Des d’una perspectiva històrica, així resumeix Jordi Samsó l’evolució del voluntariat al moviment LGTB. Avui en dia les persones voluntàries formen part del panorama del moviment. Són imprescindibles per una part de les entitats, d’altres han preferit no oferir serveis . Aquest ha estat un debat llarg i necessari dins el moviment. Un moviment construit amb una voluntat clarament compromesa i reivindicativa.
Dolo Pulido va ser una de les primeres joves lesbianes visibles. Des del feminisme del ja desaparegut i pioner, grup de dones Eix Violeta. Creu que la represió va donar peu al moviment i amb clares diferencies vers l’actual
Eugeni Rodriguez, portaveu del FAGC apunta en la mateixa direcció, fent una análisis històrica del moviment des de la seva creació, primer del MELH i després del FAGC
Quim Roqueta va ser Secretari General de, la recentment desapareguda Coordinadora Gai Lesbiana una de les entitats amb més gruix de voluntaris i voluntàries, analitza així l’evolució del voluntariat al moviment.
Des del ja desaparegut Grup de Lesbianes Feministes, Marta Estella creu que el compromís militant és cabdal i imprescindible en la vertebració del moviment LGTB
Als inicis, la decisió d’acollir, o no, persones voluntàries dins del moviment, va crear un llarg debat amb implicacions i contradiccions politiques i personals importants, un debat que es manté durant la història del moviment en les formes organitzatives, malgrat se segeuix portant a terme una colaboració necessària i important al si del moviment.
La LGTBfòbia és una malaltia social: s’odia i agredeix a algú (físicament, emocionalment o psicològicament) perquè estima a algú del seu mateix sexe o perquè discrepa del sistema de gènere. Una de tantes malalties socials com ara el masclisme, el racisme o l’especisme. Una malaltia per a la qual n’hem obtingut la “vacuna” legal recentment a Catalunya. Ja tenim la La Llei per garantir els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. Una eina que sens dubte ajudarà a millorar la vida de les persones LGTB i augmentar la visibilitat del col·lectiu.
Ara, però, necessitem, a més, la complicitat de la societat per aplicar-la, per desenvolupar-la. Necessitem LGTBfília. Que la societat ens estime i ens defense quan es vulneren els nostres drets: callar davant d’un cas d’LGTBfòbia és LGTBfòbia. No existeix la neutralitat. Conceptes com solidaritat, drets humans i justícia social són clau per aconseguir eradicar la LGTBfòbia. Per això volem destacar un cas que ha corregut per les xarxes socials: als Estats Units un home agredeix un gai després d’increpar-lo per la seua sexualitat, i la gent del seu voltant redueix l’agressor quan intenta fugir per la qual cosa va poder ser capturat per la policia i serà investigat per aquest delicte d’odi. http://www.empresasgayfriendly.com/noticias/viral-el-video-donde-un-gay-es-protegido-por-los-ciudadanos-de-un-ataque-homofobo-000210 Aquesta reacció és la que s’ha d’esperar davant d’un cas de LGTBfòbia si volem considerar que com a societat l’hem superada. Resulta vertaderament emotiu, encoratjador i empoderador veure’t recolzat per la societat, dels teus iguals, davant d’una discriminació. I indica el grau de maduresa i de justícia social en què viu una determinada societat perquè va més enllà de l’individualisme.
En realitat aquesta reacció, la solidaritat i el suport social a les víctimes, hauria de ser la que es produeix davant de qualsevol cas d’agressió o discriminació que la ràbia o l’odi social centra en determinats col·lectius als quals estigmatitza. Per això el proper objectiu com a moviment proposem que siga la LGTBfília, que ens estimem, que ens defensen, que ens tinguen empatia. El proper pas ha de ser fer dels drets del col·lectiu els drets de tota la societat, que la ciutadania els senta com propis i, per tant, que no callen davant la LGTBfóbia.
Aquest és el projecte del llibre “ I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades” un llibre que forma part d’un projecte de visibilització i la voluntat de dotar d’elements positius el fet de ser i sentir-se lesbiana o dona transgènere.
El projecte ha estat impulsat per Heura Marçal, Sònia Moll, Silvia Merino i Mercè Ventura, amb la voluntat de donar “happy end” a històries quotidianes de dones lesbianes i trans, quan els referents artístics, literaris, cinematogràfics i socials no són, massa sovint positius ni feliços.
L’inici del projecte va ser un concurs literari en el que els relats presentats havien de tenir un final feliç, fugint de les tragèdies que normalment es plantejaven: creació de la lesbicitat.
Carme Pollina, Bárbara Ramajo, Marta Pérez Sierra, Mariona Serrasolses, Anna Caballé, Laura Marbiol, Isabel Franc, Naila Vázquez… Són algunes de les autores de les obres publicades que tenen forma de relat, còmic , conte il·lustrat… i que curiosament no expliquen històries d’amor.
Amb aquest llibre es vol vertebrar un projecte de sensibilització i visibilitat que, ara ja s’està treballant, també, amb alumnes d’educació secundària. Un llibre per no perdre’s i un projecte ambiciós i positiu.
Catalunya és, una vegada més, pionera en defensa dels drets del col·lectiu LGTB després d’aprovar una llei específica per la protecció dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i en contra de la seua discriminació, el passat 2 d’octubre. Aquesta ha comptat amb els vots a favor de tots els grups polítics, excepte el Partit Popular i la posició contrària a alguns d’articles d’Unió Democràtica de Catalunya.
El PP fins i tot la va recórrer al Consell de Garanties Estatutàries per considerar-la, possiblement, inconstitucional, tot i que aquest organisme ha assenyalat que està d’acord amb la legislació vigent. Una llei que compta, per tant, amb un ampli consens polític i social. Una llei que té amb un precedent de proposta de llei amb la darrera legislatura del tripartit i que ha comptat, des del primer moment, amb l’impuls de l’esquerra parlamentària i el moviment LGTB. L’aprovació d’aquest text legal és un fet històric que no només beneficia al col·lectiu, sinó que és un pas endavant per a tota la societat i senta les bases d’una llibertat afectiva-sexual real i efectiva.
El moviment LGTB, agrupat a la Plataforma LGTB.cat, n’ha estat un dels principals promotors com també el moviment del VIH. Des del Govern, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, valora el treball i l’esforç de consens per part de les entitats i dels grups parlamentaris que ha millorat, al seu parer, el redactat inicial.
Ple íntegre al Parlament de Catalunya:
Des del moviment també se’n destaquen altres parts de la llei que permeten garantir els drets i llibertats de les persones LGTB. En el debat al Parlament el passat 2 d’octubre els diferents grups polítics van mostrar els seus arguments. Des dels favorables a la llei, se cita, com a argument, la resolució del passat 26 de setembre de l’ONU, en la qual insta als estats a aprovar legislacions específiques per combatre la LGTBfòbia. I, alhora, des dels partits polítics es destaca el consens assolit i l’aposta per la no discriminació i les polítiques d’acció positiva.
La diputada destaca, com han fet altres grups favorables a la llei, que encara avui hi ha més de 70 països al món on l’homosexualitat o la transsexualitat estan prohibides i fins i tot condemnades a la pena de mort, però també recorda dades de la Unió Europea extretes d’una enquesta de 2012.
En un punt intermedi se situa Unió Democràtica que va votar en contra d’alguns articles de la llei però va donar suport a d’altres. Finalment des del PP expliquen el seu vot contrari per motivacions ideològiques.
Tot i el que queda per recórrer, el camí iniciat per Catalunya contra la LGTBfòbia, de ben segur serà seguit per aquells països avançats que vulguen una societat justa, igualitària i sense discriminacions. Des de la plataforma LGTB.cat ressalten que el camí de la igualtat d’oportuntitats efectiva i els drets tot just acaba de començar i assenyalen que n’estaran vigilants per al desplegament i compliment de la llei.
Una llei que no pot oblidar la lluita de moltes persones i de molts anys i també el dolor que la LGTBfòbia ha deixat. Un record que des del moviment LGTB català s’ha tingut també per a la transsexual Sònia assassinada el 1991, i per a l’empresari Juan Andrés Benítez, mort al barri del Raval a Barcelona fa poc més d’un any.
Un viatge a través de les diferents etapes de la humanitat per veure com s’ha anat formant el discurs homofòbic.
Xerrada a càrrec de Leopold Estapé.
Activitat programada dins del Circuit Festival 2014.
Al món hi ha 77 països que prohibeixen, persegueixen i castiguen, inclús amb la pena de mort, les persones LGTB. A Iowa hi ha dues dones que han esperat 72 anys a fer-se visibles com a parella i aprofitar la llei que permet casar-se a les persones del mateix sexe per fer-ho.
72 anys estimant-se, en silenci. 72 anys convivint, treballant, viatjant, compartint… en silenci, mentre els drets de les persones LGTB avançaven o eren negats als Estats Units, on elles viuen, i arreu.
Dues dones, de 90 i 91 anys, Vivian i Alice, que han esperat 72 anys per sortir de l’armari i proclamar el seu amor.
72, una xifra plena d’amor. 77 una xifra carregada d’odi. Els drets del col·lectiu LGTB avancen però encara queda molt per fer. En 77 països del món també.
Hi ha moltes Vivian i Alice esperant poder estimar-se lliurement, sense haver d’amargar-se per por a la mort, la persecució social, les violacions terapèutiques. Hi ha molts Josep i Pere que volen mostrar el seu amor i casar-se, o no, però tenir el dret a fer-ho, triar lliurement. Moltes dones i homes trans que es troben empresonats en un cos que no els correspon i una societat que els expulsa i els maltracta.
Vivian i Alice ens mostren el triomf de l’amor per sobre d’aquest odi; s’han estimat per sobre de prohibicions i convencions socials i han sabut aprofitar el moment.
Vivim en un moment polític històric i apassionant. La societat catalana es mobilitza massivament per la independència de Catalunya i demana canvis en un sistema polític espanyol i català que mostra signes inequívocs d’esgotament i de no respondre a les necessitats de la ciutadania. En el referèndum del 9-N veurem si aquesta mobilització és majoritària o no, tot i que moltes enquestes pronostiquen la victòria del “Sí”. És la de l’11 de setembre una mobilització independentista, però, sobretot, democràtica, i “democratista” amb la idea d’aprofundir en el poder del poble. Volem votar! criden milers de catalans i és que fins el 80% vol votar, encara que siga per dir que “No” a la independència. En aquest context, el moviment LGTB català, organitzat al voltant de la Plataforma LGTB.cat, va donar suport a aquesta mobilització i demostrar el seu arrelament a una societat que vol votar.
La V, és de victòria, de via catalana i de votar. I victòria per al col·lectiu LGTB català és la consecució de la Llei pels Drets de les Persones LGTB i per l’eradicació de la LGTBfòbia. El moviment LGTB està a punt d’aconseguir-ho, d’aconseguir la nostra particular V. Ha estat una feina que des d’IDEMTV hem seguit de prop: una feina de lobby, de mobilització, de debat i de propostes. Tot i que una part important del partit del Govern, en un principi, no era partidari d’aquesta llei han estat els vots, la majoria parlamentària, la que ha permès tirar endavant aquesta llei. Més enllà de la V de l’11 de setembre, les persones LGTB tenim la nostra pròpia V, la nostra pròpia victòria que celebrar: el 2 d’octubre és el dia que es produeix la votació al Parlament que farà de Catalunya un país pioner en defensa dels drets del col·lectiu LGTB.
A més, IDEMTV comencem aquest setembre el nostre tercer any amb més ganes que mai i amb novetats que us anirem anunciant puntualment.
Com cada any, Circuit Festival organitza la seva festa més emblemàtica, el Water Park Day a Vilassar de Dalt, on milers de persones LGTB gaudeixen d’un dia de sol, música, aigua i festa.
“I be ñaadi” “N’be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb una coneixença ben especial: en Baala. Sansamba és la segona col·laboració entre Isabel Franc i Susanna Martín, autores de referència, malgrat que el contingut dels seus còmics no es centra en la vida LGTB sinò en allò que esdevé en la vida d’una lesbiana que transita per mons diversos.
Sansamba és el nom d’un poble del Senegal, el lloc de naixement de Baala, un senegalès que, un bon dia truca a la porta de l’Alícia i s’ofereix com a jardiner. A partir d’aquell moment dos mons ben diferents es troben i s’inicia l’aventura vital. Vivències i convivència que van marcar ambdós protagonistes. El xoc cultural els va portar al respecte i l’estima, a la comprensió mútua i la solidaritat.
Els Drets Humans de les persones LGTB són part de la relació però també el Senegal, l’Àfrica i la vida quotidiana de les seves gents són una qüestió que formen part de l’experiència conviscuda i de l’amistat forjada. Sansamba relata una petita gran història, un descobriment mutu, una amistat i d’un destí compartit. Una relació que també té una doble partida amb la col·laboració de la il·lustradora Susanna Martín que dibuixa l’experiència de la que ella és observadora.
Sansamba narra una amistat i consolida una col·laboració professional. Ens acosta a un món conegut i alhora llunyà, i ens mostra les barreres de les incomprensions i la discriminació, però també del respecte i el dialeg.
Entre el 6 i el 17 d’agost Barcelona acollirà la setena edició de Circuit Festival 2014 la major trobada de turisme vacacional per gais i lesbianes del món. Aquest any l’esdeveniment, organitzat per Matinée Group, proposa més de 22 festes i 15 activitats diürnes relacionades amb la cultura, l’art, els esports i l’activisme LGTB. El Girlie Circuit, que se celebra del 12 al 17 d’agost, està dedicat específicament a les dones amb una oferta especial d’oci i cultura per a elles.
Circuit l’any passat va aconseguir reunir a més de 71.000 persones, una dada que duplica les 35.000 de la primera edició en 2008. Si bé, l’espanyola és la nacionalitat que aporta major percentatge d’assistents, el 19 %, Circuit és un esdeveniment amb marcat caràcter internacional. Més d’un 80% dels participants són persones estrangeres vingudes de països com Brasil, Estats Units, Austràlia, Israel, Regne Unit, França o Itàlia. El perfil de les persones assistents és clarament masculí, més d’un 86% d’homes. Es tracta d’homes gais d’entre 20 i 45 anys, de classe mitjana-alta, amb estudis superiors, professional qualificat i amb un elevat poder adquisitiu.
Circuit suposa una injecció econòmica de més de 100 milions d’euros per a la ciutat de Barcelona i compta amb el suport amb 9 patrocinadors oficials i 21 col·laboradors. A més, el festival desenvolupa un pla de responsabilitat social que treballa tres grans àrees: Salut, Divulgació i Cultura. El pla es desenvolupa a partir de campanyes de divulgació i del seu programa cultural i d’activitats que inclou xerrades, debats, presentacions i vetllades literàries, exposicions d’art, cicles documentals, tallers i activitats esportives.
Anterior
