L’educació és un àmbit fonamental pel desenvolupament de les llibertats. La diversitat és un fet social ampli no sempre prou presenta l’educació.. des del col·lectiu LGTB sempre hem reivindicat un espai de visibilitat i normalització que comença per l’educació i… cap a on va la LOMCE?
La LOMCE a Catalunya està centrant totes les fòbies socials, i ho està centrant de forma massiva en l’àmbit lingüístic. I és un espai important, central del nostre sistema, però no l’únic. El respecte a la diversitat és un aspecte fonamental que la LOMCE no recull.
La diversitat lingüística n’és una: la llengua castellana és preeminent i central. La diversitat nacional –vivim en un estat plurinacional- n’és una altra: entre altres coses es preveu una avaluació unificada nacional i una avaluació final nacional (que substitueix la selectivitat) que no recull aquesta diversitat. La diversitat social és un dels aspectes més invisibles, amagats sota la sospita d’ “adoctrinament”.
Sembla que parlar de famílies diverses, de sexualitat, de sexualitats, de sexe, de llibertats socials i sexuals… és una forma d’adoctrinament i no pas una lectura de la realitat diversa que vivim en la que s’aprèn el respecte, la convivència i els drets per a totes les persones. Ara per ara, el suposat adoctrinament passa per tot allò que recullen les lleis i el que fomenta la no-discriminació.
Wert en l’educació, Gallardón en la Justícia, Aguirre en l’acció política, Cospedal en el discurs i el vot a les Corts… són les diferents cares de la mateixa moneda que ens condueixen cap al pensament únic i fòbic. Fòbic a tot allò diferent i que expressi diversitat. Un pensament únic que porta a la discriminació i l’exclusió. La LOMCE cerca la segregació de classes. Segons informa El País segons l’informe PISA 2009, “els estudiants amb rendes més baixes van obtenir una nota per sobre de la mitjana OCDE (423 Punts Davant 417), mentre que els nois amb rendes més altes estaven molt per sota (539 Davant 569). A més, Espanya és el vuitè país desenvolupat amb més alumnes resilients, que obtenen unes qualificacions més altes procedint de les classes més pobres: 36%”.
La LOMCE cerca la negació de la diversitat social i del fet LGTB, s’elimina l’educació per a la ciutadania i no es preparen canvis per a alternatives a la religió (catòlica per suposat, sembla que educar en un sol sentit, en el de la prèdica cristiana, no és adoctrinament dels infants) ni per acabar amb la segregació per sexes a les escoles on existeix.
Sembla que la LOMCE és, per a Wert, la panacea de les llibertats i una norma de sentit comú. Un sentit d’estat ben poc comú el seu, i poc sentit de les llibertats que està retallant i no reconeix. El que és segur és que és una llei negadora i la liquidació evident d’un procés de visibilitat i reconeixement de les llibertats per al col•lectiu LGTB. La seva doctrina, la única que els sembla possible, és imposada… però això sembla importar-li poc al ministre, no li fa wertgonya?
Anterior
