Etiquetes Entrades etiquetades amb "noticiaslgtb"

noticiaslgtb

3521

Queden pocs dies ja per l’1 de desembre, i s’ha de remarcar que s’ha convertit en una data imprescindible per visibilitzar la feina de les entitats de prevenció del VIH-SIDA però també de les que atenen als que han contret la malaltia. Un dia per visibilitzar la feina de tot un any. Un treball que té vàries vessants: la prevenció a partir de l’ús del preservatiu, el diagnòstic precoç, l’atenció als malalts i recerca mèdica per millorar l’eficàcia dels tractaments i reduir els efectes secundaris, així com per aconseguir una vacuna. Amb tot, el major problema, amb diferència, és l’estigma social que encara perdura que ve provocat, sobretot, per la desinformació, la por i el silenci que acompanyen a aquesta malaltia. No hem d’anar molt lluny per trobar exemples. El Sindicat de Policies de Catalunya va emetre un comunicat al voltant de la mort del Juan Andrés Benítez amb un contingut serofòbic, que el moviment LGTB i anti SIDA s’han decidit a denunciar, que donava informació que pertanyia a la seua privacitat i que, a més, era errònia.

La desinformació sobre la situació actual en que es troba la malaltia, quines són les eines per a la seua prevenció i la culpabilització dels malalts són l’origen d’aquest estigma. La discriminació i la invisibilització dels portadors del VIH-SIDA els impedeix viure amb llibertat i de forma natural la seua malaltia que en moltes ocasions oculten per evitar ser discriminat. S’afegeix a les complicacions pròpies de la malaltia una pressió social i psicològica que agreugen els efectes emocionals que ja de per si pot tenir el VIH-SIDA. L’1 de desembre és, doncs, l’oportunitat, una de tantes, per al moviment antiSIDA per acabar amb la desinformació i visibilitzar els positius per acabar d’arrel amb l’estigma social que, malauradament encara existeix.

Durant la propera setmana, del 23 al 29 de novembre, us convidem a sumar-vos als actes que les diferents entitats del Comitè 1 de desembre organitzen.

 

 

 

 

 

 

http://www.comite1desembre.org/setmana-de-la-prova-del-vih/edicio-sp-vih-2013/

4506

IdemTV ha enregistrat per primer cop el Festigailesbià, una iniciativa del Casal Lambda que aquest any s’ha celebrat al Tradicionàrius al barri de Gràcia de Barcelona. Durant dues hores i amb la participació de 8 concursants i 6 persones convidades, transcorre la gala més esbojarrada i més LGTB de Catalunya.

 

 

3801

Desconocidas & Fascinantes és un nou llibre, coordinat per l’escriptora Isabel Franc i la periodista Thais Morales. En ell es recullen 63 petites biografies de dones lesbianes, algunes d’elles públiques, d’altres molt conegudes i la majoria desconegudes o ignorades.

Diferents autores han fet recerca i mostrat qui eren aquestes dones al llibre, que va trobar al programa homònim d’InOut Radio, un primer espai per a desenvolupar el projecte.

 

 

El projecte comú de les editores del llibre no ha estat ni fàcil ni ràpid, ha esdevingut un projecte col·lectiu que ha anat prenent forma amb els anys.

En els referents que es troben podem trobar noms prou coneguts: Djuna Barnes, Radclyffe Hall, Sarah Bernhardt, Chavela Vargas o Dora Carrington. Noms propers com Grettel Amman o Encarna Sanahuja, però també noms de cultures allunyades i noms del tot desconeguts.

Precisament la recerca no les ha estat fàcil donada la invisibilitat lèsbica en totes les èpoques. Amb aquest nou llibre hi ha 63 clars referents lèsbics més, que poden ajudar a sortir de la invisibilitat i a normalitzar la vida de les lesbianes, a partir de la recuperació de la memòria històrica.

3377

EDITORIAL

El Financial Times ha publicat un llistat de les 50 persones homosexuals més poderoses del món. Un llistat elaborat conjuntament amb “OUTstanding in Business” i que fa visible que el col·lectiu LGTB és, també, un col·lectiu influent en l’economia mundial.

És important sortir de l’armari i donar-se a conèixer sense complexes. Sempre ha estat una reivindicació del moviment que la gent influent pugui ser visible i ajudi, com a referent, a totes aquelles persones LGTB que pateixen discriminació. Però… quants i quantes no han sortit de l’armari? Perquè?
La LGTBfòbia segueix sent una lacra social, la influència i el poder no són una excepció. Quants casos coneixem de persones LGTB que s’han mostrat i han perdut els seus càrrecs, la seva influència? Quants àmbits coneixem on no hi ha cap persona públicament fora de l’armari? Al món del futbol, per posar un exemple.
Sortir de l’armari, de darrera la persiana o donar via a una identitat de gènere diferent a la biològica no són passes banals ni fàcils, són passes reflexionades i que poden obrir la porta a una acceptació de l’entorn (o no) i alhora una gran discriminació social. La lluita contra la LGTBfòbia ha centrat, i segueix centrant els esforços polítics del moviment i, també, hauria de centrar el de les institucions. Les agressions LGTBfobes estan creixent, un cop més, arreu del món. Així la influència no és una arma única, només una eina contra la discriminació.

4439

Els fets són tossuts i sempre acaben coneixent-se. En el cas de la mort de Juan Andrés Benítez -un empresari gai de 50 anys- ja s’han obert les pertinents investigacions judicials i cada cop es coneixen noves dades. Tot i que allò que es coneixia des del primer moment, amb versions contradictòries entre veïns i la policia catalana, no semblava que pogués tenir un bon final.

L’informe del forense fet públic el 16 d’octubre, un cop realitzada l’autòpsia, afirma que la mort va ser de naturalesa homicida i es va produir a partir de múltiples cops al crani que, juntament amb altres factors, van donar lloc a una aturada cardíaca. El 23 d’octubre El País va publicar dos videos enregistrats amb mòbils per veïns del carrer Aurora, on va morir l’empresari. En els mateixos es veu com els mossos envolten Juan Andrés, al que tenen plenament immobilitzat entre sis policies. Dos d’ells li donen repetits cops de peus i de punys, mentre se senten intensos i esgarrifosos crits de dolor de l’empresari gai.

 

 

La reacció de la comunitat LGTB

La mort de Juan Andrés ha provocat una doble reacció: la del col·lectiu LGTB de Barcelona amb un acte d’homenatge i record al davant del comerç que regentava al carrer Consell de Cent de Barcelona el passat 18 d’octubre i suport públic així com l’exigència rotunda de l’aclariment dels fets.

A més, diferents entitats del barceloní barri Raval també han reaccionat i, en col·laboració amb el moviment LGTB van convocar una manifestació el passat 19 d’octubre al barri on van participar centenars de persones. L’associacionisme veïnal assenyala que no és el primer cop que es produeixen al Raval actuacions desproporcionades i violentes per part dels Mossos d’Esquadra. Fets com ara la batuda policial a la Bata de Boatiné, local de públic LGTB, el passat 28 de juny, encara estan ben presents en la memòria dels habitants del barri barcelonés.

A més, des de l’Observatori contra la Homofòbia s’han demanat explicacions a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i al president Artur Mas, així com que reunions extraordinàries dels consells LGTB local de Barcelona i nacional, a més d’una reunió amb Neus Munté, consellera de Benestar i Família.

Homofòbia?

El moviment LGTB ha estat prudent i indica que no es pot parlar d’homofòbia mentre no hi hagin proves. La prudència, però, no es contradiu amb la contundència en l’exigència de l’aclariment de la mort de Juan Andrés i, si s’escau, de responsabilitats. Una prudència que no ha tingut el Sindicat de Policies de Catalunya que va donar “un total suport” als seus companys en uns fets que comptaven amb, almenys dues versions, i que tenien una mort com a resultat final. Amb tot, l’entitat Gaylespol, associació de policies LGTB, sí que ha reclamat l’aclariment dels fets i va lamentar públicament la mort de l’empresari.

Per la seva banda, des de l’Observatori contra l’Homofòbia es denuncia que aquesta actuacions violentes formen part del modus operandi de la policia catalana al Raval.

La mort de l’empresari ha posat els Mossos d’Esquadra en el punt de mira d’importants sectors de la societat catalana que els hi demanen major autocrítica, control i transparència.

Un amic de Juan Andrés, Gerardo, ens deixa una reflexió sobre el cas que va realitzar en el marc de l’homenatge que es va realitzar al davant d’una de les seues botigues al Gaixample.

11360

Enrique del Pozo, cantant i actor espanyol, que viu a cavall entre Espanya i Itàlia, ens parla en aquesta entrevista, entre altres temes, dels primers ninots per nens i nenes obertament lgtb del mercat, una nova iniciativa on s’ha implicat. També parlem amb ell de la seva vida i de la seva visió sobre la situació del col·lectiu LGTB: de la visibilitat, dels reptes i dels paranys que té el moviment.

 

 

4658

El reconegut director de cinema Ventura Pons ha apostat pel Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona i per la Filmoteca de Catalunya per fer l’estrena europea del seu darrer film, el documental “Ignasi M.”

Una proposta que va nèixer a partir del coneixement mutu que es tenien director i protagonista del documental. Un documental que aborda molts temes d’actualitat com ara el nacionalisme català, la crisi, les relacions familiars i de parella i que s’estrenarà als cinemes comercials a finals de gener de l’any vinent.

 

 

D’altra banda, el Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona, que va per la seua tretzena edició i que finalitza el 27 d’octubre, està plenament consolidat quant a públic i repercussió, sent un dels referents de la ciutat en l’àmbit de cinema LGTB. L’any passat ja va poder penjar el cartell d’entrades exhaurides i esperen repetir el mateix èxit en la present edició. Ha rebut més de 480 candidatures i compten amb curtmetratges de més de 22 països.

A més de la primicia del documental de Pons, el Festival compta amb la presentació el 24 d’octubre del film “Del lado del verano” d’Antonia San Juan com a directora i actriu que opta al Premi Diversitat.

3336

EDITORIAL

Aquests dies té lloc la tretzena edició del Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona del qual en podreu saber més en l’entrevista que vam realitzar al seu director Xavier Daniel. El festival ha comptat amb la premiere europea del documental de Ventura Pons “Ignasi M.”, i amb la primera pel·lícula d’Antonia San Juan com a directora. A més compta amb curts de més de vint països diferents que parlen sobre la situació del col·lectiu LGTB arreu del món. El festival té un caire clarament professionalitzat i competitiu. En juliol té lloc la mostra Fire!!, de cinema LGTB i organitzada des del Casal Lambda, que va per la seva 18a edició, i que està plenament consolidada i el ja tradicional espai de lesbianes a la Mostra Internacional de Cinema de Dones. Tots tres són un èxit de públic entre els quals hi ha membres del col·lectiu però també d’aquells que volen disfrutar del bon cinema.

Tant el Festival com la Mostra són símbols de la normalitat del col·lectiu al nostre país, especialment a la seua capital. Una normalitat que té mancances i coses a millorar: a l’ensenyament, als mitjans, a la legislació, etc. No podem oblidar que l’escola encara es un espai insegur per als nens LGTB, que als mitjans encara hi ha LGTBfòbia i que s’està tramitant una llei pels drets del col·lectiu i per combatre i prevenir la LGTBfòbia. Amb tot, permeteu-nos que de tant ens congratulem de tenir determinades conquestes plenament assolides i, ho hem de dir, tenir tres cites anuals per veure cinema LGTB és tot un luxe del qual ens n’hem d’alegrar.

5712

“A Sonia Rescalvo Zafra, que va morir brutalment assassinada el 6 d’octubre de 1991 en aquesta glorieta per un grup de neonazis a causa de la seva identitat sexual. La ciutat de Barcelona condemna aquest crim i rebutja qualsevol actitud o acció que vulneri els drets recollits a la Declaració Univesal dels Drets Humans”

Aquest és el text que indica que, 22 anys després de la seva mort, Sonia Rescalvo, la transsexual Sonia, hagi rebut un homenatge per part de la ciutat de Barcelona. Un homenatge que és un reconeixement a la diversitat i una denúncia a la violència LGTBfoba.

 

 

El passat 6 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona, acompanyat de les entitats i persones LGTB va rebatejar la glorieta de la Ciutadella. Han estat molts anys de reivindicació del moviment LGTB que finalment va prendre forma d’acord en el Consell Municipal LGTB de Barcelona i que el 14 de març va ser aprovat pel Consell de Districte de Ciutat Vella, tal com IDEMTV ha anat informant.

La Sonia s’ha convertit en un símbol contra la intolerància però tal com apunta Ferran Pujol que va ser una de les persones que la van conèixer era discreta en la seva qüotidianitat. La nova glorieta de la transsexual Sonia vol ser un simbol i un espai de visibilitat alhora que les institucions volen mostrar el compromís de Barcelona per lluitar contra la violencia LGTBfoba i la intolerància, tal com destaca la regidora Francina Vila.

Sonia Rescalvo Zafra, assassinada violentament per neonazis ha esdevingut un símbol i la seva memòria dóna visibilitat a la lluita contra la intolerància

6317

Òscar Morales és Técnic d’Intervenció Sociolaboral a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Anteriorment va ser Coordinador de l’Àrea d’ocupació i formació des d’on va coordinar l’àmbit de treball sobre les persecucions per orientació sexual i de gènere de les persones refugiades.

 

 

Un dels col·lectius més desprotegits són les dones transsexuals

Hi ha paisos on hi ha avenços legilsatius, en tenir el col·lectiu LGTB major visibilitat la persecució també es fa més visible

LLIBRES DE L'ARMARI

8393
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l'armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan...

ARTICLES D'OPINIÓ

7080
Seguim amb els mites. Si en la darrera entrega parlàvem del plus de neuroticisme que se'ns atribueix, avui ho farem sobre qüestions de sexe....