Inici Etiquetes Entrades etiquetades amb "sida"

sida

La necessitat de prevenir el VIH-SIDA més enllà del preservatiu

30/07/2014

4246

BCN-Checkpoint promou una campanya per la detecció precoç del VIH-SIDA com a eina preventiva de la seua transmissió

BCN-Checkpoint i la Fundació Lluita contra la SIDA alerten que cal anar més enllà del preservatiu en les polítiques de prevenció de la transmissió del VIH-SIDA. Al nostre país el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH) tenen una major probabilitat de contraure la malaltia si fan una pràctica de risc. Les dades parlen per si soles. A Catalunya el 61% de les noves infeccions es registren amb HSH, a la ciutat de Barcelona és el 81%. Segons les dades de la cohort de seguiment ITACA, la incidència de la malaltia amb noves infeccions és d’un 2,4% entre HSH, mentre que entre la població general és d’un 0’02%.

Més enllà de les crides a no baixar la guàrdia o dels missatges que asseguren que ha baixat, Pujol analitza la necessitat de desenvolupar diferents estratègies per tal de limitar el risc que pateixen els homes que practiquen sexe amb homes en el context català. BCN Checkpoint i la Fundació Lluita contra la Sida impulsen una campanya que recomana als gais i altres homes que practiquen sexe amb homes fer-se la prova del VIH-SIDA cada tres mesos per tal de reduir l’augment de noves infeccions en aquest grup de població.

Fins ara, molts homes gais ja havien interioritzat la necessitat de fer la prova del VIH-SIDA un cop a l’any com a mesura preventiva. La detecció precoç del VIH-SIDA és molt important perquè els infectats tinguin una millor qualitat de vida, però també és una eina imprescindible de prevenció.

Pujol planteja que qui es faci la prova del VIH-SIDA cada tres mesos, també hauria de fer proves de sífilis, clamídia i gonorrea. Si s’està infectat d’alguna d’aquestes malalties s’incrementa la probabilitat de contagiar-se del VIH-SIDA si es realitza una pràctica de risc. A més, reclama que es done a conèixer de forma suficient l’opció profilaxis postexposició per evitar que es desenvolupe la malaltia un cop s’ha produït la conducta de risc. Pujol també creu que al nostre país cal priorizar de forma efectiva la prevenció del VIH-SIDA en els HSH.

Clam per la llei contra la LGTBfòbia

04/07/2014

3057

El passat 28 de juny milers de persones van sortir al carrer a Barcelona en una manifestació que, com cada any, va iniciar el seu recorregut a la Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume, passant per les Rambles. El crit majoritari va ser reclamar l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTBI i contra la LGTBIfòbia que s’està debatent actualment al Parlament de Catalunya.

El portaveu de l’Observatori Contra l’Homofòbia ens explica els darreres casos de LGTBIfòbia en Catalunya, tot i que adverteix que en realitat, segons dades de l’Agència Europa pels Drets Fonamentals, només es denuncien el 10% dels d’homofòbia, transfòbia o lesbofòbia. El portaveu de l’observatori afirma que la impunitat que es viu davant de la violència homófoba a Catalunya és evident i que perquè es produeixi un canvi s’ha de perseguir la LGTBIfòbia amb tota la força de la llei.

Aquest any en un context de treball en xarxa i de demanda unitària d’una llei específica pels drets del col·lectiu i contra la LGTBIfòbia ha crescut la participació en la manifestació del 28 de juny. A més, les dones han tingut més visibilitat a partir d’actes específics com ara la petonejada realitzada durant el recorregut. Amb tot, la defensa del dret a la salut i la prevenció del VIH-SIDA han estat els temes centrals d’aquest amb el lema Visc en positiu, i tu?, i els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions. El moviment LGTBI català s’ha volgut sumar a les crítiques a les retallades que s’han viscut al nostre país en drets socials i sanitaris. De fet, el VIH-SIDA continua sent l’amenaça més gran a la salut per a les persones LGTBI, per la qual cosa la Comissió Unitària 28 de juny reclama que les administracions s’impliquen clarament en la prevenció de la transmissió del VIH-SIDA, en l’atenció i drets de les persones seropositives i en el trencament de l’estigma associat.

L’Acord Nacional per la prevenció del VIH-SIDA i contra l’estigma associat, que ara iniciarà el seu desenvolupament, serà una eina fonamental per al moviment. En aquest sentit, les entitats LGTBI i del VIH-SIDA treballaran per garantir que s’acompleixin els compromissos de la Generalitat en aquest àmbit.

A més, es va retre homenatge a la memòria del Juan Andrés Benítez, l’empresari gai mort després d’una intervenció policial, al qual se li va dedicar una parlament a l’acte final de la manifestació i un minut de silenci. Alhora es va criticar durament l’actuació del Sindicat de Policies de Catalunya que va desvetllar en un comunicat l’estat serològic de Benítez, cosa que suposa una vulneració del dret fonamental a la privacitat.

El 28 de juny, cal recordar-ho, va implicar l’inici de la desobediència a la LGTBIfòbia hegemònica en aquells anys a Estats Units i que es va propagar ràpidament arreu del món. Va suposar l’inici del moviment LGBTI modern que ha permés els avanços en drets que ara tenim. En aquest sentit, la Comissió Unitària 28 de juny és la plataforma que convoca la manifestació més antiga de l’Estat espanyol, des de 1977, que commemora els fets d’Stonewall del 1969 a Nova York.

Un 28 de juny en positiu per trencar l’estigma del VIH-SIDA

26/06/2014

3383

La Comissió Unitària del 28 de juny organitza un nou any a Catalunya les manifestacions del dia de l’Alliberament LGBTI que commemora les revoltes del col·lectiu a Nova York durant el 1969.
El lema d’aquest any té un marcat caràcter reivindicatiu Visc en positiu, i tu?, amb els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions, amb una clara referència a les retallades i a les afectacions que tenen en el dret a la salut de la ciutadania, especialment pel col·lectiu de seropositius i de persones LGTBI.

La Comissió 28 de juny ha dedicat el tema central de la manifestació d’aquest any al VIH-SIDA en reconeixement al paper de l’activisme i a les persones seropositives que van donar la cara especialment durant els primers anys d’expansió de la malaltia. Uns anys que, segons indica el manifest, van ser de mort, de discriminació i de marginació, de vides silenciades per l’estigma i pel rebuig social i familiar. Des de la Comissió també es ressalta com “els sectors ultraconservadors” van aprofitar la situació per atacar les llibertats del col·lectiu.

Malgrat els avenços, el VIH continua essent una malaltia sense cura, i segueix expandint-se en el col·lectiu LGBTI, especialment entre els homes homosexuals i bisexuals i les dones transsexuals. El manifest ressalta que és l’amenaça més gran a la salut del col·lectiu LGTBI i en el qual no es pot retrocedir. I fa una crida a la necessària implicació de les administracions en la lluita per la prevenció, en l’atenció i drets dels seropositius i en el trencament de l’estigma associat. En definitiva a la defensa del dret a la salut sense discriminacions.

La Comissió també es posiciona a favor de l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTB que hi ha actualment en debat al Parlament de Catalunya. A més, com anys anteriors, se celebren manifestacions descentralitzades. La principal tindrà lloc aquest any a Tortosa el divendres 27 de juny. A Tarragona la Comissió Unitària també convoca manifestació per al 26 de juny i Girona la celebrarà el mateix 28 de juny el mateix dia que Barcelona però pel matí. A la capital catalana l’epicentre serà Plaça Universitat que té convocada manifestació per a les sis de la tarda, tot i que es desenvoluparan activitats durant tot el dia.

45 anys per l’alliberament LGTB

25/06/2014

3015

EDITORIAL

El proper dissabte 28 de juny se celebraran els 45 anys de les revoltes a Nova Iork arran del tancament del bar destinat a públic LGTB, Stonewall Inn. En 1969 els bars destinats a públic LGTB estaven prohibits als Estats Units. Alguns policies cobraven suborns per no tancar-los. L’espurna va saltar quan la policia va tancar l’Stonewall Inn tot i haver cobrat. Diuen testimonis que la gent primer els va tirar monedes i després van començar a tirar tot allò que trobaven al carrer. I tot això va acabar en una setmana d’aldarulls i barricades protagonitzat per persones LGTB. La creació del Gay Front Liberation, va marcar un nou moviment clarament reivindicatiu i, fins i tot, revolucionari. Cal recordar que era l’època de les noves esquerres, de les revoltes de maig del 68, de les manifestacions contra la Guerra del Vietnam i de l’expansió del feminisme. Un moment de gran mobilització social en la qual la de les persones LGTB s’hi va afegir i es va expandir ràpidament arreu del món. És el naixement del moviment LGTB modern. Encara que hi havia hagut anteriorment grups que havien treballat pels drets del col·lectiu, el moviment sorgit després de Stonewall està clarament desacomplexat i és molt reivindicatiu. I per primer cop a la història es girava la truita, s’afirmava que la malalta era la societat LGTBfòbica i no el gai, la lesbiana, el bisexual o l’home o dona transsexual.

Ara, 45 anys després, és un bon moment per fer-ne balanç. En general els drets de les persones LGBT han avançat especialment al món occidental i Iberoamèrica, i estan fins i tot en retrocés en molts països asiàtics i africans. Al nostre país, per sort, podem parlar de grans avanços, no només de despenalització, sinó d’igualtat legal i polítiques a favor de la normalització. Fa anys que, amb les manques i dèficits que es vulgui, tenim igualtat legal, som visibles en els mitjans i celebrem grans manifestacions per reivindicar els nostres drets. És moment de celebrar, els avanços, i de seguir lluitant, per seguir avançant perquè queden moltes victòries per aconseguir. El Parlament català està sent pioner en el debat d’una llei per garantir els nostres drets del col·lectiu LGTB. És una oportunitat que no podem perdre. Tots junts tindrem més força per aconseguir aprovar una llei que el nostre col·lectiu necessita.

Sense consens?

23/05/2014

3073

A l’entorn del 17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBfòbia, el número 77 ha estat un símbol per a seguir lluitant. Al món, 77 països encara condemnen l’homosexualitat i ens trobem davant d’una situació de seriosa regressió i rebrot d’agressions LGTBfobes.

En aquest marc les reivindicacions del moviment LGTB a Catalunya han estat molt diverses i les mobilitzacions importants. El monument en memòria del collectiu LGTB del Parc de la Ciutadella de Barcelona, va acollir la primera concentració contra la LGTBfòbia, una concentració en la que les associacions van reclamar que la Llei contra la LGTBfòbia fos una realitat ben aviat, tal com van recollir en el manifest. I això vol dir que cal una llei específica, una llei nostra, una llei pels nostres drets i per les nostres llibertats. Qualsevol altra proposta serà un exemple més d’una LGTBfòbia sistemàtica estructural que rebutjarem fermament. La concentració va ser convocada per les 25 entitats de la Plataforma LGTB.cat

A Sitges es va portar a terme una marxa reivindicativa que acompanyava la rehabilitació de l’escultura del triangle rosa que commemora fets homòfobs esdevinguts a Sitges l’any 1996. L’escultura va ser una reivindicació del moviment que volia que els fets no fossin oblidats i no es repetissin.

L’escultura es va ubicar al Passeig Marítim i va comptar amb la presència de l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, que va destacar la importància de l’acte.

El fet de que els nostres alumnes, els nostres nens, les nostres nenes de sitges, de la mateixa manera que visiten determinats monuments que hi ha en el nostre municipi, referents en el Modernisme, en el Noucentisme, en tantes altres coses que tenim la sort de tenir, de gaudir des del punt de vista artístic, arquitectònic, cultural, doncs que també facin una aturada aquí, en aquesta zona del passeig, i els poguem explicar què vol dir aquest triangle i el sofriment, el patiment però també el compromís que hi ha darrera d’aquesta forma triangular i d’aquest color rosa.

A la marxa els diferents col·lectius van destacar la importància de dignificar el col·lectiu LGTB en la memòria històrica i van reclamar, també, l’aprovació de la llei contra la LGTBfòbia

Una memòria que també va ser el centre, hores abans, del XXI Memorial de la SIDA que es va desenvolupar sota el lema “Presents en l’absència”. Un acte en el que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va lamentar el rebrot d’agressions homofòbes i en el que Ferran Pujol, director de Projecte dels Noms-HispanoSIDA, va reclamar més suport a les polítiques de prevenció, més inversió i més recursos, i també va destacar que:

“Des de la nostra entitat recolzem, com ja hem expressat en diverses ocasions l’aprovació d’una llei contra l’homofòbia per part del Parlament de Catalunya, però, som conscients alhora, que només amb lleis no n’hi haurà prou per protegir la salut de les noves generacions dels nostre col·lectiu”

Dies després diferents representants d’entitats LGTB i alguns grups parlamentaris van reclamar al Parlament de Catalunya que la llei contra la LGTBfòbia pugui aprovar-se amb normalitat i sense entrebancs i reculli, també, la creació d’una agència catalana contra la discriminació a les persones LGTB.

El Govern de la Generalitat es va comprometre a aprovar la norma, tot i que en les darreres setmanes han anunciat la redacció d’un projecte de llei contra la discriminació que, de forma general, per tal d’eradicar qualsevol tipus de discriminació, una proposta a la que el col·lectiu s’oposa tot reclamant el compliment dels compromisos.

Hi ha consens al moviment LGTB, el suport de quatre grups parlamentaris i el compromís de no vetar la norma i una proposta diferent sobre la taula.

La LGTBfòbia es fa forta a les xarxes socials

19/05/2014

3297

Eugeni Rodríguez és portaveu de l’Observatori contra l’Homofòbia, una entitat que elabora un informe anual sobre les situacions i casos de discriminació per LGTBfòbia.

Durant l’any 2013 han abordat prop 384 casos, un 2% més que l’any anterior. Si bé el major nombre de casos tenen a veure amb discriminacions o agressions a l’espai públic, les que tenen un major increment són les que es produeixen als serveis i administració pública i, especialment, les que es produeixen a les xarxes en les quals els homòfobs actuen amb gran impunitat.

L’Acord Nacional per la Prevenció del VIH-SIDA i contra l’Estigma Associat naix amb consens polític

18/12/2013

3627

El passat 1 de desembre va ser el Dia Internacional de Lluita contra el VIH-SIDA i a Catalunya va ser també el dia en el qual es va fer públic l’Acord Nacional per la Prevenció del VIH-SIDA i contra l’Estigma Associat que es presenta al Parlament aquesta setmana. En aquest àmbit, Catalunya torna a ser pionera a Europa al signar aquest acord promogut pel teixit associatiu AntiSIDA i que compta amb l’aprovació de tots els grups parlamentaris. També es preveu durant el 2014 treballar per assolir un Pacte per la no-discriminació de les persones que viuen amb el VIH-SIDA, també pioner en el context europeu i que implicarà un tractament integral i transversal en aquest àmbit.

L’estigma social que pateixen els i les afectades pel VIH també serà abordat a partir d’aquest acord nacional d’una forma transversal, integral i amb la implicació dels agents socials.Amb tot, no serà una lluita facil com indica Rafa Muñoz, president de STOPSIDA

Retardaments amb el finançament

L’altra cara de la moneda d’aquesta situació es produeix en la situació econòmica precària de les entitats que participen en el Comitè 1er de desembre que repercuteix en la feina de prevenció i atenció dels col·lectius més vulnerables a la malaltia. Si bé les retallades protagonitzades per l’estat central van ser compensades l’any passat per diputacions i l’Ajuntament de Barcelona i una Generalitat que va mantenir el seu compromís pressupostari, el que està afectant a l’economia de les entitats són els retardaments en els pagaments i en la concreció del pressupost de l’any vinent.

Roqueta denuncia que en molts casos les entitats s’han hagut d’endeutar i han hagut de fer importants retallades, cosa que ha repercutit en la qualitat dels serveis que ofereixen. Amb tot hi ha espai encara per a un possible acord amb la Conselleria de Salut, segons ens comenta la Montse Pineda, presidenta del Comitè 1er de desembre.

La importància de la detecció precoç del VIH-SIDA

17/12/2013

3784

Els missatges habituals en la prevenció del VIH-SIDA es refereixen a que s’ha baixat la guàrdia i s’ha produït un descens de l’ús del preservatiu que està portant a un major nombre d’infeccions.

L’ús de protecció esdevé clau per frenar l’avanç de la malaltia, però no es contraposa altres estratègies de prevenció menys conegudes, però també fonamentals, com ara la realització de proves periòdiques entre els col·lectius més vulnerables per la detecció precoç de la malaltia.

Pujol remarca que el col·lectiu d’homes que practiquen sexe amb homes, també tenen un alt índex de prevalència que els situa en un grau de major vulnerabilitat que d’altres. En aquest sentit, el portaveu del Projecte dels Noms assenyala que tant l’ús del preservatiu com la detecció precoç són dues estratègies preventives que es complementen i sumen en la lluita contra l’expansió de la malaltia.

Primera edició de la setmana europea de la prova

Per promoure la realització de proves del VIH-SIDA amb regularitat entre els grups socials amb major vulnerabilitat es va impulsar la Setmana Europea de la Prova del VIH-SIDA que va tenir lloc la darrera setmana de novembre. La iniciativa comptava amb un doble objectiu: els beneficis terapèutics que té la detecció precoç i la funció que té com a eina preventiva.

L’impuls d’aquesta iniciativa va ser a càrrec d’HIV Europe, una plataforma amb l’objectiu de promoure el diagnòstic precoç de la infecció com a forma de prevenir-ne de noves i de poder avançar-se a l’expansió del virus. En el marc d’aquesta setmana, el Comitè 1er Desembre es va presentar el passat 23 de novembre a Barcelona el vídeo “La prova del VIH, en parlem? “, realitzat pel mateix comitè amb la col·laboració de totes les entitats membres i que pretén conscienciar de la importància de la realització periòdica de la prova.

Responsabilitats polítiques davant el cas de Juan Andrés?

29/11/2013

3009

Govern i oposició discrepen en si s’han d’assumir i qui les hauria d’assumir

La mort de Juan Andrés Benítez el passat 5 d’octubre ha aixecat polèmica social i mediàtica i ha danyat la imatge dels Mossos d’Esquadra. Els diferents videos i proves que han sortit a la llum han fet que la jutgessa que porta el cas hagi imputat a nou mossos i l’autòpsia assenyala que la mort de l’empresari del Gaixample va ser de naturalesa homicida. S’han produït dues multitudinàries manifestacions al barri barcelonés del Raval, on es van produir els fets, i s’ha creat una plataforma ciutadana per demanar que s’aclareixin els fets. El moviment antiSIDA i LGTB han presentat una denúncia pel comunicat del Sindicat de Polícies de Catalunya sobre el cas que consideren serofòbic. ACEGAL, entitat que representa a l’empresariat LGTB català i a la qual, ell pertanyia, ha donat la cara per preservar la seua imatge, i els seus representants han demanat explicacions a diferents instàncies governamentals.

Els partits polítics no han estat l’excepció en aquesta polèmica, però potser no se’ls ha escoltat tant. Per això des d’IDEMTV hem volgut parlar amb les sectorials LGTB dels partits catalans. I si bé, tothom lamenta la mort de Juan Andrés, en dóna condols als familiars, amics i socis d’ACEGAL i en demana l’aclariment dels fets, si en parlem d’assumpció de responsabilitats polítiques es genera una clara divisió entre els partits.

Hi hauria un bloc. Format per ICV i la CUP, que demanaria la dimissió tant del conseller d’Interior, Ramon Espadalé, com del director dels Mossos d’Esquadra, Manel Prats. Des del PSC, només demanen la de Prats, tot i que de forma contundent. Tots tres partits creuen que s’ha reaccionat molt tard a uns fets que consideren greus.

En aquest sentit, Esquerra s’hi suma a la crítica per la tardança i n’afegeix d’altres. Des del PSC demanen la dimissió de Prats i una major transparència en el cos. Des de la CUP es posa també l’accent en els mecanismes de control i trasparència del cos policial català i crítica el que valorar com a “corporativisme”. La CUP remarca que no és l’únic cas i que cal un canvi de model policial. ICV recorda que anteriors governs havien apostat per un model de polícia que consideren més transparent. Des d’Esquerra, que té un acord de govern amb CiU, tot i que es considera que cal fer canvis en els mossos, creu que no cal precipitar-se en la petició d’assumpció de responsabilitats polítiques fins que no s’esbrine la veritat. Tot i això, el republicà reclama que s’investigui fins el final per poder modificar tot allò que no hagi funcionat correctament i castigar els culpables.

Convergència i la seua sectorial LGTB Convergais marquen la diferència, ja que no consideren que calgui assumir cap responsabilitat política, sinó investigar els fets, castigar els culpables si n’hi ha. Assenyala que un cos policial no és mai fàcil de gestionar i li consta que s’estan fent canvis de forma continuada per millorar el funcionament del mossos. Amb tot, es mostra crític amb la polèmica suscitada i amb l’actuació dels mitjans.

Des d’IDEMTV ens resta seguir informant de les novetats que apareixin tant del cas com de les reaccions socials, judicials i polítiques, sempre des del compromís amb el col·lectiu LGTB i des del rigor i el pluralisme.

A la casa empenyorada…

25/11/2013

2748

No ve mai bona anyada, diu la dita. La crisi econòmica ha amagat moltes retallades de drets socials que s’han denunciat abastament. També s’han frenat, o retardat, polítiques importants per al col·lectiu que són centrals i necessàries: la llei contra la LGTBfòbia, les polítiques educatives inclusives, sensibilització, atenció i prevenció de la SIDA…

Si bé els drets tiren enrere, amagat sota l’austeritat, les entitats estan al peu del canó, donant serveis, impulsant propostes, treballant en positiu per tal que els drets del col·lectiu LGTB seguissin sent a l’agenda política.

Però les entitats també necessiten un reconeixement. Un reconeixement polític de les propostes i del seu valor social, en forma de polítiques obertes i participatives, que donin protagonisme al moviment, però també es necessita un finançament just. Les entitats es troben en moments clau per a la seva pervivència.

Les entitats de lluita contra la SIDA i del col·lectiu LGTB han denunciat, en moltes ocasions, la manca de compromís de les diferents administracions per a la pervivència dels serveis que s’hi presten i de les pròpies entitats. Ara que són damunt la taula els pressupostos, cal parlar clar i reclamar un finançament just per a les entitats socials, per a les entitats del col·lectiu, un compromís de les administracions amb els moviments socials que permeti seguir avançant, seguir lluitant, seguir donant serveis a qui li calgui, seguir posant els drets del col·lectiu a l’agenda política.