Inici Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbofòbia"

lesbofòbia

La V del moviment LGTB

14/09/2014

3520

Vivim en un moment polític històric i apassionant. La societat catalana es mobilitza massivament per la independència de Catalunya i demana canvis en un sistema polític espanyol i català que mostra signes inequívocs d’esgotament i de no respondre a les necessitats de la ciutadania. En el referèndum del 9-N veurem si aquesta mobilització és majoritària o no, tot i que moltes enquestes pronostiquen la victòria del “Sí”. És la de l’11 de setembre una mobilització independentista, però, sobretot, democràtica, i “democratista” amb la idea d’aprofundir en el poder del poble. Volem votar! criden milers de catalans i és que fins el 80% vol votar, encara que siga per dir que “No” a la independència. En aquest context, el moviment LGTB català, organitzat al voltant de la Plataforma LGTB.cat, va donar suport a aquesta mobilització i demostrar el seu arrelament a una societat que vol votar.

La V, és de victòria, de via catalana i de votar. I victòria per al col·lectiu LGTB català és la consecució de la Llei pels Drets de les Persones LGTB i per l’eradicació de la LGTBfòbia. El moviment LGTB està a punt d’aconseguir-ho, d’aconseguir la nostra particular V. Ha estat una feina que des d’IDEMTV hem seguit de prop: una feina de lobby, de mobilització, de debat i de propostes. Tot i que una part important del partit del Govern, en un principi, no era partidari d’aquesta llei han estat els vots, la majoria parlamentària, la que ha permès tirar endavant aquesta llei. Més enllà de la V de l’11 de setembre, les persones LGTB tenim la nostra pròpia V, la nostra pròpia victòria que celebrar: el 2 d’octubre és el dia que es produeix la votació al Parlament que farà de Catalunya un país pioner en defensa dels drets del col·lectiu LGTB.

A més, IDEMTV comencem aquest setembre el nostre tercer any amb més ganes que mai i amb novetats que us anirem anunciant puntualment.

Sansamba

01/08/2014

8328

“I be ñaadi” “N’be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb una coneixença ben especial: en Baala. Sansamba és la segona col·laboració entre Isabel Franc i Susanna Martín, autores de referència, malgrat que el contingut dels seus còmics no es centra en la vida LGTB sinò en allò que esdevé en la vida d’una lesbiana que transita per mons diversos.

Sansamba és el nom d’un poble del Senegal, el lloc de naixement de Baala, un senegalès que, un bon dia truca a la porta de l’Alícia i s’ofereix com a jardiner. A partir d’aquell moment dos mons ben diferents es troben i s’inicia l’aventura vital. Vivències i convivència que van marcar ambdós protagonistes. El xoc cultural els va portar al respecte i l’estima, a la comprensió mútua i la solidaritat.

Els Drets Humans de les persones LGTB són part de la relació però també el Senegal, l’Àfrica i la vida quotidiana de les seves gents són una qüestió que formen part de l’experiència conviscuda i de l’amistat forjada. Sansamba relata una petita gran història, un descobriment mutu, una amistat i d’un destí compartit. Una relació que també té una doble partida amb la col·laboració de la il·lustradora Susanna Martín que dibuixa l’experiència de la que ella és observadora.

Sansamba narra una amistat i consolida una col·laboració professional. Ens acosta a un món conegut i alhora llunyà, i ens mostra les barreres de les incomprensions i la discriminació, però també del respecte i el dialeg.

Rússia, mon amour

28/07/2014

3898

La LGTBfòbia arriba a límits insospitats de surrealisme. Putin, en la seva febre discriminatòria, ha titllat d’agent estranger el col•lectiu “Coming Out” de Sant Petersburg, una associació LGTB que, de forma valenta, està lluitant pels drets del col•lectiu.

L’ex membre del KGB i, ara, President de Rússia utilitza un llenguatge propi de la guerra freda o de pel·lícules de James Bond per seguir perseguint, discriminant i reprimint les persones LGTB. La seva política clarament LGTBfoba té greus conseqüències físiques i psicològiques sobre les persones LGTB i promou les agressions de membres de l’extrema dreta russa.

S’han portat a terme en els darrers mesos atacs bestials i persecucions a membres del col·lectiu, el President Putin amb la seva política discriminatòria i la seva fòbia persecutòria afavoreix que les agressions creixin.

S’ataca, clarament, la llibertat del col·lectiu i amb l’anunci de què Coming Out “Serà controlada de prop per tal de mantenir l’ordre” també la llibertat d’expressió per reivindicar els drets del col·lectiu i combatre les discriminacions i els atacs.

La plaça del silenci

25/07/2014

8113

La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra amb la persecució policial i l’exclusió social. Una realitat que fou dura i que, malgrat tot, no hem aconseguit eradicar.

Chueca, una plaça que ara ja forma part de l’imaginari LGTB, és el centre de la història que ens explica Rafael Herrero. La normalització LGTB que ara viu la plaça, el barri, pot sobtar amb aquesta mirada enrera de tant sols quaranta anys.

El contrast entre la realitat quotidiana actual i la realitat d’uns anys enrera també es reflecteixen en el contrast que hi ha entre les contradiccions del protagonista que creia haver vist a prop la llibertat amb la mort del dictador i, alhora, veu com els seus amics són amenaçats i morts violentament i la seva pròpia por.

La violència LGTBfoba és l’eix que vertebra la història i la denúncia que la novel·la destaca. Denúncia la violència i la hipocresia, les complicitats que té la discriminació i l’aniquilació violenta de persones LGTB.

La plaza del silencio, és una novel·la negra que mostra, denúncia i… enganxa. Ha estat publicada per l’editorial Al revés, que té una col·leció interessant de novel·la negra i que també ha publicat autores de referència per al col·lectiu LGTB com Susana Hernández. La plaza del silencio és plena de flash backs en la que l’autor, periodista de llarga trajectòria, també plasma els seus propis records. I també, plena de contradiccions dels personatges amb la seva sexualitat, les seves pors i la seva llibertat.

“Lesbianarium”

18/07/2014

8393

Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l’armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan visibilitat terrorífica… al metro, a la catedral, a l’hotel, a casa… tot un seguit de situacions diverses que ens acosten a un imaginari creat molt proper al camarot dels germans Marx. “Lesbianàrium” és el títol del llibre de relats escrit per Carme Pollina que ara s’ha publicat en català per l’editorial Los libros del Sábado. Al pròleg del llibre, la també excriptora, Neus Arqués destaca “La meva conclussió com a lectora és que tots estem, en un moment donat, en minoria minoritària”

Els diferents relats recullen realitats diverses de la vida quotidiana de les lesbianes i les converteix en divertides escenes, de vegades no exemptes d’un cert esperit estrambòtic. La clau d’humor és un eix que acompanya i positivitza petits drames humans del nostre dia a dia en la societat.

Lesbianàrium s’acosta a la realitat rient d’ella, rient del propi drama per poder reivindicar-se i, alhora, ho fa des de la diversitat de perfils i situacions que, de vegades prenen caires del tot esbojarrats.
El llibre és un llibre de comèdia, però també un llibre militant que vol mostrar, sense dramatismes, una realitat massa vegades invisible.

LGTBfòbia en l’adopció

Notícies

16/07/2014

4304

El Govern d’Espanya ha signat un conveni per desbloquejar les adopcions amb el govern de Rússia. Amb aquest conveni es desbloquegen només les adopcions de famílies adoptants heterosexuals i s’exclouen les persones solteres i les famílies homoparentals que demanen l’adopció d’infants a Rússia.

L’any 2013 Rússia va bloquejar “de facto” les adopcions de famílies de l’Estat espanyol com a mesura de pressió. Rússia que porta a terme polítiques clarament discriminatòries contra el col·lectiu LGTB, considera que les famílies LGTB no són idònies per a l’educació d’infants. Cal recordar que l’any 2012, el parlament rus va aprovar la llei que prohibeix la propaganda LGTB, clarament discriminatòria i que ajuda a encobrir les agressions LGTBfobes.

Des de que l’any 2005 es va aprovar la llei de matrimoni igualitari, Rússia ha mostrat el seu desacord amb la mateixa i la possibilitat que els infants que s’adopten a Rússia puguin ser acollides per famílies homoparentals.

Aquest acord del govern, que ha de ser ratificat al congrés, ha estat criticat per la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales que creu que atempta contra els drets fonamentals.

Refugiades a l’Argentina

Des de Rússia, precisament, va arribar a l’Argentina una parella de dones que havien patit atacs homòfobs i se sentien amenaçades. La parella, a més, té un fill de 16 anys que podien perdre amb les polítiques LGTBfobes del govern de Vladimir Putin.

La parella té el suport de col·lectiu i demana asil a l’Argentina. Ahir mateix (15 de juliol) van contraure matrimoni a Buenos Aires. Argentina té aprovada la llei de matrimoni igualitari des de l’any 2010.

La llei, per fi!

14/07/2014

3683

EDITORIAL

La comissió parlamentària de treball sobre la llei de drets del col·lectiu LGTB i contra la LGTBfòbia va aprovar el dictamen previ a l’aprovació definitiva de la llei.

Els vots favorables van ser dels grup parlamentaris impulsors de la proposició de llei: ERC, IC-V, CUP i PSC i també va rebre el suport de CDC i C’s, mentre que el PP i UDC hi van votar en contra.

Està previst que el proper 23 de juliol el Ple del Parlament de Catalunya aprovi aquesta llei, una llei reclamada i participada pel moviment LGTB i que portava feta alguns anys. Catalunya tornarà a ser un país pioner en els drets pel col·lectiu LGTB, dotant-se d’una legislació avançada en el reconeixement de drets, però , a més, hi ha un reconeixement històric: es crea un règim de sancions administratives contra les conductes discriminatòries contra el col·lectiu LGTB.

Aquesta darrera era una reivindicació del col·lectiu que, si bé ja veia positiu el fet que s’aprovés la llei reclamava sancions per tal que no acabés sent un seguit de mesures de bona voluntat i es perseguís i castigués la LGTBfòbia.
Des d’IDEMTV, hem seguit de prop tots els moviments de la llei en aquests dos anys i ens hem mostrat del tot favorables a la seva aprovació definitiva. El 23 de juliol (si el PP no recorre la llei portant-la al Consell de Garanties Estatutàries) serà un dia històric pel país. El 2014 serà un any històric pel col·lectiu LGTB.

Clam per la llei contra la LGTBfòbia

04/07/2014

3760

El passat 28 de juny milers de persones van sortir al carrer a Barcelona en una manifestació que, com cada any, va iniciar el seu recorregut a la Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume, passant per les Rambles. El crit majoritari va ser reclamar l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTBI i contra la LGTBIfòbia que s’està debatent actualment al Parlament de Catalunya.

El portaveu de l’Observatori Contra l’Homofòbia ens explica els darreres casos de LGTBIfòbia en Catalunya, tot i que adverteix que en realitat, segons dades de l’Agència Europa pels Drets Fonamentals, només es denuncien el 10% dels d’homofòbia, transfòbia o lesbofòbia. El portaveu de l’observatori afirma que la impunitat que es viu davant de la violència homófoba a Catalunya és evident i que perquè es produeixi un canvi s’ha de perseguir la LGTBIfòbia amb tota la força de la llei.

Aquest any en un context de treball en xarxa i de demanda unitària d’una llei específica pels drets del col·lectiu i contra la LGTBIfòbia ha crescut la participació en la manifestació del 28 de juny. A més, les dones han tingut més visibilitat a partir d’actes específics com ara la petonejada realitzada durant el recorregut. Amb tot, la defensa del dret a la salut i la prevenció del VIH-SIDA han estat els temes centrals d’aquest amb el lema Visc en positiu, i tu?, i els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions. El moviment LGTBI català s’ha volgut sumar a les crítiques a les retallades que s’han viscut al nostre país en drets socials i sanitaris. De fet, el VIH-SIDA continua sent l’amenaça més gran a la salut per a les persones LGTBI, per la qual cosa la Comissió Unitària 28 de juny reclama que les administracions s’impliquen clarament en la prevenció de la transmissió del VIH-SIDA, en l’atenció i drets de les persones seropositives i en el trencament de l’estigma associat.

L’Acord Nacional per la prevenció del VIH-SIDA i contra l’estigma associat, que ara iniciarà el seu desenvolupament, serà una eina fonamental per al moviment. En aquest sentit, les entitats LGTBI i del VIH-SIDA treballaran per garantir que s’acompleixin els compromissos de la Generalitat en aquest àmbit.

A més, es va retre homenatge a la memòria del Juan Andrés Benítez, l’empresari gai mort després d’una intervenció policial, al qual se li va dedicar una parlament a l’acte final de la manifestació i un minut de silenci. Alhora es va criticar durament l’actuació del Sindicat de Policies de Catalunya que va desvetllar en un comunicat l’estat serològic de Benítez, cosa que suposa una vulneració del dret fonamental a la privacitat.

El 28 de juny, cal recordar-ho, va implicar l’inici de la desobediència a la LGTBIfòbia hegemònica en aquells anys a Estats Units i que es va propagar ràpidament arreu del món. Va suposar l’inici del moviment LGBTI modern que ha permés els avanços en drets que ara tenim. En aquest sentit, la Comissió Unitària 28 de juny és la plataforma que convoca la manifestació més antiga de l’Estat espanyol, des de 1977, que commemora els fets d’Stonewall del 1969 a Nova York.

On Fire!

04/07/2014

3961

En aquesta setmana s’inagura el 19a Mostra de Cinema LGTB, Fire!! I allà vam estar per informar-vos puntualment del que va passar i pugueu conèixer de prop que us ofereix aquest festival que té cada cop més públic. Ha passat a projectar 41 títols, 14 estrenes, i la seua programació es pot consultar online. Us animem a anar a veure aquest esdeveniment de cinema LGTB de Barcelona, teniu fins el 13 de juliol! Hi ha moltes novetats i activitats paral·leles, projeccions al Raval, a la sala Zumzeig, concerts, cicle de xarrades, projeccions i taules rodones i el Trans-Art Cabaret.

Però més enllà del Fire!! el col·lectiu LGTB està “on fire”: recentment hem celebrat el 28 de juny -el dia gran del moviment- amb les dues celebracions que es fan a Barcelona (el Pride i la manifestació de la Comissió Unitària) però també arreu del territori. Aquesta setmana se segueix tramitant pels drets del col·lectiu LGTB al nostre Parlament i diverses fonts ens apunten que pot ser una setmana definitiva. L’estiu a Barcelona es tanca amb el Circuit Festival: un dels esdeveniments de turisme vacacional LGTB més importants del món i el més important d’Europa. I a la tornada de l’estiu, a finals d’octubre, tenim el Barcelona Internacional LGTIB Film Festival.

Sí, encara queda molt per assolir. Però permeteu-nos que ara que ve l’estiu estiguem positius, perquè tenim motius. Aquest estiu estem “on fire” com a col·lectiu perquè constatem que ja hem avançat molt.

Stonewall abans i després

28/06/2014

6816

El 28 de juny del 1969 esclataven els coneguts disturbis a Nova York després de la repressió policial al cèlebre local novaiorquès d’Stonewall Inn. Per molts fa 45 anys s’iniciava el moviment de alliberament gai. Per primer cop persones LGTB s’enfrontaven a la policia i sortien al carrer per mostrar l’orgull de ser com eren. Res ja no tornaria a ser igual. Però, van existir grups de defensa dels drets LGTB abans de 1969? Breument intentaré explicar-ho.

Va estar a la Alemanya de finals del segle XIX quan es van crear tot un seguit d’associacions de lluita contra el tristament conegut paràgraf 175. Al 1897 es fundava el “Comitè Científic Humanitari” del Magnus Hirschfeld, el 1903 la Comunitat dels Propis del Adolf Brand, ambdós van lluitar pels drets homosexuals i van polemitzar durament entre ells sobre el tercer sexe o “l’amor greg”. En aquest període van sorgir les primeres revistes homosexuals i es fan filmar els primers films que parlaven de l’amor entre els homes i entre les dones. Al 1929 s’aconseguia la despenalització, però amb l’arribada de Hitler al poder s’iniciava una duríssima repressió especialment contra gais i transsexuals. La repressió no va acabar al final de la Segona Guerra Mundial a la República Federal, curiosament va estar la “comunista” (RDA) la que va eliminar el tristament conegut paràgraf.

A USA la repressió del maccarthisme i del FBI de Hoover queia sobre els homosexuals de forma implacable, primer eren agents al servei de Hitler, després filocomunistes, sempre el seu objectiu era pervertir a la població amb intencions alienes als bon americans. Un jove que treballava per la campanya presidencial de Henry Wallace, al 1948, escrivia un manifest innovador en el que senyalava que els homosexuals eren una minoria oprimida al igual que els afroamericans. Harry Hay, militant comunista, va fundar una organització semiclandestina, “Matachine Society”, que funcionava a través de cèl·lules similars a les dels partits comunistes. Paral·lelament es fundava la associació de lesbianes “Les filles de Bilitis”. S’editaren dos revistes “The One” (1953-1972) i “The Ladder (1956-1970)”, entenien que la seva lluita també era pel alliberament i ja als anys 60 van defensar els drets igualitaris inclòs a l’àmbit familiar i al militar.

Després del 1969 a NY es crea el Front d’Alliberament Gai (GFL) que ràpidament té representació a les principals universitats i ciutats americanes. Més que els drets civils defensa l’alliberament sexual i els drets de les dones. A finals dels anys 80 i després de l’aparició de la SIDA s’afegeix el reconeixement social, la integració i equiparació dels drets dels gai i lesbianes. Es transformà en un moviment visible, transversal i molt divers. El nom sorgia dels moviments d’alliberament d’Algèria i el Vietnam.

A Catalunya apareix la primera organització al 1970 amb motiu de la lluita contra la Ley de Peligrosidad Social, és el “Movimiento Español de Liberación Homosexual”. Segueix en un inici els plantejaments del grup conservador gai francès Arcadie, però opta per emmarcar el alliberament gai dins de la lluita de classes. Mentre a França el moviment LGTB es transforma arran de maig del 68, aquí hem d’esperar a la Transició.

Al 1975 es fundava el Front d’Alliberament Gai de Catalunya als Caputxins de Sarrià, a diferència de França o USA, aquí no hi ha una ruptura, el FAGC sorgeix a partir dels activistes del MELH. Amb ells apareix un moviment apartidista, transversal, plural i unitari que té com objectiu acabar amb les estructures opressores i aconseguir l’alliberament sexual de la població en general i dels gais en especial. Sota el concepte gai s’aixopluguen totes les identitats LGTB.

A Catalunya es visibilitza aviat la realitat LGTB a actes públics i als carrers, els partits d’esquerra obren les portes a activistes homosexuals. El FAGC arriba a tenir uns 700 socis. Es creen organitzacions similars a Bilbao, València, Mallorca, Sevilla i finalment a Madrid on la homòfobia dels partits d’esquerra va retardar la organització del moviment LGTB. La despenalització de la homosexualitat i la aparició de la SIDA donaria un tomb tant en els plantejaments com a la organització de les diferents associacions.

L’autor és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30 aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.