Aquest dissabte s’ha celebrat la manifestació Trans* que cada any s’organitza dins dels actes de l’Octubre Trans. Amb les consignes “Drets Trans*, Drets Humans” i per un planeta menys binari la manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha finalitzat el seu recorregut a l’espai Germanetes on les associacions han llegit els manifestos.
Colors de Ponent és una entitat lleidatana LGTBI+ de recent creació. Feia dos anys que no hi havia cap associació al territori i Colors de Ponent es va fundar a principis de 2016 per cobrir aquest espai. El voluntariat d’aquesta entitat ens explica el funcionament de la mateixa, els serveis que dóna a la comunitat, i des d’un punt de vista més personal què reporta a cadascú i cadascuna el fet de formar part del voluntariat de l’entitat lleidatana.
Fa uns anys la fotògrafa Mar C. Llop inicia ella mateixa un trànsit que li obre un nou entorn. Construccions identitàries. Work in progress recull l’experiència de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans*. El projecte captura els processos corporals que experimenta la gent transgènere, mostra les persones i les famílies implicades, i també el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte des de dins de la comunitat trans*, a partir de la pròpia experiència de l’autora.
Construccions identitàries. Work in progress és el projecte de la fotògrafa Mar C. Llop per editar un llibre que reculli les fotografies de les transformacions de cossos en trànsit, des del respecte i la creativitat: instantànies dels cossos, però també dels pensaments i sentiments de les persones transgènere. L’objectiu del treball és difondre les diferents realitats trans* i mostrar que es pot ser trans* de moltes maneres. El llibre serà una co-edició entre les editorials Bellaterra Edicions i Pol·len edicions.
El llibre està dividit en quatre seccions, que ressegueixen el camí que va fer la Mar C. Llop a través del projecte: Conceptes; Persones; Vincles i EnTrànsit.
La Mar va començar capturant fotogràficament el trànsit de moltes persones, partint d’un llenç negre que li permetia adaptar-se al màxim a qualsevol escenari: així va sorgir EnTrànsit. En paral·lel, la fotògrafa va començar a retratar els protagonistes d’aquests trànsits en el moment en què arribaven, vestits i vestides: i va ser així que va sorgir Persones. La secció també s’obria a persones que estaven en altres moments vitals. La secció Vincles va sorgir per mostrar les relacions diverses que tenen les persones que viuen el gènere de manera dissident. Finalment, Conceptes situava alguns temes de reflexió, en paraules i en imatges, en un intent de plasmar discursos, vivències i sensacions: la fragilitat, el transvestisme, les criatures trans, la visibilitat dels homes trans, la socialització, les hormones, la política biomèdica patologitzant…
Les fotografies del llibre són acompanyades per textos, en la secció Conceptes de la Mar C. Llop, i en les seccions Persones i Vincles escrits per les pròpies protagonistes fotografiades. Podríem dir, doncs, que és un llibre coral fet de moltes mirades i veus.
El llibre estarà ecoeditat, és a dir, seguirà criteris de respecte al medi ambient i incorporarà una motxilla ecològica per mostrar l’impacte ambiental del llibre -i sobretot l’estalvi aconseguit a partir de l’aplicació de bones pràctiques en el disseny i la producció del mateix.
Verkami del llibre: http://www.verkami.com/projects/15941-construccions-identitaries-work-in-progress-el-llibre
Aquest mes d’octubre el Casal Lambda -antigament Institut Lambda- compleix 40 anys. Tres presidents de l’entitat, Armand de Fluvià, Jordi Samsó i Emilio Ruiz ens expliquen com van viure l’experiència.
Enrenou és un grup d’activistes pansexuals, bisexuals i bifriendly que s’han unit per crear un espai pansexual i bisexual amb incidència dins i fora de l’àmbit LGBTI+.
Format íntegrament per voluntariat, pretenen crear un espai de debat, difusió i confluència virtual amb totes aquelles persones que desitgin informar-se o lluitar contra el monosexisme.
Urpes-T és una de les companyies de teatre del col·lectiu esportiu LGTB, Panteres Grogues. És un grup de gent amb inquietuds pel teatre, no únicament per la part actoral sinó també per tot el que comporta: dramatúrgia, escenografia, direcció, etc.
Reportatge sobre el voluntariat que participa a l’Observatori contra l’homofòbia i testimoni de dues persones voluntàries que ens expliquen el seu grau de satisfacció per poder participar d’aquesta tasca.
Reflexions cuites a foc lent després dels fets d’Orlando
El mes de Juny té molt pes simbòlic per a les persones LGTB. Fa temps que es va instaurar com el mes per a sortir als carrers i lluitar per nosaltres. Enguany, a aquest mes de juny se li ha afegit un altre data que ens ha de fer reflexionar, lluitar i sortir al carrer per igual: el 12 de Juny. Ja ha passat temps, prou perquè passés gran part de l’atenció mediàtica. Prou per a poder parar-nos a pensar i veure què podem aprendre del que ha passat a Orlando.
Tot i patir en els primers dies per rebre una pluja bestial d’islamofòbia per part de persones properes, vaig quedar gratament sorprès de la reacció del meu entorn, deu ser que amb les experiències passades (París, Brussel·les…) ja tinc les xarxes socials netes d’esbojarrats.
Qui sí que no va fallar van ser els mitjans que ràpidament van oblidar qui havia mort i es van fixar en qui els havia assassinat. L’homofòbia va desaparèixer dels seus discursos per a ser substituïda per altres paraules, sempre fent referència a la religió d’Omar Mateen. Tot i així el meu timeline estava ple de gent LGTBQIA+ d’arreu recordant que el que havia mort a totes aquelles persones no era una religió, sinó la lgtbfòbia. Per desgràcia la moajoría d’elles oblidaven que el racisme també va jugar un paper clau aquella nit, donat que quasi totes les mortes eren llatinoamericanes.
Potser Orlando és el detonant que necessitem per acabar d’obrir els ulls i que les persones que treballem per la diversitat d’orientacions sexuals i identitats i expressions de gènere ens posicionem clarament com a antiracistes, en contra de la islamofòbia i de la islamofòbia de gènere en particular. Les raons que us proposo són les següents:
Penso que és important parar-nos a pensar perquè els mitjans s’han oblidat tan ràpidament de la claríssima homofòbia i el racisme que hi ha rere dels fets d’Orlando. I perquè nosaltres hem passat per alt el factor racial. És important recordar que unes setmanes abans hi havia hagut un atac molt similar a una altra discoteca gai a Mèxic. No vam sentir res d’aquesta perquè qui va dur a terme la matança no va ser reconegut com a musulmà. No vam sentir res d’aquesta perquè les nostres morts no eren la part important, no ho són, només ho era qui ens havia matat. Perquè sempre hi ha unes morts que valen més que altres i no ens equivoquem: nosaltres acostumem a estar en el cantó menys valuós.
La resposta internacional a la matança d’Orlando respon a un procés de criminalització de l’islam. Un procés al qual no li interessen les declaracions de la gent propera a Omar Mateen que el descriuen com a homòfob, masclista, i com a poc religiós. Un procés al qual tampoc li ha interessat pensar en aquella gent que afirma que Omar en realitat era homosexual, o que freqüentava el club que va atacar i que l’atac d’Orlando va ser en gran part una represàlia causada per una forta homofòbia interna. A aquest procés tampoc li interessa reflexionar que part d’aquesta homofòbia es genera perquè ells estan ajudant a continuar venent l’islam i l’homosexualitat com a categories oposades.
Als interessos (per ambdós cantons) que hi ha rere de tot el que està passant no els interessa l’existència de l’Islam queer, no reconeixeran mai el feminisme islàmic, ni les lectures postcolonials de l’islam. Tots dos pols, tant el de les persones musulmanes més integristes com aquelles que volen situar l’islam com a enemic els interessa promoure una visió tancada i excloent de l’islam.
Aquelles que lluitem per a poder existir des de la diferència ens hem d’unir per aturar la violència. Ens hem d’unir per a mostrar que això que diuen no és cert, que existeixen persones molt diverses: musulmanes i homosexuals, feministes que porten hijab (el vel), musulmanes que no en porten, dones trans que porten hijab i fins i tot Niqab (el vel que cobreix la cara), i persones musulmanes heterosexuals i cisgènere que ens recolzen sense embuts i acullen la diversitat igual que altres persones heterosexuals i cisgènere que no siguin musulmanes.
Ens hem d’unir perquè ens estan utilitzant els uns contra els altres. Perquè és des de dintre de les religions que podrem combatre el masclisme i l’homofòbia que hi trobem, que es corresponen al masclisme i l’homofòbia de les societats en les quals vivim. Ens hem d’unir perquè fa temps que disfressen de feminisme l’odi cap a les dones musulmanes, perquè instrumentalitzen les lluites i polítiques LGBT per a promoure el racisme, per a polaritzar-nos i aïllar-nos tant com puguin, per a continuar oblidant i negant totes aquelles persones racialitzades i lgtb. Per a continuar assassinant-nos.
Però sobretot ens hem d’unir perquè en el fons les nostres lluites són la mateixa. Lluitem per a poder ser, per a poder existir com vulguem, pel dret al propi cos i pel dret a la pròpia imatge. Lluitem pel dret a poder ser diferents.
| Pol Galofre Molero (Barcelona, 1987) és tècnic de so i cineasta especialitzat en cinema documental i activista trans. És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans i dinamitzadors de l’Espai Trans. Juntament amb Miguel Missé ha editat el llibre Políticas Trans – Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos (EGALES, 2016). Va realitzar amb Brigitte Vasallo el projecte TransRaval en el marc de l’exposició Translocacions del Centre d’Arts Santa Mónica i Idensitat, i amb Bel Olid van realitzar el projecte Ésser Lluire pel festival Ingràvid. També ha dirigit el curt documental Feines per gent valenta, per l’Ajuntament de Barcelona. És docent en el Màster Gènere i Comunicació de la UAB i col·labora estretament amb La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. |
Cinc curts que cinc cineastes han rodat encarregats per l’Ajuntament de Barcelona en un projecte sobre la diversitat sexual i afectiva. Uns curts que s’han presentat en el festival Fire!! i que junt amb material didàctic es posaran a disposició de les escoles de Barcelona i de qualsevol altre que els demani.
25 mil persones segons la Guàrdia Urbana han participat aquest dissabte a la Pride Parade que ha estat dedicada a les persones trans, el col·lectiu més vulnerable de les lletres LGTBI. Enguany l’organització ha canviat el recorregut partint de la Plaça d’Espanya fins al Moll de la Fusta on està situat el Village composat per un escenari i parades d’entitats principalment LGTBI.
Anterior
