Etiquetes Entrades etiquetades amb "homofòbia"

homofòbia

5463

El 28 de Juny d’enguany ha estat ple d’activitats diverses i reivindicatives. Des de les activitats prèvies arreu, passant pel Pride i la manifestació de la Comissió Unitària.

“El meu cos un camp de batalla” va ser el lema que la Comissió Unitària 28 de juny va triar per reivindicar el desplegament de la llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia, la llibertat per estimar i la diversitat dins del col·lectiu.

El Pride en la seva 5a edició, amb el lema “Stop Bullying LGTB. Ni a l’escola ni enlloc” com a reivindicació principal volia visibilitzar aquest espai concret d’agressions i discriminació, denunciant la vulnerabilitat i la necessitat d’actuació per part de les institucions.

Una notícia d’àmbit internacional, l’aprovació del matrimoni igualitari als EUA va aportar alegria a les reivindicacions arreu, donat que els actes fora de la capital del país van ser, enguany, molts i prou concorreguts.
Tot i que les activitats a l’entorn del dia internacional per l’alliberament LGTB encara no han acabat, la reivindicació d’espais de llibertat, la denúncia de les agressions i discriminacions LGTBfobes i la celebració dels èxits assolits han estat presents en totes les mobilitzacions

5150

La setmana passada la Generalitat va posar en marxa una campanya informativa sobre la Llei dels drets de els persones LGTB i contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia. Una llei que, cal recordar, ha estat pionera i que comença a avançar.

El col·lectiu LGTB ha exigit al Govern, en repetides ocasions, més celeritat en el desenvolupament i aplicació de la llei. La campanya informativa era una de les exigències que el moviment feia al Govern: donar coneixement de l’existència de la llei i informar la població catalana del seu funcionament.

Ara la campanya està en marxa. L’anunci que acompanya aquest editorial (i que possiblement ja coneixereu) fa visible la llei i el 012 informa sobre el seu contingut.

La llei avança i, amb ella, els nostres drets

4894

Ja en els preparatius finals de la celebració del 28 de juny, s’evidencia un cop més que, malgrat els avenços legislatius i el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTBI segueix havent-hi una part del món que no accepta la diversitat afectiva i sexual.

Segons han fet públic les Nacions Unides en un informe, la violència generalitzada contra les persones LGTB segueix sent un tema central i preocupant. Malgrat en els darrers anys 20 països han reconegut el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara a 62 països del món més de 1.700 persones transsexuals han estat assassinades entre el 2008 y el 2014; a 76 països encara l’homosexualitat és perseguida i castigada, inclús amb la pena de mort, per no parlar de les violacions correctives de lesbianes i la indefensió dels i les menors en el descobriment de la seva orientació sexual.

L’informe presenta la realitat crua, aquella que es fa visible de forma qüotidiana per a moltes persones, més enllà de les celebracions. A partir de l’informe NNUU ha solicitat la creació i l’aplicació de lleis contra els crims d’odi LGTBfobs.

Volem reconèixer, en aquest sentit, la lluita de moltes persones en el dia a dia, mostrant-se, reivindicant-se exigint els drets. Avui , molt especialment, a Pedro Zerolo, que ha estat un company de lluita i ha exigit, fins al final, els drets del col·lectiu, amb força i amb poesia. Gràcies Pedro!

5969

Poder sembla que no ens pertoca a nosaltres el tema, però ho trobem interessant.

El darrer cap de setmana a la final de copa de futbol entre l’atlètic de Bilbao i el Barça la xiulada a l’himne espanyol va ser espectacular. Malgrat els decibels de la megafonia no es va poder sentir l’himne.

Aquesta xiulada està sent llargament discutida, no ens toca a nosaltres jutjar en aquest editorial, o si?

De forma gairebé immediata a la xiulada el Govern espanyol ja va presentar una querella. En poques hores l’audiència nacional va desestimar-la. Poques hores després ja s’estava plantejant la necessitat d’un canvi legislatiu que no permetés la llibertat d’expressió pel que fa als símbols de l’estat, poques hores després la comissió antiviolència al futbol ja ha actuat… i encara podríem seguir  ampliant la llista.

Pocs problemes semblen haver si el centre de la política és aquest, mentre la precarietat augmenta, les dones segueixen sent agredides, maltractades i assassinades i les agressions a lesbianes, gais, trans, bisexuals… es toleren malgrat el codi penal i les lleis aprovades (encara sense desenvolupar)

I… només una pregunta… us imagineu la mateixa preocupació, centralitat i celeritat en un cas d’agressió LGTBfoba? És només una pregunta.

5469

Els diferents actes que s’han portat a terme entorn el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia mostren que la idea de “poder rosa” és més una idea,que han volgut fer córrer interessadament, que una realitat quotidiana.

Que hi hagi persones que participin de governs o de llistes electorals i que donin la cara pel col·lectiu no ha acabat amb la discriminació. Que hi hagi persones que viuen de forma normalitzada la seva orientació sexual sense complexes als mitjans de comunicació no vol dir que la LGTBfòbia hagi estat eradicada. Que hi hagi una llei que garanteixi els nostres drets i lluiti contra les agressions i discriminacions no vol dir que sigui efectiva.

Les entitats del col·lectiu LGTB han fet sentir la seva veu aquest 17 de maig i ho han fet de forma unànime i clara per denunciar la manca de garanties legals i socials per viure lliurement la nostra sexualitat.

L’imaginari col·lectiu creu que el matrimoni i la sortida de l’armari són una expressió del poder del lobie “rosa”, com si els nostres drets fossin privilegis. Obliden, obvien, no volen mirar el dia a dia i aquelles persones que han patit agressió i inclús la mort. Obliden, obvien, no veuen, aquelles agressions quotidianes: els llibres de text que ens mostren com a malalts i malaltes(o poc saludables), cafeteries que ens expulsen per besar-nos, les amenaces personals a membres destacats del moviment… el que mostra la nostra realitat més enllà de les festes i els diners.

La LGTBfòbia té cura, les lleis garanteixen els drets, a que esperem per comprometre’ns?

4801

El proper dia 17 de maig se commemorarà, en plena campanya electoral, el dia mundial contra la LGTBfòbia. Hi hauran compromisos? Possiblement molts, però el que cal és que allò que ens diuen ho facin realitat.

No és un somni, més aviat moltes persones LGTB viuen un malson quotidià patint agressions i discriminacions pel simple fet de ser. Per estimar diferent, per sentir un gènere diferent al que el teu cos marca… una cosa tan senzilla com és el respecte i la convivència, que és tan difícil per a alguns.

La setmana del 17 de maig sentirem promeses, però exigim i seguirem exigint compromisos reals. Tenim una llei aprovada, una llei a la que li cal un reglament, mentre moltes persones del col·lectiu LGTB no gosen viure lliurement el que són i el que senten.

Des dels municipis es pot actuar i tenir una actitud valenta per fer avançar les lleis aprovades, es pot exigir el desplegament legislatiu, es poden fer polítiques contra la discriminació donar visibilitat positiva a estimar com volem, a ser com volem, lliurement, sense violència ni física, ni social.

7432

Dolors Gordi és la secretària de Família del departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Aquesta secretaria és la part del Govern que té competències per impulsar, coordinar, i fer el seguiment del pla interdepartamental per a la no-discriminació de les persones LGTB. Parlem amb ella d’aquest pla i de les prioritats del govern en aquest àmbit.

6979

El Miquel i molts i moltes altres han rebut un regal des d’Irlanda: dies després de complir els 10 anys de l’aprovació de la llei d’adopció que permetia que les persones LGTB poguéssim adoptar legalment a Catalunya, també Irlanda ha aprovat els mateixos drets. El 30 de març del 2005 es va aprovar la llei 3/2005 després d’un llarg camí de reivindicació i, també de llimb legal, per a les filles i fills de les parelles LGTB. Així la normalitat va arribar a les famílies LGTB, si més no, en part.

Els canvis han estat evidents en la quotidianitat famíliar, també en el lideratge que les families LGTB catalanes han tingut a Europa en les seves reivindicacions
El canvi legislatiu va obrir la porta a una nova realitat familiar, va permetre començar a donar espai a la diversitat familiar. Aquests 10 anys han significat un cert oblid de situacions que es donaven i que ara semblen poc possibles, però que van provocar molt dolor a les famílies LGTB

4082

El passat 26 de febrer l’Observatori contra l’homofòbia va convocar una concentració davant de la llibreria “La Casa del llibre” de Barcelona per exigir la retirada del llibre “Comprender y sanar la homosexualidad”, escrit per Richard Cohen, un llibre que ha estat denunciat pel col·lectiu LGTB pel seu contingut lgtbfob.

La representant de la llibreria es va negar a la seva retirada, malgrat les protestes i l’exigència del compliment de la llei aprovada el passat mes d’octubre contra la LGTBfòbia. El portaveu de l’Observatori, Eugeni Rodriguez creu que és una greu vulneració de drets i de la legsilació vigent.

 

 

EDITORIAL

L’1 de març és el dia per la discriminació zero, impulsat per ONUSIDA que ha endegat una campanya que porta per lema “Obre’t al mon, estén la mà”. Una campanya genèrica que feia èmfasi en la lluita contra la SIDA “Estigmatitzar els qui viuen amb el VIH desincentiva les persones a fer-se la prova i a rebre l’assistència sanitària i el tractament, que són vitals”.

Una campanya senzilla, positiva, de visibilitat que volia donar a conèixer la pervivència de les discriminacions; demanar el compromís per acabar amb l’estigma i denunciant tot tipus de discriminació: la manca d’accés a l’educació d eles dones, els 76 països que encara criminalitzen i penalitzen l’homosexualitat, la por dels homes que tenen sexe amb homes a anar als serveis de salut en alguns països, la clara bretxa salarial que afecta a les dones, el maltractament que pateixen les persones amb discapacitat en l’assistència sanitària… són alguns dels inputs que la campanya denuncia.

La campanya, de forma molt institucional, vol la sensibilització, el reconeixement i el suport de les persones que pateixen discriminació i ho ha volgut fer en forma d’una papallona transformadora, la que ha de donar pas a la diversitat.

LLIBRES DE L'ARMARI

8328
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

4986
Fa uns mesos Salt ens va sorprendre quan va ser el primer municipi català “lliure de LGTBfòbia”. El seu ajuntament ha estat pioner en...