Europa, Europa

Europa era fa poc més de dos anys, el paradigma dels drets personals. Pel col·lectiu LGTB una part d’Europa, la dita Unió Europea era considerada com la part del món on es mirava i avançava en els nostres drets des del respecte i el reconeixement. Les coses han anat canviant , primer lentament i ara de forma molt més ràpida.

La LGTBfòbia social avança de forma inesperada, avalada per propostes polítiques d’ultradreta i simbologia propera al nazisme, o directament nazi. Es comencen a negar els nostres drets malgrat es segueixi avançant en alguns estats, com ara l’Estat francès. L’orientació sexual passa a ser motiu de mofa i discriminació , de nou, sense lleis que es facin executar o en estats on no hi havia hagut mai. Rússia passa a ser l’estat abanderat de la LGTBfòbia i, malgrat les demandes, el boicot no es fa efectiu. Portugal segueix sense reconèixer les adopcions a parelles del mateix sexe deixant les famílies LGTB en la incertesa, malgrat la demanda del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Les demandes del col·lectiu LGTB anaven avançant i avançaba també la normalització social, un fet que comença a recular, com ho fan els nostres drets, amb propostes bel·ligerants. A l’Estat Espanyol ja s’ha començat el dret a decidir sobre el propi cos de les dones, els discursos governamentals ens tenen al punt de mira, no podem baixar la guàrdia, ens hi juguem massa.