Etiquetes Entrades etiquetades amb "visibilitat"

visibilitat

3281

Iñigo Lamarca és l’Ararteko o síndic de greuges del País Basc des de 2004, una posició institucional des de la qual ha abordat, entre moltes altres, la qüestió de la diversitat sexual. Lamarca és també conegut per ser un destacat activista LGTB basc. Va ser fundador i president de l’Associació de Gais i Lesbianes del País Basc -GEITHU- i també dirigent a la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales (FELGTB). Parlem amb ell, com un dels referents del moviment LGTB, dels avanços i retrocessos dels drets del col·lectiu i de com valora l’actual la proposta de llei contra la LGTBfòbia que impulsen les entitats catalanes. Lamarca va participar el passat maig en el debat “Els Drets humans LGBT: Avancen o retrocedeixen?” organitzada pel grup Amics Gais.

 

 

 

En un informe de l’Ararteko basc es va detectar que entre un 15-20% dels menors entre 8 i 16 anys manifestaven conductes homofòbiques”

“Tan important com les lleis és que totes les forces polítiques es consciencien que calen polítiques públiques per al col·lectiu LGTB”

“És necessari posar cara a l’homosexualitat i la transsexualitat, perquè la LGTBfòbia s’alimenta dels prejudicis i el desconeixement”

1948

En l’última setmana s’han produït multitudinàries protestes a Brasil. El Movimento Passe Livre havia clamat contra la pujada del preu del transport públic en un context de despeses milionàries en esdeveniments esportius internacionals que tindran lloc en aquell país. Les manifestacions han tingut èxit perquè hi ha una sensació generalitzada de corrupció abús de poder per part dels polítics i els més rics. Com el moviment dels indignats al nostre país, això ha derivat ràpidament un moviment de protesta i d’esmena a la totalitat: reclamen més justícia social, uns serveis públics (sanitat, educació i transport) de qualitat i la fi de la corrupció i de les inversions innecessàries i fastuoses. En una setmana han succeït moltes coses: des de videos de Romario sumant-se als manifestants, a altres jugadors com Ronaldo o Pelé que s’han posicionat en contra. També hi ha hagut a São Paulo incidents protagonitzats per l’extrema dreta.

Des d’IDEMTV saludem que els brasilers, com a punts altres pobles, es manifestin per la millora de la qualitat dels seus serveis públics, per un aprofundiment de la democràcia i contra la corrupció. Encara que el que volem és parar la nostra atenció en el fet que aquests manifestants també han protestat contra la proposta de “Cura gay” que legalitzaria les teràpies per “curar” l’homosexualitat, una proposta que ja havia provocat el rebuig dels grups LGTB i d’entitats socials i pels drets civils. Tot un pas enrere per un país que destaca per ser una important destinació del turisme LGTB internacional i que recentment, via judicial, havia legalitzat el matrimoni entre lesbianes i entre gais. Una situació producte de la puixant influència de les esglésies evangelistes en aquell país que arriba fins al govern. L’executiu brasiler, en principi progressista, de Dilma Roussef, que té el Partit dels Treballadors com a principal valedor, necessita el suport parlamentari d’alguns partits de caire religiós.

Aquesta situació ha portat al fet que el president de la Comissió de Drets Humans i Minories del parlament brasiler haja estat un diputat i pastor evangèlic, Marco Feliciano, sota el mandat del qual va ser aprovada en comissió la proposta de “cura gai”. Una iniciativa que segurament es detindrà, segons ha anunciat ja un membre del govern presidit per Roussef, en la Comissió de Justícia del parlament brasiler. Amb tot, des d’IDEMTV entenem que els drets del col·lectiu LGTB van molt més allà de jocs d’aritmètica parlamentària i formen part d’una línia vermella que polítics amb principis no poden depassar. Amb els drets no es juga i demanem que es retiri aquesta proposta. Encara que en això, nosaltres anem més enllà i demanem la “cura” i la prevenció de la LGTBfobia a Brasil i a tot el món: el que es fa incloent la diversitat sexual en l’educació.

 

4799

Anna Brasó i Laura Cañadas són membres del grup Te n’adones? un grup feminista que té la seu a El Col·lectiu i que treballa temes com ara la visibilitat lèsbica, el feminisme, però també temes socials, laborals, econòmics. Forma un espai de trobada que serveix a les necessitats de les seves membres de tenir espais de llibertat on poder ser elles mateixes.

 

 

 

Fa uns mesos Salt ens va sorprendre quan va ser el primer municipi català “lliure de LGTBfòbia”. El seu ajuntament ha estat pioner en aprovar una normativa cívica i de convivència de ámbito local que incloïa per primer cop la penalització de conductes LGTBfòbiques. La novetat no va ser només aquesta, sinó que fos un consistori amb un alcalde de Unió Democràtica de Catalunya, el líder nacional de la qual ha fet nombroses declaracions LGTBfòbiques, el que s’aprovés la penalització de conductes en contra del col·lectiu LGTB. Es de suposar que el mateix Josep Antoni Duran i Lleida seria penalitzat per la normativa aprovada per un alcalde del seu partit si fes les seues manifestacions LGTBfòbiques a Salt. “Una flor no fa primavera” i a Unió encara hi ha molts que s’oposen als nostres drets. Això sí, no deixaré d’assenyalar quan es produeixen aquestes excepcions i menys si són positives.

Encara resulta més sorprenent no ja que això passe per primer cop en un ajuntament liderat per Unió, sinó que les forces progressistes no hagen impulsat abans regulacions similars als centenars de consistoris catalans en què han governat en els darrers anys. Ni tan sols va passar a l’emblemàtic consistori de Barcelona, governat durant 32 anys per majories d’esquerres. Potser va ser perquè hi van prioritzar altres polítiques destinades al col·lectiu. S’ha de reconèixer que en l’impuls de polítiques específiques i transversals per a les persones LGTB i la creació d’organismes de participació per a les entitats, tant el govern progresssista de la capital catalana com el de la Generalitat han estat pioners a Europa i arreu del món. Estic parlant dels Programes LGTB de Barcelona i de Catalunya i dels consells municipal i nacional LGTB que han permés a les associacions participar del disseny d’aquestes polítiques. Només afegesc, que sobta que una eina tan propera a la LGTBfòbia més quotidiana com una normativa municipal de convivència, no s’haja impulsat fins el 2012, quan molts ajuntaments porten anys amb aquests reglaments aprovats.

La norma aprovada a Salt aborda altres àmbits que probablement serien més polèmics, però el que m’ha semblat més destacable, en un mitjà especialitzat en temàtica LGTB com IDEMTV, és la novetat que suposa que una normativa d’àmbit loca regule aquest aspecte.

Precedent per a una llei contra la LGTBfòbia?

La notícia es va fer pública enmig del debat per que el Parlament de Catalunya legisle en contra de la LGTBfòbia, promogut per les entitats LGTB que va aconseguir que una majoria de partits polítics signessin un compromís electoral al respecte. S’ha de tenir en compte que, prèviament, el Govern “tripartit” va deixar enllestit un projecte de llei que no va ser aprovat per l’executiu presidit per Artur Mas entre 2010 y 2012. En aquest sentit, l’exemple de Salt podria sentar precedent i ser un referent a seguir tant en política municipal com en la d’àmbit nacional. Però, està encara per veure.

En l’actualitat, la proposta de llei contra la LGTBfòbia té, amb matisos, el suport de la gran majoria de la cambra legislativa catalana, com s’explica al reportatge, Una llei contra l’homofòbia sense el govern? Els partits d’esquerres segueixen els plantejaments del moviment. CiU proposa un matís: vol la LGTBfòbia incloure en una llei per la igualtat de tracte que tingui en compte altres col·lectius. Per a les entitats que hi haja una llei especifica és una aposta per visibilitat de les persones LGTB i de la lluita contra la seua discriminació. Tot i la LGTBfòbia encara present a Unió, s’ha de reconèixer que Convergais han contribuït a que l’actual partit de govern, si bé no arribe als plantejaments del moviment LGTB, sí que s’aproxime i tinga una actitud més oberta. Per primera vegada a la història hi ha un conseller obertament gai i la consellera de Benestar Social i Família aposta pels drets del col·lectiu, tot i que de forma diferent al moviment.

El context favorable hi és, però que s’aprovi finalment la llei és una qüestió de voluntat política. I el que s’ha aprovat a Salt fa més evident que és una qüestió de voluntat, principalment del partit del govern. De voluntat de perseguir i prevenir les conductes LGTBfòbiques per assolir una societat més igualitària. I Salt ha esdevingut un exemple que això és possible.

 

L’autor d’aquest article d’opinió és periodista i ha treballat tant en mitjans de comunicació, com en comunicació corporativa i 2.0.
A més, és Valencià de naixement i barceloní per decisió pròpia. Per una altra banda, ha participat de diferents moviments associatius LGTB i ha col·laborat en diversos mitjans especialitzats en temàtica LGTB i amb el llibre “La història del moviment gai a la clandestinitat del franquisme”, d’Armand de Fluvià.
Actualment participa del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

2397

En el marc de la Mostra Internacional de Films de Dones s’ha exhibit el documental “Lesbiana. A parallel Revolution”

La Mostra ja celebra la seva 21a edició i segueix en la seva tasca de difusió del treball de dones cineastes. Enguany el format de la mostra, després de 20 anys d’història, ha canviat fent una aposta per ampliar el temps i espais d’exhibició. Marta Selva, codirectora de la Mostra ho explica a IDEMTV

 

 

 

La mostra pretén mantenir viva la feina feta millorant l’estratègia d’exhibició.

En el marc de la mostra sempre s’ha defensat un espai de visibilitat per a les lesbianes, amb films que recollissin, des dels diferents gèneres, l’experiència i vivències de les dones lesbianes.

“Lesbiana. A parallel revolution” és un film documental de Myriam Fougère. En el film es recullen experiències de projectes del lesbianisme separatista al Quèbec i a Estats Units en els anys 80. És un document històric que mostra la lluita per la visibilitat i, alhora, la imbrincació de les lesbianes en altres moviments.

El film de Fougère recull testimonis de dones ja grans que repassen la seva experiència i, moltes de les quals, encara conformen petites comunitats en entorns diversos, en el camí de la directora per retrobar les que foren líders, membres i companyes de viatges comunitaris construïts per i per a dones.

3911

Leopold Estapé és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30è aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert, del qual ens parla àmpliament en aquesta entrevista.

 

 

 

2131

Semblava que no arribava (i no està clar que acabi d’arribar) però la calor primaveral s’instal·la entre nosaltres i amb ella ens venen els aires festius que ens arriben a l’estiu. La gent del col·lectiu es prepara per vacances però, també, pels diferents esdeveniments lúdics i reivindicatius.

S’acosta el 28 de juny i amb ell els lemes, les manis, les diferents xerrades, accions i actes que reivindiquen els nostres drets amb orgull des de la Comissió Unitària 28 de juny. Paralel·lament el Pride Barcelona, que també té un caire reivindicatiu, visible internacionalment i punt de referència que té una part lúdica molt important i una part de visibilitat i normalització del fet LGTB central. Amb el Pride també arriba el Pride Kids i les activitats per infants i famílies LGTB… el mes de juny és imparable, reivindicatiu, orgullós, calurós i, també, festiu.

I també s’acosten esdeveniments lúdics diversos: creuer L, el torneig Panteresports, la Mostra de Cinema Gai i Lesbià FIRE!, la kedada rural Bear, el Circuit… esdeveniments que són fruit d’una nova etapa de visibilitat possible gràcies a les lluites de moltes persones del col·lectiu pels nostres drets. Esdeveniments necessaris en uns moments en què la visibilitat també és una part important de la reivindicació.

El col·lectiu LGTB sempre ha sabut barrejar la lluita amb la festa, amb els esdeveniments lúdics, els happenings, les performances, els balls i festes en espais públics… són espais d’ocupació resistent que han anat evolucionant, de vegades, cap a vessants més comercials. La primera cita el proper dijous amb la peli lèsbica de la temporada: A Parallel Revolution, cita obligada de la Mostra de Films de Dones de Barcelona. En moments com els que vivim, en els que la “normalitat” es posa en dubte sovint, cal seguir reivindicant i cal seguir festejant.

3952

Pau Galvez és membre del FAGC Girona gairebé des dels seus inicis, una entitat que aquest any compleix el seu 25è aniversari. En aquesta entrevista ens parla de la història, experiències, lluites i anècdotes del grup LGTB degà del territori català. En l’actual context gironí s’ha pogut aprovar ja la creació d’un Consell Municipal LGTB, cosa que suposa un gran avanç per a l’activisme de les comarques gironines.

 

 

 

Nota: L’entrevista va ser realitzada abans de la recent constitució del Consell LGTB de Girona.

2247

L’actor Enric Majó va participar en l’acte institucional del Parlament de Catalunya que commemora el 17 de maig, el Dia internacional contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Majó va aportar la seva experiència vital i professional amb la lectura del poema, “Six past eleven train” del poeta del País Valencià, Gaspar Jaén. Amb la poesia es va recollir el sentir de tot el col·lectiu.
La commemoració del 17 de maig es va iniciar, al Parlament, l’any 2008 i compta amb la participació de les entitats membres del Consell Nacional LGTB.

 

 

 

A l’acte hi van participar la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la Vicepresidenta del Consell Nacional LGTB, Joana López, la presidenta de la comissió d’igualtat de les persones del Parlament, Marta Ribas i la consellera de benestar social i família, Neus Munté.
Els diferents parlaments han destacat els avenços legislatius dels darrers anys tot i els reptes pendents encara. Marta Ribas, va llegir la declaració institucional de la cambra que destacava la necessitat de continuar avançant en reconeixement i consolidació dels drets del col·lectiu.

Va ser la necessitat d’avançar cap a una legislació que combati l’homofòbia que Joana López, en nom del Consell Nacional, va deixar clar reclamant una llei contra la LGTBfòbia, que ja va ser registrada per alguns grups parlamentaris.

La Consellera de Benestar Social i Família, va celebrar els avenços que es donen arreu en la consolidació dels drets del col·lectiu LGTB i va expressar el compromís del Govern de la Generalitat en la lluita contra la LGTBfòbia i els drets del col·lectiu, però va discrepar en el format que ha de tenir la reclamada llei.

La Presidenta del Parlament, va destacar el consens i el compromís dels diferents grups de la cambra en la lluita pels drets personals, així com la necessitat de seguir fent anualment aquesta commemoració de forma oberta.

La polèmica sobre el contingut de la llei segueix doncs, ben viva. El Govern pensa en un contingut ampli mentre que el col·lectiu defensa la llei ja feta i consensuada amb el Consell Nacional.

La Consellera va refermar a IdemTV, la voluntat d’una llei general contra tot tipus de discriminació. També Joana López refermava la reiivindicació del Consell Nacional LGTB de reclamar una llei específica contra la LGTBfòbia.

Així, la unitat de la commemoració no amaga les discrepàncies sobre una llei que tothom pensa necessària.


Contingut extra:

Acte íntegre al Parlament de Catalunya (09/05/2013):

 

LLIBRES DE L'ARMARI

4755
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l'armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan...

ARTICLES D'OPINIÓ

2790
És preocupant el que està passant a França i a l’altre extrem d’Europa: Rússia i els antics satèl·lits de la Unió Soviètica. Una gran...