Les lesbianes tenim, clarament, un doble plus en la discriminació: som dones i no heterosexuals.
Com a dones formem part de la majoria social que no es té en compte, que durant segles viu subjugada al sistema patriarcal i conductes masclistes, misògines, discriminatòries pel fet de ser (o sentir-se) dones. Discriminació en l’accés a un lloc de treball remunerat, salaris més baixos, manca de reconeixement del treball de cura, violència sexual, econòmica, física, psicològica… per posar només exemples del que vivim quotidianament i no es veu de forma habitual.

Com a lesbianes, les dones som éssers sense sexualitat, se’ns pressuposa l’heterosexualitat però sempre al servei del mascle. El lesbianisme és invisible perquè el desig entre dones no entra en el pensament normatiu heteropatriarcal i perquè la situació de discriminació que vivim com a dones ens porta a una actitud més íntima en molts casos. A les dones se’ns ha educat per actuar en l’àmbit d’allò privat, als homes per interactuar en l’àmbit públic. Les sortides de l’armari, per les lesbianes, són doblement doloroses i costoses, sense menysprear la sortida de l’armari dels companys gais i, evidentment de les persones trans.

Sortir de darrera les persianes, per les dones lesbianes és trencar sostres de vidre, parets de goma i estereotips masclistes. Moltes som visibles. Moltes ho han estat per ser referents, però moltes altres segueixen vivint amb recança ser visibles.

Fer-se visibles en allò quotidià és una altra cosa, paral·lela, simultània o que travessa, és fer-se visible: les petonades, les abraçades, les mirades…en espais públics és un fer-se visible quotidià, polític en el dia a dia.

Ser i fer-se no són contraris. Ser i fer-se visible són expressions diferents de fer política que poden ser coincidents, però cap és millor que l’altra. Tenir la valentia de sortir a un mitjà de comunicació o a les xarxes dient “sóc lesbiana” és gran. Dir-ho a la família, les amistats, mostrar-se… no és petit.

Les lesbianes volem ser i fer-nos visibles, d’una manera o una altra sortim de l’armari i cal que això es reconegui, se li doni valor i, també, sigui una valentia visible i visibilitzada.

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics. Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya. Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres. Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.