Etiquetes Entrades etiquetades amb "política"

política

3534

El matrimoni igualitari va ser aprovat en Argetina el 15 de juliol de 2010, i va permetre els gais i les lesbianes casar-se i adoptar. La llei va suposar el reconeixement legal de l’amor entre dues persones del mateix sexe. A partir d’aquell moment va començar a rodar-se el documental “Familias por igual” un testimoni de l’efecte de visibilització de les famílies homoparentals a partir dels casos de tres matrimonis de la província de Tucumán.

 

 

 

Aquest documental ha recorregut l’Estat espanyol durant les darreres setmanes, i es va projectar a Barcelona el 26 de març gràcies a l’impuls de les següents entitats: Amics LGTB, Famílies LG i AMPGIL. IDEMTV va poder parlar amb el director Rodolfo E. Moro i Marcos E. Duszczak.

Una mostra de que una part de la societat no està preparada és que, tot i els avanços legals, la pel·lícula va ser qualificada per a majors de 13 a argentina, un fort cop per a la seua difusió, i mostra que encara queda feina per fer.

8054

Chelo Chacártegui és professora Titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra. Ha fet recerca sobre la discriminació de gènere i també de les persones LGTB o la múltiple. A més, ha treballat les eines legals de protecció com la tipologia de casos i les diferències entre cadascun dels col·lectius: lèsbic, transsexual o gai.
Amb ella parlem dels efectes de la llei d’igualtat i de com prevenir l’homofòbia a la feina.

 

 

 

8225

Raül Romeva és diputat al Parlament europeu des de l’any 2004, és vicepresident del grup Verds-Aliança Lliure Europea. És membre també de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i vicepresident de l’intergrup pels drets LGTB.

En aquesta entrevista concedida a idemTV ens parla de la seva tasca com a diputat i la seva experiència com a defensor de drets de les minories als països miembres.

 

 

 

7008

A l’Europa de les retallades, l’austeritat i la recessió dels drets hi ha qui segueix fent aportacions positives. Bèlgica és un dels estats de la Unió Europea que segueix avançant en els drets de les persones LGTB. Segons l’índex de l’Arc de Sant Martí que elabora ILGA-Europa -en la seva actualització de maig del 2012- Bèlgica és un dels estats amb una puntuació més alta pel que fa a drets del col·lectiu LGTB -juntament amb Alemanya, Països Baixos, Estat Espanyol i Gran Bretanya-.

Les polítiques LGTB a Bèlgica han estat avançades des de que el 1792 es va despenalitzar l’homosexualitat. L’any 2003 es va aprovar el matrimoni igualitari, sent el segon país del món en fer-ho, tot i que no va ser fins al 2006 que es va reconèixer la plenitud de drets amb l’aprovació de l’adopció per part de parelles de lesbianes i gais.

Actualment el Govern federal ha presentat un pla d’acció de lluita contra l’homofòbia que també vol comprometre les 3 comunitats federades. El Ministeri d’Interior i Igualtat, liderat per Joëlle Milquet -també Presidenta del Centre Democràtic Humanista, un partit de tendència demòcrata-cristiana- és l’encarregat de coordinar el pla que estableix la sensibilització, la prevenció, la millora dels processos judicials i el reforç de la legislació antidiscriminatòria com a eixos fonamentals d’acció.

Ja el passat mes de juliol el Parlament va reformar la legislació i va endurir les penes per crims homòfobs i de discriminació sexual, elevant les penes fins a la cadena perpètua. Aquesta reforma ja va ser l’anunci del pla que ara aprova el govern federal.

Tot i que sempre ha estat una societat que ha presumit de tolerant -de fet el primer ministre belga Elio di Rupo, va presumir de marca belga en la lluita per la igualtat durant la presentació del pla- s’han registrat atacs homòfobs de consideració fet que s’ha considerat un augment de l’homofòbia tot i que algunes entitats LGTB han considerat que era una expressió visible d’allò que sempre havia esdevingut. Algunes xifres consideren que una quarta part del col·lectiu LGTB ha patit violència física i gairebé el 50% algun tipus d’agressió verbal o simbòlica.

Tot i així, a la mateixa Bèlgica Federal, a la ciutat d’Amberes l’alcalde Bart de Wever –de Nova Aliança Flamenca, el partit més votat a Bèlgica l’any 2010 de tendència liberal i nacionalista flamenc- ha aprovat una normativa interna a l’Ajuntament en la que prohibeix que els funcionaris i funcionàries que fan atenció al públic mostrin clarament la seva orientació sexual pel que fa a la indumentària. Tot i que ha defensat que no és una mesura homòfoba sinó de respecte a la diversitat de creences de les persones a les que han d’atendre.

4097

Per primera vegada en un discurs de presa de possessió del càrrec de president dels Estats Units es va fer menció a la igualtat de drets del col·lectiu LGTB. Ha estat el recentment elegit Barack Obama que ja es va mostrar favorable en campanya als drets del col·lectiu i al matrimoni entre persones del mateix sexe. En concret les paraules van ser: “El nostre viatge no estarà complet fins que els nostres germans i germanes homosexuals siguin tractats coma iguals per la llei. Perquè si veritablement hem estat creats iguals, el nostre compromís d’amor ha de ser el mateix”.

També hi va haver una menció als fets d’Stonewall que van suposar l’inici del moviment LGTB tal i com el coneixem en l’actualitat. “Nosaltres, el poble, declarem avui que la més evident de les veritats -que todos hemos sido creados iguales- és l’estrella que encara ens guia, tal i com ens va guiar als nostres predecessors Seneca Falls, i Selma, i Stonewall”, van ser les paraules d’Obama que va fer tres mencions diferents: als drets de les dones, als drets civils i al col·lectiu LGTB respectivament. El col·lectiu va estar present fins i tot en la pregària de l’acte en que el mossén, Luis León, pertanyent a l’esglèsia episcopaliana, en la qual demanava la benedicció tant si s’és “gai o hetero” de tots els americans, i després d’una enumeració que incloïa diferents col·lectius.

Les paraules d’Obama tenen un important valor simbòlic i són mostra de com el polític demòcrata ha inclòs aquest tema en la seua agenda de govern. Si bé en la seua primera legislatura Obama es va mostrar reticent a aprovar el matrimoni entre lesbianes o entre gais, en aquest segon tot sembla indicar que hi haurà un viratge en la seua política. Igualment, la seua secretària d’Estat en el seu mandat anterior, Hillary Rodham Clinton, s’han mostrat una clara defensora dels drets de les persones LGTB el que li ha valgut el reconeixement del moviment LGTB internacional. Aquesta actitud favorable al col·lectiu pren una considerable importància en el marc internacional ja que decanta la balança del costat de les llibertats i drets civils ja que els EUA, i tot allò que és faça en aquell país, és un referent i un exemple a seguir per molts altres països. Que el president de la primera potència del món faci aquest tipus de declaracions ajuden al moviment LGTB a progressar en la seua lluita.

Transcripció de la presa de possessió de Barack Obama

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4307

Es parla tot sovint de la necessitat de referents LGTB en tots els àmbits de cara a normalitzar la vida de les persones del col·lectiu. A Catalunya hi ha cares conegudes que es mostren en alguns àmbits, bàsicament artístics, però cada cop en sectors més diversos i amplis. Malgrat cada cop es normalitza el fet de tenir parella o relacions amb persones del mateix sexe el fet de fer-ho públic segueix sense ser tan normal.

En l’àmbit de la política, tot i haver persones que han fet el pas, sempre ha estat un cert tabú. Hi hagut homes i dones des del món municipal que han expressat obertament la seva sexualitat. Al mateix Parlament de Catalunya alguns diputats i diputada van engegar un primerenc, i no reeixit, grup de relació interparlamentària LG amb el qual donar visibilitat, però no ha estat una pràctica generalitzada ni excessivament coneguda (tal com ja recollíem al nostre article del 8 de novembre del 2012)

Pel que fa al Govern de la Generalitat, és la primera vegada a la història que hi ha un conseller que ha reconegut obertament la seva homosexualitat. Un conseller que forma part d’un govern amb compromisos amb el col·lectiu LGTB i, alhora, contradiccions internes en la coalició de govern respecte al tema. Santi Vila, ex-alcalde de Figueres i casat amb el seu company, és el primer conseller que ha mostrat públicament la seva homosexualitat.

Va ser en les eleccions del 2010 , quan fou elegit cap de llista per Girona, que va fer-se pública, de forma àmplia i notòria, la seva orientació sexual tot i que, des de la visibilitat pública, ell mateix sempre havia reclamat una certa privacitat.

En paraules del propi Vila, recollides en el digital Diari de Girona en aquella campanya electoral:

“Jo també penso que hi ha àmbits de la vida que han de formar part de l’esfera privada. Altra cosa és que si com ha estat el cas et demanen recolzar un acte determinat en suport al col·lectiu gai i lèsbic, amb tota normalitat hi assisteixis i t’hi puguis identificar. He rebut molts correus de nois i noies de comarques que han pogut parlar d’aquest tema amb els seus pares gràcies a la normalitat i discreció amb què personalment sempre he explicat el meu testimoni personal

Des del moviment s’ha generat opinió entorn el tema, opinions que recollim tot seguit.

Des del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodriguez  fa una valoració positiva i alhora expectant:

Això és un fet que s’ha de remarcar, s’ha de saludar i veure com un fet històric. Sempre hem demanat visibilitat. La trajectòria de Santi Vila en el tema drets LGTB ha estat bona. Com a alcalde no va votar a favor d’algunes resolucions pels drets LGTB però segueix sent important i valorem positivament que hi hagi conseller obertament gai. Això no treu que si el Govern pren decisions contra els nostres drets ell serà un membre que pren una decisió col·legiada. No donem un passaport, és un reconeixement a la seva visibilitat. Ja que hi ha un persona que coneix LGTB dins del Govern esperem que s’aprovi llei contra l’homofòbia

Katy Pallàs de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais opina:

Que en Santi Vila haja estat nomenat Conseller sens dubte és un pas endavant per a tots, no sé si diria què és un gest de compromís amb les qüestions LGTB, no m’atreviria a dir tant o al menys d’una manera tant explicita però així i tot és important per al moviment què un polític obertament gai, que a més ha fet ús de la llei de matrimoni, tingui un càrrec polític tan important. Encara que el càrrec no té cap relació amb l’entorn LGTB l’efecte pot ser fins i tot major, com totes i totes sabem la qüestió LGTB inclou tots els colors polítics. En Santi Vila, ens va donar tot el seu suport a la trobada Internacional de Famílies LGBT que va tenir lloc a Lloret de Mar, amb un seguiment als mitjans catalans i a l’estat molt i molt important, mentre ell encara era alcalde de Figueres. Va estar present al l’acte d’inauguració i va oficiar la cerimònia de casaments multitudinari que allí celebrarem a la cloenda. Per a nosaltres va ser molt important la seva presencia que evidenciava el seu compromís a l’altura requerida. Així que per a mi es certament una molt bona noticia i li dono l’enhorabona.”

Joaquim Roqueta,  Secretari General de la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Trasnsexuals i Bisexuals de Catalunya expressa també la seva satisfacció:

És important que en un govern de CiU hi hagi una persona obertament gai, a més de molt preparada, en aquest sentit mostra una normalitat de la societat catalana en el fet LGTB, donada l’alta responsabilitat. No està nomenat per ser gai, no és una quota, sinó que és una persona valuosa al marge de la seva orientació sexual i posa sobre la taula la diferència en la societat catalana, normalitza i visibilitza

Des del Casal Lambda, el seu president Emilio Ruiz opina que

sempre és positiva la visibilitat d’una persona del col·lectiu LGTB, però més enllà d’això, entenem que la seva condició de gai no ha estat determinant pel seu nomenament com no ha estat la condició heterosexual de la resta,. Dit això, tampoc ha restat restat i això és bó

La coincidència és alta, és un fet important, històric que un conseller mostri obertament i amb normalitat la seva homosexualitat. De la mateixa manera, les expectatives són altes, els compromisos són sobre la taula, les exigències clares, el moviment espera més enllà dels gestos importants.

EDITORIAL
 

IDEMTV ha seguit amb interès la campanya electoral. És per això que un cop realitzades les eleccions al Parlament i, amb uns resultats que poca gent preveia, volem fer una anàlisi i emetre opinió.

Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.

Aquesta llei, com ja vam informar, va ser elaborada i consensuada en amplis processos participatius l’any 2010 però no va ser aprovada pel Govern, en aquell moment, ni s’ha traslladat mai al Parlament. Ara, la nova composició del Parlament afavoreix el compromís de tirar endavant aquesta llei.

El compromís exigit per la Coordinadora LGTB de Catalunya, el Casal Lambda, l’associació de Famílies Lesbianes i Gais, i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va ser signat per: ERC, PSC, IC-V-EUIA, CUP i SI (que aquest cop es queda sense representació parlamentària), mentre que CiU, sense arribar a signar-lo, va presentar un compromís específic d’aprovar una llei, però amb matisos a la demanda de les entitats. Així doncs el compromís d’aprovar una llei ja elaborada el sustenten 57 diputats i diputades, als quals se sumen 50 diputats i diputades de CiU que també tenen el compromís de fer-ho. Val a dir que hi ha més diputats i diputades (57) a favor de la llei específica que no pas per una llei genèrica com proposa CiU (50). Només dues forces del nou Parlament PP i C’s queden al marge, d’entrada, d’aquest compromís electoral donat que no van signar el document ni van expressar la seva intenció de donar suport a la llei. Podeu trobar el compromís específic de les diferents forces polítiques en les entrevistes electorals que vam realitzar durant la campanya.

La nova legislatura obre noves perspectives en molts àmbits, la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, és una demanda i una necessitat i les forces polítiques parlamentàries que hi donen suport, amb matisos o sense, tenen la proposta elaborada sobre la taula. Aquest és un dels reptes, aquesta una de les exigències, aquest un dels compromisos. Des d’IDEMTV serem amatents al seu compliment, també és el nostre compromís!

2777

Que hi ha segments de la societat que són obertament homòfobs no és una novetat, però la preocupació que crea en el col·lectiu LGTB l’exercici obert, els comentaris frívols, la exhibició d’arguments clarament discriminatoris… és gran.

A nivell internacional cal destacar el cas d’Uganda on el President del Parlament ha anunciat que el proper mes de desembre s’aprovarà una llei que penalitzarà amb la pena de mort els actes homosexuals.  L’església catòlica ha exigit al govern ugandès l’aprovació de la llei com un “regal de Nadal” segons han recollit diverses fonts.

El diari espanyol ABC ha recollit unes declaracions dels activistes catòlics antiLGTB que declaren:

President, no podem romandre plegats de braços donant l’esquena a un fenomen destructiu que està passant al nostre país. Per tant, com a ciutadans responsables, ens sentim obligats a portar aquest assumpte a la seva atenció com a líder del Parlament … així els legisladors podran fer alguna cosa per abordar el deteriorament de la situació ràpidament en la nostra nació”.

Així doncs, l’església, un cop més, evidencia la seva homofòbia de forma clara i opta per càstigs extrems i violents. Val a dir que actualment a Uganda el Codi Penal ja recull l’homosexualitat com a delicte i que s’estan portant a terme assassinats violents a activistes LGTB de forma quotidiana. Tanmateix les lesbianes són objecte d’una curiosa “aplicació terapèutica” per curar la seva homosexualitat: la violació. Algunes activistes lesbianes d’Uganda han estat violades de forma reiterada per tal de “curar-les” del seu lesbianisme, algunes d’elles han patit també altres actes violents i inclús han arribat a ser assassinades.

Però l’homofòbia violenta i despietada no és només una expressió de països on la democràcia és lluny de les institucions a Europa és un apràctica comú en alguns països d’influència catòlica com ara Polònia o d’estats aparentment aconfessionals com l’estat espanyol. Malgrat els avenços en el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTB alguns sectors conservadors i de la jerarquia catòlica han expressat la seva exigència de negar aquests drets i defensar la família tradicional.

Sense anar més lluny, l’organització ultraconservadora Hazte Oir va denunciar ahir a Nacions Unides la seva indignació i ofensa  “davant de la recent sentència del TC a favor del matrimoni homosexual. Han fet una sentència en contra dels drets dels nens pel caprici d’una minoria”. Els arguments ultraconservadors espanyols s’assemblen perillosament als argument dels sectors conservadors ugandesos.

Tanmateix en l’àmbit polític també segueixen havent intervencions homofòbes importants només cal recordar la piulada de la dirigent de Nuevas Generaciones del PP en la que reclamava la cura de l’homosexualitat

Respectar els homosexuals? Per descomptat que els respecto. No fan mal a ningú, només a si mateixos. A veure si algun dia descobreixen la cura

O les paraules de Duran Lleida que en el seu bloc va defensar que es  ” faciliti i doni suport al trànsit personal de l’homosexualitat a l’heterosexualitat” i va carregar contra les polítiques de l’anterior govern pel fet de ser “l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica” tot expressant també la seva critica pel fet que la Generalitat preparés, en aquell moment, “una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia“. Actualment la Generalitat ja ha deixat de formar part de la ILGA i encara no s’ha aprovat cap llei, com reclama el col·lectiu, contra l’homofòbia.

El reconeixement dels drets a les persones LGTB és imparable arreu però l’homofòbia segueix present i visible.

 

3420

La llei contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia ha estat una de les grans reivindicacions del moviment LGTB. En la darrera legislatura de l’anomenat “tripartit” es va redactar i portar a terme un llarg procés participatiu a partir d’un text que establia les bases de la llei. Aquest treball fou liderat pel que era el Programa per al Col·lectiu LGTB es va arribar a redactar i consensuar un text que volia elevar a llei els drets de les persones LGTB.

Aquests són drets reconeguts a l’Estatut (i també a la Constitució), drets que té qualsevol ciutadà o ciutadana “normal” i que en el cas de les persones homosexuals i transsexuals s’han de defensar i especificar , com passa també en el cas dels drets de les dones.

Durant aquesta legislatura, el Parlament va debatir una proposta de la diputada Carme Capdevila que reclamava l’aprovació d’una llei contra l’homofòbia. La proposta de resolució recollia la necessitat de recuperar el text elaborat i agilitar els tràmits per a l’aprovació de la llei,  va ser rebutjada pel vot contrari de CiU, l’abstenció del PP, els vots favorables de PSC, IC-V-EUiA i ERC i l’absència de C’s i SI.

El text consensuat segueix sent reivindicat pel moviment. Els darrers dies, a partir del reconeixement que el TC va fer del matrimoni igualitari i de les expressions homòfobes, i també frívoles,  que hi hagut a l’entorn d’aquest reconeixement, el moviment LGTB ha posat sobre la taula la necessitat d’impulsar aquesta llei. Quatre de les associacions centrals del moviment LGTB han elaborat un comunicat conjunt en el que es recull aquesta demanda.

demanem que “els candidats i candidates a les eleccions al Parlament de Catalunya expressin públicament el seu compromís polític per recuperar, implementar i aprovar en el transcurs del primer any de la nova legislatura La Llei Contra la Homofòbia”, el projecte de llei de la qual resta aturat des de l’any 2010”

Eugeni Rodriguez, del Front d’alliberament Gai de Catalunya ha expressat

El comunicat fet públic dilluns per part de quatre de les mes representatives entitats LGTB de Catalunya demanant una llei contra l’ homofòbia s’ ha de valorar com un fet històric. Deixant de banda diferències el moviment LGTB sap estar a l’alçada de les circuntàncies socials amb una greu crisis econòmica i social. Diem prou a una violència i odi contra els nostre col·lectiu que any rere any va patint la més crua de les discriminacions i agressions per raó d’ opció sexual i/o identitat de gènere. Al mateix pas però en sentit contraposat retrocedeix CIU amb unes polítiques absolutament retrògrades i ultraconservadores. El posicionament tancat i allunyat de CIU es corres`pon a una absoluta desconnexió amb la feina que incessantment realitzem les entitats a organismes institucionals com els consells LGTB, on CIU no vol acceptar la seva absoluta minoria

Joaquim Roqueta, Secretari General de la Coordinadora LGTB de Catalunya ha afirmat:

“Considerem necessari que la totalitat dels partits donin impuls i es comprometin a aprovar una llei contra l’homofòbia que garanteixi  els drets de les persones Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals i treballar per una “llei de pedagogia en positiu” per a les institucions i la ciutadania. De fet, ja existeix un codi  penal que castiga agressions i delictes, la nostra lluita contra la lgtbfòbia ha d’estar basada fonamentalment en la pedagogia social més que en el càstig, cal treballar en l’educació i treure a la llum la homofòbia que és difícilment visible”

Per la seva banda, Emilio Ruiz, president del Casal Lambda ha expressat:

“Nosaltres volem sumar esforços i voluntats: No volem anteposar els nostres interessos a altes situacions tant greus que pateix el país, com la crisi econòmica, el drama dels desnonaments o les legítimes reivindicacions sobiranistes, però creiem que tothom que vol major benestar i justícia social a Catalunya, donarà suport a la proposta de Llei contra l’Homofòbia, per que no estem parlant només dels drets LGTB sinó del respecte a les llibertats individuals de tots i de totes

Katy Pallàs, la nova Presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais també ha declarat:

“”Ens cal una llei contra l’homofòbia i que garanteixi els drets del nostre col·lectiu resulta imprescindible en la actual conjuntura per continuar treballant per la igualtat. Aquesta llei ens ha de permete prendre accions directes en el currículum escolar i protegir així als nostres infants per què puguin viure la diversitat de forma integrada i en benefici de totes i tots”

La demanda del col·lectiu és pública i notòria. La proposta consensuada de la llei segueix a l’armari.

3538

Ahir Tammy Baldwin va ser elegida com a senadora als Estats Units. Aquest fet no seria destacable sinó fos la primera senadora obertament lesbiana elegida a la cambra de representants. Baldwin es presentava per l’Estat de Wisconsin i en el seu programa destacava la seva lluita decidida pel benestar i millora de la vida de les famílies, especialment les de classe mitja, així com les propostes socials, especialment en la sanitat pública i llur universalització, així com la lluita contra tot tipus de discriminació.

Ja el 1998 va ser la primera dona elegida per Wisconsin al Congrès dels Estats Units i la primera legisladora obertament homosexual. En la seva trajectòria política ha destacat la seva posició per un finançament adequat de la salut dels veterans, salut mental, educació i programes de capacitació laboral. Va donar suport a la reforma de préstecs estudiantils per finançar la universitat per tal de fer-la més accessible i assequible als i les joves de classe treballadora. Tanmateix es va oposar a la costosa guerra a l’Iraq i va denunciar els costos econòmics i socials de la guerra de l’Afganistan. És la impulsora d’una disposició inclosa en la Llei d’Assistència Assequible, que permet als joves a romandre en l’assegurança dels seus pares fins als 26 anys, el que ha ajudat a assegurar que 2,5 milions de joves a tot el país.

Així la trajectòria d’aquesta dona de 50 anys ha estat plena de propostes valentes i una actitud clara, sense amagar mai la seva orientació sexual. Però viure fora de l’armari no és habitual per moltes de les dones i homes que fan política des de les institucions i organitzacions polítiques.

Durant els anys 80 del segle XX el moviment LGTB va impulsar, en els països d’influència anglosaxona, l’outing com a forma de lluita i reivindicació en aquelles persones públiques que amagaven la seva sexualitat i que tenien actituds i impulsaven propostes anti-LGTB o, inclús, de caire homòfob. Aquesta pràctica va ser l’impuls per a moltes persones per sortir de l’armari i deixar d’ocultar la seva sexualitat.

Actualment, de forma visible cada cop hi ha més polítics, i polítiques, obertament gais i lesbianes, també comencen a mostrar-se i tenir espai alguns i algunes transsexuals, però tot i així no és un camí fàcil ni una opció generalitzada. Molts i moltes encara segueixen amagant la seva orientació sexual per por a perdre base electoral.

A l’Estat espanyol es visualitzen poc a poc persones que donen la cara pel col·lectiu i mostren públicament la seva orientació sexual, en podríem destacar alguns noms: Pedro Zerolo, Carla Antonelli , Angeles Álvarez i Jerónimo Saavedra a Madrid; Isabel Castelló al País Valencià; Miquel Iceta, Roberto Labandera, Toni Comín i Carme Porta a Catalunya; Jose Maria Mendiluce i Aitor Urresti a Euzkadi… són alguns noms però caldran molts més per seguir avançant cap a una igualtat real del col·lectiu LGTB i anivellar l’Estat espanyol amb altres països que tenen en primera línia política dones, i homes, obertament lesbianes i gais, com Jóhanna Sigurðardóttir, primera ministra d’Islàndia, o com Tammy Baldwin, senadora demòcrata per Wisconsin.

LLIBRES DE L'ARMARI

6204
Montse Marcet, llibretera i artífex de Lectors al tren! (lectorsaltren.cat), ens presenta la sèrie “La maleta de la Montse”, en què ella mateixa ens...

ARTICLES D'OPINIÓ

5765
Encara avui quan es parla de bruixes, es parla de maldat, de ser abjectes, de pocions miraculoses i sobretot de dones lletges i que...