Etiquetes Entrades etiquetades amb "educació"

educació

4890

L’estiu obre la fam lectora i, malgrat que l’oferta lúdica LGTB és àmplia des d’IDEMTV hem volgut ampliar les recomanacions de lectures específiques per a les vacances que la majoria podreu gaudir.

Hem demanat a escriptores de referència com: Isabel Franc, Silvia Bel i Prado Velázquez i a diferents representants d’entitats LGTB com Eugeni Rodriguez, Montse Mota, Joaquim Roqueta, Emilio Ruiz i Sonia López, que ens facin algunes recomanacions, les que tot seguit us oferim.

 

3015

El moviment LGTB català es pot felicitar, i el felicitem nosaltres: han aconseguit tirar endavant un projecte de llei pels drets de les persones LGTB i l’eradicació de la LGTfòbia que, en principi, no comptava amb el suport del principal partit del Govern (CiU). De fet, tenien una altra proposta pròpia que no s’ha arribat ni a tramitar. Un impuls rebut pels partits d’esquerres amb el vist-i-plau de Ciutadans i, finalment, també de Convergència i Unió que no presentarà cap esmena a la totalitat, cosa que sí faran des del Partit Popular, tot i que havien recolzat la tramitació. Una gran victòria: el moviment LGTB no només ha estat el principal reprendre d’aquesta iniciativa legislativa -que parteix de tota la feina realitzada al respecte en la legislatura del 2006 al 2010- sinó que a més ha sumat, ni que sigui parcialment al Govern.

El col·lectiu LGTB està fent història, no només de Catalunya, arreu del món. Anem a aprovar de les primeres, sinó la primera, legislació específica que vol regular els drets del col·lectiu i la protecció legal per combatre l’homofòbia. A més, la llei fixarà mecanismes reguladors, polítiques al respecte i crearà organismes específics. Si més no, aquest és el contingut de l’actual projecte. L’associacionisme LGTB català té, per primer cop a la història, unitat d’acció a partir de la Plataforma d’Entitats LGTB de Catalunya, LGTBcat, la qual cosa li dóna una gran força. El proper 17 de juliol s’obre la ponència parlamentària que ha de debatre la llei pels drets de les persones LGTB i per eradicar la LGTBfòbia. IDEMTV no hi faltarem. Encara queda camí, i no podem cantar victòria, però no ens podem estar de felicitar a la plataforma LGTBcat i al col·lectiu sencer. Permeteu-nos celebrar aquests pasos endavant, tot i que quedi encara un bon tros.

 

 

 

 

2553

En l’última setmana s’han produït multitudinàries protestes a Brasil. El Movimento Passe Livre havia clamat contra la pujada del preu del transport públic en un context de despeses milionàries en esdeveniments esportius internacionals que tindran lloc en aquell país. Les manifestacions han tingut èxit perquè hi ha una sensació generalitzada de corrupció abús de poder per part dels polítics i els més rics. Com el moviment dels indignats al nostre país, això ha derivat ràpidament un moviment de protesta i d’esmena a la totalitat: reclamen més justícia social, uns serveis públics (sanitat, educació i transport) de qualitat i la fi de la corrupció i de les inversions innecessàries i fastuoses. En una setmana han succeït moltes coses: des de videos de Romario sumant-se als manifestants, a altres jugadors com Ronaldo o Pelé que s’han posicionat en contra. També hi ha hagut a São Paulo incidents protagonitzats per l’extrema dreta.

Des d’IDEMTV saludem que els brasilers, com a punts altres pobles, es manifestin per la millora de la qualitat dels seus serveis públics, per un aprofundiment de la democràcia i contra la corrupció. Encara que el que volem és parar la nostra atenció en el fet que aquests manifestants també han protestat contra la proposta de “Cura gay” que legalitzaria les teràpies per “curar” l’homosexualitat, una proposta que ja havia provocat el rebuig dels grups LGTB i d’entitats socials i pels drets civils. Tot un pas enrere per un país que destaca per ser una important destinació del turisme LGTB internacional i que recentment, via judicial, havia legalitzat el matrimoni entre lesbianes i entre gais. Una situació producte de la puixant influència de les esglésies evangelistes en aquell país que arriba fins al govern. L’executiu brasiler, en principi progressista, de Dilma Roussef, que té el Partit dels Treballadors com a principal valedor, necessita el suport parlamentari d’alguns partits de caire religiós.

Aquesta situació ha portat al fet que el president de la Comissió de Drets Humans i Minories del parlament brasiler haja estat un diputat i pastor evangèlic, Marco Feliciano, sota el mandat del qual va ser aprovada en comissió la proposta de “cura gai”. Una iniciativa que segurament es detindrà, segons ha anunciat ja un membre del govern presidit per Roussef, en la Comissió de Justícia del parlament brasiler. Amb tot, des d’IDEMTV entenem que els drets del col·lectiu LGTB van molt més allà de jocs d’aritmètica parlamentària i formen part d’una línia vermella que polítics amb principis no poden depassar. Amb els drets no es juga i demanem que es retiri aquesta proposta. Encara que en això, nosaltres anem més enllà i demanem la “cura” i la prevenció de la LGTBfobia a Brasil i a tot el món: el que es fa incloent la diversitat sexual en l’educació.

 

6576

Anna Brasó i Laura Cañadas són membres del grup Te n’adones? un grup feminista que té la seu a El Col·lectiu i que treballa temes com ara la visibilitat lèsbica, el feminisme, però també temes socials, laborals, econòmics. Forma un espai de trobada que serveix a les necessitats de les seves membres de tenir espais de llibertat on poder ser elles mateixes.

 

 

 

3322

En el marc de la Mostra Internacional de Films de Dones s’ha exhibit el documental “Lesbiana. A parallel Revolution”

La Mostra ja celebra la seva 21a edició i segueix en la seva tasca de difusió del treball de dones cineastes. Enguany el format de la mostra, després de 20 anys d’història, ha canviat fent una aposta per ampliar el temps i espais d’exhibició. Marta Selva, codirectora de la Mostra ho explica a IDEMTV

 

 

 

La mostra pretén mantenir viva la feina feta millorant l’estratègia d’exhibició.

En el marc de la mostra sempre s’ha defensat un espai de visibilitat per a les lesbianes, amb films que recollissin, des dels diferents gèneres, l’experiència i vivències de les dones lesbianes.

“Lesbiana. A parallel revolution” és un film documental de Myriam Fougère. En el film es recullen experiències de projectes del lesbianisme separatista al Quèbec i a Estats Units en els anys 80. És un document històric que mostra la lluita per la visibilitat i, alhora, la imbrincació de les lesbianes en altres moviments.

El film de Fougère recull testimonis de dones ja grans que repassen la seva experiència i, moltes de les quals, encara conformen petites comunitats en entorns diversos, en el camí de la directora per retrobar les que foren líders, membres i companyes de viatges comunitaris construïts per i per a dones.

2735

L’educació és un àmbit fonamental pel desenvolupament de les llibertats. La diversitat és un fet social ampli no sempre prou presenta l’educació.. des del col·lectiu LGTB sempre hem reivindicat un espai de visibilitat i normalització que comença per l’educació i… cap a on va la LOMCE?

La LOMCE a Catalunya està centrant totes les fòbies socials, i ho està centrant de forma massiva en l’àmbit lingüístic. I és un espai important, central del nostre sistema, però no l’únic. El respecte a la diversitat és un aspecte fonamental que la LOMCE no recull.

La diversitat lingüística n’és una: la llengua castellana és preeminent i central. La diversitat nacional –vivim en un estat plurinacional- n’és una altra: entre altres coses es preveu una avaluació unificada nacional i una avaluació final nacional (que substitueix la selectivitat) que no recull aquesta diversitat. La diversitat social és un dels aspectes més invisibles, amagats sota la sospita d’ “adoctrinament”.

Sembla que parlar de famílies diverses, de sexualitat, de sexualitats, de sexe, de llibertats socials i sexuals… és una forma d’adoctrinament i no pas una lectura de la realitat diversa que vivim en la que s’aprèn el respecte, la convivència i els drets per a totes les persones. Ara per ara, el suposat adoctrinament passa per tot allò que recullen les lleis i el que fomenta la no-discriminació.

Wert en l’educació, Gallardón en la Justícia, Aguirre en l’acció política, Cospedal en el discurs i el vot a les Corts… són les diferents cares de la mateixa moneda que ens condueixen cap al pensament únic i fòbic. Fòbic a tot allò diferent i que expressi diversitat. Un pensament únic que porta a la discriminació i l’exclusió. La LOMCE cerca la segregació de classes. Segons informa El País segons l’informe PISA 2009, “els estudiants amb rendes més baixes van obtenir una nota per sobre de la mitjana OCDE (423 Punts Davant 417), mentre que els nois amb rendes més altes estaven molt per sota (539 Davant 569). A més, Espanya és el vuitè país desenvolupat amb més alumnes resilients, que obtenen unes qualificacions més altes procedint de les classes més pobres: 36%”.

La LOMCE cerca la negació de la diversitat social i del fet LGTB, s’elimina l’educació per a la ciutadania i no es preparen canvis per a alternatives a la religió (catòlica per suposat, sembla que educar en un sol sentit, en el de la prèdica cristiana, no és adoctrinament dels infants) ni per acabar amb la segregació per sexes a les escoles on existeix.

Sembla que la LOMCE és, per a Wert, la panacea de les llibertats i una norma de sentit comú. Un sentit d’estat ben poc comú el seu, i poc sentit de les llibertats que està retallant i no reconeix. El que és segur és que és una llei negadora i la liquidació evident d’un procés de visibilitat i reconeixement de les llibertats per al col•lectiu LGTB. La seva doctrina, la única que els sembla possible, és imposada… però això sembla importar-li poc al ministre, no li fa wertgonya?

3320

El proper dia de Sant Jordi les novetats editorials seran moltes. L’àmbit LGTB no serà una excepció. La literatura sobre el fet LGTB o basada en l’experiència d’autors i autores ha fet una evolució editorial, i també de continguts, important.

Des d’IDEMTV hem demanat a les dues llibreries catalanes especialitzades per al col·lectiu que facin les seves recomanacions.

 

 

 

El proper dia de Sant Jordi s’oferiran aquestes i altres novetats, novetats que ens visibilitzen i mostren la diversitat de models del col·lectiu. Aquestes 8 recomanacions mostren l’amplia producció literària d’autores i autors LGTB que es mostren i ens mostren.

2704

El matrimoni igualitari va ser aprovat en Argetina el 15 de juliol de 2010, i va permetre els gais i les lesbianes casar-se i adoptar. La llei va suposar el reconeixement legal de l’amor entre dues persones del mateix sexe. A partir d’aquell moment va començar a rodar-se el documental “Familias por igual” un testimoni de l’efecte de visibilització de les famílies homoparentals a partir dels casos de tres matrimonis de la província de Tucumán.

 

 

 

Aquest documental ha recorregut l’Estat espanyol durant les darreres setmanes, i es va projectar a Barcelona el 26 de març gràcies a l’impuls de les següents entitats: Amics LGTB, Famílies LG i AMPGIL. IDEMTV va poder parlar amb el director Rodolfo E. Moro i Marcos E. Duszczak.

Una mostra de que una part de la societat no està preparada és que, tot i els avanços legals, la pel·lícula va ser qualificada per a majors de 13 a argentina, un fort cop per a la seua difusió, i mostra que encara queda feina per fer.

6064

Marga Cirera Molera és vocal de Polítiques Sectorials de la Federació de les Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), i Ramon Munt Alfaro és membre de la comissió de LGTB d’aquesta federació. Munt també forma part del “Grup de Sords” del Casal Lambda, que va ser el primer en abordar aquesta especificitat entre les entitats LGTB.

Cirera ens introdueix en les reivindicacions de les Persones Sordes i les tasques que desenvolupa FESOCA, mentre que Munt, com a comissió LGTB de FESOCA, ens parla de la seva experiència de les Persones Sordes en el col.lectiu LGTB i com a gai en el col.lectiu de Sords.

 

 

 

2631

El fet que l’educació és la base de la convivència fa que s’estiguin replantejant algunes actuacions governamentals en aquest àmbit. Les protestes contra les retallades, contra la “llei Wert”, a favor de l’educació igualitària… a banda de les condicions del personal docent i contra les retallades a les escoles públiques són un fet que així ho mostra.

Les retallades en l’àmbit educatiu no han estat només un tema econòmic sinó de drets i de canvi de model educatiu. S’estan fent, així ho estan denunciant diferents entitats cíviques de diferents àmbits, canvis en el currículum dels i les estudiants que responen a aspectes ideològics. El passat mes de gener es va denunciar aquesta situació tot explicitant que s’estaven incomplint les recomanacions de la Carta del Consell d’Europa sobre Educació per a la Ciutadania i en Drets Humans de 2010 .

 Algunes de les entitats que denuncien destaquen el fet que la reforma Wert el que pretén és eliminar la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i oblida del tot l’educació igualitària.

Segons aquestes entitats: “L’Educació per a la Ciutadania Democràtica és un factor de cohesió social, de comprensió mútua, de diàleg intercultural i interreligiós que contribueix a promoure el principi d’igualtat entre els homes i les dones

Si bé és evident que el currículum escolar és important i bàsic en l’educació el que realment és preocupant és la manca d’aplicació de criteris coeducatius. La coeducació és la base per a una societat igualitària i realment lliure perquè és la que ajuda a desenvolupar el respecte a la diferència.

El bullying és un fet que està creixent a les aules, la “massacre” d’allò diferent des d’un absolut menyspreu. El bullying homòfob és un fet que ha deixat de ser invisible per a ser un problema evident. Els assetjaments van en augment i està augmentant l’índex de suïcidis adolescents

Mercè Otero, feminista i assessora en coeducació, ha declarat a idemtv

Calen mesures positives contra les mancances històriques que portin a una igualtat real i hem de jugar com si la igualtat i la diferència fossin les dues cares del mateix full de paper. Cal el reconeixement de la diferència. L’hem portat a la pràctica sempre que hem pogut des del feminisme però molt poques vegades s’ha tingut el reconeixement institucional. En l’àmbit LGTB és ampliar el ventall de la coeducació, és donar més arguments per desenvolupar-la. La lluita contra l’homofòbia en l’àmbit educatiu és un aspecte fonamental, és una diferència més a tenir en compte de cara a trencar els estereotips i els rols de gènere”

Parlar de coeducació en aquest país seria tornar al que va desenvolupar Ferrer i Guàrdia, a l’escola moderna. El concepte, en aquell moment i tenint en compte la situació, no tan sols recollia la idea de com educar nens i nenes en l’escola mixta sinó també el tema de classe i justícia social. Això ho va recollir l’educació republicana.

Avui en dia hem refinat el concepte, tenint en compte els greuges històrics vers les dones. Segons Otero: “Tenim una definició preciosa a l’article 12 de la Llei dels drets de les dones a eradicar la violència masclista” que recull:

La coeducació és l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per tal d’aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducació són un element fonamental en la prevenció de la violència masclista”

Durant el franquisme es va produir el gran desastre, l’educació segregada, currículums diferents per homes i dones… Amb les Jornades Catalanes de la Dona, l’any 1976, es posa en marxa el nou concepte de coeducació pensant que seria la solució. Les dones ensenyants van transmetre aquesta esperança i el col·lectiu d’ensenyants va començar a treballar però ja es va anar mostrant que això no era veritat i no era possible sense un canvi de sistema. Landrocentrisme seguia imperant a les aules i el model i estereotip masculí seguia sent el predominant. Ara les premisses han anat canviant en part i es treballa també des de la construcció de la feminitat i la masculinitat, els rols socials i de gènere com a base dels estereotips imposats.

La feina és molta, els reptes grans, les dificultats extremes i l’actual context no ajuda però tot i així es multipliquen les propostes i iniciatives cíviques i socials per mantenir un ensenyament de qualitat i on la diversitat sigui respectada. Cal que no deleguem això en el futur sinó que actuem amb rapidesa. Tal com afirma Mercè Otero “Cal actuar ara, no delegar per més endavant perquè l’educació és modelatge i aprendre en el respecte i la convivència”

LLIBRES DE L'ARMARI

7102
Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual...

ARTICLES D'OPINIó

6209
Al meu centre salut tinc assignades prop de 1700 persones entre 15 i 100 anys, si apliquem un conservador 8% de població que pot...