EDITORIAL
L’aprovació del dret a matrimoni entre persones del mateix sexe és una avanç inqüestionable en els drets del col·lectiu LGTB, tant per als que coincideixen amb el paper social que té aquesta institució com per als que en són crítics. El comú denominador és que, finalment, l’aposta o no per casar-se ha de ser una decisió de cadascú, però el dret hi ha de ser. Una de les principals funcions que té aquesta aprovació és la normalitat que produeix: som uns més i iguals a la resta en drets i obligacions. Es tracta del reconeixement legal, fins ara només per a heterosexuals, de l’amor entre dues persones del mateix sexe però també de la seua capacitat cura i educació de fills i filles. Allà on s’ha aprovat, transcorreguts uns anys, les majories socials que han donat suport a aquesta reforma s’han ampliat. Aquest sol canvi legislatiu té importants efectes sobre el col·lectiu pel seu simbolisme.
A França, però, el moviment anti matrimoni igualitari, a part de la seua mobilització constant, està derivant en altres fets més perillosos: un repunt preocupant de la LGTBfòbia. El País contava en una crònica com en aquesta context s’havia produït una pallissa a una parella d’homosexuals a París per part d’uns agressors envalentonats per manifestacions que ens degraden com a col·lectiu i ens volen negar drets. Ens hem de preparar per a reaccions així en altres països ja que tal i com avance aquest dret, el número de governs que l’aprova és creixent, també aniran en creixement les reticències i, maularadament la LGTBfòbia. En aquest context, encoratgem al govern francés a seguir el seu camí sense por en l’aprovació del matrimoni igualitari. Però també constatem que a banda de mesures que normalitzen el nostre col·lectiu i n’esdevinguen un símbol també necessitem legislació i polítiques que penalitzen les conductes discriminatòries i en previnguen la LGTBfòbia. La darrera batalla legal pels drets del col·lectiu va en aquesta línia.
