Etiquetes Entrades etiquetades amb "salut"

salut

Rosa Almirall és doctora en ginecologia i obstetrícia, militant feminista en els anys 80, i a més a més sexòloga. També és en aquest moment la directora dels Serveis de Ginecologia d’Atenció primària de l’Institut Català de Salut i va crear el servei Trànsit de promoció de la salut de les persones trans* dintre de la sanitat pública, i que dona atenció a totes les persones amb identitats no normatives que s’apropen d’arreu de Catalunya.
La Rosa Almirall ja va estar en el primer centre de Planifiació Familiar de Barcelona i també ha estat molt implicada en la lluita feminista.

Un servei que bàsicament que valida a la persona en la situació que estigui, és a dir que no hi ha cap prova diagnòstica ni cap prova psicològica o psiquiàtrica que pugui definir a una persona, només el que és la pròpia vivència de la persona i com es defineix.

La iniciativa, molt inicialment, era simplement crear una consulta respectuosa cap a persones amb cossos diversos i que no se sentíssin ni discriminades, ni rebutjades, és a dir, una consulta amable per a poder fer el que la Rosa ja feia com a ginecòloga però aplicat a persones tant amb cossos diversos com fins i tot amb orientacions sexuals no normatives.

També hem parlat amb el Kenzo Marín, que és una persona trans* que va assistir al servei i després hi va començar a treballar.

El servei Trànsit es troba actualment al CAP de de Numància tot i que va començar a Manso. Moltes persones usuàries que han passat per Trànsit han creat una Xarxa d’Iguals de voluntariat per acompanyar i donar suport a persones que acodeixen al servei.

Trànsit té importants aliats en l’administració: l’ICS, l’àrea LGTBI de la Generalitat i la Conselleria de Salut que va considerar Trànsit la porta d’entrada a la salut de les persones trans. Han vingut a conèixer el model des de les Balears, Dinamarca i Austràlia.

1762

Ja no serà necessari acreditar un trastorn psiquiàtric per sotmetre a un canvi de sexe, les persones trans* han deixat de ser considerades malaltes a Catalunya. Així ho ha anunciat el conseller de Salut, Antoni Comín, en la presentació d’un innovador model d’atenció de la salut de les persones transsexuals, sense precedents a Europa, que acaba amb l’exigència d’un diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere per iniciar tractament hormonal i accedir a la intervenció quirúrgica de canvi de sexe. El nou model aborda l’assistència del col·lectiu trans des del punt de vista dels drets humans, i no de la malaltia psiquiàtrica.

El nou model aparta la Unitat d’Identitat de Gènere (UIG) de l’Hospital Clínic com a centre de referència, molt criticat pel col·lectiu transsexual, i el trasllada al centre Trànsit, situat a l’ambulatori de Manso de Barcelona, que serà la porta d’entrada i acompanyament per a totes les persones trans que vulguin iniciar el tractament i el que s’encarregarà de donar-li una visió integral.

El director de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, ha demanat disculpes al col·lectiu de persones trans* si s’ha sentit maltractat per l’Hospital Clínic i s’ha mostrat partidari de canviar el model a l’actual. Comín ha assegurat que cap transsexual serà tractat on ell o ella no vulgui i la UIG no formarà part del seu procés si no vol.

2748

El Departament de Salut ha presentat aquest matí l’acord amb diverses d’entitats que constitueix la base d’un nou protocol de reproducció humana assistida (RHA) a Catalunya. La nova directriu permetrà, entre d’altres objectius, que totes les dones tinguin accés a la cartera de serveis de la RHA als centres sanitaris públics, independentment de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina, un dret que fins ara no estava garantit. Les entitats que han donat suport a l’acord són: Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, l’Observatori contra l’Homofòbia, Ca la Dona, Casal Lambda, Creación Positiva, LesBiCat, el Front d’Alliberant Gai de Catalunya, l’Associació de Famílies LGTBI i Gais Positius. La roda de premsa de presentació també ha comptat amb l’assistència de la Directora General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Mireia Mata.

dret repro lesbianes
Govern i entitats que han donat suport a l’acord

L’elaboració i aplicació d’aquest protocol dóna resposta a una demanda de diferents col•lectius i agents socials i polítics. Les tècniques de RHA estan regulades per un Reial Decret de 2006 que només les preveu per a parelles heterosexuals quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o una indicació clínica establerta. El Parlament de Catalunya, però, va aprovar per unanimitat la llei 11/2014 que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Arran d’aquesta aprovació, l’any passat, el Parlament va instar el Departament de Salut a garantir que no s’apliqués restricció d’accés als tractaments d’RHA, una petició a la que s’hi van sumar un conjunt d’entitats i sindicats. Finalment, aquest mes de març, a l’espera de disposar del nou protocol, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va demanar als centres especialitzats que incloguessin totes les dones que ho sol·licitin a la llista d’espera per a aquests procediments.

El nou protocol, que únicament està pendent d’una última revisió tècnica per part del comitè d’experts del Departament, també persegueix altres dos objectius estratègics. En primer lloc, adequar aquests tractaments a les necessitats de les persones que hi accedeixin, en el sentit que s’establiran vies clíniques diferenciades segons si s’accedeix per infertilitat o pel dret a un tractament sense discriminació. En segon lloc, millorar l’accessibilitat territorial a les tècniques d’RHA; per això, es dona un paper central a les Unitats de primària d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) com a porta d’entrada, seguida de donar capacitat als hospitals territorials de referència per a realització de tècniques de RHA de baixa complexitat. Finalment, com en qualsevol procés de l’àmbit sanitari, prevaldran els principis d’autonomia de les dones i de coresponsabilitat en la presa de decisions durant tot el procés.

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha celebrat que decisions com aquesta “són les que donen sentit a la política”, ja que aconsegueixen lluitar contra la discriminació i blinden uns drets de ciutadania que encara no s’havien garantit. “És un acord simple però d’immensa transcendència” ha ressaltat Comín abans d’indicar els principis que regeixen el nou protocol: el “respecte màxim” a la orientació sexual, a la situació clínica i afectiva, a la autonomia i la capacitat de decisió i a la intimitat i dignitat de les persones. Comín ha subratllat que aquest assoliment no hauria estat possible sense el “compromís de la societat civil i la mobilització de les entitats des de fa molts anys” i s’ha mostrat convençut que “aquest pas tan important animarà i donarà confiança a donar la resta de passes en el camí de la no discriminació”.

El representant del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha celebrat l’acceleració que ha fet el Departament de Salut en els darrers mesos per implementar un protocol “que garanteix drets que tenim per llei”. Per la seva banda, Maria Rodó, de Ca la Dona, ha valorat que el protocol “esmena una situació de discriminació i de vulneració de drets fonamentals i aporta una visió feminista que garantirà una aplicació de tècniques respectuosa amb el cos de les dones, amb el dret al propi cos i a la seva autonomia”. Per últim, Laia Serra, membre de la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, s’ha referit al protocol com “una iniciativa preciosa perquè genera aliances i es vehicula amb el dret a la família”, tot recordant que la salut no s’entén com l’absència de patologia, sinó que “és una qüestió de qualitat de vida i de benestar personal”.

2221

La Plataforma Trans*forma la Salut ha presentat al Síndic de Greuges de Catalunya un document Queixa per Discriminació i Vulneració de Drets Fonamentals, a través del qual denuncia la vulneració de drets humans que pateix el col·lectiu trans en els serveis d’atenció a la salut. Així mateix exigeix la desaparició del model actual d’atenció a la salut de les persones trans i presenta un nou model.

3254

NOTA DE PREMSA

La plataforma TRANS*FORMA LA SALUT, creada pel col·lectiu de persones trans i formada per 6 associacions catalanes i per activistes independents (a la qual s’han adherit fins al moment 22 entitats i més de 580 persones), ha exigit a la Generalitat en roda de premsa aquest matí que “es compleixi la llei 11/2014 del 10 d’octubre”, coneguda com la llei anti LGTBIfòbia. Aquesta plataforma, la més important de Catalunya, ha reclamat un nou model sanitari per al col·lectiu trans.

TRANS * FORMA LA SALUT representa la major aliança TRANS constituïda fins ara a tot el territori català. Neix amb la intenció de denunciar i exigir la desaparició del model actual de salut patologitzant i donar pas a un nou model integral, respectuós i sostenible d’atenció a la salut de les persones trans. Aquest matí ,la Plataforma ha estat rebuda per la presidenta del Parlament Carme Forcadell i tot seguit s’ha registrat una “Queixa per discriminació i vulneració dels drets fonamentals i proposta d’un nou model d’atenció a la salut de les persones trans”. Els i les portaveus de la plataforma han exposat el document presentat, que es mostra com un treball consensuat i obert dins del col·lectiu trans i que proposa un model que significarà un canvi de paradigma absolut tant en la manera de transitar com en la manera de veure , sentir i viure la qüestió trans.

En la queixa presentada, es posa de manifest que tot i les legislacions específiques aprovades pels diferents països i comunitats (Declaració de Principis de Yogyakarta, ONU, 2007), inclosa la llei catalana 11/2014 del 10 d’octubre, que estableix que “les administracions públiques de Catalunya, en les línies d’actuació relatives a la salut i el sistema sanitari, han de vetllar perquè la política sanitària sigui respectuosa cap a les persones LGBTI i no tracti directament o indirectament la condició d’aquestes persones, especialment transgèneres i intersexuals, com una patologia “(article 16.3, apartat de Salut), segons TRANS*FORMA LA SALUT” això no s’està complint “.

Actualment a Catalunya la unitat de referència en el sistema públic de salut és la UIG (Unitat d’Identitat de Gènere) de l’Hospital Clínic, que treballa sota un paradigma biomèdic mitjançant el diagnòstic de disfòria de gènere, és a dir, pressuposa que les persones trans pateixen algun tipus de patologia. L’accés a l’atenció sanitària, és a dir a tots els serveis (endocrí, cirurgies, altres) es condiciona a aquest diagnòstic: si la persona no “encaixa” en els paràmetres d’aquest diagnòstic i en un dels dos gèneres estereotipats des del binarisme home – dona, no es facilita l’accés al circuit sanitari. Aquest model de “talla única” impedeix que les persones puguin definir-se i progressar en el seu camí de vida amb llibertat. La dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat són drets humans recollits en la constitució. Cap metge hauria de poder decidir qui ets ni si “mereixes” accés a la cartera de serveis mèdics. L’accés a aquests serveis condiciona el dia a dia de la persona que ha de viure i socialitzar, i l’exposa a la discriminació. És una qüestió vital.

Segons abundants testimonis recollits de persones trans, en aquesta unitat les persones no se senten escoltades, se les tutela i se les fiscalitza. No es respecten les decisions ni els temps de cada persona. Per accedir als tractaments mèdics s’ofereix un circuit completament estandarditzat que comença amb test i avaluacions basats en models rígids i obsolets sobre com han de ser les persones trans. Els qui superen aquests test reben tractament hormonal i teràpia de grup de forma obligatòria per poder accedir a les intervencions quirúrgiques. En aquest punt, les llistes d’espera són opaques i estan saturats (15 operacions l’any, que suposa un temps d’espera de fins a 25 anys). Les persones que no superen els test perquè no compleixen els estereotips queden excloses del sistema sanitari.

Ester Pérez, de Chrysallis (Associació de famílies de menors trans), ha posat èmfasi en la manca de coneixements de l’estament mèdic en qüestions de transsexualitat, així com en la necessitat de sensibilitzar també als professionals. “Com a pares necessitem acompanyament, molta informació, una escolta activa i respecte a les decisions familiars.” També ha destacat que “A nivell internacional s’ha determinat que els menors tenen capacitat de decidir d’acord al seu grau de maduresa i se’ls reconeix també el dret del lliure desenvolupament de la personalitat.” Per això, “no es pot privar els menors de determinades necessitats com s’està fent.”

Alex i Griselda, activistes de Joves Trans, han reivindicat la pluralitat de la realitat dels joves trans i les dificultats que es troben des del moment en què les famílies i els estaments públics els imposen recorreguts metges i vitals que no s’ajusten a les seves vivències , condicionadolos en aquesta etapa de recerca de la pròpia identitat. Han posat èmfasi en què més enllà dels casos particulars, es tracta de denunciar la violència estructural del sistema. Els joves no es conformancon etiquetes tancades i reivindiquen la llibertat d’explorar totes les opcions possibles dins de l’univers trans.

En aquesta línia, l’advocada Laia Serra ha exposat que la transsexualitat és una diversitat de gènere més, i com a tal, compta amb diferents resolucions i declaracions a tenir en compte de les Nacions Unides, del Consell d’Europa i del Parlament Europeu. En el marc català la llei 11/2014 insta a no tractar la condició trans com una patologia i que en la constitució espanyola es preveu, a la llum dels tractats internacionals, la lliure determinació del gènere. Per tant, a hores d’ara, no s’està complint la legalitat en el tracte del sistema sanitari cap a les persones trans, ja que les persones es tutelen, no es protegeixen, i se’ls nega la possibilitat de desenvolupar la seva identitat lliurement. Com a exemple del canvi que es pretén a la llarga, es cita el cas de l’homosexualitat, que en els anys 70 i 80 constava encara en els manuals de trastorns psiquiàtrics i que, gràcies a la lluita social, ara és tractada com una sexualitat més.

L’activista independent Laura Brustenga detalla la proposta de nou model per a la salut que Trans * forma la Salut ha presentat als grups parlamentaris: un model biopsicosocial inclusiu basat en dos models preexistents, un desenvolupat al Canadà des de 2003 i el que porta a terme la unitat Trànsit a Barcelona des de 2012, que exclusivament a nivell ambulatori, escolta, acompanya i facilita una atenció individualitzada a les persones trans. El nou model parteix del fet que la transsexualitat no és diagnosticable, sinó una expressió més del gènere. La persona trans té dret a decidir per si mateixa com i a quin ritme vol transitar i mereix un tracte de respecte a la seva voluntat i d’acceptació de les seves particularitats, sense ser víctima dels prejudicis ni dels estereotips. La proposta preveu que a partir de la unitat Trànsit de Barcelona hagi un desplegament a tot el territori català, amb equips multidisciplinars que a nivell ambulatori acompanyin les persones trans i el seu entorn afectiu en el trànsit tant físic com psicològic, amb suport psicoterapèutic si és requerit lliurement per la persona i amb assessorament i seguiment mèdic, entre altres funcions. Es destaca que el model inclou que persones trans formin part dels equips d’aquestes unitats assistencials així com la implicació i supervisió directa dels col·lectius trans en tot el procés d’implantació i desenvolupament del nou model. Un model que aposta per la formació dels professionals. Un model inclusiu amb totes les diversitats i etapes de la vida.

Tanca la presentació Nac Bremón, activista Associació Trans * Generem! , Que detalla les peticions que s’han presentat: la implantació del nou model a partir de Trànsit, que assumirà totes les competències dins el termini d’un any perquè en un període posterior de 4 anys es faci la implantació definitiva a tot Catalunya. Tot el procés es farà comptant amb la participació de persones trans i els seus col·lectius juntament amb professionals del Servei Trànsit que assessoraran el Departament de Salut. Es dotarà de més recursos per equiparar les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques a la resta del sistema públic i es revisaran els casos de queixes sobre l’atenció rebuda en el passat.

“Mai més actuacions sanitàries, polítiques, socials i educatives per al col·lectiu trans sense comptar amb la veu de les persones trans.”

2698

A mitjans del passat mes de desembre la Generalitat va entregar les primeres targetes sanitàries a menors amb el gènere que senten, no pas el que els atorga el sexe biològic. Aquest va ser el primer pas per un reconeixement social de menors transsexuals.

La Generalitat ha anunciat que les persones transsexuals adultes també podran fer al canvi de nom a les targetes sanitàries sense haver de fer el tràmit al registre civil. Fins ara el canvi de nom a les targetes sanitàries s’havia de fer amb la prèvia registral i això comportava mesos d’espera i, també, haver d’acreditar un tractament mèdic que avalés el canvi.

Ara s’esta posant en marxa protocols per tal de fer possible el canvi sense haver de rectificar registralment ni medicament, simplement reconeixent el sexe sentit, fent possible la reivindicació del col·lectiu LGTBI i una millora evident en la qualitat de vida i benestar d eles persones trans.

Importants, tot i petits, avenços són necessaris. Cal seguir avançant més, molt més.

BCN-Checkpoint promou una campanya per la detecció precoç del VIH-SIDA com a eina preventiva de la seua transmissió

BCN-Checkpoint i la Fundació Lluita contra la SIDA alerten que cal anar més enllà del preservatiu en les polítiques de prevenció de la transmissió del VIH-SIDA. Al nostre país el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH) tenen una major probabilitat de contraure la malaltia si fan una pràctica de risc. Les dades parlen per si soles. A Catalunya el 61% de les noves infeccions es registren amb HSH, a la ciutat de Barcelona és el 81%. Segons les dades de la cohort de seguiment ITACA, la incidència de la malaltia amb noves infeccions és d’un 2,4% entre HSH, mentre que entre la població general és d’un 0’02%.

 

 

Més enllà de les crides a no baixar la guàrdia o dels missatges que asseguren que ha baixat, Pujol analitza la necessitat de desenvolupar diferents estratègies per tal de limitar el risc que pateixen els homes que practiquen sexe amb homes en el context català. BCN Checkpoint i la Fundació Lluita contra la Sida impulsen una campanya que recomana als gais i altres homes que practiquen sexe amb homes fer-se la prova del VIH-SIDA cada tres mesos per tal de reduir l’augment de noves infeccions en aquest grup de població.
 

 
Fins ara, molts homes gais ja havien interioritzat la necessitat de fer la prova del VIH-SIDA un cop a l’any com a mesura preventiva. La detecció precoç del VIH-SIDA és molt important perquè els infectats tinguin una millor qualitat de vida, però també és una eina imprescindible de prevenció.

Pujol planteja que qui es faci la prova del VIH-SIDA cada tres mesos, també hauria de fer proves de sífilis, clamídia i gonorrea. Si s’està infectat d’alguna d’aquestes malalties s’incrementa la probabilitat de contagiar-se del VIH-SIDA si es realitza una pràctica de risc. A més, reclama que es done a conèixer de forma suficient l’opció profilaxis postexposició per evitar que es desenvolupe la malaltia un cop s’ha produït la conducta de risc. Pujol també creu que al nostre país cal priorizar de forma efectiva la prevenció del VIH-SIDA en els HSH.

ARTICLES D'OPINIÓ

3723
En els darrers temps estem assistint a l’emergència de noves realitats a l’interior del col·lectiu trans que ens conviden a seguir reflexionant sobre el...

LLIBRES DE L'ARMARI

3616
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...