Els fets són els que són, i la realitat és que l’Acord per garantir l’Estabilitat Parlamentària del Govern de Catalunya entre ERC i CiU no ha inclòs cap menció ni a la llei contra la LGTBfòbia, ni a les polítiques LGTB que desenvoluparà l’actual executiu català . D’altra banda, el col·lectiu i les seues reivindicacions, tot i ser mencionades per diferents partits, no van ser una prioritat del debat d’investidura, ni en el discurs del president de Catalunya, Artur Mas. Fins aquí els fets, que atorguen a les polítiques del col·lectiu un menor pes i prioritat, almenys de moment, del que seria desitjable. Això no vol dir que no hi haja finalment polítiques LGTB, ni que no hi haja signes que indiquen per on poden anar o permetin tenir, si més no, un mínim d’esperança. Des d’IDEMTV hem volgut consultar amb representants de les diferents sectorials LGTB dels partits perquè ens donen les seues interpretacions d’uns fets que condicionen el camí a l’hora d’aconseguir els objectius que s’ha marcat el moviment LGTB.

Absència al pacte d’estabilitat

El fet que ni les polítiques LGTB ni la llei contra la LGTBfòbia no estiguen en el pacte d’estabilitat parlamentària, divideix les opinions dels partits en dos blocs: els que creuen que això no impedirà el desenvolupament de polítiques per al col·lectiu i els que consideren que el fet que no siguen ja presents és significatiu del que passarà. Per una banda, des de CiU, Jordi Arcarons assenyala que el pacte té un caire general “per lluitar contra la crisi i avançar amb la construcció d’un Estat Propi”, cosa que explica, en la seua opinió, l’absència de la menció LGTB. Arcarons remarca el compromís del seu partit amb “legislar a favor de la igualtat de tracte i contra la homofòbia” és una iniciativa que creu factible i que necessitarà “consensos importants amb la resta de grups parlamentaris, inclòs ERC, i el teixit associatiu”. Des d’ERC, Xavier Florensa, ressalta que el pacte “inclou tots aquells punts on hi ha acord entre CiU i ERC, i en aquells on encara no hi ha s’haurà de continuar treballant i negociant amb el govern i amb la resta de partits”. Florensa afegeix que Esquerra continuarà treballant per assolir l’aprovació d’una llei contra la LGTBfòbia i per fer avançar les polítiques LGTB durant aquesta legislatura. Per part del PSC, Guillem Espriu, tot i valorar negativament que les polítiques LGTB no estiguen presents a l’acord d’estabilitat, afirma que “això no vol dir que no pugui estar present en les polítiques del Govern”. Espriu indica que “espero d’ells que mantinguin la paraula donada públicament al col·lectiu LGTB, i impulsin una llei contra la LGTBfòbia” i afegeix que “li dono un vot de confiança al Govern i no dubto que ERC estarà amb nosaltres”.

Els més crítics són ICV i la CUP-AE. Per Aleix Aguilera, d’ICV, “és decebedor que en aquest pacte no s’inclogués cap referència a polítiques LGTB, però ens ha donat moltes pistes de quines són les prioritats i quines no ho són”, i afegeix que “ha estat una ocasió perduda”. Es mostra rotund a l’afirmar que “com a país no ens podem permetre que, amb una majoria parlamentaria suficient, deixar passar l’oportunitat de garantir amb una llei els drets de tot el col·lectiu LGTB”. Per Aguilera, “en el cas que no compleixen durant aquest primer any” (amb el compromís pre-electoral per impulsar una llei contra la LGTBfòbia), el moviment LGTB haurà de denunciar obertament la manca de voluntat política d’aquells que signen acords pre-electorals. Des de la CUP-AE, Joan Pujolàs considera “greu que dos partits dels que s’havien compromès a impulsar una llei contra l’homofòbia i la transfòbia durant el primer any d’aquesta legislatura (en el cas de CiU, amb matisos) i se n’oblidin” i creu que els moments que viu el país no justifiquen aquest “oblit”.

Primer conseller públicament gai

El fet que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, siga obertament gai és saludat per tothom com un fet clarament positiu per a la visibilitat i normalització del col·lectiu, i tots creuen que és producte d’anys de treball del moviment LGTB. La discrepància procedeix de l’abast que pot tenir això per a les polítiques per al col·lectiu. En aquest sentit, Arcarons ressalta el paper de Vila com “a persona compromesa i que sempre ha treballat al costat dels companys de Convergais” i afirma que el de Vila és l’exemple que “des de Convergència avancem cap a la quotidianitat de manera tranquila, natural i sense escarafalls”. Florensa indica que sempre és positiva la visibilitat de persones obertament gais, lesbianes o transsexuals que ocupin llocs de responsabilitat en l’àmbit polític o en qualsevol altre àmbit de la societat. Espriu es mostra exigent amb Vila i li demana que “ho porti amb normalitat i que formi part de la realitat quotidiana pública que l’envolta”.

Pujolàs valora l’avanç que suposa que hi haja un conseller obertament gai, i assenyala que “fa uns anys hauria estat impensable”, un fet que creu que per si sol és positiu. Amb tot, ressalta que aquest fet “no garanteix res” i recorda que hi ha polítics com Josep Antoni Duran Lleida, “qui ha demostrat reiterades vegades la seva homofòbia i la seva transfòbia”, que tenen influència al Govern on Vila és conseller. Des d’ICV, Aguilera tot i reconèixer el pas endavant que suposa, creu que això “no ens ha de fer oblidar que, aquest conseller, dóna suport a les polítiques de retallades i de pèrdues de drets que des del Govern de CiU s’estan duent a terme des de la passada legislatura”

Consellera amb sensibilitat

La designació de Neus Munté com a consellera de Benestar Social i Família, que és el departament que s’ha encarregat fins ara de les polítques LGTB, ha obtingut una bona rebuda entre les entitats i també dels partits pel seu tarannà. De Munté, Arcarons destaca que és una política “amb qui compartim els objectius de Convergais i amb qui tenim clar que podrem avançar amb tots els objectius que ens hem marcat. Estem contents”. Des d’Esquerra, Florensa indica que el nomenament de Munté “és una bona notícia, no només pel seu perfil i trajectòria sinó pel fet que durant la campanya electoral va ser precisament ella qui va signar en nom de CiU el compromís per impulsar una llei contra la LGTBfòbia, tot i que amb reserves”. Espriu, que coneix Munté del seu pas per UGT, assenyala que és una persona “molt responsable i corresponsable amb les polítiques socials, tot i que té un panorama molt complicat”. El socialista li dóna un vot de confiança i assenyala que espera que “pugui exercir la sensibilitat que se que ella té ”. Des d’ICV, Aguilera considera que la bona acollida que ha tingut la consellera entre el moviment “ens dóna confiança, ara caldrà veure si escoltarà al col·lectiu, obrirà canals de participació i diàleg, també amb la resta de les forces polítiques, que han posat a sobre la taula propostes com la llei contra la LGTBfòbia”. Afegeix que ICV-EUiA pressionarà perquè el Govern no segueixi aplicant polítiques d’austeritat que agreugen la crisi i el patiment de les persones. Per la seua banda, Pujolàs, li reconeix a Munté una trajectòria que “ens fa pensar que la seva designació pot afavorir la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia”. Tot i això, considera que aquests fets per si mateixos no garanteixen res, i ressalta que allò que serà decisiu serà la voluntat política que hi haja.

Igualment des del moviment LGTB s’han sol·licitat reunions amb els partits polítics, que es desenvoluparan al llarg dels mesos de febrer i març, per impulsar la Llei contra la LGTBfòbia que s’havia marcat com a prioritat per a aquesta legislatura. Està en mans del Govern no aparcar la possibilitat de legislar contra la LGTBfòbia i l’impuls de les polítiques LGTB que són necessàries per fomentar la igualtat i visibilitat del col·lectiu. Amb tot, si més no en campanya electoral, es va evidenciar que hi havia un gran consens entre la majoria de partits per legislar sobre la LGTBfóbia. Falta veure com es desenvolupen els fets concrets al llarg d’aquest any. Us mantindrem puntualment informats.