Retallant el dret a tenir una vida plena
Les retallades socials i de llibertats que s’estan produint a l’Estat espanyol són dels més durs d’arreu d’Europa i tindran dures conseqüències en tota una generació. Amb tot, si bé tots tenim clar que les retallades en sanitat i educació ens afecten directament, sembla que no siguen tan visibles quan aquestos es produeixen entre els drets del col·lectiu LGTB. Com que podem casar-nos, i el PP no s’ha atrevit a retirar la llei, semblaria que el Govern espanyol no estigués, també, retallant drets del nostre col·lectiu.
Recentment la Coordinadora LGTB de Catalunya ha aprovat la seua autodisolució i el moviment LGTB perd un dels seus referents històrics. Les persones LGTB perden una de les seues xarxes de relació i suport i estan, com a col·lectiu, una mica més desestructurats, amb les implicacions que això té per la defensa dels nostres drets. ¿El motiu de l’autodisolució? El pràctic desmantellament del Pla Nacional contra la SIDA del Govern espanyol ha deixat sense fons un dels serveis més importants de la Coordinadora: el 900 ROSA. Un servei d’atenció i assessorament per a persones LGTB i també en temes de prevenció del VIH i atenció a seropositius, pioner a l’Estat espanyol i que ha servit de suport a milers de persones arreu del territori espanyol. El nostre col·lectiu pateix una discriminació que ens invisibilitza, ens fa no tenir referents i patir solitud per sobre de la mitjana social. Aquest servei era un referent imprescindible i necessari. Una vida plena consisteix en això, en poder desenvolupar la pròpia amb referents i suports, i sense pors. Moltes persones LGTB ho passaran pitjor sense el 900 ROSA.
Les paraules de la ministra de Sanitat espanyola Ana Mato, “la falta de varón no es un problema médico”, s’han convertit, malauradament, en projecte de llei. La iniciativa exclou de la sanitat pública els tractaments de reproducció assistida per lesbianes emparellades i les dones soles (siguin heterosexuals, bisexuals o lesbianes). Oblidem-nos, per un moment, de si són de dretes i esquerres o de l’origen franquista del PP. El problema no és aquest: va molt més enllà. El que està ocorrent és molt més greu. Amb aquest de sobèrbia heterocentrista i menyspreu més absolut a la diversitat, Mato està negant el dret a les lesbianes amb parella i a les dones soles (heterosexuals, lesbianes o bisexuales) a desenvolupar una vida plena si volen ser mares.
Des del govern espanyol ens estan retallant el dret a viure, el dret a tenir projectes vitals, el dret a ser diferents. Estan, fins i tot, buidant els únics drets que ens mantenen. El matrimoni igualitari permet casar-se i tenir fills, però les lesbianes ho tindran més complicat per ser mares.
Si, si, ens podem casar. Ho recordem! I poder casar-se té un valor simbòlic important i normalitzador però no és la garantia dels nostres drets com a col·lectiu, del nostre dret a ser lliures i desenvolupar el nostre projecte personal de forma plena. La llàstima és que un avanç com el matrimoni igualitari estiga servint de coartada al PP per dir que no són hostils al nostre col·lectiu i per amagar que retallen els nostres drets.
