Etiquetes Entrades etiquetades amb "refugiades"

refugiades

940

Entrevista realitzada per Carme Porta

George Reginald Freeman té 31 anys. Va néixer a Sierra Leone i és advocat i activista LGTBI. Actualment és un refugiat per aquest activisme.

Quina és la causa de la teva demanda d’asil polític?

El Govern del meu país em va voler matar per ser gai i activista, defensor dels drets de les persones LGTB a Sierra Leone. El que feia era ajudar a les persones LGTB a accedir als serveis mèdics, a la justícia, des de Pride Equality, l’entitat que defensa els drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a Sierra Leone. Al meu país una persona LGTB no li deixen accedir als serveis mèdics i altres. Per això fèiem pinya i ajudàvem qui ho necessitava, això em va costar amenaces i vaig poder sortir.

No és fàcil el reconeixement de l’estatus de refugiat, com va ser el teu cas?

En aquell moment jo estava fent una feina a Sierra Leone en col·laboració amb Fundación Triangulo, un projecte de cooperació internacional pels drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Era un projecte finançat pel Ministeri d’Exteriors espanyol. Prèviament havíem treballat amb Triángulo i manteníem bona relació. En aquell marc vaig fer-me molt visible a partir d’una entrevista a la premsa, vaig rebre molts atacs, amenaces, agressions, em van destrossar el cotxe, van atacar casa meva… Vaig fugir a Ghana per sol·licitar el visat a l’ambaixada espanyola. Vam enviar un missatge a Fundación Triángulo que em va oferir la possibilitat d’anar amb ells i tramitar la petició d’asil polític, vaig fugir del país amb dos companys més.

Així va ser un procés ràpid!

El meu va ser un cas especial, però normalment les coses no són així, les persones sol·licitants d’asil no ho tenen fàcil, pateixen molt. Jo era una persona molt pública com a activista però la gent no té aquesta oportunitat.

Com és la situació al teu país?

L’any 2013 vaig publicar el primer informe sobre la situació del col·lectiu LGTB a Sierra Leone, un informe que rebia el suport del govern dels Estats Units. El govern a nivell internacional es justifica però la realitat és que les persones LGTBI no tenen drets reals. Si agredeixen no pots anar a denunciar perquè la pròpia policia forma part d’un sistema discriminatori, et posen a la presó sense poder exercir el teu dret. Ens detenen sense ni tan sols registre, són detencions il·legals però que es porten a terme. Les lesbianes pateixen molt amb les violacions organitzades per tal que corregeixin la seva orientació. Les persones trans tenen una pressió molt gran i un rebuig social altíssim. De fet, encara es regeix tot per lleis antigues,  una llei anglesa de 1861 Offenses against the persons Act (Llei de delictes contra la persona), amb la que es prohibeix l’homosexualitat i s’apliquen penes entre 10 anys i cadena perpetua, segons el jutge.

Com afrontàveu aquesta situació a Sierra Leone?

L’any 2007 vam crear Pride Equality a Freetown per defensar els nostres drets i els drets de totes les persones LGTBI, sobretot pel que fa al dret d’accés a la sanitat. Un amic meu que estava infectat pel VIH i no podia accedir als serveis de salut, això provocava una degradació important del seu benestar i la seva salut. És un dret de tothom que les persones LGTBI no podem exercir perquè és una obligació que en l’accés als serveis de salut sexual hagis de portar la teva parella i gais i lesbianes no poden accedir perquè saben que és il·legal i tenen por.

Com segueixes treballant ara?

Actualment he fundat Pride Equality International per poder seguir fent la feina que feia al meu país. Seguim treballant en els mateixos paràmetres jo des d’aquí donant suport a la gent del meu país.

Aquest mes de maig recordem, des de les entitats, els sindicats, les universitats i les institucions la lluita contra la lesbofòbia, homofòbia, bifòbia i transfòbia. És no només necessari sinó també imprescindible.

La llei 11/2014 que va ser empesa pel món associatiu i aprovat per una majoria parlamentària és un instrument valuós que cal continuar desplegant, millorant i complementat des de les polítiques públiques, i també des de la societat civil, el món laboral i l’acadèmic. Tenim molts reptes pendents encara. Però cal també una mirada a totes les persones del col·lectiu d’arreu del món, que no només no estan a l’empara d’una llei de garantia de drets més o menys millorable, sinó que pel sol fet de no respondre als patrons heteropatriarcals són marginades, perseguides i castigades.

En el dia internacional contra la LGBTIfòbia, i cada dia, cal que recordem aquelles persones que per ser senzillament qui volen ser i estimar com vulguin, posen la seva vida en perill.

Aquelles i aquells que poden ser multades, castigades, empresonades, torturades, violades o fins i tot assassinades a l’empara de lleis despòtiques que els neguen la llibertat, la llibertat de ser i estimar com vulguin. Per denunciar els governs que actuen així, per no deixar caure en l’oblit tot els seu patiment, per empènyer  el món a una mirada de respecte als drets humans, cal que en parlem, avui, aquest mes, cada dia. I cal que obrim la mirada, el cor i les fronteres a les persones que han de fugir del seu país per poder ser qui són, per poder viure la seva diversitat sexual i d’opció de gènere sense risc de la seva vida.

Fem de Catalunya un país de refugi LGBTI.

 

Mireia Mata Solsona és Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya

ARTICLES D'OPINIÓ

2111
Les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex (LGBTI) no hem necessitat mai el permís de ningú per sortir al carrer, per estimar-nos, per...

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

4036
Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual...