Etiquetes Entrades etiquetades amb "vih"

vih

BCN-Checkpoint promou una campanya per la detecció precoç del VIH-SIDA com a eina preventiva de la seua transmissió

BCN-Checkpoint i la Fundació Lluita contra la SIDA alerten que cal anar més enllà del preservatiu en les polítiques de prevenció de la transmissió del VIH-SIDA. Al nostre país el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH) tenen una major probabilitat de contraure la malaltia si fan una pràctica de risc. Les dades parlen per si soles. A Catalunya el 61% de les noves infeccions es registren amb HSH, a la ciutat de Barcelona és el 81%. Segons les dades de la cohort de seguiment ITACA, la incidència de la malaltia amb noves infeccions és d’un 2,4% entre HSH, mentre que entre la població general és d’un 0’02%.

 

 

Més enllà de les crides a no baixar la guàrdia o dels missatges que asseguren que ha baixat, Pujol analitza la necessitat de desenvolupar diferents estratègies per tal de limitar el risc que pateixen els homes que practiquen sexe amb homes en el context català. BCN Checkpoint i la Fundació Lluita contra la Sida impulsen una campanya que recomana als gais i altres homes que practiquen sexe amb homes fer-se la prova del VIH-SIDA cada tres mesos per tal de reduir l’augment de noves infeccions en aquest grup de població.
 

 
Fins ara, molts homes gais ja havien interioritzat la necessitat de fer la prova del VIH-SIDA un cop a l’any com a mesura preventiva. La detecció precoç del VIH-SIDA és molt important perquè els infectats tinguin una millor qualitat de vida, però també és una eina imprescindible de prevenció.

Pujol planteja que qui es faci la prova del VIH-SIDA cada tres mesos, també hauria de fer proves de sífilis, clamídia i gonorrea. Si s’està infectat d’alguna d’aquestes malalties s’incrementa la probabilitat de contagiar-se del VIH-SIDA si es realitza una pràctica de risc. A més, reclama que es done a conèixer de forma suficient l’opció profilaxis postexposició per evitar que es desenvolupe la malaltia un cop s’ha produït la conducta de risc. Pujol també creu que al nostre país cal priorizar de forma efectiva la prevenció del VIH-SIDA en els HSH.

2246

El passat 28 de juny milers de persones van sortir al carrer a Barcelona en una manifestació que, com cada any, va iniciar el seu recorregut a la Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume, passant per les Rambles. El crit majoritari va ser reclamar l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTBI i contra la LGTBIfòbia que s’està debatent actualment al Parlament de Catalunya.

 

 

El portaveu de l’Observatori Contra l’Homofòbia ens explica els darreres casos de LGTBIfòbia en Catalunya, tot i que adverteix que en realitat, segons dades de l’Agència Europa pels Drets Fonamentals, només es denuncien el 10% dels d’homofòbia, transfòbia o lesbofòbia. El portaveu de l’observatori afirma que la impunitat que es viu davant de la violència homófoba a Catalunya és evident i que perquè es produeixi un canvi s’ha de perseguir la LGTBIfòbia amb tota la força de la llei.

Aquest any en un context de treball en xarxa i de demanda unitària d’una llei específica pels drets del col·lectiu i contra la LGTBIfòbia ha crescut la participació en la manifestació del 28 de juny. A més, les dones han tingut més visibilitat a partir d’actes específics com ara la petonejada realitzada durant el recorregut. Amb tot, la defensa del dret a la salut i la prevenció del VIH-SIDA han estat els temes centrals d’aquest amb el lema Visc en positiu, i tu?, i els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions. El moviment LGTBI català s’ha volgut sumar a les crítiques a les retallades que s’han viscut al nostre país en drets socials i sanitaris. De fet, el VIH-SIDA continua sent l’amenaça més gran a la salut per a les persones LGTBI, per la qual cosa la Comissió Unitària 28 de juny reclama que les administracions s’impliquen clarament en la prevenció de la transmissió del VIH-SIDA, en l’atenció i drets de les persones seropositives i en el trencament de l’estigma associat.

L’Acord Nacional per la prevenció del VIH-SIDA i contra l’estigma associat, que ara iniciarà el seu desenvolupament, serà una eina fonamental per al moviment. En aquest sentit, les entitats LGTBI i del VIH-SIDA treballaran per garantir que s’acompleixin els compromissos de la Generalitat en aquest àmbit.

A més, es va retre homenatge a la memòria del Juan Andrés Benítez, l’empresari gai mort després d’una intervenció policial, al qual se li va dedicar una parlament a l’acte final de la manifestació i un minut de silenci. Alhora es va criticar durament l’actuació del Sindicat de Policies de Catalunya que va desvetllar en un comunicat l’estat serològic de Benítez, cosa que suposa una vulneració del dret fonamental a la privacitat.

El 28 de juny, cal recordar-ho, va implicar l’inici de la desobediència a la LGTBIfòbia hegemònica en aquells anys a Estats Units i que es va propagar ràpidament arreu del món. Va suposar l’inici del moviment LGBTI modern que ha permés els avanços en drets que ara tenim. En aquest sentit, la Comissió Unitària 28 de juny és la plataforma que convoca la manifestació més antiga de l’Estat espanyol, des de 1977, que commemora els fets d’Stonewall del 1969 a Nova York.

2578

La Comissió Unitària del 28 de juny organitza un nou any a Catalunya les manifestacions del dia de l’Alliberament LGBTI que commemora les revoltes del col·lectiu a Nova York durant el 1969.
El lema d’aquest any té un marcat caràcter reivindicatiu Visc en positiu, i tu?, amb els sublemes Trenca l’estigma del VIH-SIDA i Sanitat sense discriminacions, amb una clara referència a les retallades i a les afectacions que tenen en el dret a la salut de la ciutadania, especialment pel col·lectiu de seropositius i de persones LGTBI.

 

 

La Comissió 28 de juny ha dedicat el tema central de la manifestació d’aquest any al VIH-SIDA en reconeixement al paper de l’activisme i a les persones seropositives que van donar la cara especialment durant els primers anys d’expansió de la malaltia. Uns anys que, segons indica el manifest, van ser de mort, de discriminació i de marginació, de vides silenciades per l’estigma i pel rebuig social i familiar. Des de la Comissió també es ressalta com “els sectors ultraconservadors” van aprofitar la situació per atacar les llibertats del col·lectiu.

Malgrat els avenços, el VIH continua essent una malaltia sense cura, i segueix expandint-se en el col·lectiu LGBTI, especialment entre els homes homosexuals i bisexuals i les dones transsexuals. El manifest ressalta que és l’amenaça més gran a la salut del col·lectiu LGTBI i en el qual no es pot retrocedir. I fa una crida a la necessària implicació de les administracions en la lluita per la prevenció, en l’atenció i drets dels seropositius i en el trencament de l’estigma associat. En definitiva a la defensa del dret a la salut sense discriminacions.

La Comissió també es posiciona a favor de l’aprovació de la llei pels drets del col·lectiu LGTB que hi ha actualment en debat al Parlament de Catalunya. A més, com anys anteriors, se celebren manifestacions descentralitzades. La principal tindrà lloc aquest any a Tortosa el divendres 27 de juny. A Tarragona la Comissió Unitària també convoca manifestació per al 26 de juny i Girona la celebrarà el mateix 28 de juny el mateix dia que Barcelona però pel matí. A la capital catalana l’epicentre serà Plaça Universitat que té convocada manifestació per a les sis de la tarda, tot i que es desenvoluparan activitats durant tot el dia.

2257

EDITORIAL

El proper dissabte 28 de juny se celebraran els 45 anys de les revoltes a Nova Iork arran del tancament del bar destinat a públic LGTB, Stonewall Inn. En 1969 els bars destinats a públic LGTB estaven prohibits als Estats Units. Alguns policies cobraven suborns per no tancar-los. L’espurna va saltar quan la policia va tancar l’Stonewall Inn tot i haver cobrat. Diuen testimonis que la gent primer els va tirar monedes i després van començar a tirar tot allò que trobaven al carrer. I tot això va acabar en una setmana d’aldarulls i barricades protagonitzat per persones LGTB. La creació del Gay Front Liberation, va marcar un nou moviment clarament reivindicatiu i, fins i tot, revolucionari. Cal recordar que era l’època de les noves esquerres, de les revoltes de maig del 68, de les manifestacions contra la Guerra del Vietnam i de l’expansió del feminisme. Un moment de gran mobilització social en la qual la de les persones LGTB s’hi va afegir i es va expandir ràpidament arreu del món. És el naixement del moviment LGTB modern. Encara que hi havia hagut anteriorment grups que havien treballat pels drets del col·lectiu, el moviment sorgit després de Stonewall està clarament desacomplexat i és molt reivindicatiu. I per primer cop a la història es girava la truita, s’afirmava que la malalta era la societat LGTBfòbica i no el gai, la lesbiana, el bisexual o l’home o dona transsexual.

Ara, 45 anys després, és un bon moment per fer-ne balanç. En general els drets de les persones LGBT han avançat especialment al món occidental i Iberoamèrica, i estan fins i tot en retrocés en molts països asiàtics i africans. Al nostre país, per sort, podem parlar de grans avanços, no només de despenalització, sinó d’igualtat legal i polítiques a favor de la normalització. Fa anys que, amb les manques i dèficits que es vulgui, tenim igualtat legal, som visibles en els mitjans i celebrem grans manifestacions per reivindicar els nostres drets. És moment de celebrar, els avanços, i de seguir lluitant, per seguir avançant perquè queden moltes victòries per aconseguir. El Parlament català està sent pioner en el debat d’una llei per garantir els nostres drets del col·lectiu LGTB. És una oportunitat que no podem perdre. Tots junts tindrem més força per aconseguir aprovar una llei que el nostre col·lectiu necessita.

El passat 29 d’octubre es va portar a terme la X Jornada de promoció de la salut i qualitat de vida per a persones amb VIH/Sida, organitzada per la ONG Projecte dels NOMS -Hispanosida. La jornada es va celebrar a Barcelona i va tenir una gran assistència. Més de 350 persones hi van participar entre persones afectades pel VIH, responsables de salut pública, metges, personal sanitari i activistes.

En la jornada es va debatre sobre els darrers avenços mèdics i científics, així com els reptes de futur a l’entorn del VIH en tots els àmbits.

 

 

Un dels aspectes centrals que es van tractar va ser l’ansietat i la depressió en persones VIH positives, especialment prevalents entre les persones LGBT.

La jornada es va centrar, també, en els tractaments de l’hepatitis C, que cada cop té més incidència per via sexual en homes que tenen sexe amb homes.

Alguns dels aspectes fonamentals de la vida quotidiana de les persones amb VIH i el context sanitari i, de retruc, polític van ser temes importants, donat l’impacte que tenen en la qualitat de vida i la salut de les persones que viuen amb VIH.

Ferran Pujol és un dels impulsors d’un projecte de serveis d’informació, assessorament, recerca i prevenció del VIH al nostre país: BCN-Checkpoint, clarament populartizat a Barcelona entre gais. Des d’aquesta plataforma es promouen trobades, l’intercanvi de coneixement respecte al VIH-SIDA, així com la visibilització del col·lectiu seropositiu dins de la comunitat LGTB.

Pujol reivindica el paper de la detecció precoç en la lluita contra la SIDA i afirma que és una de les eines més importants per a la seua prevenció. D’aquestes i moltes més coses ens parla en una entrevista que ha concedit a idemTV.

 

 

LLIBRES DE L'ARMARI

res a amagar d'anna boluda

4000
L’Anna Boluda és una autora novell però prou coneguda com a periodista i cineasta. En l’àmbit LGTBI el seu treball per a la visibilització...

ARTICLES D'OPINIÓ

4040
El 28 de juny commemorem 47 anys dels fets d’Stonewall i a Catalunya ho fem amb una llei que garanteix els drets: la llei...