Etiquetes Entrades etiquetades amb "noticies lgtb"

noticies lgtb

2826

EDITORIAL
 
El Govern espanyol ha tornat a denegar l’asil polític a una persona LGTB, aquest cop Carine, una dona camerunesa que ha estat “acusada” de lesbiana al seu país i que s’enfronta a una pena de cinc anys de presó, segons denuncia la FELGTB. La mateixa entitat recorda que fa poc més d’un mes l’activista transsexual panamenca, Yasira, va veure com es rebutjava la seua petició d’asil amb l’argument que en aquell país la transsexualitat ja no era delicte. El govern espanyol ignorava els informes favorables de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) como de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). El cas de Carine és encara més evident ja que s’enfronta a una pena de presó al seu país, amb la qual cosa s’incompleix la pròpia llei espanyola d’asil que inclou la persecució política per orientació sexual i identitat de gènere com una de les causes que permet ser refugiat. Tot i que no ha trascendit tant com les polèmiques declaracions sobre el matrimoni igualitari i la “pervivència de l’espècie”, Jorge Fernández Díaz, el ministre d’Interior, és el responsable polític d’aquestes denegacions: un personatge que ha demostrat clarament la seua LGTBfòbia. Des d’IDEMTV reclamem que una persona suposadament d’“ordre”, com se sol dir, com el ministre d’Interior deixe de fer el que li ve en gana i es dedique a complir la llei per la qual es regeix l’estat de dret. En aquest cas les lleis del matrimoni LG, que compta amb amplis suports socials, polítics i judicials i la d’assil, que permet protegir-nos d’LGTBfobs com ell.

Nous suports a la llei contra la LGTBfòbia

La llei contra la LGTBfòbia ha sumat aquesta setmana passada el suport de les dues centrals sindicals majoritàries a Cataluynya : Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors. En aquest sentit, els dos sindicats han demanat que es possi l’accent en l’àmbit laboral i en el mobbing LGTBfòbic. Des d’IDEMTV ja vam denunciar a una editorial la Desprotecció contra la LGTBfòbia laboral. També hem abordat el tema a l’entrevista de la setmana l’experta en dret laboral Chelo Chacártegui ens va explicar les discriminacions que pateix el col·lectiu LGTB en aquest àmbit. La necessitat d’aquesta llei s’apropa cada cop més al clamor social, ja que suma el suport de la majoria de les forces polítiques del Parlament català (tot i que amb matisos) i no tindria, a hores d’ara, cap vot en contra de la qual cosa ens alegrem.

Més oferta, més pluralitat

Durant la darrera setmana santa s’han celebrat diferents esdeveniments d’oci vinculats amb els autoanomenats “óssos” o “bears”. Des d’IDEMTV hem informat dels dos esdeveniments, un dels quals és nou i pretén perdurar tot l’any. Alhora en els darrers mesos també estem veient com l’oferta d’oci de creuers s’amplia. Fins ara només hi havia per a gais (amb un determinat perfil) i aquest any se n’organitzen també per a “bears” i lesbianes. Un altre espai, que hem cobert informativament des d’IDEMTV, és el de l’esport LGTB: tant el Donasport com el dia internacional contra la LGTBfòbia a l’esport o la tasca de Panteres Grogues en aquest sentit. El de l’esport és un àmbit de socialització alternatiu que creiem que cal potenciar. Hi ha molts més exemples com el grup excursionista del Lambda, la Penya del Barça LGTB o el grup d’Eurovisió, entre molts altres. El nostre col·lectiu necessita de llocs de trobada on visibilitzar-se, cal que aquests siguin el més plurals possibles tant en públics com en motivacions.

El nostre col·lectiu ha hagut de lluitar pel reconeixement de la diversitat, en aquest cas sexual, però també hem de tenir cura de la pluralitat interna del nostre propi col·lectiu. L’existència d’una amplia oferta d’oci i espais de socialització (esports, creuers, locals d’oci, espais de cultura i adaptats a la varietat de públic que tenim) mostra que, tot i el que queda per fer, el col·lectiu LGTB està en el camí de la maduresa: no només reclama diversitat sinó que la reconeix  internament i en genera els espais.

2055

L’Alliance Française de Sabadell ha presentat el cicle “SeXualitatS” d’enguany, que es desenvoluparà durant els mesos d’abril i maig. Es tracta d’un conjunt d’actes que reuneix diverses presentacions de llibres, cinema, música, seminaris a l’entorn la diversitat sexo-afectiva i que arrencarà amb una exposició que es podrà visitar fins al proper 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia.

El contingut de l’exposició, que es podrà visitar a la seu de l’Alliance Française mostrarà obres de Mariscal, pintures de Manuel Ustrell i fotografies cedides per Jordi Petit, entre altres, i compta. amb una sèrie de projeccions continues: un curtmetratge amb entrevistes a Pedro Almodóvar, Ventura Pons, Ocaña, Nazario i Carmen de Mairena, música de Yves Bohic (la música preferida per la comunitat LGTB de 1930 a 1980) i un muntatge audiovisual de l’obra feminista de Fina Miralles, “Standard”. Cada visitant rebrà gratuïtament el llibre “Pierre Seel, deportado homosexual”.

L’objectiu recaudatori d’aquesta programació sense ànim de lucre, es centrarà en la producció i difusió d’un RAP jove en DVD contra la homofòbia i la transfòbia.

Durant els mesos d’abril i maig es portaran a terme els actes que estan organitzats per l’Alliance Française de Sabadell amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona i compta amb el suport i adhesió de diferents editorials, fundacions i entitats de l’àmbit feminista i LGTB.

L’acte central serà el 17 de maig en commemoració del dia mundial contra la LGTBfòbia amb un acte institucional en el que es presentarà documentació d’anàlisi i prevenció de l’homofòbia i la transfòbia en l’àmbit dels adolescents i jovent. La presentació serà a càrrec del Defensor del Poble Basc, l’Ararteko, Íñigo Lamarca. En el mateix acte es presentarà el RAP jove contra l’homofòbia i la transfòbia.

1794

El Casal Lambda ha estat reconegut avui amb la menció honorífica Adriano Antinoo, per la seva tasca i la seva trajectòria. Aquesta és una menció merescuda i que reconeix anys de lluita i, també, patiments de moltes persones que han lluitat per la normalització de l’orientació sexual i els drets del col·lectiu LGTB.

Altres entitats com la Coordinadora Gai-Lesbiana o el Front d’Alliberament Gai de Catalunya també han rebut, en els darrers anys aquest tipus de reconeixement. Al nostre entendre és un reconeixement merescut i, alhora, una necessitat social que cal destacar. Massa vegades quan es parla de voluntariat i de militància s’oblida que són tasques anònimes i, si, voluntàries però que al darrera hi ha persones que dediquen el seu temps, el seu esforç i les seves il·lusions de forma gratuïta. Persones que opten a la vida per a fer una societat més justa i, en aquest cas, pel reconeixement de drets negats, drets d’un sector de població que en ple segle XXI seguim amb una ciutadania de segona, amb els drets minvats.

Són lluites i esforços no sempre reconeguts i, molts cops, penats i perseguits. El franquisme va perseguir i vexar però la democràcia tampoc ha estat un camí de roses, han passat 37 anys des del reconeixement dels drets bàsics democràtics i , encara, moltes i molts seguim sense poder desenvolupar-nos plenament pel nostre gènere o la nostra orientació sexual. I les entitats sempre han estat allà, lluitant, reivindicant, denunciant la LGTBfòbia… i darrera de les entitats també persones que han restat anònimes però que han estat imprescindibles totes.

Des d’IDEMTV volem felicitar i reconèixer, perquè entenem que és la nostra petita aportació social. Felicitats! Casal Lambda, Coordinadora Gai-Lesbiana, Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Famílies Lesbianes i Gais, LESCAT, Grup d’Amics Gais, Grup de Lesbianes Feministes, Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes, Red de Amazonas… i tantes altres entitats que cal reconèixer, que necessitem reconèixer.

1747

La tretzena edició del Bearcelona ha estat, en paraules dels seus organitzadors, la que ha marcat un canvi de tendència respecte a anys anteriors, en què si que es va notar la crisi i una baixada d’assistència, amb un esdeveniment que té renom internacional.
Una trobada, com tota la filosofia del col·lectiu bear oberta i que inclou a tothom que hi vulgui participar i dels quals al voltant d’una quarta part de assistents procedeixen de fora de l’Estat.

 

 

 

3540

Marga Cirera Molera és vocal de Polítiques Sectorials de la Federació de les Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), i Ramon Munt Alfaro és membre de la comissió de LGTB d’aquesta federació. Munt també forma part del “Grup de Sords” del Casal Lambda, que va ser el primer en abordar aquesta especificitat entre les entitats LGTB.

Cirera ens introdueix en les reivindicacions de les Persones Sordes i les tasques que desenvolupa FESOCA, mentre que Munt, com a comissió LGTB de FESOCA, ens parla de la seva experiència de les Persones Sordes en el col.lectiu LGTB i com a gai en el col.lectiu de Sords.

 

 

 

4286

Raül Romeva és diputat al Parlament europeu des de l’any 2004, és vicepresident del grup Verds-Aliança Lliure Europea. És membre també de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i vicepresident de l’intergrup pels drets LGTB.

En aquesta entrevista concedida a idemTV ens parla de la seva tasca com a diputat i la seva experiència com a defensor de drets de les minories als països miembres.

 

 

 

2154

Donasport, que va celeberar la seua primera edició en 2010, és un esdeveniment que visibilitza l’esport femení i lèsbic i enguany està tenint lloc entre l’1 al 17 de març.
Les seves activitats són completament gratuïtes i consta d’un calendari d’activitats esportives no competitives.

Alhora, hi ha també un programa cultural i d’oci amb un concurs de cartells del Donasport, un altre de fotografia esportiva i la festa de clausura de l’esdeveniment.

 

 

 

Donasport és un projecte de Panteres Grogues, grup LGBT d’esports per a la integració i desenvolupament de la comunitat de lesbianes. L’entitat treballa per fomentar l’esport i lluitar contra la discriminació addicional a la qual s’enfronten les dones en la comunitat LGBT.

2419

EDITORIAL
 

Avui el Vaticà ha començat a reunir els seus cardenals en el conclave que ha de portar a l’elecció d’un nou lider. 115 cardenals elegiran el nou Papa que dirigirà les passes del catolicisme del segle XXI. A hores d’ara la divisió no està clara donat que ja no es tracta de cardenals “progressistes” i “conservadors” sinó de diferents visions sobre l’organització eclesiàstica. Es reuniran i , en grups d’afinitat, decidiran el futur de l’església catòlica.

Un futur que ve marcat pel discurs conservador que ja va iniciar el polonès Karol Wojtyla, anomenat Joan Pau II com a Papa, i va seguir el papa sortint, Benet XVI, que va mantenir el caràcter conservador que havia anat adquirint l’església catòlica i semblava el seu guardià.

El discurs LGTBfòbic de Joseph Ratzinger era anterior al seu papat i va seguir de forma agressiva, malgrat el seu caràcter teòric. Ha estat un papat altament conservador i negador dels drets de les dones i de les persones del col·lectiu LGTB. El mandat de Benet XVI ha estat altament ideològic, ha recuperat valors i pràctiques oblidades des del Concili Vaticà II (en el que, per cert, el va despuntar com un dels teòlegs joves amb un sentit de la reforma progressista que va canviar amb el temps) i ha tapat escàndols sobre els abusos sexuals de capellans i bisbes.

La renúncia de Benet XVI al papat va ser inesperada i, alhora, el seu discurs sorprenent. Ni la jerarquia eclesiàstica ni els i les practicants del catolicisme ni la societat en general esperava la renúncia i, molt menys, per les raons que s’endevinen darrere el seu críptic missatge. Ratzinger ens sorprenia amb una renúncia en dignitat i contra allò que representava.

El seu final ha estat sorprenent, poder inclús coherent amb una part del seu discurs teòric. Ha obert els ulls a molta gent de les males pràctiques de l’església catòlica i de què ni el poder diví, encara que sigui delegat, ho pot tot. La seva crítica ha dinamitat alguns fonaments del conservadorisme però ràpidament l’han reclòs i en pocs dies s’obliden les paraules i els fets i es reprenen les pràctiques i el discurs que ha caracteritzat el seu papat. Es tornen a fer públics escàndols d’abusos sexuals i tornen a ser al centre algunes de les persones que Ratzinguer havia apartat del càrrec en la seva coherència teòrica.

Ara 115 homes, que es diuen castos, verges i purs però que tenen sobre seu tots els escàndols de corrupció, d’associació amb la màfia, d’abusos sexuals… acumulats en tant que màxims representants d’una organització que ha demostrat estar corcada, sinó podrida, en els seus fonaments. El Papa sortint, malgrat el seu conservadorisme ho ha corroborat. Aquests 115 homes tornaran a decidir el futur del poder catòlic i les línies d’actuació prioritàries. La teologia crítica té ara una petita escletxa per fer-se espai, no li ho posaran fàcil malgrat hi ha moltes veus que critiquen les pràctiques i actituds poc cristianes de la jerarquia eclesiàstica, com a tot arreu una cosa és la base i l’altra els qui exerceixen el poder però el poder també pot ser un espai de creació de llibertat i d’expressió, tot i que no sembla que s’albirin canvis ni reformes significatives, al contrari, el discurs conservador, tancat, LGTBfòbic i el secretisme dels assumptes interns sembla que seguiran marcant el futur de l’església catòlica (com el d’altres organitzacions religioses). Aquells que volen ser la referència s’han convertit en allò que no hem de referir sinó com a mal exemple per al comportament social.

Ramon Casas i David Bartolí són parella des de fa més de10 anys i fa gairebé els mateixos que intenten ser també pares. Van haver d’esperar a l’aprovació de la llei del matrimoni igualitari per poder fer una sol·licitud d’adopció conjunta. Amb tot, el 2007 es van trobar amb la sorpresa que els hi van negar la idoneïtat perquè un d’ells era seropositiu. Van guanyar la batalla judicial contra l’Institut Català d’Acollida i Adopció i van aconseguir el reconeixement de la seva idoneïtat.Dos anys després encara no han aconseguit tenir el fill que desitjaven i consideren que se’ls està fent el buit fins perquè se’ls caduqui la idoneïtat. Per això, fan denúncia pública i política de la seua situació, segueixen per la via judicial.

Ramon i David han explicat el seu cas a IDEMTV, i la seua sensació d’impotència.

 

 

Fonts de l’ICAA han indicat a IDEMTV, però, que el període d’espera per aconseguir adoptar és llarg en moltes altres famílies. I assenyalen que, actualment, en aquest cas se segueixen els tràmits com qualsevol altre. Afegeixen que les dades són confidencials i són valorades per un comitè tècnic, i que no poden comentar cap altre cas.

1731

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha dictat sentencia en el cas X i altres versus Àustria.

Una parella de lesbianes,  volia portar a terme l’adopció conjunta del fill d’una d’elles. El pare biològic s’hi oposava i la legislació i la justícia austríaca li donaven la raó. La parella demandant  són de ciutadania austríaca i viuen una relació estable. El fill d’una d’elles, nascut en matrimoni heterosexual el 1995, està sota la custòdia de la seva mare i les dues s’ocupen conjuntament de la seva cura i educació, mentre no té un tracte regular amb el pare.

La parella va decidir elevar el seu cas al tribunal d’Estrasburg que, finalment, ha dictat sentencia favorable, tot reconeixent que Àustria viola la Convenció de Drets Humans Europea en el seu article 14, que recull la prohibició de la discriminació,  i l’article 8 de la mateixa que recull el dret a la vida privada i a la família.

El tribunal ha dictat aquesta sentencia per àmplia majoria (16-1). La sentencia recull que “a causa de la diferència de tracte per les demandants quant a comparar la seva situació amb la d’un solter heterosexual el tribunal decideix aprovar per unanimitat, la no violació de l’article 14 del Conveni sempre en relació amb l’article 8” donat que la decisió de no permetre l’adopció es feia en base a l’orientació sexual de les sol·licitants, tot sostenint que el govern austríac  no havia donat raons convincents que posessin de manifest que la diferència de tracte era necessària per a la preservació de la família o l’interès protecció de l’infant.

Els tribunals austríacs negaven des del 2005 el dret d’adopció conjunta  a les dues dones, esgrimint que el Codi Civil d’Àustria estableix que, en aquesta adopció la mare adoptant reemplaçava al pare biològic, cosa que va provocar la ruptura de vincles entre ell i el nen. I amb aquest argument el Tribunal regional va desestimar el recurs de la parella l’any 2006. En aquest dictamen també afegien que la legislació austríaca, que no dona una definició precisa del terme “pares” significava que això s’aplicava a dues persones de diferent sexe.

Ara, finalment, el Tribunal d’Estrasburg ha reconegut el dret de la parella ha adoptar conjuntament, tot reconeixent la discriminació de què han estat objecte i la necessitat de què les lleis s’adaptin al respecte a la Convenció de Drets Humans, tot denunciant la manca d’accés a l’adopció coparental de les parelles homosexuals a Àustria, pràctica discriminatòria en comparació amb la situació de les parelles heterosexuals no casades.

ARTICLES D'OPINIÓ

2597
Estem xerrant amb el professor del meu fill. És l’entrevista de rigor per veure com va tot, si es comporta, si se’n surt amb...

LLIBRES DE L'ARMARI

3673
La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra...
res a amagar d'anna boluda