Etiquetes Entrades etiquetades amb "visibilitat"

visibilitat

L’Espai de Famílies Trans és un punt de trobada i suport per a familiars o persones de l’entorn de persones trans amb seu a la ciutat de Barcelona. La idea de crear aquest espai es va donar arran de participar a l’Espai Obert Trans Intersex de Barcelona

Aquest espai es va crear el 2008 quan un grup de persones trans va pensar que era important que hi hagués espais perquè les persones amb diversitat de gènere es trobessin, compartint experiències i fessin xarxa.
Des de llavors les trobades s’han anat realitzant mensualment i actualment l’Espai Trans és un dels pocs llocs de trobada trans que hi ha a la ciutat ia Catalunya.

Barcelona Gay Men ‘s Chorus (BGMC) és un cor de veus masculines nascut a l’octubre de 2014 a imatge de formacions similars sorgides en els països anglosaxons. com a entitat independent i sense ànim de lucre que s’autofinança la seva activitat, BGMC potencia la formació vocal i artística contínua dels seus integrants, a més d’oferir un espectacle accessible per a persones sordes i col·laborar en causes solidàries generals i del col·lectiu LGTB.

BGMC va estrenar amb gran èxit Anima el passat 1 de juliol en un concert benèfic a favor de la Fundació Enllaç, omplint les gairebé 1000 localitats del Casino de L’Aliança del Poblenou, i aquest mateix espectacle va obrir la temporada 2016-17 de la Sala Muntaner. Idem TV va estar present en una de les cinc funcions en aquesta sala de Barcelona.

Violeta és una entitat LGTB + que pretén portar el col·lectiu als pobles. L’entitat té diverses sectorials perquè aspiren a visibilitzar el col·lectiu per complet en tot el territori.

Recentment s’ha creat la seu de Violeta a Viladecans i els i les seves responsables de l’entitat ens la presenten.

2610

Aquest dissabte s’ha celebrat la manifestació Trans* que cada any s’organitza dins dels actes de l’Octubre Trans. Amb les consignes “Drets Trans*, Drets Humans” i per un planeta menys binari la manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha finalitzat el seu recorregut a l’espai Germanetes on les associacions han llegit els manifestos.

Colors de Ponent és una entitat lleidatana LGTBI+ de recent creació. Feia dos anys que no hi havia cap associació al territori i Colors de Ponent es va fundar a principis de 2016 per cobrir aquest espai. El voluntariat d’aquesta entitat ens explica el funcionament de la mateixa, els serveis que dóna a la comunitat, i des d’un punt de vista més personal què reporta a cadascú i cadascuna el fet de formar part del voluntariat de l’entitat lleidatana.

Fa uns anys la fotògrafa Mar C. Llop inicia ella mateixa un trànsit que li obre un nou entorn. Construccions identitàries. Work in progress recull l’experiència de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans*. El projecte captura els processos corporals que experimenta la gent transgènere, mostra les persones i les famílies implicades, i també el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte des de dins de la comunitat trans*, a partir de la pròpia experiència de l’autora.

Construccions identitàries. Work in progress és el projecte de la fotògrafa Mar C. Llop per editar un llibre que reculli les fotografies de les transformacions de cossos en trànsit, des del respecte i la creativitat: instantànies dels cossos, però també dels pensaments i sentiments de les persones transgènere. L’objectiu del treball és difondre les diferents realitats trans* i mostrar que es pot ser trans* de moltes maneres. El llibre serà una co-edició entre les editorials Bellaterra Edicions i Pol·len edicions.

El llibre està dividit en quatre seccions, que ressegueixen el camí que va fer la Mar C. Llop a través del projecte: Conceptes; Persones; Vincles i EnTrànsit.

La Mar va començar capturant fotogràficament el trànsit de moltes persones, partint d’un llenç negre que li permetia adaptar-se al màxim a qualsevol escenari: així va sorgir EnTrànsit. En paral·lel, la fotògrafa va començar a retratar els protagonistes d’aquests trànsits en el moment en què arribaven, vestits i vestides: i va ser així que va sorgir Persones. La secció també s’obria a persones que estaven en altres moments vitals. La secció Vincles va sorgir per mostrar les relacions diverses que tenen les persones que viuen el gènere de manera dissident. Finalment, Conceptes situava alguns temes de reflexió, en paraules i en imatges, en un intent de plasmar discursos, vivències i sensacions: la fragilitat, el transvestisme, les criatures trans, la visibilitat dels homes trans, la socialització, les hormones, la política biomèdica patologitzant…

Les fotografies del llibre són acompanyades per textos, en la secció Conceptes de la Mar C. Llop, i en les seccions Persones i Vincles escrits per les pròpies protagonistes fotografiades. Podríem dir, doncs, que és un llibre coral fet de moltes mirades i veus.

El llibre estarà ecoeditat, és a dir, seguirà criteris de respecte al medi ambient i incorporarà una motxilla ecològica per mostrar l’impacte ambiental del llibre ­-i sobretot l’estalvi aconseguit a partir de l’aplicació de bones pràctiques en el disseny i la producció del mateix.

Verkami del llibre: http://www.verkami.com/projects/15941-construccions-identitaries-work-in-progress-el-llibre

Reflexions cuites a foc lent després dels fets d’Orlando

El mes de Juny té molt pes simbòlic per a les persones LGTB. Fa temps que es va instaurar com el mes per a sortir als carrers i lluitar per nosaltres. Enguany, a aquest mes de juny se li ha afegit un altre data que ens ha de fer reflexionar, lluitar i sortir al carrer per igual: el 12 de Juny. Ja ha passat temps, prou perquè passés gran part de l’atenció mediàtica. Prou per a poder parar-nos a pensar i veure què podem aprendre del que ha passat a Orlando.

Tot i patir en els primers dies per rebre una pluja bestial d’islamofòbia per part de persones properes, vaig quedar gratament sorprès de la reacció del meu entorn, deu ser que amb les experiències passades (París, Brussel·les…) ja tinc les xarxes socials netes d’esbojarrats.

Qui sí que no va fallar van ser els mitjans que ràpidament van oblidar qui havia mort i es van fixar en qui els havia assassinat. L’homofòbia va desaparèixer dels seus discursos per a ser substituïda per altres paraules, sempre fent referència a la religió d’Omar Mateen. Tot i així el meu timeline estava ple de gent LGTBQIA+ d’arreu recordant que el que havia mort a totes aquelles persones no era una religió, sinó la lgtbfòbia. Per desgràcia la moajoría d’elles oblidaven que el racisme també va jugar un paper clau aquella nit, donat que quasi totes les mortes eren llatinoamericanes.

Potser Orlando és el detonant que necessitem per acabar d’obrir els ulls i que les persones que treballem per la diversitat d’orientacions sexuals i identitats i expressions de gènere ens posicionem clarament com a antiracistes, en contra de la islamofòbia i de la islamofòbia de gènere en particular. Les raons que us proposo són les següents:

Penso que és important parar-nos a pensar perquè els mitjans s’han oblidat tan ràpidament de la claríssima homofòbia i el racisme que hi ha rere dels fets d’Orlando. I perquè nosaltres hem passat per alt el factor racial. És important recordar que unes setmanes abans hi havia hagut un atac molt similar a una altra discoteca gai a Mèxic. No vam sentir res d’aquesta perquè qui va dur a terme la matança no va ser reconegut com a musulmà. No vam sentir res d’aquesta perquè les nostres morts no eren la part important, no ho són, només ho era qui ens havia matat. Perquè sempre hi ha unes morts que valen més que altres i no ens equivoquem: nosaltres acostumem a estar en el cantó menys valuós.

La resposta internacional a la matança d’Orlando respon a un procés de criminalització de l’islam. Un procés al qual no li interessen les declaracions de la gent propera a Omar Mateen que el descriuen com a homòfob, masclista, i com a poc religiós. Un procés al qual tampoc li ha interessat pensar en aquella gent que afirma que Omar en realitat era homosexual, o que freqüentava el club que va atacar i que l’atac d’Orlando va ser en gran part una represàlia causada per una forta homofòbia interna. A aquest procés tampoc li interessa reflexionar que part d’aquesta homofòbia es genera perquè ells estan ajudant a continuar venent l’islam i l’homosexualitat com a categories oposades.

Als interessos (per ambdós cantons) que hi ha rere de tot el que està passant no els interessa l’existència de l’Islam queer, no reconeixeran mai el feminisme islàmic, ni les lectures postcolonials de l’islam. Tots dos pols, tant el de les persones musulmanes més integristes com aquelles que volen situar l’islam com a enemic els interessa promoure una visió tancada i excloent de l’islam.

Aquelles que lluitem per a poder existir des de la diferència ens hem d’unir per aturar la violència. Ens hem d’unir per a mostrar que això que diuen no és cert, que existeixen persones molt diverses: musulmanes i homosexuals, feministes que porten hijab (el vel), musulmanes que no en porten, dones trans que porten hijab i fins i tot Niqab (el vel que cobreix la cara), i persones musulmanes heterosexuals i cisgènere que ens recolzen sense embuts i acullen la diversitat igual que altres persones heterosexuals i cisgènere que no siguin musulmanes.

Ens hem d’unir perquè ens estan utilitzant els uns contra els altres. Perquè és des de dintre de les religions que podrem combatre el masclisme i l’homofòbia que hi trobem, que es corresponen al masclisme i l’homofòbia de les societats en les quals vivim. Ens hem d’unir perquè fa temps que disfressen de feminisme l’odi cap a les dones musulmanes, perquè instrumentalitzen les lluites i polítiques LGBT per a promoure el racisme, per a polaritzar-nos i aïllar-nos tant com puguin, per a continuar oblidant i negant totes aquelles persones racialitzades i lgtb. Per a continuar assassinant-nos.

Però sobretot ens hem d’unir perquè en el fons les nostres lluites són la mateixa. Lluitem per a poder ser, per a poder existir com vulguem, pel dret al propi cos i pel dret a la pròpia imatge. Lluitem pel dret a poder ser diferents.


 

Pol Galofre Molero (Barcelona, 1987) és tècnic de so i cineasta especialitzat en cinema documental i activista trans. És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans i dinamitzadors de l’Espai Trans. Juntament amb Miguel Missé ha editat el llibre Políticas Trans – Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos (EGALES, 2016). Va realitzar amb Brigitte Vasallo el projecte TransRaval en el marc de l’exposició Translocacions del Centre d’Arts Santa Mónica i Idensitat, i amb Bel Olid van realitzar el projecte Ésser Lluire pel festival Ingràvid. També ha dirigit el curt documental Feines per gent valenta, per l’Ajuntament de Barcelona. És docent en el Màster Gènere i Comunicació de la UAB i col·labora estretament amb La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

3419

Cinc curts que cinc cineastes han rodat encarregats per l’Ajuntament de Barcelona en un projecte sobre la diversitat sexual i afectiva. Uns curts que s’han presentat en el festival Fire!! i que junt amb material didàctic es posaran a disposició de les escoles de Barcelona i de qualsevol altre que els demani.

2573

25 mil persones segons la Guàrdia Urbana han participat aquest dissabte a la Pride Parade que ha estat dedicada a les persones trans, el col·lectiu més vulnerable de les lletres LGTBI. Enguany l’organització ha canviat el recorregut partint de la Plaça d’Espanya fins al Moll de la Fusta on està situat el Village composat per un escenari i parades d’entitats principalment LGTBI.

 

 

Cada 28 de juny em sento un poc més gran. Sovint tenim debats antics però les manifestacions van omplint-se de gent més jove i va desapareixent alguna gent.

Enguany, he mirat quatre anys enrere i he vist, en un flaix-back, com naixia un mitjà del qual he format part fins fa escassament dos mesos. IDEMTV ha fet 4 anys, qui ho diria! Centenars d’articles, vídeos, reportatges, entrevistes, hores dedicades…Quatre anys que m’han fet créixer com a persona i com a professional.

Fa certa basarda mirar enrere i pensar que ja no en formes part de tot plegat, però la vida et porta i res es tanca. Recordo com vaig entrar a formar part: les reunions, les trobades i els riures amb en Vicent i en Xavi, érem més joves i amb moltes il·lusions, il·lusions que s’han anat renovant o que han pres camins diferents.

Avui, ja des de fora, veig un mitjà consolidat i en creixement. Que reivindica i ocupa el seu espai on line amb qualitat i que és referent per al col·lectiu, el moviment i, també, els i les professionals de la comunicació. Veig una gran feina i un augment de la qualitat tant en imatge com en continguts de la mà del Xavi i el Jorge que cuiden i estimen el mitjà.

Podria fer una cosa més correcta, més oficial, més llunyana, però no em surt i només puc dir: per molts anys! Per molts anys i seguiu creixent; per molts anys i gràcies pel camí fet i tot el que m’heu fet aprendre. Gràcies al Vicent, al Xavi, al Jorge i a totes les persones que han estat i han donat suport.

Felicitats i gràcies!

 

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.
Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya.
Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres.
Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

ARTICLES D'OPINIÓ

2677
Però si ja teniu el matrimoni i l’adopció! Què més voleu ara? Vols dir que cal encara aquesta manifestació? Aquesta desfilada amb els vostres...

LLIBRES DE L'ARMARI

5090
“El fill del legionari” és el títol d’un còmic d’Aitor Saraiba, un il·lustrador de referència que mai ha amagat la seva homosexualitat. En aquest...
res a amagar d'anna boluda