Etiquetes Entrades etiquetades amb "adopció"

adopció

Aquest és el títol del nou llibre publicat per edicions Bellaterra amb la col·laboració de la FLG – Associació de Famílies Lesbianes i Gais.

Es tracta de 10 històries de 12 persones que per formar la seva família ho han tingut molt més difícil que les persones heterosexuals.

Lesbianes que durant anys van renunciar a la maternitat creient que ser lesbiana és el mateix que ser estèril. Preconcepció que elles mateixes han hagut de deconstruir per començar a bastir el seu somni, empoderar-se i saber-se capaces d’enfrontar la societat. Dones que sense models a qui imitar, ni reals ni de ficció, han decidit ser mares, mares lesbianes.

També xicots que ja sigui per l’adopció, o per relacions heterosexuals anteriors o per subrogació, són pares en parella gai. Nois que de joves s’havien negat fins i tot la seva pròpia orientació sexual. Homes fets i drets que han gosat desafiar l’heterocentrisme i demostrar que ser pare no té perquè ser només el paper secundari a fer en el sí d’una família encapçalada per una dona i mare.

Aquest és un llibre d’utopies fetes realitat, de somnis impossibles que han estat de veritat. És un cant a l’esperança i una recàrrega d’energies per la lluita. Però també són llàgrimes, moltes. I un dolor gran i profund. Dolor i patiment per la incomprensió de les persones que esperàvem sentir més a prop, i que no hi han estat. Per la lluita sovint en solitari que ha suposat aquest projecte de maternitat o paternitat homosexual. Per la soledat de les nostres adolescències a l’armari.

I jo em pregunto: per què tant patiment? Per què? I mira, que això ens hagi passat a les que ja tenim una edat pot ser una justificació. Però que això estigui passant a aquestes parelletes joves que senten com davant de la seva declaració d’amor lesbià, davant de l’anunci que aviat seran mares, la família els gira l’esquena, és com a mínim deplorable. Altres adjectius serien: inadmissible, intolerable, insuportable… Terrible en definitiva.

Les parelles del mateix sexe tenen des del 2005 gairebé els mateixos drets que les parelles heterosexuals a casa nostra, però a les seves famílies no els agrada. I si la gent que més ens estima no pot acceptar-ho, ens hem de plantejar què està passant?. És perquè els posa davant de la necessitat de sortir dels seus armaris? Els obliga aquest nét, aquesta neboda a dir en el seu entorn més proper que aquella germana o aquell fill és lesbiana, és gai. I què!

Aquesta és la qüestió. La nostra societat segueix admetent l’homosexualitat a casa dels veïns i dels amics, però no a casa d’un mateix. I això ho hem de canviar. I per modificar aquesta actitud ens cal ser visibles. Una vegada més per demostrar que existim i què no passa res, hem de mostrar-nos.

És per canviar aquesta invisibilitat que les famílies lesbianes, gais i transsexuals ens hem reunit aquest cap de setmana a Vila-seca, en la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB.

Quasi 500 persones que tenen filles i fills, o tenen ganes de tenir-ne, i que són lesbianes, gais o transsexuals, han vingut de tots els punts de Catalunya i també de La Rioja, de Madrid, de Sevilla, de Saragossa… per retrobar amigues i amics i compartir vivències i experiències, en un gran exemple de civisme i visibilitat.

S’han trobat amb l’objectiu de Sumar Famílies Rainbow per treballar perquè l’educació al nostre país inclogui la diversitat familiar en els currículums, en les activitats didàctiques, en els materials. Ponents i famílies, totes i tots en la mateixa direcció.

I la presentació del llibre “Familias también” en aquest entorn de lluita i de festa ha tingut la millor de les celebracions.

Només em resta recomanar-te que el compris i el llegeixis. Val la pena.

 

Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012.

Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya.

2948

Les retallades socials i de llibertats que s’estan produint a l’Estat espanyol són dels més durs d’arreu d’Europa i tindran dures conseqüències en tota una generació. Amb tot, si bé tots tenim clar que les retallades en sanitat i educació ens afecten directament, sembla que no siguen tan visibles quan aquestos es produeixen entre els drets del col·lectiu LGTB. Com que podem casar-nos, i el PP no s’ha atrevit a retirar la llei, semblaria que el Govern espanyol no estigués, també, retallant drets del nostre col·lectiu.

Recentment la Coordinadora LGTB de Catalunya ha aprovat la seua autodisolució i el moviment LGTB perd un dels seus referents històrics. Les persones LGTB perden una de les seues xarxes de relació i suport i estan, com a col·lectiu, una mica més desestructurats, amb les implicacions que això té per la defensa dels nostres drets. ¿El motiu de l’autodisolució? El pràctic desmantellament del Pla Nacional contra la SIDA del Govern espanyol ha deixat sense fons un dels serveis més importants de la Coordinadora: el 900 ROSA. Un servei d’atenció i assessorament per a persones LGTB i també en temes de prevenció del VIH i atenció a seropositius, pioner a l’Estat espanyol i que ha servit de suport a milers de persones arreu del territori espanyol. El nostre col·lectiu pateix una discriminació que ens invisibilitza, ens fa no tenir referents i patir solitud per sobre de la mitjana social. Aquest servei era un referent imprescindible i necessari. Una vida plena consisteix en això, en poder desenvolupar la pròpia amb referents i suports, i sense pors. Moltes persones LGTB ho passaran pitjor sense el 900 ROSA.

Les paraules de la ministra de Sanitat espanyola Ana Mato, “la falta de varón no es un problema médico”, s’han convertit, malauradament, en projecte de llei. La iniciativa exclou de la sanitat pública els tractaments de reproducció assistida per lesbianes emparellades i les dones soles (siguin heterosexuals, bisexuals o lesbianes). Oblidem-nos, per un moment, de si són de dretes i esquerres o de l’origen franquista del PP. El problema no és aquest: va molt més enllà. El que està ocorrent és molt més greu. Amb aquest de sobèrbia heterocentrista i menyspreu més absolut a la diversitat, Mato està negant el dret a les lesbianes amb parella i a les dones soles (heterosexuals, lesbianes o bisexuales) a desenvolupar una vida plena si volen ser mares.

Des del govern espanyol ens estan retallant el dret a viure, el dret a tenir projectes vitals, el dret a ser diferents. Estan, fins i tot, buidant els únics drets que ens mantenen. El matrimoni igualitari permet casar-se i tenir fills, però les lesbianes ho tindran més complicat per ser mares.

Si, si, ens podem casar. Ho recordem! I poder casar-se té un valor simbòlic important i normalitzador però no és la garantia dels nostres drets com a col·lectiu, del nostre dret a ser lliures i desenvolupar el nostre projecte personal de forma plena. La llàstima és que un avanç com el matrimoni igualitari estiga servint de coartada al PP per dir que no són hostils al nostre col·lectiu i per amagar que retallen els nostres drets.

 

 

 

 

 

 

 

Ramon Casas i David Bartolí són parella des de fa més de10 anys i fa gairebé els mateixos que intenten ser també pares. Van haver d’esperar a l’aprovació de la llei del matrimoni igualitari per poder fer una sol·licitud d’adopció conjunta. Amb tot, el 2007 es van trobar amb la sorpresa que els hi van negar la idoneïtat perquè un d’ells era seropositiu. Van guanyar la batalla judicial contra l’Institut Català d’Acollida i Adopció i van aconseguir el reconeixement de la seva idoneïtat.Dos anys després encara no han aconseguit tenir el fill que desitjaven i consideren que se’ls està fent el buit fins perquè se’ls caduqui la idoneïtat. Per això, fan denúncia pública i política de la seua situació, segueixen per la via judicial.

Ramon i David han explicat el seu cas a IDEMTV, i la seua sensació d’impotència.

 

 

Fonts de l’ICAA han indicat a IDEMTV, però, que el període d’espera per aconseguir adoptar és llarg en moltes altres famílies. I assenyalen que, actualment, en aquest cas se segueixen els tràmits com qualsevol altre. Afegeixen que les dades són confidencials i són valorades per un comitè tècnic, i que no poden comentar cap altre cas.

2333

El proper diumenge 17 de febrer Equador celebra unes eleccions generals en les quals els drets LGTB estan sent presents en campanya. Segons informen els grups LGTBI equatorians hi ha tres dels vuit candidats a presidents que estan a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Fins a sis estan disposats a defensar la llibertat sexual, però dos són manifestament homofòbics. El candidat favorit, Rafael Correa, que compta amb al voltant del 50% d’intenció de vot i que es defineix com a catòlic progressista, ha manifestat que no està a favor del matrimoni entre homosexuals però ha assegurat que defensarà els drets del col·lectiu. En aquest sentit, Correa se situaria tercer en el rànquing de candidats a favor de la llibertat sexual elaborat per entitats LGTBI d’aquell país. També hi ha algún candidat obertament LGTBI entre les llistes més favorables al col·lectiu. Cal recordar que el passat novembre el col·lectiu Igualdad de derechos ya, va publicar un comunicat en el qual instava a les formacions polítiques equatorianes a fer “un pronunciament públic de les seues propostes d’acció per la no discriminació de la diversitat sexual al país” i perquè donessin a “conèixer les seves propostas de polítiques públiques d’inclusió”.

Procediment un candidat per homofòbia

Un dels candidats més bel·ligerantment homofòbics és Nelson Zavala, un mossèn evangèlic, que només té un 1% d’intenció de vot però que genera molta polèmica amb les seves declaracions. En aquestes ha afirmat que l’homosexualitat és un trastorn sever de conducta i ha apostat per les teràpies antihomosexuals per “convertir-los” a l’heterosexualitat. Els grups LGTBI equatorians no van tardar en presentar una protesta davant del Consejo Nacional Electoral. L’organisme va advertir el candidat per a que rectifiqués, tot i que Zavala es va reafirmar en la seua posició homofòbica. La institució electoral ha obert un procediment contra el Zavala i diumenge passat va remetre el cas al Tribunal Contencioso Electoral. Aquest fet ha estat viscut com tot un èxit per part de la comunitat LGTBI d’aquell país.

 

2368

El Consell Nacional suïs va aprovar la setmana passada el dret de les parelles homosexuals a l’adopció. Aquesta és una bona notícia per al col·lectiu LGTB tot i que és una alegria, i un dret, amb limitacions.

La història d’aquest reconeixement és una història plena de dificultats. Si bé l’any 2007 ja es van reconèixer les unions civils entre persones del mateix sexe, l’adopció no es contemplava com a dret en aquestes unions. Tanmateix, el moviment LGTB suïs va recollir 20.000 signatures per tal d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular que permetés l’adopció conjunta de les parelles homosexuals. L’octubre de 2011 aquesta ILP es va votar al Consell Nacional suïs i es va rebutjar amb 97 vots contraris i 83 favorables. Aquest era el resultat del context polític donada la força parlamentària que llavors tenia la Unió Democràtica de Centre (UDC), una força altament homòfoba i amb un discurs xenòfob i conservador.

Tot i aquests entrebancs previs, el dret a l’adopció s’ha reconegut, tot i que s’ha de desenvolupar la legislació que ho permeti. El passat 13 de desembre el Consell Nacional suïs va aprovar el dret a l‘adopció dels fills o filles de la parella, és a dir sense donar accés, en parella, al procés d’adopció convencional que haurà de seguir sent de forma individual, una diferència que no iguala els drets de les parelles LGTB amb les de les parelles heterosexuals. L’aprovació d’aquesta proposta  es va fer amb una àmplia majoria: 113 vots favorables i 64 vots contraris. Aquesta proposta ja havia estat aprovada, amb un molt més estret marge, el passat mes de març per part del Consell d’Estats suïs, que va aprovar el projecte per només 21 vots favorables front 19 contraris.

Per Katy Pallàs, presidenta de NELFA (Network of European LGBT Families Associations)

S’ha donat un pas important per a totes les nostres famílies. Suïssa és un país on legislar resulta una mica més complicat que al nostre per la mateixa estructura democràtica i pot semblar molt poc a ulls dels que tenim el ple dret,  però a NELFA sabem que les famílies suïsses porten endavant una lluita titànica que no pararà ara que coneixen com viuen en altres països europeus on la llei protegeix les nostres famílies. Saben que tenen tot el suport

La cambra ha considerat que és necessari actuar en la direcció desitjada per la petició, per adopció pot ser la millor solució per al benestar dels nens i nenes que viuen en una família homoparental.

Segons Maria Von Känel, Vicepresidenta de l’associació Regenbogenfamilien – Families arc-en-ciel, ha declarat a idemtv:

Gràcies a la visibilitat de les famílies LGTB, la discriminació legal es va poder mostrar als polítics. L’aprovació de la proposta demostra que la realitat de la vida de les famílies LGTB es reconeix i la diferència parlamentària en el suport és molt important. Ara esperem amb interès l’aprovació del Consell d’Estat i en una ràpida implementació. Per descomptat seguirem treballant per la plena igualtat. També a Suïssa, totes les persones han de rebre els mateixos drets com a Espanya, independentment de l’orientació sexual o la seva identitat

LLIBRES DE L'ARMARI

6210
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...

ARTICLES D'OPINIó

3595
En 1989 vaig tenir l'ocasió de visitar el camp de Mathaussen. L'ambient respirava el respecte dels cementiris i el malson davant tanta barbàrie. Els...