Etiquetes Entrades etiquetades amb "política"

política

3663

“La transfòbia mata” és potser un dels lemes més visibles les darreres setmanes, després del suicidi per bullying LGTBfob del jove Alan. Però la LGTBfòbia i, en concret, la transfòbia no és una violència d’ara. L’Alan i la Sònia esdevenen sìmbols de la mateixa. Com podem combatre la transfòbia? IDEMTV i La Directa parlem amb entitats que fan propostes, demandes i reivindicacions concretes.

2208

Avui es portarà a terme a la plaça Sant Jaume una concentració de record a l’Alan i en la que es reclama el desplegament i aplicació de la llei per garantir els drets lgtbi i eradicar la lgtbifòbia, aprovada l’octubre del 2014 al Parlament de Catalunya, ara ja fa un any i 3 mesos.

Una demanda central: actuacions i protocol contra el bullying lgtbifòbic que acabi amb les situacions de discriminació i assetjament cap als i les adolescents LGTBI. Una reivindicació unànime: l’exercici dels drets i llibertats que la llei contempla i que ens dotes de ciutadania plena.

Aquest és el manifest reivindicatiu al qual diferents entitats i persones han anat donant suport públic els darrers dies.

“MANIFEST: ATUREM EL BULLYING PER LGTBIFÒBIA IMPLEMENTEM LA LLEI LGTBI! PLATAFORMA LGTBIcat. El passat 2 d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 11/2014 per garantir els drets lgtbi i eradicar la lgtbifòbia. Aquesta llei pionera al món implementa diversos protocols i mesures per garantir els drets d’aquest col·lectiu, i per primera vegada a la història inclou un règim d’infraccions i sancions. La llei parteix del principi de NO DISCRIMINACIÓ per raó d’orientació sexual, identitat de gènere ,expressió de gènere i d’altres identitats plurisexuals. La llei dóna un mandat als poders públics perquè prenguin totes les mesures pertinents per prevenir la lgtbifòbia i combatre els casos d’agressions. Es tracta d’un marc legal que aborda tots els moments d’una persona lgtbi des del seu naixement fins a la seva mort, i tots els àmbits: públics, familiars i privats. L’any passat hi va haver 115 denúncies per lgtbIfòbia a Catalunya. Els àmbits d’incidència més importants van ser les agressions i vexacions, la vulneració dels drets sexuals i reproductius, l’assetjament a les xarxes socials i el bullying o assetjament escolar. Un dels sectors més vulnerables del col·lectiu lgtbi són, sense cap mena de dubte, els menors trans, que pateixen com si d’una epidèmia es tractés la violència lgtbifòbica en les seves diferents expressions. El bullying consisteix en l’assetjament constant a les escoles per mitjà d’agressions verbals i físiques a tota persona que és diferent. En els darrers anys han sortit a la llum pública diferents situacions d’assetjament escolar que han fet sonar totes les alarmes, sense que això hagi suposat que es dugui a terme un pla d’actuació ferm i contundent per treballar aquest problema a les aules. La lluita contra l’assetjament escolar afecta totes les esferes de la vida quotidiana, perquè ataca la integritat moral de les persones lgtbi, la seva dignitat i el dret a no ser discriminades. Les administracions públiques han de ser les que pilotin, d’acord amb les entitats, tots els mecanismes necessaris per fer front a aquesta greu vulneració de drets fonamentals. Davant el bullying gairebé sempre mirem cap a un altre cantó i moltes vegades menysvalorem els fets i banalitzem l’impacte que té en la salut de les seves víctimes. A Catalunya hem viscut diferents casos d’assetjament escolar que, malauradament, sempre s’han respost amb el mateix patró: canvi de centre per part de la víctima, impunitat absoluta per part dels agressors i manca d’activació de mecanismes per part de l’administració. L’any 2003 va sortir a la llum un dels primers casos d’assetjament a una menor lesbiana que va patir tota mena d’agressions a l’escola de Sabadell on estudiava. La víctima va haver de canviar d’escola i el procés judicial no va tenir en compte la dimensió de delicte d’odi i discriminació amb motivació homòfoba. El 2015 un noi de 14 anys de Girona va viure episodis d’assetjament a la seva escola sense que ens consti cap sanció als agressors per part de l’administració. També al Vallès un noi gai de 17 anys estaria patint un assetjament constant a conseqüència de la seva orientació sexual. Pel que fa al cas de l’Alan, aquest és, sens dubte, un cas paradigmàtic que mostra amb tota cruesa la dura realitat d’un menor trans en fase de construcció de la seva identitat de gènere. L’Alan va patir una immensa incomprensió i discriminació i va haver de canviar fins a tres vegades d’institut. La seva mort ens interpel·la a totes sobre la manca de recursos i moltes vegades de voluntat política per fer front a aquesta veritable epidèmia social, que és l’assetjament escolar. La llei contra la lgtbifòbia és molt contundent en abordar la violència lgtbi: “Art 12.6. S’ha de vetllar per la conscienciació i la prevenció de la violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i oferir mecanismes als centres perquè detectin situacions de discriminació o exclusió de qualsevol persona per les dites raons. En aquest sentit, s’ha de promoure el desplegament efectiu de plans de convivència amb un èmfasi especial en les mesures de prevenció i d’actuació contra l’assetjament de què poden ésser objecte les persones LGBTI en el medi escolar.” El moviment LGTBI volem la implementació total i immediata de la llei 11/2014, d’acord amb les entitats lgtbi i donant una especial urgència als àmbits educatiu, sanitari, règim d’infraccions i sancions, drets sexuals i reproductius i Consell Nacional LGTBI. TENIM PRESSA. VOLEM FER EFECTIUS ELS NOSTRES DRETS I LLIBERTATS! Concentració organitzada per La Plataforma LGTBIcat ” Aturem Bullying per LGTBIfòbia. Implementem Llei LGTBI ” 27 Gener 19h Plç Sant Jaume de BCN.”

3293

Després d’uns mesos de negociacions, incerteses i tensions, els acords polítics han permès tenir nou govern a Catalunya. Aquest nou govern neix amb compromisos previs i gestos importants.

El gest: Dos dels consellers de govern són obertament gais. Ambdós casats amb la seva parella i, en un dels casos, amb una filla en comú. No se’n amaguen (podeu recuperar l’entrevista que IDEMTV vam fer al nou conseller de cultura, Santi Vila) i han expressat el seu compromís.

El compromís: La llei dels drets de les persones LGTB, aprovada l’octubre de 2014, ha de desenvolupar-se i aquesta és una demanda de tot el col·lectiu i una reivindicació que fa el moviment, el desenvolupament legislatiu per tal de combatre la LGTBfòbia.

Així s’obren perspectives, ara calen fets concrets i respostes.

Els darrers dies a Manlleu es va viure un episodi de LGTBfòbia, a partir d’unes pintades aparegudes a un mural contra la LGTBfòbia fet des del col·lectiu. Dies després les diferents entitats van repintar-lo per tal de refermar el seu compromís.

Possiblement aquest tipus d’agressions comencen a ser visibles, però la LGTBfòbia és una qüestió habitual, de forma preocupant és habitual. La Llei contra la LGTBfòbia tenia un període de desplegament d’un any a partir de la seva aprovació el mes d’octubre de l’any passat i encara resta fer el desplegament de forma àmplia de cara a fer possibles els drets de les persones LGTBI.

El compromís del govern de la Generalitat resta pendent i les entitats LGTBI expressen la seva demanda, una demanda central al moviment. Ara són els ajuntaments els que comencen a expressar-se en el mateix sentit. S’estan impulsant mocions per tal de reclamar el desenvolupament i implementació de la llei. En alguns municipis la demanda s’ha aprovat i s’ha fet una demanda explícita d’aplicació de la llei.

Els municipis també tenen competències i responsabilitat en la lluita contra la LGTBfòbia i s’està mostrant en el desenvolupament de polítiques i accions específiques en alguns. Des dels ajuntaments es lluita, es pot lluitar, s’ha de lluitar contra les agressions.

2463

L’associació Tal Com Som, d’Osona, va fer un mural a Manlleu, a la comarca d’Osona. Els darrers dies ha aparegut amb pintades incíviques que mostren, a més, una clara agressió ideològica y LGTBfoba.

La LGTBfòbia es mostra, també a Osona. La llei pels drets de les persones LGTB i contra la LGTBfòbia és la garantia que cal seguir desenvolupant.

3145

La valoració de les jornades estatals LGTBI va ser entusiasta, però quins van ser els continguts? Com s’han teixit les estratègies d’actuació? S’han marcat línies comunes i prioritats polítiques? Els drets sexuals i reproductius s’han incorporat al debat del moviment amb força.

D’altra banda el debat sobre quines lleis necessita el col·lectiu per avançar en el reconeixement de drets ha estat, un cop més, present als debats

Tant l’avanç legislatiu en els drets del col·lectiu com la centralitat dels drets sexuals i reproductius van ser els àmbits que es van considerar importants i estratègics en l’acció política per als propers anys

2858

IDEMTV va estar a les 27enes Trobades estatals celebrades a Sitges el 13, 14 i 15 de novembre. Hem volgut recollir les opinions de les persones que van participar de forma àmplia. Tot seguit fem un petit resum.

3087

El proper cap de setmana, 13, 14 i 15 de novembre, es portaran a terme les 27enes Trobades Estatals LGTBI, un espai de debat i reflexió del moviment. Enguany l’organització de la trobada és a càrrec del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i de l’Àmbit LGTBI de CCOO.

La trobada, que es farà a Sitges, vol ser un fòrum per les entitats i les persones que formen part del moviment, en el que compartir problemes, inquietuds i propostes de futur.

Els temes de debat són molts, però s’ha volgut centrar l’atenció en dos àmbits que faran d’eixos centrals dels debats: la proposta d’una llei contra la LGTBIfòbia a nivell estatal i els recursos públics en la salut del col·lectiu. Aquests són els eixos sobre els que debats i ponències es desenvoluparan enguany.

L’ampli programa no oblida l’oci, la creativitat i el temps lliure compartit, elements necessaris per a l’èxit de les jornades i per la creació de complicitats. Des d’IDEMTV esperem que sigui un gran i profitós cap de setmana!

3470

El 28 de juny del 1977 es portava a terme la primera manifestació de l’orgull. Era una nova, petita però important organització qui ho impulsava: El Front d’Alliberament Gai de Catalunya, una organització nascuda l’any 1975.

Han passat ja 40 anys des de llavors i el FAGC segueix sent una entitat de referència que ha viscut, i liderat, la lluita del moviment LGTB. El FAGC ha passat de reclamar la derogació de la Llei de Perillositat social a celebrar la llei per garantir els drets del col·lectiu LGTB i contra la LGTBfòbia.

Així en el seu aniversari, el FAGC ha volgut celebrar tot allò aconsseguit i recordar tota la lluita, tota la xarxa construida i que encara queda molt per fer, i ho va fer el passat 23 d’octubre en una jornada en el marc del Palau Robert.

Els avenços legislatius han estat reclamats pel moviment. Les denúncies de la LGTBIfòbia han trobat al FAGC el lideratge necessari, només cal recordar lemes que han fet història: “Estima com vulguis” “Trenquem la norma” o “La teva por és la seva força”. La història de la lluita i la reivindicació és llarga.

Armand de Fluvià, que va ser present a l’acte, o Jordi Petit són militants històrics que van visibilitzar des del FAGC la necessitat d’acabar amb les discriminacions i que fins i tot van patir en la pròpia pell, algunes avui poc imaginables.

La història passa també, per què els armaris també es poguessin obrir més enllà de Barcelona i es van crear grups locals com el FAGC-Girona.

El reconeixement institucional va fer-se per part de l’Ajuntament de Barcelona i el de Ripollet, que prèviament havien fet recepcions oficials, i a la Generalitat de Catalunya.

Una taula rodona va analitzar, també els reptes de futur, amb diferents representants del moviment LGTBI, tot i que a l’inici ja el FAGC apuntava quines serien les fites pendents per les que no volen ni poden esperar 40 anys més.

2425

La llei pels drets de les persones LGTBI i contra la LGTBfòbia es va aprovar fa un any al Parlament. Una llei avançada, consensuada, reclamada… que va començar ja fa 7 anys el seu camí i finalment va ser aprovada.

El 10 d’octubre del 2014 el col·lectiu LGTB esclatava d’alegria, per fi una llei emparava els nostres drets i combatia la violència física, social i simbòlica contra les persones LGTBI. Però el moviment, un any després denuncia la paràlisi de la llei, la manca d’aplicació de la llei i, per tant, la indefensió del col·lectiu en l’exercici dels drets reconeguts.

A dia d’avui el moviment segueix demanant el desplegament de la llei de forma decidida. Hem tancat una setmana en què recordàvem episodis importants de LGTBfòbia que ens recorden que els nostres drets necessiten protecció per ser exercits. La llei pels drets de les persones LGTBI i contra la LGTBfòbia és una garantia, no pot quedar en paper mullat.

ARTICLES D'OPINIÓ

3435
Si el 2016 va ser l’any en el que des del Govern de la Generalitat es va emprendre el desplegament efectiu de la llei...

LLIBRES DE L'ARMARI

4243
Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual...