Visibilitat, pandèmia i delictes d’odi
per Carme Porta
Els mesos de confinament i pandèmia tot i les mesures de distància i una manca evident de socialització la LGTBIfòbia ha estat ben present. De fet, a les xarxes socials i els mitjans propis els diferents col·lectius estan denunciant l’augment d’agressions però, sobretot, la marxa enrere en els drets i el paper de fre que es fan des d’algunes institucions i governs conservadors.
Segons l’actualització del mapa d’ILGA Món sobre les lleis d’orientació sexual al món, actualment 11 països reconeixen a la seva constitució la protecció de les persones i col·lectius LGTBI, 56 ofereixen una àmplia protecció legislativa i 7 una protecció limitada. 55 països al món no tenen cap tipus de legislació mentre que 2 fan una criminalització de facto, 30 castiguen les persones LGTBI amb penes de fins a 8 anys de presó, 26 entre 10 anys i cadena perpètua i 6 països castiguen les persones LGTBI amb la pena de mort. Si bé hi hagut alguns avenços encara no s’ha avançat totalment i hi ha evidents passes enrere i discursos clarament LGTBIfòbics.
En els darrers mesos trobem molt present el discurs homofòbic però també avenços que resten ocults darrera les agressions. Per exemple, Clàudia López, alcaldessa de Bogotà, la capital de Colòmbia, que està impulsant polítiques de suport i reconeixement a les persones LGTBI és, sovint, objecte d’atacs a les xarxes però aquest estiu va ser increpada i agredida verbalment. I no és l’únic cas, el govern de la ciutat de Mèxic ha aprovat el dret de les i els menors trans al canvi de nom -amb l’autorització del pare, la mare o qui legalment tingui la seva tutela- mentre els col·lectiu denunciaven que en els darrers 4 anys s’han assassinat 441 persones LGTBI, 117 de les quals el darrer any. Són exemples de com avancen els drets però també la violència LGTBIfoba segueix present.
Durant la pandèmia s’han denunciat vulneració de drets arreu del món i, de forma específica, contra la comunitat LGTBI. La violència institucional i policial també ha estat present. Mentre Trump vol endurir les lleis contra les persones LGTBI uns simpatitzants del President reclamaven el 7 de setembre a Salem que “Hem dit que tota aquesta agenda LGBT ens ha fet retrocedir” incitant a la violència i l’assassinat de les persones LGTBI i de qui els donés suport -fent esment clarament als demòcrates-; a Baltimore el mateix setembre 12 membres del SWAT van fer una batuda a un bar gai i . A l’Argentina l’ Observatori Nacional de Crims d’Odi LGBTIQ+ va presentar un informe en el que denunciava que el darrer semestre es van cometre 69 delictes contra l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere. Els discursos LGTBIfòbics i la discriminació van, de forma molt palpable, de bracet.
El 29 d’agost de 1867, Karl Ulrichs va ser el primer homosexual autoproclamat que es va pronunciar públicament pels drets dels gais quan va demanar al Congrés de Juristes Alemanys una resolució que instava la derogació de les lleis anti-homosexuals. Una demanda del segle XIX que encara té un llarg recorregut per fer-se efectiva.
