Etiquetes Entrades etiquetades amb "famílies"

famílies

4547

EDITORIAL

El passat primer de maig, jornada reivindicativa de classe, el carrer també va ser de colors.

A Vila-Seca les famílies reclamaven normalització i reconeixement. Allà mateix la Consellera anunciava avenços legislatius per tal d’eradicar qualsevol tipus de discriminació.

Al carrers de Barcelona diferents col·lectius LGTB reclamaven la visibilitat, el respecte i la normalització, tant al lloc de feina com a la societat. També alguna reflexió personal, en forma de carta a mitjans escrits, convidava a reflexionar sobre la campanya multitudinària antiracista en l’àmbit del futbol i si seria traslladable a un hastag #totssomgais

Tot plegat, la lluita i reivindicacions LGTB es fonen i es confonen amb la resta, allà on som presents totes i tots, allà on vivim i som visibles, allà on treballem i ens desenvolupem, allà on patim les discriminacions i les exclusions.

Ara més que mai hem de fondre’ns però sense perdre visibilitat ni centralitat, la LGTBfòbia és una discriminació transversal, no té classe, no té gènere, no té color… té nivells de tolerància i un alt, massa alt, grau de permissivitat, contra el que ens calen lleis i recursos. El parlament i les entitats segueixen treballant per una llei de drets LGTB, una llei necessària, una llei imprescindible

Aquest és el títol del nou llibre publicat per edicions Bellaterra amb la col·laboració de la FLG – Associació de Famílies Lesbianes i Gais.

Es tracta de 10 històries de 12 persones que per formar la seva família ho han tingut molt més difícil que les persones heterosexuals.

Lesbianes que durant anys van renunciar a la maternitat creient que ser lesbiana és el mateix que ser estèril. Preconcepció que elles mateixes han hagut de deconstruir per començar a bastir el seu somni, empoderar-se i saber-se capaces d’enfrontar la societat. Dones que sense models a qui imitar, ni reals ni de ficció, han decidit ser mares, mares lesbianes.

També xicots que ja sigui per l’adopció, o per relacions heterosexuals anteriors o per subrogació, són pares en parella gai. Nois que de joves s’havien negat fins i tot la seva pròpia orientació sexual. Homes fets i drets que han gosat desafiar l’heterocentrisme i demostrar que ser pare no té perquè ser només el paper secundari a fer en el sí d’una família encapçalada per una dona i mare.

Aquest és un llibre d’utopies fetes realitat, de somnis impossibles que han estat de veritat. És un cant a l’esperança i una recàrrega d’energies per la lluita. Però també són llàgrimes, moltes. I un dolor gran i profund. Dolor i patiment per la incomprensió de les persones que esperàvem sentir més a prop, i que no hi han estat. Per la lluita sovint en solitari que ha suposat aquest projecte de maternitat o paternitat homosexual. Per la soledat de les nostres adolescències a l’armari.

I jo em pregunto: per què tant patiment? Per què? I mira, que això ens hagi passat a les que ja tenim una edat pot ser una justificació. Però que això estigui passant a aquestes parelletes joves que senten com davant de la seva declaració d’amor lesbià, davant de l’anunci que aviat seran mares, la família els gira l’esquena, és com a mínim deplorable. Altres adjectius serien: inadmissible, intolerable, insuportable… Terrible en definitiva.

Les parelles del mateix sexe tenen des del 2005 gairebé els mateixos drets que les parelles heterosexuals a casa nostra, però a les seves famílies no els agrada. I si la gent que més ens estima no pot acceptar-ho, ens hem de plantejar què està passant?. És perquè els posa davant de la necessitat de sortir dels seus armaris? Els obliga aquest nét, aquesta neboda a dir en el seu entorn més proper que aquella germana o aquell fill és lesbiana, és gai. I què!

Aquesta és la qüestió. La nostra societat segueix admetent l’homosexualitat a casa dels veïns i dels amics, però no a casa d’un mateix. I això ho hem de canviar. I per modificar aquesta actitud ens cal ser visibles. Una vegada més per demostrar que existim i què no passa res, hem de mostrar-nos.

És per canviar aquesta invisibilitat que les famílies lesbianes, gais i transsexuals ens hem reunit aquest cap de setmana a Vila-seca, en la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB.

Quasi 500 persones que tenen filles i fills, o tenen ganes de tenir-ne, i que són lesbianes, gais o transsexuals, han vingut de tots els punts de Catalunya i també de La Rioja, de Madrid, de Sevilla, de Saragossa… per retrobar amigues i amics i compartir vivències i experiències, en un gran exemple de civisme i visibilitat.

S’han trobat amb l’objectiu de Sumar Famílies Rainbow per treballar perquè l’educació al nostre país inclogui la diversitat familiar en els currículums, en les activitats didàctiques, en els materials. Ponents i famílies, totes i tots en la mateixa direcció.

I la presentació del llibre “Familias también” en aquest entorn de lluita i de festa ha tingut la millor de les celebracions.

Només em resta recomanar-te que el compris i el llegeixis. Val la pena.

 

Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012.

Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya.

5443

La discriminació patida pel col·lectiu LGTB ha fet que en moltes ocasions ens hàgem d’ocultar, de negar-nos a nosaltres mateixos per subsistir en un context hostil. És el que es coneix com estar a l’armari. D’aquí ve un de les principals discriminacions del col·lectiu: la invisibilitat. El fet d’haver-nos d’amagar fa que no siguem “visibles” ni per la resta de societat, ni per les persones del nostre propi col·lectiu. I això du a una manca de referents que dificulta el desenvolupament personal dels individus LGTB. Amb tot, aquesta invisibilitat no afecta per igual a tots els col·lectius que participen del moviment LGTB. Des dels seus inicis els gais han agafat un protagonsime sobredimensionat al seu pes real en la societat. Per això, des del mateix moviment, quan s’han analitzat les seues mancances, s’ha adonat, i per això ha generat dies específics de visibilitat: com ara el passat 26 d’abril el de la visibilitat lésbica. Una opció que permet per cobrir les mancances en l’avanç en l’alliberament de les persones LGTB.

La invisibilitat de les lesbianes no té a veure només amb la del col·lectiu LGTB, sinó també amb la invisibilitat de les dones que, malgrat ser més de la meitat de la població, no han vist històricament reconegut els seus mèrits. Una invisibilitat donada pel paper social, exclusivament, de cuidadora que ha tingut tradicionalment en les societats patriarcals, però també d’assexuals i l’expulsió històrica que han patit de l’espai públic que ha estat reservat als homes. La pretesa asexualitat ha invisibilitzat encara més, a les societats de moral conservadora, la sexualitat lèsbica. El feminisme ha estat, per tant, una constant dins del moviment L, per a un col·lectiu que ha patit una doble discriminació: per ser dones i per ser lesbianes. Amb tot, no ens podem estar de reconèixer els petits avanços que darrerament hi ha hagut amb la presència pública de lesbianes, una visibilitat amb mancances, sí, però que comença a caminar.

La visibilitat del col·lectiu, però, no és una fita fàcil. Els mitjans no representen la realitat de forma equilibrada la realitat i poden ser motors de tòpics: no sempre dels vells sinó que en poden generar de nous i relativament positius, tot i que en ocasions són excloents. La visibilitat de les lesbianes, en aquest cas però també dels gais o transsexuals, pot hipervisibilitzar a determinats membres del col·lectiu: les joves, les professionals, les triomfadores, les ben situades econòmicament, aquelles que responen a rolls més acceptables socialment com ara les que són mares. El perill de la visibilitat és aquesta es pot focalitzar només amb qui pot ser més assimilable o ben vist socialment, excloent a la resta del propi col·lectiu. El propi moviment LGTB, però, ha demostrat que és capaç de fer autocrítica i millorar la seua pròpia tasca per l’alliberament. Hi hem de seguir treballant.

2403

EDITORIAL

La República de Malta, república insular del Mediterrani independent des del 1964, ha decidit obrir la via al matrimoni igualitari. El govern maltès ha aprovat una llei que autoritza les unions civils permetent les persones del mateix sexe a accedir al matrimoni.

La proposta va passar pel parlament i no va rebre cap vot encontra, tot i que el grup de l’oposició, el Partit Nacionalista, va decidir abstenir-se tot expressant reserves a l’entorn de l’adopció, però el seu acord amb el reconeixement del dret a la unió matrimonial.

Malta és el vint-i-dosè estat d’Europa que reconeix el dret al matrimoni igualitari, tot i que la religió catòlica a la república és religió d’estat i que la Constitució no ho permetia. El Parlament de Malta no va dubtar a modificar la Constitució per tal d’incloure l’orientació sexual i identitat de gènere entre els motius de discriminació que es prohibeixen.

Segons l’Índex de Rainbow Europa de maig de 2013, elaborat per ILGA- Europa, Malta va arribar 18 entre 49 països europeus que duen a terme lleis i polítiques que afecten els drets humans de les persones LGTB. Malta cobria només un 35% de les polítiques i legislació que ILGA-Europa valorava com a necessàries

En canvi l’Estat espanyol que en el mateix índex compleix un 65% i ocupa la cinquena posició va fent passes enrere. El Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació espanyol tenia entre les seves prioritats la defensa dels drets LGTB en l’àmbit internacional. Entre les cinc prioritats de les polítiques de cooperació s’establia la no discriminació per raó de gènere i orientació sexual.

La darrera setmana hem vist com el Ministeri primer anunciava l’eliminació d’aquesta prioritat en la seva política internacional i dos dies després va rectificar, degut a la pressió social.

El que queda ben clar és que les prioritats d’estat en les polítiques LGTB depenen de voluntats polítiques i que la voluntat a Europa està sent tirar endavant, encara que no prou ràpidament, en l’avanç dels drets de les persones LGTB, mentre l’estat espanyol vol portar a terme una marxa enrere inacceptable.

2251

L’associació de Famílies Lesbianes i Gais convoca la 5ª Trobada Estatal de Famílies LGTB. La trobada serà a Vila-seca entre el 1 i el 3 de maig.

Música: Happy, Pharrel Williams

 

 

2432

EDITORIAL

En els darrers anys van sortint a la llum casos de menors amb una clara identitat de gènere diferent a la que la seva biologia marca. Casos en que mares i pares han reaccionat amb tendressa i han donat el seu suport a la seva filla, al seu fill; casos on ja de de la més tendra infantessa els han marcat els comportaments, els han corregit “defectes” i els han abocat a la frustració… casos de transfòbia que s’han viscut des de la mirada innocent d’un o una menor que no entenia el que passava per sentir-se bé sent diferent al que el cos i la societat li marcaven i prohibien.

Quan es parla de menors d’edat i de criatures petites es pensa que la identitat de gènere és decidida per qui els educa, poques vegades es pensa en la seva felicitat en aquest sentit. El cas d’una menor transsexual andalusa ha fet saltar les alarmes i la discriminació oculta.

La menor, alumna del colegio San Patricio, de Málaga, gestionat per una Fundació depenent del bisbat va prohibir la menor portar uniforme femení, permetent de forma implícita la seva clara discriminació i impedint la seva identitat sexual.

Aquest fet discriminatori, una actitud “normal” en l’església catòlica, ha provocat altres actituds no menys victimitzants per a la menor, que neguen el seu dret. La Junta d’Andalusia, que, en principi semblava disposada a investigar a fons el cas i obrir un expedient a l’escola, ha actuat com Pilatus i s’ha rentat les mans, malgrat es va comprometre a protegir el dret de la menor i garantir el seu lliure desenvolupament. La Junta ha conciliat en el conflicte i la menor ha canviat d’escola.

És un cas més, un cas actual, un cas en el que la transfòbia es viu des dels 7 anys perquè, simplement, ha estat visible. Els i les menors són víctimes de les decissions de les persones adultes i doblement victimitzades quan l’administració decideix quin ha de ser el seu gènere, únicament possible, i marcat, pel seu sexe biològic. El dret al propi cos és un tabú per l’estat, per les administracions, ho és en el cas de les dones de totes les edats, ho és en el cas de les persones transgènere, sigui quina sigui l’edat.

4084

L’advocat Ricardo de la Rosa ens parla del servei d’assessorament legal i jurídic de la Fundació Enllaç, del qual ell n’és l’encarregat. Un assistència que ofereixen als usuaris i les usuàries de l’entitat que tenen un servei de primera consulta, orientació i l’assessorament, a més del seguiment dels casos tant a nivell personal, social com jurídic.

 

 

El món celebra enguany el 20è aniversari del primer any internacional dedicat a la família. Qui els ho havia de dir que les famílies de dues mares o de dos pares també ho celebraríem passats vint anys. En la commemoració es prendran com a eixos de treball la conciliació laboral i familiar, la solidaritat intergeneracional i la pobresa i l’exclusió social.

I nosaltres ho celebrem tornant-nos a trobar.

La FLG, associació catalana formada per mares i pares lesbianes, gais i transsexuals estem organitzant la que serà la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB – Catalunya 2014. A La Pineda (Tarragonès) els dies 1 a 3 de maig 2014.

Es tracta una vegada més de reunir-nos per compartir les nostres vivències d’homomaternitat i homopaternitat. I enguany al voltant de l’Educació, que és l’eina cabdal per combatre la pobresa i l’exclusió social. Des de la participació de totes les famílies, en un espai per compartir Bones Pràctiques LGTB a les escoles de les nostres filles i fills, i per compartir els projectes de les diferents organitzacions assistents.

El nostre eslògan, Suma Famílies Rainbow, té un sentit d’unió, de comunitat i de moviment.

Una vegada més volem empoderar les famílies, transmetre la força de la visibilitat i del treball conjunt, ajudar a intervenir de forma activa en les escoles dels nostres infants i adolescents, i promoure l’ús de materials que visibilitzen les nostres famílies en la comunitat educativa.

Podrem escoltar a ponents que estan treballant en aquesta direcció des d’altres organitzacions, universitats i escoles, que de ben segur ens faran reflexionar sobre noves línies de treball i nous projectes de futur.

Ponents com la psicòloga de la Universidad de Sevilla, Mar González, que ens presentarà els resultats de les darreres investigacions en famílies lesbianes i gais; el Gerard Coll-Planes i el Miquel Missé que ens parlaran de gènere i educació; membres de la FLG que ens explicaran experiències concretes de Bones Pràctiques per afavorir el tractament de la diversitat familiar a les escoles; l’Antonio Vila-Coro, President de l’Asociación Son Nuestros Hijos i l’Esther Farnos, Jurista, que ens parlaran de la situació de la subrogació avui; la Francisca López que ha investigat les i els adolescents i joves filles i fills de famílies lesbianes i gais; tindrem també tallers per compartir com gestionem amb les nostres filles i fills la nostra homosexualitat, i també com gestionem amb les nostres filles i fills el seu origen.

I com sempre, tot un programa d’activitats lúdiques i esportives perquè les nenes, nens i adolescents s’ho passin bé a la platja o als terrenys de joc, mentre les mares i pares fem feina. Contes de famílies diverses, titelles, jocs de co-educació, tallers d’autoestima i sexualitat, volei platja, concurs de castells de sorra i moltes activitats més. Per nosaltres és tan important el programa adult com l’infantil adolescent. Considerem que el relacionar-se amb altres noies i nois amb els que saben que comparteixen un aspecte molt important de les seves vides, de la seva identitat, com és l’homosexualitat de la mare o mares o del pare o pares, els empodera i els fa sentir part d’una comunitat.

Les nenes i nens, com nosaltres adultes i adults, viuen en un entorn eminentment heterosexual, van a escoles on el model majoritari és l’heterosexual, i constantment es veuen sotmesos a la presumpció d’heterosexualitat. Aquesta presumpció xoca frontalment amb les mares lesbianes o pares gais que tenen a casa, i necessiten veure que el seu model familiar no és una raresa, que no són les úniques o únics. En les trobades de les famílies LGTB ells troben aquesta companyonia explícita, i se senten part important del nostre projecte, el comparteixen i en surten enfortides per encarar amb fortalesa les preguntes i les mirades dels altres.

Aquestes trobades són importants, són imprescindibles per saber que la nostra unió és la nostra força. Són necessàries per ser conscients que les famílies som part del moviment LGTB i que amb ell avancem lluitant per una societat més justa i igualitària.

En diem trobada estatal perquè la FLG obre aquest temps i espai a totes les famílies i associacions de fora de Catalunya, perquè en aquests encontres ens carreguem totes i tots junts de l’energia necessària per seguir en la lluita.

Vivim avui uns moments molt delicats de regressió en molts dels drets socials aconseguits, i ara més que mai no podem baixar la guàrdia. Hem de seguir alerta per no permetre ni un pas enrere. Uganda és l’extrem més terrible de l’odi més recalcitrant, és l’exemple més actual de l’homofòbia d’estat. Amb la nostra trobada, amb la visibilitat de les nostres famílies volem mostrar al món una vegada més, que les famílies LGTB existim, que els nostres infants són feliços amb les lleis que els protegeixen i amparen, i que per elles i per ells, som capaces de tot.

És per això que us esperem a totes i tots a La Pineda, amb ganes de fer feina, però també amb la il·lusió de retrobar-nos i de conviure plegades i plegats.

 

Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012.

Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya.

LLIBRES DE L'ARMARI

4831
Les històries de desitjos i afectes viscudes per persones LGTBI al continent africà són els punts en comú de dels relats que recull Los...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIó

3641
El 27 de gener del 1945 les tropes soviètiques entraven al terrible Camp d’Extermini de Auschwitz. L’any 2005 l’Assemblea General de les Nacions Unides...