Cançons, videotrucades, berenars virtuals, microrelats… les diferents xarxes han facilitat que l’activisme LGTBI no resti confinat durant l’estat d’alarma.
Recuperar la història o bé fer noves reivindicacions, els objectius han estat molt però les diferents entitats i espais LGTBI no han volgut restar invisibles durant el confinament
En aquests dies la invisibilització era un risc i trencar-la un repte. Alhora s’han denunciat múltiples agressions LGTBIfobes aprofitants els pocs espais de passeig o compres
El confinament i l’aïllament social, així com els excessos que s’han detectat han estat un problema per al co·lectiu, però també un repte per l’activisme.
Ser visibles, mostrar-se, tenir la capacitat de reinvenció, reivindicació i resposta a una situació que sembla un adistopia i que porta de nou risc a les persones LGTBI, especialment les més vulnerabilitzades.
Crear espais de suport mutu, celebrar conjuntament Sant Jordi, reivindicar la visibilitat lesbiana… han estat algunes de les accions. La gent s’ha fet visible i ha mostrar l’espontaneitat, lligada a les diferents crides de la comunitat.
Cuidar-se, individualment i en comunitat, seguir reivindicant drets, donar suport en l’aïllament, crear nous reptes i il·lusions per la sortida, molts han estat els objectius, moltes les necessitats, moltes les voluntats per superar-ho com a col·lectiu i no recular en drets.
