Quina llei contra l’homofòbia?

Quina llei contra l’homofòbia?

3126

Si bé, com indicàvem a l’editorial dedicada a les eleccions del 25-N, hi ha una majoria al Parlament de Catalunya per a legislar contra l’homofòbia, la lesbifòbia i la transfòbia el que també és cert és que hi ha divergències, o si més no matissos, en com fer-ho. El dijous 22 de novembre les entitats LGTB van presentar un manifest que estava dirigit als caps de llista dels principals partits polítics presents al parlament català i en el qual es reivindicava el compromís per a assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbifòbia i la transfòbia i que aquesta es desenvolupés durant el primer any de legislatura. Només no el van signar dos dels partits presents a la cambra catalana: Ciutadans i Partit Popular, que han passat de 21 a 28 diputats en les eleccions del 25-N. Els diputats d’aquestes formacions, per tant, no han adquirit cap compromís amb el col·lectiu LGTB, tot i que s’hi poden sumar sempre que vulguin. D’altra banda, l’esquerra parlamentària (ERC, PSC, ICV i CUP) sí que va signar el manifest que proposava el moviment LGTB català i han passat de 48 a 57, diputats. SI, que havia signat el compromís, ha perdut els 4 diputats que tenia. Finalment CiU va signar un acord diferenciat en el qual es comprometia a legislar contra l’homofòbia, però no amb una llei específica -sinó a partir d’una altra d’igualtat de tracte-, ni durant el primer any, tal i com demanaven les entitats. Ha passat de 62 a 50 diputats.

Amb tot, la història de l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra LGTBfòbia no comença en aquesta nova legislatura ni molt menys. Una primera proposta ja es va elaborar durant l’any 2010, durant el segon govern de coalició PSC-ERC-ICV, a partir de processos participatius però que no va arribar al Parlament per la convocatòria anticipada d’eleccions. La possibilitat d’aprovar la legislatura passada va quedar aturada també per l’avançament electoral. Tot i que des de l’esquerra catalana s’assenyala que fou CiU qui no va permetren que la proposta de llei contra la LGTBfòbia passés de la Comissió d’Igualtat al Parlament.En canvi, en aquesta legislatura el compromís de CiU amb el col·lectiu LGTB permet una majoria suficient per aprovar una iniciativa com aquesta. En IdemTV creiem que és important aprofundir i explicar aquests matisos que separen els partits perquè els membres del col·lectiu LGTB conegui les raons de cadascú i puguin, si ho consideren oportú, posicionar-se al respecte. I per això hem parlat amb els representants de les sectorials LGTB dels diferents partits per aportar-vos l’opinió de cadascún.

Per Guillem Espriu (PSC) la llei contra l’homofòbia, la lesbifòbia i la transfòbia, mereixeria “una iniciativa per part de les esquerres, per posar damunt la taula el tema durant el primer any”, tot i que creu que hauria de ser una proposta del Govern. Que siga o no una llei específica es tracta d’una tema important per a Espriu “es tracta de que es vulguin visibilitzar les polítiques destinades a un col·lectiu històricament discriminat”. Arguments similars aporten Xavier Florensa (ERC), Aleix Aguilera (ICV) o Joan Pujolàs (CUP-AE) per explicar perquè volen una llei específica contra la LGTBfòbia i no en una llei “omnibus” d’igualtat de tracte. Pujolàs (CUP-AE) ressalta que si s’inclou la lluita contra LGTBfòbia en una llei més genèrica es corre el risc de tornar a invisibilitzar els drets i les llibertats LGTB.

Des d’ERC, Florensa assenyala el compromís del seu partit amb el moviment LGTB i la llei contra la LGTBfòbia i ressalta que “quan estàvem al govern ja vam elaborar una llei a partir d’un procés participatiu i vam deixar la feina feta”. Per a Espriu (PSC) la principal discrepància no ha de ser el nom, sinó que, si hi ha, les diferències es trobaran a l’hora de redactar el text i concretar l’àmbit d’actuació, els drets i la protecció. Aguilera (ICV) assenyala que la proposta del seu partit és mantenir la llei consensuada en la legislatura que va acabar en 2010, “però amb els actuals resultats, sense el suport de CiU, no surt endavant”, tot i que afegeix que “el que no pot ser es que quedi descafeinada per obtenir el suport de CiU”. Des de la CUP, Pujolàs indica que “farà falta que les organitzacions LGTBI també continuïn pressionant per tal que la llei avanci”.

Des de CiU, Jordi Aracons, indica que no està d’acord amb “aquesta estrategia de diferenciació” de les propostes perquè no creu que una llei d’igualtat de tracte que incloga l’homofòbia siga divergent a la que reclama el moviment LGTB. Considera que un any és massa poc temps com perquè s’aprove una llei pels terminis que requereix el Parlament, tot i que ressalta que el seu partit va subscriure un compromís amb el col·lectiu LGTB i que aquest es desenvoluparà. Amb tot recorda que CiU no aprovarà la proposta de llei que es va elaborar amb el tripartit perquè no hi coincideix amb els seus postulats, però si que es mostra convençut que es podran arribar als consensos suficients amb moviment LGTB i la resta de partits de l’arc parlamentari català per legislar sobre la matèria.

Retallades i polítiques LGTB

Les retallades han afectat a les entitats LGTB i en especial a aquelles que es dediquen a la prevenció i l’atenció del VIH-SIDA. Sobre si continuaran o no de les retallades els partits mantenen anàlisis diferenciades. “Esquerra ha estat la segona força, la qual cosa demostra la voluntat de la ciutadania que Catalunya tingui una consulta per la independència però amb un model diferent a l’aplicat fins ara”, afirma Florensa (ERC), que afegeix que ara es fa “més fàcil aconseguir la llei i aturar les retallades”. En canvi, des del PSC, Espriu assenyala que les retallades seguiran, “i seran similars a les dels dos anys anteriors”, tot i això creu que “no haurien d’afectar a les polítiques per a col·lectius com ara l’LGTB. Aguilera (ICV) coincideix amb què les retallades es mantindran durant aquesta legislatura i assenyala que “ja s’han anunciat 4000 milions d’euros en retallades i sabem que sempre van cap a les entitats, els serveis socials i els serveis públics”, i conclou que “no són retallades econòmiques sinó que són ideològiques”. Per Pujolàs (CUP-AE) durant la propera legislatura “temem que caldrà intensificar la lluita contra les retallades des del carrer, també per part de les organitzacions d’alliberament LGTBI”. Pel que fa a la posició de CiU respecte a les retallades que s’han aplicat en la darrera legislatura i que s’aplicaran en la propera, Arcarons ressalta que en els pressupostos destinats a les entitats de prevenció i atenció del VIH-SIDA s’està fent un esforç per a reduir les retallades al mínim possible, i, per suplir les que s’han produït de fons procedents de l’Estat espanyol. De les que poden afectar a la resta d’entitats LGTB indica que el seu objectiu es minimitzar-les però remarca que les retallades venen marcades per Europa.

La nova legislatura acaba de començar i ho fa de forma oberta en molts camps, també en el cas de la llei contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia. És una demanda del moviment LGTB i és un compromís adquirit, amb els matisos que es vulgui, per una majoria que suma a les tres quartes parts del Parlament. Ja hi ha tot un esborrany de fet, només caldrà voluntat política i de consens. Des d’IdemTV us seguirem informant puntualment, ja que també és el nostre compromís.