Etiquetes Entrades etiquetades amb "matrimoni"

matrimoni

3119

Es parla tot sovint de la necessitat de referents LGTB en tots els àmbits de cara a normalitzar la vida de les persones del col·lectiu. A Catalunya hi ha cares conegudes que es mostren en alguns àmbits, bàsicament artístics, però cada cop en sectors més diversos i amplis. Malgrat cada cop es normalitza el fet de tenir parella o relacions amb persones del mateix sexe el fet de fer-ho públic segueix sense ser tan normal.

En l’àmbit de la política, tot i haver persones que han fet el pas, sempre ha estat un cert tabú. Hi hagut homes i dones des del món municipal que han expressat obertament la seva sexualitat. Al mateix Parlament de Catalunya alguns diputats i diputada van engegar un primerenc, i no reeixit, grup de relació interparlamentària LG amb el qual donar visibilitat, però no ha estat una pràctica generalitzada ni excessivament coneguda (tal com ja recollíem al nostre article del 8 de novembre del 2012)

Pel que fa al Govern de la Generalitat, és la primera vegada a la història que hi ha un conseller que ha reconegut obertament la seva homosexualitat. Un conseller que forma part d’un govern amb compromisos amb el col·lectiu LGTB i, alhora, contradiccions internes en la coalició de govern respecte al tema. Santi Vila, ex-alcalde de Figueres i casat amb el seu company, és el primer conseller que ha mostrat públicament la seva homosexualitat.

Va ser en les eleccions del 2010 , quan fou elegit cap de llista per Girona, que va fer-se pública, de forma àmplia i notòria, la seva orientació sexual tot i que, des de la visibilitat pública, ell mateix sempre havia reclamat una certa privacitat.

En paraules del propi Vila, recollides en el digital Diari de Girona en aquella campanya electoral:

“Jo també penso que hi ha àmbits de la vida que han de formar part de l’esfera privada. Altra cosa és que si com ha estat el cas et demanen recolzar un acte determinat en suport al col·lectiu gai i lèsbic, amb tota normalitat hi assisteixis i t’hi puguis identificar. He rebut molts correus de nois i noies de comarques que han pogut parlar d’aquest tema amb els seus pares gràcies a la normalitat i discreció amb què personalment sempre he explicat el meu testimoni personal

Des del moviment s’ha generat opinió entorn el tema, opinions que recollim tot seguit.

Des del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodriguez  fa una valoració positiva i alhora expectant:

Això és un fet que s’ha de remarcar, s’ha de saludar i veure com un fet històric. Sempre hem demanat visibilitat. La trajectòria de Santi Vila en el tema drets LGTB ha estat bona. Com a alcalde no va votar a favor d’algunes resolucions pels drets LGTB però segueix sent important i valorem positivament que hi hagi conseller obertament gai. Això no treu que si el Govern pren decisions contra els nostres drets ell serà un membre que pren una decisió col·legiada. No donem un passaport, és un reconeixement a la seva visibilitat. Ja que hi ha un persona que coneix LGTB dins del Govern esperem que s’aprovi llei contra l’homofòbia

Katy Pallàs de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais opina:

Que en Santi Vila haja estat nomenat Conseller sens dubte és un pas endavant per a tots, no sé si diria què és un gest de compromís amb les qüestions LGTB, no m’atreviria a dir tant o al menys d’una manera tant explicita però així i tot és important per al moviment què un polític obertament gai, que a més ha fet ús de la llei de matrimoni, tingui un càrrec polític tan important. Encara que el càrrec no té cap relació amb l’entorn LGTB l’efecte pot ser fins i tot major, com totes i totes sabem la qüestió LGTB inclou tots els colors polítics. En Santi Vila, ens va donar tot el seu suport a la trobada Internacional de Famílies LGBT que va tenir lloc a Lloret de Mar, amb un seguiment als mitjans catalans i a l’estat molt i molt important, mentre ell encara era alcalde de Figueres. Va estar present al l’acte d’inauguració i va oficiar la cerimònia de casaments multitudinari que allí celebrarem a la cloenda. Per a nosaltres va ser molt important la seva presencia que evidenciava el seu compromís a l’altura requerida. Així que per a mi es certament una molt bona noticia i li dono l’enhorabona.”

Joaquim Roqueta,  Secretari General de la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Trasnsexuals i Bisexuals de Catalunya expressa també la seva satisfacció:

És important que en un govern de CiU hi hagi una persona obertament gai, a més de molt preparada, en aquest sentit mostra una normalitat de la societat catalana en el fet LGTB, donada l’alta responsabilitat. No està nomenat per ser gai, no és una quota, sinó que és una persona valuosa al marge de la seva orientació sexual i posa sobre la taula la diferència en la societat catalana, normalitza i visibilitza

Des del Casal Lambda, el seu president Emilio Ruiz opina que

sempre és positiva la visibilitat d’una persona del col·lectiu LGTB, però més enllà d’això, entenem que la seva condició de gai no ha estat determinant pel seu nomenament com no ha estat la condició heterosexual de la resta,. Dit això, tampoc ha restat restat i això és bó

La coincidència és alta, és un fet important, històric que un conseller mostri obertament i amb normalitat la seva homosexualitat. De la mateixa manera, les expectatives són altes, els compromisos són sobre la taula, les exigències clares, el moviment espera més enllà dels gestos importants.

2344

L’Assemblée Nationale francesa en el debat sobre l’obertura del matrimoni per a parelles del mateix sexe, està portant a terme una sèrie de treballs i compareixences en la comissió de lleis constitucionals, de la legislació i de l’administració general de la República, i en el marc de la comissió de treball sobre el projecte de llei. Ahir, dijous 29 de novembre es va portar a terme una de les compareixences previstes sobre el panorama europeu.

NELFA (Network of European LGBT Families Associations) la xarxa europea d’associacions de famílies LGTB, va ser ahir la representant del col·lectiu per a desenvolupar les raons de la necessitat de reconeixement del matrimoni igualitari. Elisabet Vendrell, expresidenta de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais va parlar en nom de NELFA, acompanyada d’altres membres de la xarxa, Angelo Berbotto i Luis Amorim.

Elisabet Vendrell va exposar la situació de les famílies homoparentals a Catalunya i l’Estat espanyol. Angelo Berbotto va exposar la situació a Itàlia i el Regne Unit. Luis Amorim va presentar la situació a Bèlgica i Portugal. En la compareixença van ser acompanyats per Evelyn Paradis, directora executiva d’ILGA-Europa (International Lesbian & Gai Association).

Elisabet Vendrell va exposar àmpliament la situació de les famílies homoparentals, tot destacant la discriminació de les persones LGTB:

La nostra orientació sexual no ha causat dany o dubte sobre la nostra existència, la societat s’ocupava prou d’enviar-nos un missatge clar: si tu ets una lesbiana mai seràs mare i  esposa. No podíem tenir una família com ho havien fet els altres. Nosaltres no teníem accés a la maternitati a més qualsevol relació o situació familiar era il·legal i, per tant, érem marginats i vulnerables per la manca de reconeixement i protecció

Vendrell va voler destacar la importància dels canvis legislatius per al reconeixement de l’adopció i el matrimoni igualitari fent un breu relat dels avenços i com això afectava directament sobre la vida i benestar de les famílies homoparentals:

L’any 2005 va ser un moment de gran transcendència política i històrica, no només per a les famílies homosexuals i les lesbianes, sinó per a tota la societat. Espanya va fer un pas important cap a la plena igualtat de drets i la llibertat de les persones. Va aprovar l’obertura del matrimoni a gais i lesbianes amb els mateixos drets i obligacions que els matrimonis heterosexuals. Els nens i nenes a casa tenen dues mares o pares, infants que han estat desitjats en un projecte parental d’una parella gai o lesbiana, que han estat desitjats i esperats per dos persones adultes que els estimava fins i tot abansdel seu naixement i després del part fora de la família: una escola, al districte, en termes de salutja no era només una mare o pare legal

En la seva compareixença la NELFA va destacar la necessitat de protegir els infants de famílies homoparentals, a partir del reconeixement legal de pares i mares. Van defensar el matrimoni igualitari com a necessari per a aquesta protecció, però no com a única mesura. Tot encoratjant els legisladors i legisladores franceses a comprometre’s en la seva aprovació. Vendrell, en aquest sentit, va explicitar:

És  en aquest sentit que nosaltres, les famílies lesbianes i gais, creiem que no és suficient que dos adults del mateix sexe tinguin dret a contraure matrimoni. El més important és la protecció dels infants. I els infants que ja existeixen a França, i continuaràn existint amb o sense supervisió. Europa, França, no pot deixar fills i filles sense protegir per l’orientació sexual dels seus pares o mares. Els nostres fills són ciutadans de ple dret i mereixen viure gaudint de tots els drets i deures com tots els ciutadans. Ens impedeixen prendre les nostres responsabilitats com a pares i mares cap a ells i davant la llei és una injustícia infligida principalment als infants. El segle XXI, a França, a Europa, és incomprensible i inacceptable. Animoa França per aprovar el matrimoni igualitari per millorar la protecció d’aquests infants.

 

A partir d’ara l’Assemblea Nacional francesa seguirà un temps els seus treballs i les seves deliberacions per l’ordenació legal del matrimoni LGBT, la veu de les entitats LGTB europees ha estat present en aquest debat.

2370

Avui, 20 de novembre és el dia mundial de la Infància. Els i les menors de 18 anys queden protegits en el marc de reconeixement de drets de la Convenció dels drets de la infància, signada el 1989. En ella es reconeix el principi de no discriminació, “independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares, o dels seus tutors legals

És del tot evident que cap estat compleix aquesta convenció i es trepitgen els drets dels infants de forma constant. És evident que els nivells de compliment varien segons els estats, el règim polític i econòmic, la legislació… però també que inclús en els estats més avançats la vulneració de drets de les nenes i els nens és un fet.

L’àmbit de l’educació és un àmbit és importantíssim en la construcció de la societat del futur i, també, en la formació de ciutadanes i ciutadans amb criteri propi per exercir la seva llibertat i conviure en una societat respectuosa i diversa. Als països democràtics, dits del primer món, l’educació és un dels àmbits principals de la batalla ideològica del conservadorisme. És també, en l’àmbit educatiu, on es pateixen discriminacions dures, cruels… l’homofòbia a les escoles, el buylling homòfob, és una realitat que es mostra amb tota la seva duresa.

Els nens i les nenes que mostren algun tipus d’orientació homosexual o, simplement, se’ls suposa. O aquells i aquelles que tenen actituds pròpies d’un sexe diferent al del seu cos biològic. L’assetjament no és un fet exclusiu per a les persones homosexuals, però si que s’està destapant com una eina social discriminatòria efectiva per a aquelles persones que basen la seva societat en les desigualtats.

Fa uns mesos la FELGT va publicar un estudi en el que exposava que el 43% dels i les joves que patien buylling homòfob es plantejaven el suïcidi. Alguns anys abans entitats catalanes (Casal Lambda, AMPGIL, Sin vergüenza) van participar en un estudi amb joves de Barcelona on ja s’apuntava una situació alarmant així com la manca d’eines de detecció per al professorat i per a les famílies.

Les denúncies en els darrers anys han estat moltes, les evidències constants i els casos que, malauradament, s’han conegut han estat amb finals dramàtics, com el cas de suicidi de l’austríac Joel Horn, de 13 anys, o el nen cordovès, també de 13 anys que pateix assetjament homòfob en una escola salesiana i que ja ha redactat dues notes de suïcidi. Són alguns dels casos, poder els que ens han arribat pels mitjans però si ens capbussem en les xarxes socials els drames dels nens i nenes que pateixen les conseqüències de l’assetjament homòfob són experiències esfereïdores.

La convenció dels drets de la infància recull aspectes com la llibertat d’expressió, a l’article 13, o el dret a la protecció contra interferències arbitràries i atacs a l’article 16. Recull també la responsabilitat dels estats per a protegir l’infant contra totes les formes de violència a l’article 19 o en l’article 28 el dret a l’educació basat en la igualtat d’oportunitats. És evident que tots aquests drets es vulneren en els estats democràtics europeus i que no s’estan prenent mesures adequades, ans al contrari.

L’església catòlica és un dels principals actors socials que promociona l’homofòbia. Actualment, amb l’aprovació perr part del TC del matrimoni igualitari la jerarquia eclesiàstica ha elaborat una estratègia per tal de promocionar unaactitud que exclou les famílies LGTB i ha fet casus belli del tema. Tanmateix sectors conservadors i la pròpia jerarquia catòlica van treballar, colze a colze, per que s’exclogués (com així va fer el govern del Partit Popular) del currículum escolar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i aquells continguts de presentació de la diversitat social que ells consideraven com a “perniciosos”.

S’evidencia que les passes enrere afecten la vida de les persones i que molts dels infants no poden desenvolupar lliurement la seva personalitat ni tenir un desenvolupament físic, mental, espiritual, social i moral adequat per què no se’ls permet expressar-se, perquè no se’ls reconeix una orientació o una identitat sexual diferent a la marcada per un sistema dirigit per una interpretació moral catòlica d’uns pocs i que se segueixen patint casos d’assetjament a les escoles i instituts sense que això sembli que importi a algunes administracions públiques ni a l’església catòlica ni a alguns sectors benpensants de la societat.

Els drets dels infants es vulneren i l’assetjament homòfob és una clara i dramàtica realitat que provoca morts, depressions, baixa autoestima i ciutadanes i ciutadans que en el futur preferiran viure a l’armari per no patir les situacions que han viscut d’infants.

L’article 28 de la Convenció dels drets de la infància recull que “Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant”, així doncs calen eines per a les famílies i els i les professionals, cal formació en la diversitat, cal treballar socialment contra les discriminacions i la LGTBfòbia i cal desenvolupar una democràcia plena que respecti i faci respectar els drets elementals.

1985

Jorge Fernández Díaz, ministre d’Interior ha desafiat el Tribunal Constitucional, en declaracions a la Cadena SER. “Sigo creyendo que el matrimonio define la unión de un hombre y una mujer. No voy a cambiar porque el Tribunal Constitucional dicte una sentencia” ha afirmat davant dels micròfons d’aquesta cadena de ràdio.

Segons el diario.es les paraules de Jorge Fernández Díaz, ministre que mai ha ocultat les seves profundes creences religioses, no tindran cap repercusió perquè no suposen cap fet sancionable.

1828

Avui el Tribunal Constitucional ha presentat la resolució sobre el recurs que el Partit Popular va presentar a la modificació del Codi Civil espanyol per tal de permetre la unió matrimonial entre persones del mateix sexe. La llei 13/2005 va ser impulsada pel govern presidit per José Luís Rodriguez Zapatero i es va aprovar a les Corts el 30 de juny del 2005 i va entrar en vigor 4 dies després.

El reconeixement del que popularment hom anomena “matrimoni homosexual” va crear controvèrsia social, especialment en alguns sectors conservadors de la judicatura i l’església catòlica. El Partit Popular va presentar recurs d’inconstitucionalitat davant el TC el 30 de setembre del 2005, tres mesos després de l’aprovació de la llei, denunciant que vulnerava l’article 32 de la Constitució espanyola.

El recurs ha estat 7 anys pendent de resolució, mentre s’han celebrat, a tot l’estat, més de 30.000 matrimonis entre persones del mateix sexe que fins ara restaven en una situació d’incertesa que avui s’ha resolt. El tràmit al TC ha estat llarg i el debat entre els dos sectors del TC enfrontats semblava etern. El magistrat Pablo Pérez-Tremps, del sector progressista ha estat el ponent i ha defensat la total constitucionalitat de la modificació de la llei.

Elisabet Vendrell, Presidenta de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais ha declarat a idemtv :

Les famílies LGTB estem molt contentes de la resolució favorable al matrimoni igualitari. Han estat 7 anys de viure amb incertesa i amb por de perdre els drets que havíem adquirit, en qüestions de vida quotidiana, inclús de separació o pèrdua d’un dels membres de la parella però, també, han estat 7 anys de gaudir d’aquests drets i de copsar que el que necessiten les nostres filles i fills és poder gaudir de la plenitud de drets, i és en aquesta plenitud que podem parlar d’un desenvolupament saludable i en equilibri. Una resolució negativa hagués estat desastrosa. També cal destacar que és vergonyós que s’hagi trigat 7 anys a resoldre i que el Partit Popular no hagi estat capaç de retirar aquest recurs en tot aquest temps”

Quim Roqueta, Secretari General de la Coordinadora LGTB de Catalunya, també ha expressat la seva satisfacció:

Estem totalment satisfets perquè aquesta resolució significa un avenç en el dret a la igualtat, no podem permetre ni un pas enrere, ja portàvem 7 anys amb aquest recurs de la vergonya. S’acaba doncs, la inseguretat de moltes famílies que estaven pendents del que passaria, això ha arribat al final. Pensem que és irrevocable però hem de seguir treballant en temes d’igualtat calen polítiques proactives i que no s’aprofiti la crisi per retallar drets, no només de Gais i Lesbianes sinó del col·lectiu Transsexuals per operacions de canvi de sexe o en reproducció assistida a les Lesbianes, o en prevenció de la SIDA … està passant i ens seguiran atacant. És un dret aconseguit, però la igualtat social costarà. Els partits que ens han donat suport al col·lectiu, i a la llei, cal agrair-ho però cal ser conscients de quins no va donar suport i qui ha presentat el recurs. Com a col·lectiu hem de seguir treballant. Cal parlar també de molts països que encara no han assolit aquest dret i cal que els mostrem la nostra solidaritat”

Eugeni Rodriguez, portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i President de l’Observatori contra l’Homofòbia, ha valorat que

Un si definitiu és una victòria del moviment LGTB i una desautorització al PP. A part del recurs, a nivell de Catalunya cal recordar que Unió Democràtica va votar en contra i només 2 diputats de Convergència Democràtica van votar a favor, també hauran de donar explicacions a la societat. Cal remarcar que han estat 7 anys de negació de les llibertats i no podem permetre que es torni a repetir, que les llibertats de les persones estiguin en mans del TC un cop aprovada una llei. En una Catalunya lliure volem que el matrimoni es reconegui des del primer moment, juntament amb l’impuls d’una llei contra d’homofòbia”

Emílio Ruiz, president del Casal Lambda un cop coneguda la sentència està valorant amb la junta de l’entitat “la lletra petita” per si es poden contenir aspectes que mantinguin dubtes encara sobre la validesa i igualtat total de la unió matrimonial entre persones del mateix sexe.

El debat social ha estat, també, llarg i es manté viva alguna polèmica en sectors radicals conservadors. Tanmateix algunes enquestes han mostrat que, de forma majoritària, les ciutadanes i ciutadans de l’Estat espanyol són favorables al matrimoni igualitari.

Les xarxes socials també han estat molt actives en tot aquest temps i els “hastags” a twitter s’han pogut seguir en tots aquests mesos, des dels genèrics #LGTB #lLGT #LGBT als més concrets i específics #matrimoniigualitari #matrimonioigualitario #amaresconstitucional

Avui mateix les xarxes socials anaven plenes de piulades favorables i de celebració. Només en ressaltem algunes:

El meu objectiu a la vida és ser feliç, m’ho impediràs? #amaresconstitucional #matrimonioigualitario

#AmarEsConstitucional començo a pensar que no res a celebrar. És un dret que ens pertany, no cap dret guanyat

S’ha resolt, doncs, un dels debats constitucionals més llargs i s’ha reconegut un dret i una reivindicació llarga i dolorosa per a moltes i molts.

1783

El Tribunal Constitucional espera culminar avui el debat sobre el recurs contra el matrimoni homosexual presentat pel Partit Popular. En cas de resolució positiva o negativa; Famílies FLG, la Coordinadora GLTB, el FAGC i el Casal Lambda ja han convocat una concentració al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Les protestes o celebracions, segons el veredicte final, es produiran en el mateix parc davant del monument a l’alçada del Zoo.

El Tribunal va convocar Ple ahir i avui dimecres i va incloure en la seva ordre del dia el recurs presentat per el PP contra el matrimoni homosexual. Sobre la taula està la ponència contrària al recurs que va ser presentada pel progressitat Pablo Pérez-Tremps a principis d’estiu i s’espera que pugui arribar a tenir els suficients vots.

El PP va denunciar que la llei vulnera l’article 32 de la Constitució que estableix el dret al matrimoni i també altres 6 articles de la Carta Magna.

1533

La Comissió de Drets Humans de Vermont ha sancionat a The Wildflower Inn, un establiment que celebra banquets de casament que es va negar a acollir el de dues noies lesbianes. Aquest local haurà de pagar uns 8.000 euros a la Comissió com una sanció civil per violar el principi d’equitat entre homosexuals i heterosexuals i altres 16.000 a l’entitat caritativa que la parella decideixi.

“Al Wildflower Inn sempre hem servit (i seguirem servint) a tots en la nostra comunitat, però ningú pot obligar-nos a abandonar les nostres creences profundament arrelades sobre el matrimoni”, va assegurar el propietari Jim O ‘Reilly, una persona molt catòlica, en una declaració.

“Les petites empreses com la nostra no poden comparar-se amb els recursos il · limitats del govern i d’altres”, va recalcar O ‘Reilly. “Un litigi en curs com aquest pot paralitzar a qualsevol petita empresa i els mitjans de vida dels seus propietaris, per la qual cosa estem alleujats d’haver tancat està terrible polèmica per fi”.

La història es remunta al 2005, quan dues dones van demanar a Wildflower acollir la cerimònia de matrimoni entre ambdues, i O’Reilly va dir que estaria disposat a acollir la cerimònia de conformitat amb la llei estatal, però va revelar que la seva creença era que el matrimoni és la unió entre un home i una dona. Llavors, les dues dones van presentar una denúncia davant la Comissió de Drets Humans de Vermont, que va investigar i va determinar que Wildflower va actuar conforme al dret.

No obstant això, el 2010, després que els matrimonis del mateix sexe s’havien convertit legals a Vermont, Wildflower va contractar un coordinador de noces local per gestionar els esdeveniments en la propietat, i aquest va seguir rebutjant les unions homosexuals, la més sonada a una parella de dones en aquest mateix any, a la qual li va respondre negativament amb un email. La resta, ja se sap, va circular entre demandes i indemnitzacions.

Font: Ocio gay | Foto: Ociogay

1681

Líders de l’església catòlica a Escòcia declarar aquest diumenge 26 d’agost com “dia nacional del matrimoni”, com a forma de protesta contra els plans del govern d’aquesta nació de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Els sacerdots llegeixen aquest diumenge una carta en què manifestaran el seu descontentament amb el projecte, tot i que el govern escocès ha dit que el clergues no tindran l’obligació de consagrar aquesta classe d’unions.

La carta critica el govern per intentar canviar la definició del que consideren l’única definició legítima del matrimoni: aquell que té lloc entre un home i una dona.

La setmana passada, el cardenal Keith O’Brien, líder de l’església catòlica a Escòcia, va trencar les converses que mantenia sobre el tema amb el primer ministre Alex Salmond.

1688

Exdiputat del PP, membre de l’Opus Dei i realitzador d’estudis contraris a l’avortament i al matrimoni homosexual. Així és Andrés Ollero Tassara, nou magistrat del Tribunal Constitucional i l’encarregat de redactar la sentència al recurs presentat contra la llei de l’avortament i la llei de matrimoni homosexual.

Elisa Pérez Vera, la seva predecessora, havia deixat uns estudis molt avançats sobre ambdós aspectes. Ollero va negar conèixer que hagués de encarregar-se de les ponències, admetent, que si estaven entre les de Pérez Vera, seria efectivament d’aquesta manera.

Andrés Ollero ha criticat en nombrosos escrits i fòrums a l’avortament i al matrimoni homosexual. I totes elles des de la seva condició de catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Rei Joan Carles.

“El no nascut no ha guanyat per ensurts”, declarava Ollero fent referència a l’avortament. Tot i així, segons fonts del Tribunal, la deliberació del recurs del PP sobre la llei de terminis de l’avortament de 2010 no és un tema urgent. La promulgació d’una nova llei deixarà oblidada al tinter l’ordenança actual gairebé del tot.

Les que si tenen data són les deliberacions sobre el matrimoni homosexual, previstes per al 13 de setembre. Sobre aquest tema, Ollero responia al diari El País amb les mateixes paraules que va donar el passat mes de juliol al Congrés: “El problema no és que estigui en joc el matrimoni, és que està en joc la Constitució”.

Font: cascaraamarga

1680

El primer casament civil igualitari de la ciutat de São Paulo va ser celebrat aquest dissabte al barri Itaquera, a la zona est de la ciutat, ha informat la web del diari “O Estado de São Paulo”.

Es tracta d’una parella de dos homes, un professor de 46 i un infermer de 32 anys, que viuen junts des de 2002 en règim d’unió estable.

La parella va obtenir l’autorització per a celebrar el matrimoni civil gràcies a una sentència de la Justícia de São Paulo.

El matrimoni civil igualitari no regeix encara al Brasil per llei nacional. El que existeix és una decisió del Suprem Tribunal Federal (STF), de maig de 2011, que reconeix les unions estables homosexuals i obre la possibilitat que es converteixin en matrimoni.

Això fa que les parelles homosexuals que volen casar-se depenguin del parer del jutge de torn.

El primer casament gai de Brasil va ser celebrat el juny de 2011, a Jacareí, a l’interior de l’estat de São Paulo. Des de llavors, diverses parelles van recórrer a la Justícia en tot el país, de les quals algunes van aconseguir l’autorització per casar-se, i altres no.

Per incentivar la promulgació d’una llei federal que iguali els drets civils matrimonials dels homosexuals amb els dels heterosexuals, la parella, tots dos activistes del grup Front Paulista contra l’Homofòbia, van celebrar el casament al barri on resideixen.

LLIBRES DE L'ARMARI

3570
Montse Marcet, llibretera i artífex de Lectors al tren! (lectorsaltren.cat), ens presenta la sèrie “La maleta de la Montse”, en què ella mateixa ens...

ARTICLES D'OPINIó

2884
Aquest mes de maig recordem, des de les entitats, els sindicats, les universitats i les institucions la lluita contra la lesbofòbia, homofòbia, bifòbia i...