Etiquetes Entrades etiquetades amb "trans"

trans

2112

La immensa quantitat d’informació que el moviment LGTB genera, així com les creadores i creadors, estudis, publicacions específiques… solen ser el centre de projectes de recerca o arxiu. Fa poc temps ha nascut un nou projecte, al barri de Sants de Barcelona, que té per objectiu ser un centre de documentació LBTGIQ: el Fons documental feminista/lgtbi/queer

Aquest projecte sorgeix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns de Sants, que es proposa anar bastint un fons de referència pel que fa a continguts relacionats amb els feminismes, les sexualitats, els moviments LGTBI i la teoria Queer.

Fotografia: Bárbara Boyero

El projecte, que es va presentar el passat mes de desembre, té per objectiu difondre coneixement i producció teòrica al voltant d’aquestes temàtiques, afavorint la reflexió i la transformació social, alhora que aglutinar material produït per col·lectius i moviments vinculats a aquest camp i que sovint es queda atrapat en àmbits de circulació reduïts. A més, es vol fomentar espais de trobada, intercanvi i transmissió de coneixement, tot organitzant periòdicament presentacions de llibres, debats, cine-fòrums, etc.

El contingut del fons vol ser ampli i abastar diferents gèneres i temàtiques vinculats a qüestions feministes/lgtbi/queer, com ara: Literatura: novel·les, poesia, teatre, literatura infantil, Art, Teoria política, filosòfica i literària, Història, Ciències socials, relacions laborals, salut pública, etc… en tot tipus de materials i suports des de llibres, material audiovisual, estudis de recerca i tot tipus de documents

El fons vol ser un nou espai de referència i es porta a terme en col·laboració amb la biblioteca de Can Batlló, on es crearà un arxiu virtual i es recaptaran i gestionaran els diferents recursos per dur a terme el projecte.

Fotografia: Bárbara Boyero

2478

EDITORIAL
 

Jodie Foster ha estat l’estrella mediàtica de la setmana amb la seva sortida de l’armari. De fet Foster ja havia reconegut el seu lesbianisme però mai ho havia fet tan públicament. En el mateix discurs en que es va mostrar, Foster reclamava privacitat, respecte a la seva vida privada i la del seu entorn.

Aquesta manca de respecte, per part d’alguns mitjans, ha estat la raó que personatges públics han esgrimit per tal de “tapar” la seva orientació sexual. En el món de l’espectacle no ha frenat a molta gent, donat que acaba sent un fet conegut, però si ho ha estat en altres àmbits: polític, esportiu… especialment les dones. Els homes gais s’han mostrat molt més sovint que les lesbianes.

Aquest no és un fet que es dóna únicament en l’àmbit dels personatges públics, també ho és entre les persones “anònimes”. Les lesbianes preserven molt més la privacitat de la seva orientació sexual que els gais. Tot i que les generacions joves estan trencant aquesta tendència aquest és un fet rellevant. Si l’analitzem trobem que les dones tenen un entrebanc en el reconeixement social de la pròpia sexualitat. De fet, el rol social de les dones era el de educar-se per a la cura del marit, la casa i els fills i la seva sexualitat únicament dirigida a la procreació. L’integrisme catòlic ha estat incentivant aquest rol i la doble moral de la sexualitat masculina (també dirigida a la procreació però a la que se li reconeixien “canitas al aire”).

El fet què les “famoses” es mostrin, és un fet doblement rellevant donat que la manca de referents ha provocat més discriminació i doble vida. El fet que les dones lesbianes es mostrin obertament, surtin de darrere les persianes, les cortines, els armaris… és important com ho segueix sent el fet que homes gais ho facin i trans masculins i femenins es mostrin en diferents àmbits professionals, socials, polítics… viure sota la pressió del patriarcat no és fàcil però mantenir la doble existència i preservar així aquesta pressió no és un assumpte de privacitat sinó de manca d’autoestima i d’acceptació d’un sistema de valors que ens nega.

Jodie Foster va reclamar respecte a la seva privacitat i l’ha defensat en els darrers 20 anys de forma que, d’alguna manera, tot i viure en família, amb dos fills en comú i compartint la vida totalment amb una altra dona, no s’havia permès reivindicar-se com a lesbiana i fer conèixer la seva felicitat a altres dones i homes amb una orientació homosexual que necessitaven referents. El respecte a la privacitat és necessari, etiquetar-se públicament, ara per ara, també ho és i no cal fer-ho incompatible malgrat les pressions i la discriminació. Caminar cap a la normalització i cap s un futur sense discriminació ens reclama la sortida de l’armari.

4904

Gina Serra és la Presidenta del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya i ha estat una de les activistes més conegudes a partir del conflicte laboral per transfòbia en el que va portar a judici a l’empresa on treballava. També és coneguda la seva lluita sindical pels drets laborals de les persones transsexuals i tal i com explica en aquesta entrevista, la seva vida no ha estat gens fàcil.

 

 

2279

Després del pacte d’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya signat i presentat per Artur Mas i Oriol Junqueras avui es portarà a terme el ple d’investidura del nou President de la Generalitat. L’acord a que han arribat CiU i ERC té 7 punts bàsics i 3 annexos en els que es despleguen les propostes pactades.

En aquest sentit, cal destacar que les diferents forces polítiques van signar un document en el que les entitats LGTB de Catalunya els reclamaven un el compromís per a assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Les forces parlamentàries signants van ser ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP i CiU, tot i no signar el compromís conjunt,  va signar un acord diferenciat en el qual es comprometia a legislar contra l’homofòbia donat que no creia en la necessitat d’una llei específica. Només dos grups parlamentaris (Ciutadans i PP) resten al marge d’aquest acord.

En la nostra editorial de valoració dels resultats electorals destacàvem:

“Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia

I en aquest sentit les entitats LGTB han tornat a reclamar que la llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia és una necessitat i una prioritat del col·lectiu. En una carta conjunta (signada per Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) dirigida als presidents dels diferents grups parlamentaris, signants de l’acord electoral,es reclama:

que el compromís que vàreu adquirir amb nosaltres pugui ser present i el tingueu en compte en les vostres intervencions al debat d’investidura, on entenem que cada grup parlamentari fixarà les seves prioritats de legislatura. Òbviament, el que us sol·licitem no ha d’anar en detriment d’altres propostes que en el moment de dificultats que passa el nostre país, són necessàries, sinó obligades, d’afrontar com a grans reptes de present i futur

En la darrera legislatura del Pacte catalanista i d’esquerres (PSC-ERC-ICV-EUiA) es va deixar redactat un document amb una proposta legislativa concreta, fruit d’un procés de participació llarg i ampli i que no ha estat aprovada. Cal destacar que en el pacte d’estabilitat al Parlament signat per CiU i ERC en cap dels punts es recull la proposta d’aprovació del text.

Les quatre entitats signants del comunicat que reclama l’aprovació de la llei demanen als diputats i diputades del Parlament el compliment dels acord electorals i l’esforç per a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia:

“per poder celebrar d’aquí un any, tal i com vàrem demanar, l’aprovació d’aquesta norma que ha de vetllar per un tracte no discriminatori vers les persones del nostre col·lectiu i actuar en contra d’aquells que promoguin actituds i fets homòfobs

2089

La identitat sexual és un tema sempre a debat, sempre obert i sempre té al seu entorn polèmica social. Viure amb una identitat de gènere diferent a la biològica és, i ha estat, per moltes persones un drama personal i social i un motiu d’exclusió. Són molts els casos i han estat molts els avenços i retrocessos legislatius.

Si bé s’han fet avenços importants en la legislació pel reconeixement dels drets LGTB, és a la T, en la identitat de gènere, on es troben les majors dificultats. A nivell internacional, hi hagut declaracions importants per tal d’acabar amb la discriminació trans, i es recull de forma important a la Declaració de Montreal el 2006, però també coneixem situacions altament preocupants i assassinats impunes i els instruments legislatius per defensar els drets humans de les persones trans no són suficients.

A Europa hi hagut avenços importants que han reconegut que la discriminació per raó de reassignació de gènere ha estat considerada discriminació per raó de sexe, però tot i així resten al marge les persones trans que no estiguin en procés d’operació de canvi de sexe.

Tot i que el Tribunal Europeu de Drets Humans, aplicant el Conveni Europeu de Drets Humans,  va establir en diferents sentències que els estats de la Unió han de proporcionar a les persones transgènere la possibilitat d’accedir a cirurgies per a la reassignació completa de gènere és evident que ens trobem davant d’una constant vulneració d’aquest fet, d’aquest dret.

El darrer cas és el de Maria Jesús Lastra al Principat d’Astúries. Lastra va reclamar al Servicio de Salud del Principado de Asturias (SESPA) per tal d’agilitar l’operació de canvi de sexe i va demandar SESPA pel temps d’espera, donat que porta més de set anys esperant l’operació. El període d’espera establert és de cinc anys i, actualment, ja fa més d’un any que Lastra va signar els papers de consentiment de l’operació. Maria Jesús Lastra porta 15 anys hormonant-se i 7 anys esperant la cirurgia, corrent un gran perill de salut donat que alguns cirurgians recomanen un període màxim de 2 anys d’hormonació.

Per a Gina Serra, de l’Associació de transsexuals,intersexuals y transgéneres  de Catalunya, donada la situació:

No entenc que el PP vulgui imposar una cartera única de serveis sanitaris i implantar el copagament a Espanya, quan s’ha lluitat durant molts anys per uns serveis públics universals. Que les operacions de canvi de sexe, seguiran sent un servei bàsic, però només en casos patològics, de fet, només per a persones intersexuals és a dir només homes i dones, les identitats són molt més àmplies. Uns governants no poden menysprear amb els seus arguments transfòbics a un col · lectiu que està en exclusió social pel sol fet diferencial de la identitat

En el cas de Lastra, Serra no ho veu com un cas aïllat i cal que els governs prenguin consciència i compromís:

Entenc que el Servei de Salut del Principat d’Astúries (SESPA) no té un compromís amb un col · lectiu sensible que està en l’exclusió social i per tant les administracions tenen el deure de treballar sobre aquesta exclusió en els seus diferents àmbits i un és el de l’assistència sanitària entre altres, per això és necessari el compromís del SESPA a Astúries a determinades persones transsexuals com és el cas de Maria Jesús Lastra que no té recursos per a aquesta intervenció

La discriminació de les persones Trans és un fet, l’incompliment de les declaracions internacional, la jurisprudència comunitària també així com la legislació estatal. Cal, doncs, millorar els instruments legislatius per a la no discriminació i vetllar pel bon compliment de les normes així com la qualitat de vida i els drets humans del col·lectiu LGTB i, fent èmfasi, en els drets de les persones trans.

2688

El passat 15 de novembre es va publicar un dictamen que ha elaborat el Consell Econòmic i Social Europeu (CESE)  sota el títol: “Drets dels grups vulnerables en el lloc de treball i, en particular, les qüestions de discriminació basada en l’orientació sexual”.

Per al col·lectiu LGTB l’àmbit laboral és un àmbit  en el que es desenvolupen discriminacions greus i ens convertim en persones altament vulnerables. De fet, les diferents associacions catalanes han denunciat repetidament la necessitat d’actuar en aquest àmbit.

En el dictamen elaborat pel Consell es recullen una sèrie de conclusions i recomanacions per combatre la discriminació al lloc de treball, especialment a les persones LGTB.

El CESE destaca la necessitat d’actuar de forma eficaç contra la discriminació LGTB tot subratllant

que, en el cas de la discriminació per motius d’orientació sexual, es requereixen mesures suplementàries per limitar el risc de discriminació

Entre altres consideracions és destacable el fet que el CESE recomana a la Comissió Europea

que elabori un pla de treball per combatre la discriminació de les persones LGBT i subratlla la importància d’integrar una perspectiva LGBT en tots els àmbits d’acció

així com la necessitat de combatre els estereotips i la necessitat d’un treball conjunt amb la societat civil Per tal que

“la discriminació per motius de sexe o orientació sexual s’integri també en els debats i negociacions entre els interlocutors socials. En aquest context, el CESE fa èmfasi en les possibilitats que ofereix el treball en xarxa, que pot utilitzar per fomentar la igualtat i la transparència en el lloc de treball”.

Les recomanacions del CESE són un pas endavant important en la lluita contra l’homofòbia i les condicions laborals del col·lectiu LGTB, i un reconeixement de la necessitat d’actuar de forma urgent  en la lluita contra la discriminació, sent el lloc de treball un àmbit preocupant tenint en compte la situació de crisi actual:

Les actuals retallades dels sistemes de protecció social a la UE suposen un augment de la desocupació i podrien també traduir en un increment de la xenofòbia, l’homofòbia i altres manifestacions i comportaments discriminatoris i degradants. En opinió del CESE, és important que la UE i els Estats membres avaluïn la situació de manera més apropiada i transparent, i adoptin mesures per reduir els riscos que corren els grups vulnerables davant les retallades actuals

Sònia López:, portaveu del grup LGTB d’UGT Catalunya ha valorat:

Ens congratulem de la publicació del CESE i oferim tot el nostre suport per eradicar la marginació i manca d’oportunitat laboral per aquest col · lectiu.  Accentuat en les persones transsexuals que són les més vulnerables. El Grup LGTB d’UGT, aposta per la Igualtat real del col·lectiu LGTB en l’àmbit laboral i social. Perquè creiem en una societat plural i democràtica, en la integració de les persones i en l’eradicació del buylling, l’homofòbia, la lesbofòbia i transfòbia. Per això posem tots els mecanismes necessaris i actuem en tots els casos per discriminació per orientació o identitat sexual. A més de donar visibilitat i ajudar a conscienciar la societat i informar-la sobre el Col · lectiu per eliminar estereotips i prejudicis cap a nosaltres. Creiem que han de ser mecanismes socials als quals un dictamen com aquest dóna un important impuls

A Catalunya, la reivindicació del col·lectiu per actuar en aquest àmbit ha estat important, tot i que hi hagut tímides actuacions ha estat en l’administració pública on s’han començat a donar les primeres passes. En l’administració de la Generalitat el juny de 2009 -en el marc de la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals i de l’Òrgan de Participació de Polítiques d’Igualtat, òrgans de participació coordinats per la Direcció General de Funció Pública- es va aprovar el protocol d’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o orientació sexual a la Generalitat de Catalunya en el que de forma específica es recull les actuacions  de l’administració per actuar contra les actituds homòfobes  i protegir i fer menys vulnerable les persones LGTB. Tanmateix, en el marc del Consell de Relacions Laborals, es van aprovar una sèrie de documents de treball sobre la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de  sexe a l’empresa en els que es recullen algunes recomanacions per actuar.

Aquests són petits avenços que cal consolidar i que, en el marc, de polítiques europees que donin suport a mesures que combatin la discriminació, tant en l’àmbit de l’administració pública com en l’àmbit de l’empresa privada,  es poden consolidar i desenvolupar per eradicar l’homofòbia al lloc de treball.

1689

Que hi ha segments de la societat que són obertament homòfobs no és una novetat, però la preocupació que crea en el col·lectiu LGTB l’exercici obert, els comentaris frívols, la exhibició d’arguments clarament discriminatoris… és gran.

A nivell internacional cal destacar el cas d’Uganda on el President del Parlament ha anunciat que el proper mes de desembre s’aprovarà una llei que penalitzarà amb la pena de mort els actes homosexuals.  L’església catòlica ha exigit al govern ugandès l’aprovació de la llei com un “regal de Nadal” segons han recollit diverses fonts.

El diari espanyol ABC ha recollit unes declaracions dels activistes catòlics antiLGTB que declaren:

President, no podem romandre plegats de braços donant l’esquena a un fenomen destructiu que està passant al nostre país. Per tant, com a ciutadans responsables, ens sentim obligats a portar aquest assumpte a la seva atenció com a líder del Parlament … així els legisladors podran fer alguna cosa per abordar el deteriorament de la situació ràpidament en la nostra nació”.

Així doncs, l’església, un cop més, evidencia la seva homofòbia de forma clara i opta per càstigs extrems i violents. Val a dir que actualment a Uganda el Codi Penal ja recull l’homosexualitat com a delicte i que s’estan portant a terme assassinats violents a activistes LGTB de forma quotidiana. Tanmateix les lesbianes són objecte d’una curiosa “aplicació terapèutica” per curar la seva homosexualitat: la violació. Algunes activistes lesbianes d’Uganda han estat violades de forma reiterada per tal de “curar-les” del seu lesbianisme, algunes d’elles han patit també altres actes violents i inclús han arribat a ser assassinades.

Però l’homofòbia violenta i despietada no és només una expressió de països on la democràcia és lluny de les institucions a Europa és un apràctica comú en alguns països d’influència catòlica com ara Polònia o d’estats aparentment aconfessionals com l’estat espanyol. Malgrat els avenços en el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTB alguns sectors conservadors i de la jerarquia catòlica han expressat la seva exigència de negar aquests drets i defensar la família tradicional.

Sense anar més lluny, l’organització ultraconservadora Hazte Oir va denunciar ahir a Nacions Unides la seva indignació i ofensa  “davant de la recent sentència del TC a favor del matrimoni homosexual. Han fet una sentència en contra dels drets dels nens pel caprici d’una minoria”. Els arguments ultraconservadors espanyols s’assemblen perillosament als argument dels sectors conservadors ugandesos.

Tanmateix en l’àmbit polític també segueixen havent intervencions homofòbes importants només cal recordar la piulada de la dirigent de Nuevas Generaciones del PP en la que reclamava la cura de l’homosexualitat

Respectar els homosexuals? Per descomptat que els respecto. No fan mal a ningú, només a si mateixos. A veure si algun dia descobreixen la cura

O les paraules de Duran Lleida que en el seu bloc va defensar que es  ” faciliti i doni suport al trànsit personal de l’homosexualitat a l’heterosexualitat” i va carregar contra les polítiques de l’anterior govern pel fet de ser “l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica” tot expressant també la seva critica pel fet que la Generalitat preparés, en aquell moment, “una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia“. Actualment la Generalitat ja ha deixat de formar part de la ILGA i encara no s’ha aprovat cap llei, com reclama el col·lectiu, contra l’homofòbia.

El reconeixement dels drets a les persones LGTB és imparable arreu però l’homofòbia segueix present i visible.

 

2546

El 27 d’octubre, i sota el lema “Transtornem el carrer”, s’ha desenvolupat per Barcelona una manifestació reivindicativa organitzada pel moviment trans més alternatiu i que ha tingut la seva rèplica per tot el món. Es defineixen a si mateixos com el transfeministes i anticapitalistes i pretenen la despatologització i la visibilització de la transexualitat.

 

 

L’acte de protesta ha tingut lloc en el marc de l’octubre trans (http://octubretransbcn.wordpress.com), un mes d’activitats amb un marcat caràcter reivindicatiu. Perquè ens parli d’això hem entrevistat a l’activista trans Teo, present a la manifestació.

2537

Sònia Rescalvo Zafra, natural de Burgos, va néixer a l’any 1944, i va ser assassinada el 6 d’octubre de 1991 a la glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona.

La sònia va sortir de Burgos i es va instal·lar a Barcelona als anys 70, on va arribar a ser una coneguda vedette al Molino de Barcelona.
A l’any 1991, el 6 d’ octubre va ser assassinada per un grup de neo nazis a la Glorieta del Parc de la Ciutadella. La nit de l’assassinat es trovaba amb la seva amiga Doris que, va ser també brutalment agredida. Un indigent que es trobava a l’hivernacle també va ser víctima de la violència d’aquest grup i el van deixar cec.

El FAGC i la CGLTB de Catalunya van presentar acusació popular a la que es va sumar l’Ajuntament de Barcelona.
Els assassins de la Sònia van ser detinguts gràcies a una intensa investigació del Mossos d’Esquadra, cos policial que va portar l’investigació per ordre del jutje, després que no avancés la que feia la Policia Nacional.

L’any 1993 es va realitzar el judici on els set skins van resultar condemnats. L’any 1994 el FAGC insta al Parlament de Catalunya a posar una placa a la Glorieta recordant els fets, que és instal·lada finalment per l’Ajuntament de Barcelona.
Vint-i-un anys després, les associacions demanen que la Glorieta on va ser assassinada, porti el seu nom com a homenatge a la Memòria Històrica del col.lectiu LGTB.

Signa la petició: Change.org

Video sobre la memòria històrica LGTB: la reinauguració del monument de Sitges i l’homenatge a la transexual Sònia:

 

 

LLIBRES DE L'ARMARI

5390
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...

ARTICLES D'OPINIÓ

3071
En 1989 vaig tenir l'ocasió de visitar el camp de Mathaussen. L'ambient respirava el respecte dels cementiris i el malson davant tanta barbàrie. Els...