de les persones que la van conèixer era discreta en la seva qüotidianitat. La nova glorieta de la transsexual Sonia vol ser un simbol i un espai de visibilitat alhora que les institucions volen mostrar el compromís de Barcelona per lluitar contra la violencia LGTBfoba i la intolerància, tal com destaca la regidora Francina Vila.

Sonia Rescalvo Zafra, assassinada violentament per neonazis ha esdevingut un símbol i la seva memòria dóna visibilitat a la lluita contra la intolerància

6316

Òscar Morales és Técnic d’Intervenció Sociolaboral a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Anteriorment va ser Coordinador de l’Àrea d’ocupació i formació des d’on va coordinar l’àmbit de treball sobre les persecucions per orientació sexual i de gènere de les persones refugiades.

 

 

Un dels col·lectius més desprotegits són les dones transsexuals

Hi ha paisos on hi ha avenços legilsatius, en tenir el col·lectiu LGTB major visibilitat la persecució també es fa més visible

3130

EDITORIAL

El passat diumenge va haver un triomf del moviment LGTB que, de forma simbòlica, ha aconsseguit donar nom a la Glorieta de la Ciutadella de Barcelona tot renombrant-la com a Glorieta de la transsexual Sònia.

Aquesta visibilitat trans és un pas endavant cap a una acceptació del fet trans, no es tradueix en una comprensió de la identitat de gènere diversa, però si un pas important.

La identitat de gènere planteja canvis en la mentalitat de la societat, deixar-nos d’identificar segons el sexe biològic i el rol social atribuit i sentir-nos lliures per optar a la identitat no impostada. Però això que sembla de fàcil assumpció no ho és en la vida de moltes persones: infants, joves, persones adultes i gent gran que han decidit viure la identitat que senten veuen el jou social que els atribueixen segons el cos i conviuen amb la dificultat de ser, l’amenaça de la violència intolerant i el repte de viure.

El que la transsexualitat ens planteja és la possibilitat de viure amb la identitat de gènere que es vol, i l’orientació sexual, la majoria de vegades, té poc a veure. La violència LGTBfòba ha estat gran per a tots els col·lectius que formem part del col·lectiu LGTB, per a les persones trans és a més una amenaça constant en la qüotidianitat per què la seva visibilitat no es pot amagar a l’armari.

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

9031
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...

res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

7372
Extracte de l‘article que es publicarà «Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència» editat per Gatamaula. Diu la Gayle Rubin (1984) que les societats...