Un informe ha posat de manifest que la meitat de les persones LGTB amb feina amaguen la seva condició a les empreses per por al rebuig. Un seixanta per cent assegura haver viscut algun tipus de discriminació o hostilitat en la feina durant els dos darrers anys. Aquest estudi ha estat elaborat per l’Esade Business School Universitat Ramon Llull, amb el suport de la Workplace Pride Foundation i la col·laboració de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals.
Però, com es produeixen aquestes discriminacions?
La representant del grup LGTB d’UGT ens confirma que l’accés a promocions laborals és una de les dificultats que poden trobar les persones del col·lectiu una vegada fan pública la seva condició.
Una mirada poc crítica, però més habitual del que ens pensem, conclouria que, sense més, qui tingui un ambient hostil amb amagar-se en té prou. Però amagar-se té conseqüències per la salut: provoca repressió, tensió, estrés i frustració. La discreció ha de ser una elecció lliure no una imposició per por al rebuig, la discriminació o la pèrdua de la feina, a banda que expressar la pròpia sexualitat és un dret.
Amb tot, les situacions més habituals de discriminació LGTBfòbica no solen ser explícites i són, per tant, més difícils de demostrar si es denuncien. Per part d’UGT però, ens parlen que també estan produint-se situacions explícites de LGTBfòbia. Tot i els punts en comú de la discriminació de les persones LGTB, hi ha diferències entre gais, lesbianes i transsexuals.
En molts casos les persones trans tenen serioses dificultats per accedir al mercat laboral, per això des dels sindicats es demanen mesures específiques per afavorir la seva incorporació i evitar que es trobin abocades a només poder exercir la prostitució.
En l’àmbit de la protecció legal, tot i que el marc legislatiu actual compta amb els principis generals que permeten la lluita contra la LGTBfòbia, en molts casos aquesta queda limitada per la inexistència d’un abordatge específic, integral i preventiu. Fins ara només la Llei estatal d’Igualtat permetia un abordatge específic, tot i que en moltes ocasions la prevenció de la LGTBfòbia ha quedat diluïda entre els temes de gènere. D’altra banda, encara manca que els drets LGTB s’incloguin de forma decidida, efectiva i àmplia a la negociació col·lectiva.
En l’àmbit laboral queda molt per fer i la proposta de llei pels drets de les persones LGTB, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, pot ser una oportunitat per fer-ho.
