No ve mai bona anyada, diu la dita. La crisi econòmica ha amagat moltes retallades de drets socials que s’han denunciat abastament. També s’han frenat, o retardat, polítiques importants per al col·lectiu que són centrals i necessàries: la llei contra la LGTBfòbia, les polítiques educatives inclusives, sensibilització, atenció i prevenció de la SIDA…
Si bé els drets tiren enrere, amagat sota l’austeritat, les entitats estan al peu del canó, donant serveis, impulsant propostes, treballant en positiu per tal que els drets del col·lectiu LGTB seguissin sent a l’agenda política.
Però les entitats també necessiten un reconeixement. Un reconeixement polític de les propostes i del seu valor social, en forma de polítiques obertes i participatives, que donin protagonisme al moviment, però també es necessita un finançament just. Les entitats es troben en moments clau per a la seva pervivència.
Les entitats de lluita contra la SIDA i del col·lectiu LGTB han denunciat, en moltes ocasions, la manca de compromís de les diferents administracions per a la pervivència dels serveis que s’hi presten i de les pròpies entitats. Ara que són damunt la taula els pressupostos, cal parlar clar i reclamar un finançament just per a les entitats socials, per a les entitats del col·lectiu, un compromís de les administracions amb els moviments socials que permeti seguir avançant, seguir lluitant, seguir donant serveis a qui li calgui, seguir posant els drets del col·lectiu a l’agenda política.
