Inici Etiquetes Entrades etiquetades amb "transfòbia"

transfòbia

Ser els primers

06/07/2015

4447

Hi ha gent que té la dèria de ser la primera en tot. A Catalunya, sense dèries, hem tingut la sort de ser una de les primeres nacions en moltes coses: Llei de drets LGTB i contra la LGTBfòbia, consells de participació municipals i nacionals LGBT, les banderes multicolors a les institucions… sense dèries, no ha estat ràpid, ha estat una lluita d’anys per part del col·lectiu i d’avenços lents en les institucions.

Algunes retallades de drets si que van anar ràpides i vam ser al capdavant, malgrat quedar encara moltes coses per fer. Ara s’acosten etapes de canvis, canvis que no es preveuen ràpids. Les demandes segueixen sent: el dret al propi cos, el dret a tenir i exercir drets, el pacte social contra l’estigma, ja no per les etiquetes clàssiques LGTB sinó per les que hem anat deixant pel camí. La I d’intersexuals, la P de positius i positives en el VIH, la G de gènere… lletres que no són inconnexes sinó que ens han fet veure la necessitat de fer o reivindicar polítiques per a la diversitat: funcional, familiar, d’amor… més enllà de les parelles, més enllà del sexe biològic, més enllà de les etiquetes, més enllà de la disfòria, més enllà de la discriminació…

28J

02/07/2015

5463

El 28 de Juny d’enguany ha estat ple d’activitats diverses i reivindicatives. Des de les activitats prèvies arreu, passant pel Pride i la manifestació de la Comissió Unitària.

“El meu cos un camp de batalla” va ser el lema que la Comissió Unitària 28 de juny va triar per reivindicar el desplegament de la llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia, la llibertat per estimar i la diversitat dins del col·lectiu.

El Pride en la seva 5a edició, amb el lema “Stop Bullying LGTB. Ni a l’escola ni enlloc” com a reivindicació principal volia visibilitzar aquest espai concret d’agressions i discriminació, denunciant la vulnerabilitat i la necessitat d’actuació per part de les institucions.

Una notícia d’àmbit internacional, l’aprovació del matrimoni igualitari als EUA va aportar alegria a les reivindicacions arreu, donat que els actes fora de la capital del país van ser, enguany, molts i prou concorreguts.
Tot i que les activitats a l’entorn del dia internacional per l’alliberament LGTB encara no han acabat, la reivindicació d’espais de llibertat, la denúncia de les agressions i discriminacions LGTBfobes i la celebració dels èxits assolits han estat presents en totes les mobilitzacions

Transitant voluntariats

25/06/2015

7639

A l’entorn del 28 de juny es porten a terme infinitat d’activitats arreu. Una de les iniciatives culturals més alternatives és el TransArt Cabaret. Pol Galofre, de Cultura Trans, ens explica aquesta aventura de visibilitat, reivindicació i de voluntat.

Dret al propi cos

23/06/2015

4981

El 28 de juny d’enguany, la manifestació reivindicativa convocada per la Comissió Unitària 28 de juny se centra en el lema: “El meu cos un camp de batalla, Els nostres cossos no estan al servei del sistema heteropatriarcal”.

Les agressions i discriminacions LGTBIfobes, les convencions socials sobre sexualitat i gènere, la manca de legislació sobre temes importants, la negació de drets per orientació sexual com ara la reproducció assistida a les dones lesbianes, l’estigma de les persones LGTBI infectades pel VIH o la manca de desplegament legislatiu per a moltes de les nostres llibertats… raons que mouen a la reivindicació, un any més.

Un any més, 38 anys després que, un 28 de juny –de 1977- es portés a terme la primera manifestació LGTB del país, en la que ja es reclamava el dret al propi cos, a la pròpia sexualitat, a la no discriminació… 38 anys més tard seguim cridant: Dret al propi cos!

Parole de King

18/06/2015

5062

En el marc de la Mostra Internacional de Films de Dones es va estrenar a l’Estat espanyol el film “Parole de King” de la directora Chriss Lag que recull les diferents experiències de vint-i-tres activistes feministes, artistes i drag kings de França i Quebec, a partir de la pràctica política i artística de la teoria queer.

Les drag kings tot i ser poc visibles van prenent espai. El film ens mostra una translació de la teoria de la performativitat de la filòsofa Judith Butler. La construcció de models de masculinitat que volen deconstruir l’estereotip i els codis socials establerts, a partir de la representació de cabaret que ha estat un circuit alternatiu per a la llibertat en la representació dels rols.

A la Mostra Internacional de Films de Dones “Parole de king”, posa sobre l’escena qüestions sobre la identitat de gènere i la identitat sexual que sempre han cregut necessàries.

La Llei avança

16/06/2015

5150

La setmana passada la Generalitat va posar en marxa una campanya informativa sobre la Llei dels drets de els persones LGTB i contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia. Una llei que, cal recordar, ha estat pionera i que comença a avançar.

El col·lectiu LGTB ha exigit al Govern, en repetides ocasions, més celeritat en el desenvolupament i aplicació de la llei. La campanya informativa era una de les exigències que el moviment feia al Govern: donar coneixement de l’existència de la llei i informar la població catalana del seu funcionament.

Ara la campanya està en marxa. L’anunci que acompanya aquest editorial (i que possiblement ja coneixereu) fa visible la llei i el 012 informa sobre el seu contingut.

La llei avança i, amb ella, els nostres drets

Malgrat els avenços

09/06/2015

4894

Ja en els preparatius finals de la celebració del 28 de juny, s’evidencia un cop més que, malgrat els avenços legislatius i el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTBI segueix havent-hi una part del món que no accepta la diversitat afectiva i sexual.

Segons han fet públic les Nacions Unides en un informe, la violència generalitzada contra les persones LGTB segueix sent un tema central i preocupant. Malgrat en els darrers anys 20 països han reconegut el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara a 62 països del món més de 1.700 persones transsexuals han estat assassinades entre el 2008 y el 2014; a 76 països encara l’homosexualitat és perseguida i castigada, inclús amb la pena de mort, per no parlar de les violacions correctives de lesbianes i la indefensió dels i les menors en el descobriment de la seva orientació sexual.

L’informe presenta la realitat crua, aquella que es fa visible de forma qüotidiana per a moltes persones, més enllà de les celebracions. A partir de l’informe NNUU ha solicitat la creació i l’aplicació de lleis contra els crims d’odi LGTBfobs.

Volem reconèixer, en aquest sentit, la lluita de moltes persones en el dia a dia, mostrant-se, reivindicant-se exigint els drets. Avui , molt especialment, a Pedro Zerolo, que ha estat un company de lluita i ha exigit, fins al final, els drets del col·lectiu, amb força i amb poesia. Gràcies Pedro!

Només una pregunta…

03/06/2015

5969

Poder sembla que no ens pertoca a nosaltres el tema, però ho trobem interessant.

El darrer cap de setmana a la final de copa de futbol entre l’atlètic de Bilbao i el Barça la xiulada a l’himne espanyol va ser espectacular. Malgrat els decibels de la megafonia no es va poder sentir l’himne.

Aquesta xiulada està sent llargament discutida, no ens toca a nosaltres jutjar en aquest editorial, o si?

De forma gairebé immediata a la xiulada el Govern espanyol ja va presentar una querella. En poques hores l’audiència nacional va desestimar-la. Poques hores després ja s’estava plantejant la necessitat d’un canvi legislatiu que no permetés la llibertat d’expressió pel que fa als símbols de l’estat, poques hores després la comissió antiviolència al futbol ja ha actuat… i encara podríem seguir ampliant la llista.

Pocs problemes semblen haver si el centre de la política és aquest, mentre la precarietat augmenta, les dones segueixen sent agredides, maltractades i assassinades i les agressions a lesbianes, gais, trans, bisexuals… es toleren malgrat el codi penal i les lleis aprovades (encara sense desenvolupar)

I… només una pregunta… us imagineu la mateixa preocupació, centralitat i celeritat en un cas d’agressió LGTBfoba? És només una pregunta.

Poder rosa?

19/05/2015

5469

Els diferents actes que s’han portat a terme entorn el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia mostren que la idea de “poder rosa” és més una idea,que han volgut fer córrer interessadament, que una realitat quotidiana.

Que hi hagi persones que participin de governs o de llistes electorals i que donin la cara pel col·lectiu no ha acabat amb la discriminació. Que hi hagi persones que viuen de forma normalitzada la seva orientació sexual sense complexes als mitjans de comunicació no vol dir que la LGTBfòbia hagi estat eradicada. Que hi hagi una llei que garanteixi els nostres drets i lluiti contra les agressions i discriminacions no vol dir que sigui efectiva.

Les entitats del col·lectiu LGTB han fet sentir la seva veu aquest 17 de maig i ho han fet de forma unànime i clara per denunciar la manca de garanties legals i socials per viure lliurement la nostra sexualitat.

L’imaginari col·lectiu creu que el matrimoni i la sortida de l’armari són una expressió del poder del lobie “rosa”, com si els nostres drets fossin privilegis. Obliden, obvien, no volen mirar el dia a dia i aquelles persones que han patit agressió i inclús la mort. Obliden, obvien, no veuen, aquelles agressions quotidianes: els llibres de text que ens mostren com a malalts i malaltes(o poc saludables), cafeteries que ens expulsen per besar-nos, les amenaces personals a membres destacats del moviment… el que mostra la nostra realitat més enllà de les festes i els diners.

La LGTBfòbia té cura, les lleis garanteixen els drets, a que esperem per comprometre’ns?

No és un somni

12/05/2015

4801

El proper dia 17 de maig se commemorarà, en plena campanya electoral, el dia mundial contra la LGTBfòbia. Hi hauran compromisos? Possiblement molts, però el que cal és que allò que ens diuen ho facin realitat.

No és un somni, més aviat moltes persones LGTB viuen un malson quotidià patint agressions i discriminacions pel simple fet de ser. Per estimar diferent, per sentir un gènere diferent al que el teu cos marca… una cosa tan senzilla com és el respecte i la convivència, que és tan difícil per a alguns.

La setmana del 17 de maig sentirem promeses, però exigim i seguirem exigint compromisos reals. Tenim una llei aprovada, una llei a la que li cal un reglament, mentre moltes persones del col·lectiu LGTB no gosen viure lliurement el que són i el que senten.

Des dels municipis es pot actuar i tenir una actitud valenta per fer avançar les lleis aprovades, es pot exigir el desplegament legislatiu, es poden fer polítiques contra la discriminació donar visibilitat positiva a estimar com volem, a ser com volem, lliurement, sense violència ni física, ni social.