El passat diumenge va haver un triomf del moviment LGTB que, de forma simbòlica, ha aconsseguit donar nom a la Glorieta de la Ciutadella de Barcelona tot renombrant-la com a Glorieta de la transsexual Sònia.
Aquesta visibilitat trans és un pas endavant cap a una acceptació del fet trans, no es tradueix en una comprensió de la identitat de gènere diversa, però si un pas important.
La identitat de gènere planteja canvis en la mentalitat de la societat, deixar-nos d’identificar segons el sexe biològic i el rol social atribuit i sentir-nos lliures per optar a la identitat no impostada. Però això que sembla de fàcil assumpció no ho és en la vida de moltes persones: infants, joves, persones adultes i gent gran que han decidit viure la identitat que senten veuen el jou social que els atribueixen segons el cos i conviuen amb la dificultat de ser, l’amenaça de la violència intolerant i el repte de viure.
El que la transsexualitat ens planteja és la possibilitat de viure amb la identitat de gènere que es vol, i l’orientació sexual, la majoria de vegades, té poc a veure. La violència LGTBfòba ha estat gran per a tots els col·lectius que formem part del col·lectiu LGTB, per a les persones trans és a més una amenaça constant en la qüotidianitat per què la seva visibilitat no es pot amagar a l’armari.
En 1989 vaig tenir l’ocasió de visitar el camp de Mathaussen. L’ambient respirava el respecte dels cementiris i el malson davant tanta barbàrie. Els deportats homosexuals a aquest i a tots els altres camps, van patir el doble assetjament i menyspreu de botxins i de la resta de presos, per causa de la seva orientació sexual. El triangle rosa amb que van ser identificats va ser reivindicat pel moviment gai a partir dels anys 70. Aquell dia de 1989, l’Associació Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA), va col·locar un triangle recordatori de l’homoholacaust en una de les parets del camp. Va ser un moment inoblidable. Els membres jueus d’ILGA, a més, van realitzar una cerimònia d’homenage als seus avantpassats allí sacrificats. La batalla següent va ser la recuperació de la Memòria Històrica de la persecució nazi contra els homosexuals homes i les lesbianes, aquestes barrejades amb les anomenades “dones asocials”, amb triangle negre.
Sens dubte el periodista francès Jean Li Bitoux, recentment mort, fou el líder de la recuperació d’un passat entre negat o oblidat. Els grups gais durant els anys 80 acudien a l’homenage anual als francesos deportats. Eren rebutjats sistemàticament. Però l’obstinació i la publicació de la biografia de l’alsaci “Pierre Seel, deportat homosexual”, exhaurit a França (a Espanya publicat per Ed. Bellaterra), va acabar per difondre la veritat. Seel, a qui vaig tenir l’honor de conèixer, no va arredrar davant els mitjans de comunicació per explicar aquell infern, on va morir el seu company de joventut. Pierre, al final de la guerra, es va trobar sota l’amenaça de la llei (les relacions sexuals entre homes no van ser legalitzades fins al govern de Mitterrand) i va formar una família. Es va doblegar a la doble vida imposada. En la seva vellesa va tenir sempre encesa una vela en record del seu amant assassinat.
Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit, va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat.
També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.
Gerard Coll-Planas és doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a la Universitat de Vic. Coll-Planas té diferents publicacions al voltant del gènere i la sexualitat i teoria queer entre les quals destaquen: Dibuixant el gènere, La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer i La voluntad y el deseo. La construcción social del género y la sexualidad. Amb Miquel Missé ha editat El género desordenado. Crítica en torno a la patologización de la transexualidad (Egales, 2010).També ha col·laborat amb diferents revistes acadèmiques i projectes. Amb ell parlem de la situació actual del moviment LGTB, de sexualitat, de teoria queer i de gènere.
L’avanç, o si més no el no retrocés, dels drets i llibertats del col·lectiu LGTB arreu del món és un dels reptes fonamentals del moviment LGTB en l’actualitat. En alguns països, de l’àmbit ocidental i llatinoamericà, s’ha produït un important i recent reconeixement dels nostres drets i s’ha consolidat el suport social majoritari que aquests tenen. Ara mateix en aquells països seria difícil una tornada enrere, però un context internacional LGTBfòbic podria canviar aquesta situació. De fet, quan es produeixen les millors notícies per al moviment, sembla que també se’n produeixen les pitjors, tota una paradoxa. Rússia és un símbol d’aquest retrocés que s’està vivint en determinats països, tot i que no és només l’únic exemple, pel seu pes polític en el context internacional que el converteix en referent.
En aquest sentit, urgeix que les entitats LGTB reforcen les seues actuacions com un lobby internacional de pressió pels drets i llibertats del col·lectiu. La ILGA, nascuda al 1978, és l’eina del moviment per a actuacions internacionals, però el que ara ens cal és la mobilització de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i també l’opinió pública internacional a favor de les nostres llibertats i en contra dels retrocessos. En un primer pas, i d’urgència, la feina haurà de ser per la despenalització a països com Uganda, com Rússia i tants d’altres que no surten habitualment als mitjans. Alhora, el moviment ha de fer, com tan bé ha sabut fer a molts països, una feina de visibilització del col·lectiu que li permeti assolir el suport majoritari cap als seus drets i llibertats. I, com a darrer objectiu, perquè no somniar, fora interessant assolir un marc internacional de protecció de les nostres llibertats i organismes que vetllin pel seu compliment. Una proposta, aquesta darrera, que queda lluny encara, però qui ens havia de dir que podriem tenir una llei contra la LGTBfòbia i tot just ara s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
Per això resulta molt important la tasca de conscienciació i la mobilització del propi col·lectiu LGTB. Les persones LGTB hem de ser motor amb la nostra participació d’un moviment de l’opinió pública internacional que ature el creixement de la LGTBfòbia en determinats països. En aquest sentit, concentracions com l’organitzada per la Plataforma LGTB.cat el passat 3 de setembre a Barcelona, i que va comptar amb centenars d’assistents, van pel bon camí. Les protestes internacionals continuades suposarien un seriós cop d’atenció als governs LGTBfòbics. El que passa a Rússia o a Uganda ens afecta. Els drets civils, i no només del col·lectiu LGTB, es troben influits pel context internacional i no poden acceptar ni un pas enrere, és més hem de provocar que es produesquen passos endavant.
Una persona trans és assassinada cada dos dies. Segons un informe de l’organització Transgender Europe de 14 novembre de 2012, 265 persones trans van ser assassinades en els últims 12 mesos. Aquesta situació és insuportable i requereix d’una acció eficaç per acabar amb aquesta onades d’assassinats que repugnen a qualsevol persona decent.
La transfòbia mata, no només ridiculitza, margina i ens invisibilitza, sinó que també mata. La transfòbia no només és una malaltia, és l’expressió d’una forma de pensar totalitària, que considera que les persones que no s’ajusten a la seva forma de pensar han de ser eliminades sistemàticament.
la transfòbia és enemiga de la llibertat perquè considera que només hi ha una manera digna de viure i de pensar i no tolera altres formes de viure o de pensar. La transfòbia vol una societat uniforme, homogènia i on totes les transgressions a la norma arbitrària siguin implacablement castigades.
Una societat democràtica ha de castigar severament tota mostra de transfòbia, ja que aquesta és enemiga de la llibertat i la justícia. No podem permetre que 265 persones trans siguin assassinades cada any. Per això, necessitem a Catalunya una llei que sancioni la transfòbia i l’homofòbia. El ciutadà ha d’entendre que el problema no és la transsexualitat o l’homosexualitat, el problema és la transfòbia i l’homofòbia.
Un conjunt d’associacions estan impulsant un manifest contra el genocidi trans que, quan reuneixi un nombre de signatura suficient, es presentarà al secretari general de les Nacions Unides perquè l’ONU prengui les mesures necessàries per acabar amb la transfòbia i marginació que les persones transsexuals pateix actualment al món. Aquesta és una de les accions que ens ajudaran a acabar amb la transfòbia i l’homofòbia. Els governs s’han d’adonar que el seu deure és combatre l’homofòbia i la transfòbia i no emparar-la com fa, entre d’altres, el Govern Rus de Vladimir Putin.
Hem de prendre consciència que quan permetem que la injustícia danyi a una sola persona la nostra llibertat està en perill. Una societat només és lliure si es respecta la diversitat i dret de cada persona a viure lliurement segons els seus sentiments i conviccions.
Joana López (Barcelona, 1968). Diplomada en Ciències Empresarials i activista trans. Ha militat en el col·lectiu de transsexuals de Catalunya des de 1998 fins 2003. El 2003, va fundar, juntament amb Gina Serra, l’Associació de Transsexuals de Catalunya i des d’ella segueix lluitant pels drets civils de les persones trans. Des d’abril de 2013 és vicepresidenta segona del Consell Nacional LGTB.
Socialista que creu en la democràcia i partidària d’un sistema econòmic i social que permeti acabar amb la pobresa, la desigualtat social i que ajudi a tots a trobar la felicitat. Un sistema que permeti que hi hagi vida abans de la mort.
El passat 11 de setembre, al marge de polèmiques, va ser una jornada de mobilització histórica a Catalunya. La cadena humana de 400 Km que es va formar va tenir una part LGTB, convocada per la plataforma d’entitats LGTBcat sota el lema “Fem via cap a uns Països Catalans independents i no patriarcals”.
La Plataforma LGTBcat, va cobrir el tram 741 al Parc de la Ciutadella i van envoltar, simbòlicament, la Glorieta de la transsexual Sònia, un dels monuments de la ciutat de Barcelona dedicats a la memòria del col·lectiu LGTB.
La Plataforma agrupa gran part de les entitats del moviment LGTB, i van voler fer-se presents i visibilitzar la necessitat de lluita contra la LGTBfòbia en un context de mobilització social tan important al nostre país, per garantir que el projecte d’una Catalunya independent, inclogui els drets del col·lectiu LGTB.
Des d’IDEMTV ens hem apropat a la realitat associativa d’una de les localitats referents per al col·lectiu LGTB tan per autòctons com per turistes: es tracta de Sitges. Entrevistem al Brandon Jones de l’entitat Gay Sitges Link i amb ell repasem la història de Sitges i el col·lectiu, de la seua entitat i de la situació actual.
Barcelona i Sitges són molt complementaris en quant a turisme LGTB
Gay Sitges Link fem un Pride cultural i revindicatiu
El Circuit Festival , el principal esdeveniment de turisme LGTB a Europa, va promoure la conferència “El món afectiu gai masculí” que va tenir lloc el passat 16 d’agost. L’acte va ser conduït per Gabriel José Martín, especialitzat en psicologia gai i que compta amb milers d’hores d’experiència professional. Martín disposa d’un blog en el qual comparteix les seves reflexions i publica habitualment a la revista Gay Barcelona. El psicòleg sosté que l’assetjament homofòbic a la infantesa tindria seqüeles emocionals en els homes gais que dificultarien les relacions afectives estables.
Barcelona acull la sisena edició del Circuit festival, l’esdeveniment LGTB més important d’Europa durant l’estiu i pel qual vénen a la capital catalana més de 70.000 gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d’arreu del món. Un festival d’oci vacacional en el qual els seus i les seues assistents destaquen l’experiència personal de compartir espais de llibertat i de relació amb altres persones LGTB en un context d’oci, persones que en molts casos repeteixen.
En l’edició d’aquest any, que ha anat del 13 al 18 d’agost, han tingut un pes important les festes diürnes. Això ha permés repetir l’esquema de la popular Water Park, que va tenir lloc a Illa Fantasia el passat dimarts 13 d’agost, que és l’activitat que compta amb més assistents de tot el Circuit. Va reunir a més de 8.000 persones al voltant de l’aigua, la festa i la música, en un context en el qual les dones tenen cada cop més presència.
Tot i que el públic que el públic majoritari del Circuit és el gai masculí, les lesbianes també compten amb un festival específic, el Girlie Circuit, destinat específicament a elles i en el qual la vivència personal i la coneixença de noves persones d’arreu del món és la part més important. Aquest esdeveniment es consolida any rere any com un referent per al col·lectiu en un context en el qual hi ha poca oferta d’oci vacacional pensada específicament per a lesbianes.
D’altra banda, la festa Megawoof ha ofertat un espai propi per als bears que assisteixen a l’esdeveniment i el Chiringuito de la Mar Bella ha estat el racó més “platjero” on s’han pogut trobar els i les assistents al Circuit.
Tot i el pes específic de les festes en el Circuit, també s’han programat diferents activitats culturals com ara un cicle de pel·lícules, exposicions, i itineraris històrics per la ciutat, entre els quals destaca “La Barcelona Trans” conduït Leopold Estapé.
També ha comptat amb conferències a l’hotel oficial de l’esdeveniment, l’NH Calderon de Barcelona, en les quals s’han abordat les problemàtiques específiques dels joves o gent gran LGTB, s’ha projectat el documental “Això no és Àfrica” i s’ha parlat sobre l’Hepatitis C, i sobre el “Món afectiu gai masculí” per part del psicòleg gai Gabriel J. Martín que ens parla de l’efecte que té en les relacions haver patit homofòbia.
L’hotel compta, a més, amb un gimnàs i sessions de ioga. Amb tot, s’han desenvolupat diferents activitats esportives al llarg de tot el festival i en diferents indrets.
La capital catalana, que compta amb un impotant atractiu turístic per la seua història, cuina i platges, es consolida amb el Circuit com a una de les principals destinacions d’oci vacacional LGTB d’Europa. El sector serveis o els espais d’oci per a públic LGTB de la ciutat es beneficien d’aquest esdeveniment, alhora que ho fa la visibilitat del col·lectiu que també es consolida amb el Circuit.
Estem en estiu i res millor que fer un viatge per conèixer gent, canviar d’aires i desconnectar. Entre les moltes opcions que tenim hi ha la de fer un creuer entre els quals hi ha el primer creuer destinat a lesbianes del continent Europeu: The L Cruise. El primer dels dos que s’han organitzat va sortir des de Barcelona, a finals de juny i al setembre tornarà a sortir un altre creuer, aquest cop des de Málaga. Un creuer que s’esperava amb il·lusió per part de les passatgeres.
El projecte The L Cruse ha estat impulsat per Bollo and Butter, Caramelo Productions i Multicolor Viajes i ha comptat amb el suport de marques com ara Desigual i també d’institucions com la Junta d’Andalusia.
Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual...
En 1989 vaig tenir l'ocasió de visitar el camp de Mathaussen. L'ambient respirava el respecte dels cementiris i el malson davant tanta barbàrie. Els...
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència. Suposem que ho accepteu, però podeu desactivar-lo si ho voleu. OKLlegeix més
Anterior
