Etiquetes Entrades etiquetades amb "trans"

trans

Torna de nou la translaboral el 22/11 en la seva segona edició. Aquestes jornades que es realitzen a Sabadell busquen no tan sols generar espais de sensibilització i visibilització de la gran problemàtica de les persones trans *, la NO inserció laboral d’aquest sector de la població.

I no només es generen aquests espais, que també són de vital importància, sinó que s’exerceix un posicionament polític, les persones trans * són visibles i l’acceptació social ha de passar per acceptar que la diversitat social ens enriqueix a totes i a tots.

Per aconseguir una inserció laboral, ser trans * no és cap dificultat en si mateixa, que es noti que som trans * és la gran dificultat.

Hem d’explicar la identitat de gènere des del principi cada vegada que realitzem una entrevista de treball, amb tot el consum d’energia, mitjans i falta d’atenció per part de l’empresa, que tot això origina. Quan es “nota” que som trans * es converteix l’entrevista en una altra cosa, que res té a veure amb aconseguir aquest lloc de treball.

Aquests espais polítics de visibilització d’una exclusió social són extremadament necessaris, en ells no només ens vam reunir per fer front a aquesta exclusió, no només al fet que participin actors socials, institucionals i laborals, sinó que participem totes i tots en posar en valor que les empreses respectin el principi de la no discriminació en totes les operacions i fer el necessari perquè la selecció de la candidata o candidat per competències sigui la base per a la contractació, la col·locació, la formació professional i la promoció del seu personal a tots els nivells , i encoratjar i donar suport als proveïdors d’aquestes empreses perquè actuïn de forma anàloga. Les pràctiques no discriminatòries estan reconegudes com una eina de gestió important per augmentar l’eficàcia i la productivitat de tota l’empresa.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats més actives tenen uns efectes més positius en la productivitat en aquelles empreses en què la força de treball s’assigna amb major eficiència, això augmenta la qualitat de el capital humà i la motivació, fent augmentar l’eficiència organitzativa.

Nosaltres, les persones trans *, som part d’aquesta força de treball, d’aquesta qualitat de el capital humà, de la motivació i de l’eficiència organitzativa, per això hem de formar part en les empreses.

Tot aquest valor, imprescindible en un mercat dinàmic i canviant, la demanda d’involucrar tota la diversitat en el treball productiu per obtenir un major ventall de preferències i expectatives, fa rellevant la figura de la intermediació laboral que de sortida a tota aquesta força de treball. La globalització, la internacionalització de el mercat i el creixement empresarial ha de donar-nos a les persones trans * més expectatives laborals.

 

Belén Camarasa (Barcelona, 1965) activista trans. Actualment treballa com a i dinamitzadora de l’espai “Sororitat Trans” a la Fundació Surt . Defensa que el reconeixement polític de les dones trans * passa per ocupar espais en el mercat laboral.

 

Sandra Vilaseca és una castellera que ha fet el trànsit amb l’acompanyament i suport dels Castellers de Barcelona.

Ens parla de les relacions socials a dins de la colla, i de la seva experiència positiva, fins al punt -explica la Sandra- que si no fos per Castellers de Barcelona no haguès començat el seu trànsit. També ens parla de la comissió per la equitat que s’ha creat als Castellers de Gràcia i de la campanya “Castellers amb orgull” en que diverses colles mostren un mocador amb el lema i els colors de la bandera de Sant Martí.

2411
trans travesti cross-dresser
en femme el documental

Entrevistem Alba Barbé, directora del documental “En Femme, el documental” que estrenarà TV3 el dia 23/10/2018. En una conversa amb Paula Marquès, la directora ens explica la seva experiència en la producció del documental sobre l’entitat En Femme.
EnFemme és un petit refugi de Barcelona on diferents homes i dones de diferents classes socials i econòmiques es transvesteixen.
Molts homes ho practiquen en la intimitat de la seva llar, però a En Femme es troben i creen el seu espai de seguretat i empoderament. També surten al carrer en grup per gaudir junts i juntes de moments d’oci. Per a algunes d’aquestes persones, però no totes, és un pas cap a una vivència social plena com a dones i homes i reivindicar-se com persones trans*.

 

Reportatge sobre l’Entitat EnFemme que va complir darrerament els 10 anys de vida:

 

Reportatge sobre el servei Trànsit, una consulta mèdica respectuosa cap a persones amb cossos diversos i/o amb orientacions sexuals no normatives.

1894
persones transsexuals

per Carme Porta

El passat mes de juny la transsexualitat va deixar de ser considerada una malaltia mental per l’Organització Mundial de la Salut, en la revisió de la Classificació Internacional de Malalties(CIM). Aquest és el manual en el que es cataloga tot el que es considera malaltia i que és de referència en els sistemes sanitaris d’arreu del món. La darrera revisió es va portar a terme l’any 1990 i va ser l’any en què l’homosexualitat va deixar de ser considerada malaltia.

Tot i així, la transsexualitat segueix considerant-se una “incongruència de gènere” i es recull, juntament amb les disfuncions sexuals en un nou capítol que recull les condicions relatives a la salut sexual. Aquesta revisió es portarà a l’Assemblea Mundial de la Salut el proper mes de maig de 2019 per tal de ser aprovada pels estats membres.

La despatologització de la transsexualitat és una de les reivindicacions centrals del moviment LGTBI a nivell mundial i tot i que la revisió de la CIM ha estat ben rebuda alguns sectors han viscut com un gerro d’aigua freda el fet que es mantingui com a incongruència.

A nivell internacional, les dades de la transfòbia són preocupants, no només per l’alt nivell de discriminació i exclusió sinó pel nombre d’assassinats portats a terme. L’Observatori de les persones Trans assassinades, un projecte de Trans Respect Versus Transphobia, afirma que entre els anys 2008 i 2016 es van assassinar 2.609 persones transsexuals o transgènere en 57 països.

Els principis de Yogyakarta (vint-i-nou principis sobre l’aplicació de la legislació internacional de drets humans amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere) recullen de forma general una sèrie de recomanacions per tal d’evitar discriminació i exclusió per part dels estats. La realitat és una altra, les persones trans pateixen una greu discriminació pel que fa a la salut, vetant-los l’accés als serveis. Els principis de Yogyakarta diuen al seu article 17 que “Totes les persones tenen el dret al gaudi del nivell més alt possible de salut física i mental, sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. La salut sexual i reproductiva és un aspecte fonamental d’aquest dret.” Tenint en compte com en molts països on les persones trans estan perseguides tant legal com socialment el VIH està molt estès, aquesta manca d’accés als serveis de salut precaritza i condemna les persones trans.

Entre el 18 i el 22 de juny es van reunir a Nacions Unides vint-i-tres persones, defensores de drets humans de diversos països, per a la 38a reunió del Consell de Drets Humans de Ginebra, Trans Advocacy. La trobada va ser organitzada per la Xarxa Transgènere d’Àsia i el Pacífic, l’Acció Mundial per a la Igualtat de Trans , l’Associació Internacional Lesbiana, Gay, Bisexual, Trans i Intersex (ILGA), la Federació Sueca per als Drets LGBTQ i Transgender Europa (TGEU). Es van per ressaltar els problemes relacionats amb les persones trans en l’escenari mundial, per tal de fer propostes i seguir avançant en l’exercici dels drets humans.

El mapa de drets de les persones trans que realitza i actualitza TGEU, posa de manifest la manca d’aquests drets: en 57 països (dels 114 que s’analitzen) les persones trans són criminalitzades i perseguides i en 6 d’aquests encara es criminalitza la reassignació de gènere. Segons ILGA, en 45 estats es documenten detencions pel fet de tenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe o amb identitat trans.

 

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.
Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya.
Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres.
Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

ALEC empresàries lesbianes
ALEC associació de lesbianes empresàries de catalunya

ALEC (Associació de Lesbianes Empresàries de Catalunya) és una eina de competitivitat basada en la col·laboració entre dones lesbianes, bisexuals i trans, que intenta fomentar l’empoderament de les dones lesbianes a través de la col·laboració dels seus projectes, de les seves iniciatives, de productes i serveis.

Alec està formada per lesbianes emprenedores de diferents perfils professionals i té com a objectiu teixir una xarxa per l’apoderament i la visibilització de la dona lesbiana.

Aquest video va ser enregistrat el Dia de la Visibilitat Lésbica durant una trobada lúdica de les seves membres.

Podeu trobar més info a: http://www.alec.cat/
https://www.facebook.com/AlecNetworking/

Em trobo moderadament contenta. He passat de tenir disfòria a tenir incongruència amb la meva identitat de gènere, o amb la meva sexualitat. No obstant això jo ho sento com una manera de viure.

En aquests dies vivim una eclosió d’opinions, articles, idees i maneres de veure el que l’OMS ha canviat. Estic passant per diferents estats sobre aquesta “notícia” en veure a diverses persones trans* que opinen sobre aquest pas, passet, triomf… i em costa posicionar-me.

Segons el “ICD-11-HA60 Gender incongruence of adolescence or adulthood” es parla de termes com incongruència marcada i persistent, gènere experimentat, disconformitat amb característiques sexuals del sexe assignat … Com va dir Yuliuva Hernández, “Parlar de gènere, significa” desnaturalitzar essencialitats “atribuïdes a les persones en funció del sexe anatòmic, en el procés de construcció han estat les dones les menys afavorides en les relacions socials homes-dones com a pensament binari que caracteritza a la generalitat de les cultures, atribueix al “natural” el que desvaloritza en el parell d’oposats naturalesa-cultura.

En contextos mèdics seria molt complicat introduir la parella d’oposats “natura-cultura” per donar continuïtat a tot el que ja tenim avançat per part de tots els moviments trans*. I tal com diu Amelia Valcárcel, “El feminisme és un internacionalisme“, podem aplicar que els moviments trans* són també internacionalisme, i aquestes cadenes trenquen per la baula més feble.

Parlar des de països que tenen una sanitat universal que tenen coberts certs beneficis mèdics i quirúrgics, i posen al servei de les persones trans* un ventall de possibilitats per modificar el cos, ens ha de fer reflexionar.

I ens ha de fer reflexionar que les decisions que es prenen a nivell internacional, tenen repercussions a nivell internacional. No és el mateix ser trans* a Nicaragua que a l’Aràbia Saudita, no és el mateix ser trans* a Tailàndia de ser trans* a Espanya. Aquest fet estructural és un internacionalisme que afecta de forma molt diferent depenent del lloc on hagis nascut. Ens maten, en molts països ens maten pel fet de ser trans*, digui el que digui l’OMS. Perquè un metge nord-americà atengui les peticions farmacològiques d’una persona trans*, a través d’una assegurança mèdica privada, sinó estem reflectides dins el CIE, tinc els meus dubtes sobre com seria aquesta atenció.

¿Sortir del CIE o sortir del DSM, a nivell internacional, assegura que totes les persones trans* de tot aquest planeta continuaran tenint l’assistència que desitgen? No sabria respondre. La lluita ha de continuar perquè puguem universalitzar tots els drets adquirits, i que aquests puguin ser universalitzats per a totes les persones trans*, independentment del seu origen.

I que aquests drets no depenguin d’una o altra patologia. Que aquests drets siguin universals, que aquesta lluita sigui per visibilitzar, que l’imaginari social assimili que els nostres avenços són avenços per a tothom. Que la nostra manera de viure no és només la nostra forma de viure, que és una diversitat cultural més, que és un enriquiment social que ens beneficia a tots i totes.

Jo voldria que no haguéssim de viure una “transició”, jo voldria una societat que ens reconegués tal com som… amb la nostra corporalitat. Que el gènere no tingués res a veure amb el cos.

1334

La Classificació Internacional de Malalties (CIM) és el llistat de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per la identificació de malalties de cara a facilitar informació als i les professionals de la salut.

En la revisió que l’OMS ha fet de la classificació – la primera en els darrers 30 anys- la transsexualitat ha deixat de ser considerada una malaltia mental, una exigència del moviment LGTBI. En aquesta actualització de la CIM, però, no s’ha donat total satisfacció a les reivindicacions del moviment donat que la transsexualitat ha quedat inclosa com a comportament sexual “de cara a mantenir la possibilitat de rebre atenció mèdica gratuïta” segons van declarar els responsables de l’organització.

res a amagar d'anna boluda
llibre res a amagar

L’Anna Boluda és una autora novell però prou coneguda com a periodista i cineasta. En l’àmbit LGTBI el seu treball per a la visibilització ha estat important, especialment pel que fa a les famílies amb el documental “Homo baby boom” .

El llibre és l’obra que va quedar finalista al 15è premi de narrativa juvenil Torent 2017 i vol ser una eina de visibilitat i pedagogia social.

A la història es recullen tota una sèrie de situacions que segons la mateixa autora “són una vacuna contra el bullying” i dels pocs llibres que hi ha per a joves en format de narrativa. La novel·la no és només una obra finalista sinó un exercici militant de visibilitat de la diversitat.

El fet d’estar escrit en valencià podia ser també una dificultat però hi ha diversos instituts que ja ho tenen com a lectura obligatòria i això pot facilitar el treball a les aules que és un dels objectius de l’autora

tango queer idem tv
inusual project

L’entitat Tango Queer Barcelona va néixer el gener del 2015 per a aprendre a ballar tango, però en aquells moments no hi havia cap milonga a la ciutat que realment subvertís els rols de gènere.

Les persones que la formen no creuen ni se senten còmodes amb els codis heteronormatius que s’apliquen a aquesta dansa -i a la societat en general-, així que van decidir a crear el seu propi espai, més lliure, càlid i obert.

Des d’allò més personal que també és polític volen donar visibilitat a una forma lliure d’entendre aquest ball. Neix per crear un espai on relacionar-se a través de la dansa, on no existeixen identitats imposades ni preestablertes, i trenquen amb els estereotips. Entenen la comunicació en el ball com quelcom fluïd i molt dinàmic ja que experimenten amb els dos rols. Rebutgen la visió jeràrquica i d’oposats a la que ens redueixen els binarismes convencionals segons ens expliquen.

A principis d’any van celebrar els 3 anys amb una milonga especial amb disfresses. Vam assistir a aquesta sessió especial i la vam enregistrar.

Podeu trobar més informació:

http://tangoqueerbarcelona.com/

https://www.facebook.com/tqbcn/

i es reuneien cada dilluns al local Inusual Project. C/ Paloma 5 BCN

19h. Classe d’Iniciació
20.30h Classe nivell intermig.
22h-00h MILONGA QUEER

Aquest mes de maig recordem, des de les entitats, els sindicats, les universitats i les institucions la lluita contra la lesbofòbia, homofòbia, bifòbia i transfòbia. És no només necessari sinó també imprescindible.

La llei 11/2014 que va ser empesa pel món associatiu i aprovat per una majoria parlamentària és un instrument valuós que cal continuar desplegant, millorant i complementat des de les polítiques públiques, i també des de la societat civil, el món laboral i l’acadèmic. Tenim molts reptes pendents encara. Però cal també una mirada a totes les persones del col·lectiu d’arreu del món, que no només no estan a l’empara d’una llei de garantia de drets més o menys millorable, sinó que pel sol fet de no respondre als patrons heteropatriarcals són marginades, perseguides i castigades.

En el dia internacional contra la LGBTIfòbia, i cada dia, cal que recordem aquelles persones que per ser senzillament qui volen ser i estimar com vulguin, posen la seva vida en perill.

Aquelles i aquells que poden ser multades, castigades, empresonades, torturades, violades o fins i tot assassinades a l’empara de lleis despòtiques que els neguen la llibertat, la llibertat de ser i estimar com vulguin. Per denunciar els governs que actuen així, per no deixar caure en l’oblit tot els seu patiment, per empènyer  el món a una mirada de respecte als drets humans, cal que en parlem, avui, aquest mes, cada dia. I cal que obrim la mirada, el cor i les fronteres a les persones que han de fugir del seu país per poder ser qui són, per poder viure la seva diversitat sexual i d’opció de gènere sense risc de la seva vida.

Fem de Catalunya un país de refugi LGBTI.

 

Mireia Mata Solsona és Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

5894
Aquest és el projecte del llibre “ I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades” un llibre que forma part d'un projecte de...

res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

3764
El món celebra enguany el 20è aniversari del primer any internacional dedicat a la família. Qui els ho havia de dir que les famílies...