Etiquetes Entrades etiquetades amb "salud"

salud

1850

Ja no serà necessari acreditar un trastorn psiquiàtric per sotmetre a un canvi de sexe, les persones trans* han deixat de ser considerades malaltes a Catalunya. Així ho ha anunciat el conseller de Salut, Antoni Comín, en la presentació d’un innovador model d’atenció de la salut de les persones transsexuals, sense precedents a Europa, que acaba amb l’exigència d’un diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere per iniciar tractament hormonal i accedir a la intervenció quirúrgica de canvi de sexe. El nou model aborda l’assistència del col·lectiu trans des del punt de vista dels drets humans, i no de la malaltia psiquiàtrica.

El nou model aparta la Unitat d’Identitat de Gènere (UIG) de l’Hospital Clínic com a centre de referència, molt criticat pel col·lectiu transsexual, i el trasllada al centre Trànsit, situat a l’ambulatori de Manso de Barcelona, que serà la porta d’entrada i acompanyament per a totes les persones trans que vulguin iniciar el tractament i el que s’encarregarà de donar-li una visió integral.

El director de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, ha demanat disculpes al col·lectiu de persones trans* si s’ha sentit maltractat per l’Hospital Clínic i s’ha mostrat partidari de canviar el model a l’actual. Comín ha assegurat que cap transsexual serà tractat on ell o ella no vulgui i la UIG no formarà part del seu procés si no vol.

2305

La Plataforma Trans*forma la Salut ha presentat al Síndic de Greuges de Catalunya un document Queixa per Discriminació i Vulneració de Drets Fonamentals, a través del qual denuncia la vulneració de drets humans que pateix el col·lectiu trans en els serveis d’atenció a la salut. Així mateix exigeix la desaparició del model actual d’atenció a la salut de les persones trans i presenta un nou model.

3420

NOTA DE PREMSA

La plataforma TRANS*FORMA LA SALUT, creada pel col·lectiu de persones trans i formada per 6 associacions catalanes i per activistes independents (a la qual s’han adherit fins al moment 22 entitats i més de 580 persones), ha exigit a la Generalitat en roda de premsa aquest matí que “es compleixi la llei 11/2014 del 10 d’octubre”, coneguda com la llei anti LGTBIfòbia. Aquesta plataforma, la més important de Catalunya, ha reclamat un nou model sanitari per al col·lectiu trans.

TRANS * FORMA LA SALUT representa la major aliança TRANS constituïda fins ara a tot el territori català. Neix amb la intenció de denunciar i exigir la desaparició del model actual de salut patologitzant i donar pas a un nou model integral, respectuós i sostenible d’atenció a la salut de les persones trans. Aquest matí ,la Plataforma ha estat rebuda per la presidenta del Parlament Carme Forcadell i tot seguit s’ha registrat una “Queixa per discriminació i vulneració dels drets fonamentals i proposta d’un nou model d’atenció a la salut de les persones trans”. Els i les portaveus de la plataforma han exposat el document presentat, que es mostra com un treball consensuat i obert dins del col·lectiu trans i que proposa un model que significarà un canvi de paradigma absolut tant en la manera de transitar com en la manera de veure , sentir i viure la qüestió trans.

En la queixa presentada, es posa de manifest que tot i les legislacions específiques aprovades pels diferents països i comunitats (Declaració de Principis de Yogyakarta, ONU, 2007), inclosa la llei catalana 11/2014 del 10 d’octubre, que estableix que “les administracions públiques de Catalunya, en les línies d’actuació relatives a la salut i el sistema sanitari, han de vetllar perquè la política sanitària sigui respectuosa cap a les persones LGBTI i no tracti directament o indirectament la condició d’aquestes persones, especialment transgèneres i intersexuals, com una patologia “(article 16.3, apartat de Salut), segons TRANS*FORMA LA SALUT” això no s’està complint “.

Actualment a Catalunya la unitat de referència en el sistema públic de salut és la UIG (Unitat d’Identitat de Gènere) de l’Hospital Clínic, que treballa sota un paradigma biomèdic mitjançant el diagnòstic de disfòria de gènere, és a dir, pressuposa que les persones trans pateixen algun tipus de patologia. L’accés a l’atenció sanitària, és a dir a tots els serveis (endocrí, cirurgies, altres) es condiciona a aquest diagnòstic: si la persona no “encaixa” en els paràmetres d’aquest diagnòstic i en un dels dos gèneres estereotipats des del binarisme home – dona, no es facilita l’accés al circuit sanitari. Aquest model de “talla única” impedeix que les persones puguin definir-se i progressar en el seu camí de vida amb llibertat. La dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat són drets humans recollits en la constitució. Cap metge hauria de poder decidir qui ets ni si “mereixes” accés a la cartera de serveis mèdics. L’accés a aquests serveis condiciona el dia a dia de la persona que ha de viure i socialitzar, i l’exposa a la discriminació. És una qüestió vital.

Segons abundants testimonis recollits de persones trans, en aquesta unitat les persones no se senten escoltades, se les tutela i se les fiscalitza. No es respecten les decisions ni els temps de cada persona. Per accedir als tractaments mèdics s’ofereix un circuit completament estandarditzat que comença amb test i avaluacions basats en models rígids i obsolets sobre com han de ser les persones trans. Els qui superen aquests test reben tractament hormonal i teràpia de grup de forma obligatòria per poder accedir a les intervencions quirúrgiques. En aquest punt, les llistes d’espera són opaques i estan saturats (15 operacions l’any, que suposa un temps d’espera de fins a 25 anys). Les persones que no superen els test perquè no compleixen els estereotips queden excloses del sistema sanitari.

Ester Pérez, de Chrysallis (Associació de famílies de menors trans), ha posat èmfasi en la manca de coneixements de l’estament mèdic en qüestions de transsexualitat, així com en la necessitat de sensibilitzar també als professionals. “Com a pares necessitem acompanyament, molta informació, una escolta activa i respecte a les decisions familiars.” També ha destacat que “A nivell internacional s’ha determinat que els menors tenen capacitat de decidir d’acord al seu grau de maduresa i se’ls reconeix també el dret del lliure desenvolupament de la personalitat.” Per això, “no es pot privar els menors de determinades necessitats com s’està fent.”

Alex i Griselda, activistes de Joves Trans, han reivindicat la pluralitat de la realitat dels joves trans i les dificultats que es troben des del moment en què les famílies i els estaments públics els imposen recorreguts metges i vitals que no s’ajusten a les seves vivències , condicionadolos en aquesta etapa de recerca de la pròpia identitat. Han posat èmfasi en què més enllà dels casos particulars, es tracta de denunciar la violència estructural del sistema. Els joves no es conformancon etiquetes tancades i reivindiquen la llibertat d’explorar totes les opcions possibles dins de l’univers trans.

En aquesta línia, l’advocada Laia Serra ha exposat que la transsexualitat és una diversitat de gènere més, i com a tal, compta amb diferents resolucions i declaracions a tenir en compte de les Nacions Unides, del Consell d’Europa i del Parlament Europeu. En el marc català la llei 11/2014 insta a no tractar la condició trans com una patologia i que en la constitució espanyola es preveu, a la llum dels tractats internacionals, la lliure determinació del gènere. Per tant, a hores d’ara, no s’està complint la legalitat en el tracte del sistema sanitari cap a les persones trans, ja que les persones es tutelen, no es protegeixen, i se’ls nega la possibilitat de desenvolupar la seva identitat lliurement. Com a exemple del canvi que es pretén a la llarga, es cita el cas de l’homosexualitat, que en els anys 70 i 80 constava encara en els manuals de trastorns psiquiàtrics i que, gràcies a la lluita social, ara és tractada com una sexualitat més.

L’activista independent Laura Brustenga detalla la proposta de nou model per a la salut que Trans * forma la Salut ha presentat als grups parlamentaris: un model biopsicosocial inclusiu basat en dos models preexistents, un desenvolupat al Canadà des de 2003 i el que porta a terme la unitat Trànsit a Barcelona des de 2012, que exclusivament a nivell ambulatori, escolta, acompanya i facilita una atenció individualitzada a les persones trans. El nou model parteix del fet que la transsexualitat no és diagnosticable, sinó una expressió més del gènere. La persona trans té dret a decidir per si mateixa com i a quin ritme vol transitar i mereix un tracte de respecte a la seva voluntat i d’acceptació de les seves particularitats, sense ser víctima dels prejudicis ni dels estereotips. La proposta preveu que a partir de la unitat Trànsit de Barcelona hagi un desplegament a tot el territori català, amb equips multidisciplinars que a nivell ambulatori acompanyin les persones trans i el seu entorn afectiu en el trànsit tant físic com psicològic, amb suport psicoterapèutic si és requerit lliurement per la persona i amb assessorament i seguiment mèdic, entre altres funcions. Es destaca que el model inclou que persones trans formin part dels equips d’aquestes unitats assistencials així com la implicació i supervisió directa dels col·lectius trans en tot el procés d’implantació i desenvolupament del nou model. Un model que aposta per la formació dels professionals. Un model inclusiu amb totes les diversitats i etapes de la vida.

Tanca la presentació Nac Bremón, activista Associació Trans * Generem! , Que detalla les peticions que s’han presentat: la implantació del nou model a partir de Trànsit, que assumirà totes les competències dins el termini d’un any perquè en un període posterior de 4 anys es faci la implantació definitiva a tot Catalunya. Tot el procés es farà comptant amb la participació de persones trans i els seus col·lectius juntament amb professionals del Servei Trànsit que assessoraran el Departament de Salut. Es dotarà de més recursos per equiparar les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques a la resta del sistema públic i es revisaran els casos de queixes sobre l’atenció rebuda en el passat.

“Mai més actuacions sanitàries, polítiques, socials i educatives per al col·lectiu trans sense comptar amb la veu de les persones trans.”

BCN-Checkpoint promou una campanya per la detecció precoç del VIH-SIDA com a eina preventiva de la seua transmissió

BCN-Checkpoint i la Fundació Lluita contra la SIDA alerten que cal anar més enllà del preservatiu en les polítiques de prevenció de la transmissió del VIH-SIDA. Al nostre país el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH) tenen una major probabilitat de contraure la malaltia si fan una pràctica de risc. Les dades parlen per si soles. A Catalunya el 61% de les noves infeccions es registren amb HSH, a la ciutat de Barcelona és el 81%. Segons les dades de la cohort de seguiment ITACA, la incidència de la malaltia amb noves infeccions és d’un 2,4% entre HSH, mentre que entre la població general és d’un 0’02%.

 

 

Més enllà de les crides a no baixar la guàrdia o dels missatges que asseguren que ha baixat, Pujol analitza la necessitat de desenvolupar diferents estratègies per tal de limitar el risc que pateixen els homes que practiquen sexe amb homes en el context català. BCN Checkpoint i la Fundació Lluita contra la Sida impulsen una campanya que recomana als gais i altres homes que practiquen sexe amb homes fer-se la prova del VIH-SIDA cada tres mesos per tal de reduir l’augment de noves infeccions en aquest grup de població.
 

 
Fins ara, molts homes gais ja havien interioritzat la necessitat de fer la prova del VIH-SIDA un cop a l’any com a mesura preventiva. La detecció precoç del VIH-SIDA és molt important perquè els infectats tinguin una millor qualitat de vida, però també és una eina imprescindible de prevenció.

Pujol planteja que qui es faci la prova del VIH-SIDA cada tres mesos, també hauria de fer proves de sífilis, clamídia i gonorrea. Si s’està infectat d’alguna d’aquestes malalties s’incrementa la probabilitat de contagiar-se del VIH-SIDA si es realitza una pràctica de risc. A més, reclama que es done a conèixer de forma suficient l’opció profilaxis postexposició per evitar que es desenvolupe la malaltia un cop s’ha produït la conducta de risc. Pujol també creu que al nostre país cal priorizar de forma efectiva la prevenció del VIH-SIDA en els HSH.

ARTICLES D'OPINIÓ

1465
Aquest estiu farà 80 anys que l'aviació alemanya va bombardejar el cabaret la Criolla. Amb la seva destrucció es van perdre moltes històries; entre...

LLIBRES DE L'ARMARI

1987
Maria Bielsa, és l’autora del poemari “Flores raras: Maricas son lxs otrxs” una sèrie de poemes en el que recull l’experiencia de l’amor homosexual....