Etiquetes Entrades etiquetades amb "noticies lgtb"

noticies lgtb

Fa uns anys la fotògrafa Mar C. Llop inicia ella mateixa un trànsit que li obre un nou entorn. Construccions identitàries. Work in progress recull l’experiència de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans*. El projecte captura els processos corporals que experimenta la gent transgènere, mostra les persones i les famílies implicades, i també el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte des de dins de la comunitat trans*, a partir de la pròpia experiència de l’autora.

Construccions identitàries. Work in progress és el projecte de la fotògrafa Mar C. Llop per editar un llibre que reculli les fotografies de les transformacions de cossos en trànsit, des del respecte i la creativitat: instantànies dels cossos, però també dels pensaments i sentiments de les persones transgènere. L’objectiu del treball és difondre les diferents realitats trans* i mostrar que es pot ser trans* de moltes maneres. El llibre serà una co-edició entre les editorials Bellaterra Edicions i Pol·len edicions.

El llibre està dividit en quatre seccions, que ressegueixen el camí que va fer la Mar C. Llop a través del projecte: Conceptes; Persones; Vincles i EnTrànsit.

La Mar va començar capturant fotogràficament el trànsit de moltes persones, partint d’un llenç negre que li permetia adaptar-se al màxim a qualsevol escenari: així va sorgir EnTrànsit. En paral·lel, la fotògrafa va començar a retratar els protagonistes d’aquests trànsits en el moment en què arribaven, vestits i vestides: i va ser així que va sorgir Persones. La secció també s’obria a persones que estaven en altres moments vitals. La secció Vincles va sorgir per mostrar les relacions diverses que tenen les persones que viuen el gènere de manera dissident. Finalment, Conceptes situava alguns temes de reflexió, en paraules i en imatges, en un intent de plasmar discursos, vivències i sensacions: la fragilitat, el transvestisme, les criatures trans, la visibilitat dels homes trans, la socialització, les hormones, la política biomèdica patologitzant…

Les fotografies del llibre són acompanyades per textos, en la secció Conceptes de la Mar C. Llop, i en les seccions Persones i Vincles escrits per les pròpies protagonistes fotografiades. Podríem dir, doncs, que és un llibre coral fet de moltes mirades i veus.

El llibre estarà ecoeditat, és a dir, seguirà criteris de respecte al medi ambient i incorporarà una motxilla ecològica per mostrar l’impacte ambiental del llibre ­-i sobretot l’estalvi aconseguit a partir de l’aplicació de bones pràctiques en el disseny i la producció del mateix.

Verkami del llibre: http://www.verkami.com/projects/15941-construccions-identitaries-work-in-progress-el-llibre

4121

NOTA DE PREMSA

La consellera Bassa ha destacat que la sanció té un gran simbolisme, perquè posa de manifest la tolerància zero amb les conductes contra el col·lectiu LGTBI

El Departament rep 81 denúncies des que es va aprovar la llei contra la LGTBIfòbia ara fa 2 anys

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha anunciat que s’ha fet efectiu el pagament de la primera sanció per vulneració dels drets de les persones LGTBI, segons el procediment que regula la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Els fets sancionats són els insults homòfobs a un treballador d’un centre residencial per a gent gran que van tenir lloc el març passat. La consellera ha destacat que “la sanció s’ha pogut instrumentar gràcies a la valentia de la víctima, que ho va denunciar, i de les persones que en van ser testimoni”. La persona víctima va ser increpada i menystinguda per la seva orientació i per aquest motiu la persona infractora ha estat penada amb una sanció de 300€.

“Això significa un pas endavant en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI. És important que se sancioni ja que significa que a Catalunya no acceptem cap forma d’agressió o comportament contra les persones”, ha reblat la consellera, que ha encoratjat a denunciar qualsevol vulneració dels drets del col·lectiu. Bassa ha assegurat que “més enllà de l’import, la sanció té un gran simbolisme, perquè deixa clara la voluntat del Govern i de la nostra societat de la tolerància zero amb qualsevol vulneració, penal o administrativa, per motiu d’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia o transfòbia”.

Dolors Bassa ha recordat que “la Llei 11/2014 és positiva, propositiva i vol garantir els drets de LGTBI, però també es va dotar, entre altres coses, d’un règim de sancions administratives per tal de perseguir aquelles conductes LGTBIfobes no contemplades al Codi Penal i que són formes de discriminació que es produeixen de forma quotidiana”.

Des que es va aprovar la llei l’octubre de 2014 fins el primer semestre de 2016, s’han denunciat 81 fets a l’Àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de persones LGTBI. 67 fan referència a insults (34 insults en persona, 16 a través de les xarxes i 17 en altres mitjans), 5 es tracta d’amenaces i 5 més per agressions. D’aquests fets denunciats, s’han obert 32 expedients administratius, la resta han estat derivats a la via penal o laboral o bé quedaven fora de l’àmbit competencial de la Generalitat. A més del règim sancionador, la Direcció General d’Igualtat també contempla mesures pedagògiques, de formació o de mediació per abordar aquests casos.

A banda de les denúncies, s’han atès 140 notificacions de vulneracions de drets recollits en la Llei durant aquests dos anys, i centenars de consultes al telèfon 012.

La llei estableix que pot denunciar qualsevol persona que pel fet de ser LGTBI pateixi situacions de violència verbal; expressions vexatòries; accions d’aïllament, rebuig o menyspreu públic, notori i explícit; exclusió; discriminació o assetjament en l’àmbit laboral o escolar, o limitació d’accés a espais públics o privats. La consellera també ha apel·lat a la responsabilitat del conjunt de la ciutadania a denunciar qualsevol acció de discriminació ja sigui simbologia LGTBIfoba, missatges intimidatoris a les xarxes socials, expressions discriminatòries en l’àmbit social, comunicatiu… o qualsevol tipus d’agressió, insult, amenaça, xantatge, incitació a la violència o la discriminació.

La consellera ha recordat també que per primer cop la Generalitat es presenta com a acusació popular contra el veí de Mataró acusat d’amenaçar el col·lectiu LGTBI.

Reflexions cuites a foc lent després dels fets d’Orlando

El mes de Juny té molt pes simbòlic per a les persones LGTB. Fa temps que es va instaurar com el mes per a sortir als carrers i lluitar per nosaltres. Enguany, a aquest mes de juny se li ha afegit un altre data que ens ha de fer reflexionar, lluitar i sortir al carrer per igual: el 12 de Juny. Ja ha passat temps, prou perquè passés gran part de l’atenció mediàtica. Prou per a poder parar-nos a pensar i veure què podem aprendre del que ha passat a Orlando.

Tot i patir en els primers dies per rebre una pluja bestial d’islamofòbia per part de persones properes, vaig quedar gratament sorprès de la reacció del meu entorn, deu ser que amb les experiències passades (París, Brussel·les…) ja tinc les xarxes socials netes d’esbojarrats.

Qui sí que no va fallar van ser els mitjans que ràpidament van oblidar qui havia mort i es van fixar en qui els havia assassinat. L’homofòbia va desaparèixer dels seus discursos per a ser substituïda per altres paraules, sempre fent referència a la religió d’Omar Mateen. Tot i així el meu timeline estava ple de gent LGTBQIA+ d’arreu recordant que el que havia mort a totes aquelles persones no era una religió, sinó la lgtbfòbia. Per desgràcia la moajoría d’elles oblidaven que el racisme també va jugar un paper clau aquella nit, donat que quasi totes les mortes eren llatinoamericanes.

Potser Orlando és el detonant que necessitem per acabar d’obrir els ulls i que les persones que treballem per la diversitat d’orientacions sexuals i identitats i expressions de gènere ens posicionem clarament com a antiracistes, en contra de la islamofòbia i de la islamofòbia de gènere en particular. Les raons que us proposo són les següents:

Penso que és important parar-nos a pensar perquè els mitjans s’han oblidat tan ràpidament de la claríssima homofòbia i el racisme que hi ha rere dels fets d’Orlando. I perquè nosaltres hem passat per alt el factor racial. És important recordar que unes setmanes abans hi havia hagut un atac molt similar a una altra discoteca gai a Mèxic. No vam sentir res d’aquesta perquè qui va dur a terme la matança no va ser reconegut com a musulmà. No vam sentir res d’aquesta perquè les nostres morts no eren la part important, no ho són, només ho era qui ens havia matat. Perquè sempre hi ha unes morts que valen més que altres i no ens equivoquem: nosaltres acostumem a estar en el cantó menys valuós.

La resposta internacional a la matança d’Orlando respon a un procés de criminalització de l’islam. Un procés al qual no li interessen les declaracions de la gent propera a Omar Mateen que el descriuen com a homòfob, masclista, i com a poc religiós. Un procés al qual tampoc li ha interessat pensar en aquella gent que afirma que Omar en realitat era homosexual, o que freqüentava el club que va atacar i que l’atac d’Orlando va ser en gran part una represàlia causada per una forta homofòbia interna. A aquest procés tampoc li interessa reflexionar que part d’aquesta homofòbia es genera perquè ells estan ajudant a continuar venent l’islam i l’homosexualitat com a categories oposades.

Als interessos (per ambdós cantons) que hi ha rere de tot el que està passant no els interessa l’existència de l’Islam queer, no reconeixeran mai el feminisme islàmic, ni les lectures postcolonials de l’islam. Tots dos pols, tant el de les persones musulmanes més integristes com aquelles que volen situar l’islam com a enemic els interessa promoure una visió tancada i excloent de l’islam.

Aquelles que lluitem per a poder existir des de la diferència ens hem d’unir per aturar la violència. Ens hem d’unir per a mostrar que això que diuen no és cert, que existeixen persones molt diverses: musulmanes i homosexuals, feministes que porten hijab (el vel), musulmanes que no en porten, dones trans que porten hijab i fins i tot Niqab (el vel que cobreix la cara), i persones musulmanes heterosexuals i cisgènere que ens recolzen sense embuts i acullen la diversitat igual que altres persones heterosexuals i cisgènere que no siguin musulmanes.

Ens hem d’unir perquè ens estan utilitzant els uns contra els altres. Perquè és des de dintre de les religions que podrem combatre el masclisme i l’homofòbia que hi trobem, que es corresponen al masclisme i l’homofòbia de les societats en les quals vivim. Ens hem d’unir perquè fa temps que disfressen de feminisme l’odi cap a les dones musulmanes, perquè instrumentalitzen les lluites i polítiques LGBT per a promoure el racisme, per a polaritzar-nos i aïllar-nos tant com puguin, per a continuar oblidant i negant totes aquelles persones racialitzades i lgtb. Per a continuar assassinant-nos.

Però sobretot ens hem d’unir perquè en el fons les nostres lluites són la mateixa. Lluitem per a poder ser, per a poder existir com vulguem, pel dret al propi cos i pel dret a la pròpia imatge. Lluitem pel dret a poder ser diferents.


 

Pol Galofre Molero (Barcelona, 1987) és tècnic de so i cineasta especialitzat en cinema documental i activista trans. És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans i dinamitzadors de l’Espai Trans. Juntament amb Miguel Missé ha editat el llibre Políticas Trans – Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos (EGALES, 2016). Va realitzar amb Brigitte Vasallo el projecte TransRaval en el marc de l’exposició Translocacions del Centre d’Arts Santa Mónica i Idensitat, i amb Bel Olid van realitzar el projecte Ésser Lluire pel festival Ingràvid. També ha dirigit el curt documental Feines per gent valenta, per l’Ajuntament de Barcelona. És docent en el Màster Gènere i Comunicació de la UAB i col·labora estretament amb La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

4315

25 mil persones segons la Guàrdia Urbana han participat aquest dissabte a la Pride Parade que ha estat dedicada a les persones trans, el col·lectiu més vulnerable de les lletres LGTBI. Enguany l’organització ha canviat el recorregut partint de la Plaça d’Espanya fins al Moll de la Fusta on està situat el Village composat per un escenari i parades d’entitats principalment LGTBI.

 

 

5455

El Departament de Salut ha presentat aquest matí l’acord amb diverses d’entitats que constitueix la base d’un nou protocol de reproducció humana assistida (RHA) a Catalunya. La nova directriu permetrà, entre d’altres objectius, que totes les dones tinguin accés a la cartera de serveis de la RHA als centres sanitaris públics, independentment de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina, un dret que fins ara no estava garantit. Les entitats que han donat suport a l’acord són: Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, l’Observatori contra l’Homofòbia, Ca la Dona, Casal Lambda, Creación Positiva, LesBiCat, el Front d’Alliberant Gai de Catalunya, l’Associació de Famílies LGTBI i Gais Positius. La roda de premsa de presentació també ha comptat amb l’assistència de la Directora General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Mireia Mata.

dret repro lesbianes
Govern i entitats que han donat suport a l’acord

L’elaboració i aplicació d’aquest protocol dóna resposta a una demanda de diferents col•lectius i agents socials i polítics. Les tècniques de RHA estan regulades per un Reial Decret de 2006 que només les preveu per a parelles heterosexuals quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o una indicació clínica establerta. El Parlament de Catalunya, però, va aprovar per unanimitat la llei 11/2014 que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Arran d’aquesta aprovació, l’any passat, el Parlament va instar el Departament de Salut a garantir que no s’apliqués restricció d’accés als tractaments d’RHA, una petició a la que s’hi van sumar un conjunt d’entitats i sindicats. Finalment, aquest mes de març, a l’espera de disposar del nou protocol, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va demanar als centres especialitzats que incloguessin totes les dones que ho sol·licitin a la llista d’espera per a aquests procediments.

El nou protocol, que únicament està pendent d’una última revisió tècnica per part del comitè d’experts del Departament, també persegueix altres dos objectius estratègics. En primer lloc, adequar aquests tractaments a les necessitats de les persones que hi accedeixin, en el sentit que s’establiran vies clíniques diferenciades segons si s’accedeix per infertilitat o pel dret a un tractament sense discriminació. En segon lloc, millorar l’accessibilitat territorial a les tècniques d’RHA; per això, es dona un paper central a les Unitats de primària d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) com a porta d’entrada, seguida de donar capacitat als hospitals territorials de referència per a realització de tècniques de RHA de baixa complexitat. Finalment, com en qualsevol procés de l’àmbit sanitari, prevaldran els principis d’autonomia de les dones i de coresponsabilitat en la presa de decisions durant tot el procés.

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha celebrat que decisions com aquesta “són les que donen sentit a la política”, ja que aconsegueixen lluitar contra la discriminació i blinden uns drets de ciutadania que encara no s’havien garantit. “És un acord simple però d’immensa transcendència” ha ressaltat Comín abans d’indicar els principis que regeixen el nou protocol: el “respecte màxim” a la orientació sexual, a la situació clínica i afectiva, a la autonomia i la capacitat de decisió i a la intimitat i dignitat de les persones. Comín ha subratllat que aquest assoliment no hauria estat possible sense el “compromís de la societat civil i la mobilització de les entitats des de fa molts anys” i s’ha mostrat convençut que “aquest pas tan important animarà i donarà confiança a donar la resta de passes en el camí de la no discriminació”.

El representant del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha celebrat l’acceleració que ha fet el Departament de Salut en els darrers mesos per implementar un protocol “que garanteix drets que tenim per llei”. Per la seva banda, Maria Rodó, de Ca la Dona, ha valorat que el protocol “esmena una situació de discriminació i de vulneració de drets fonamentals i aporta una visió feminista que garantirà una aplicació de tècniques respectuosa amb el cos de les dones, amb el dret al propi cos i a la seva autonomia”. Per últim, Laia Serra, membre de la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, s’ha referit al protocol com “una iniciativa preciosa perquè genera aliances i es vehicula amb el dret a la família”, tot recordant que la salut no s’entén com l’absència de patologia, sinó que “és una qüestió de qualitat de vida i de benestar personal”.

4130

La Plataforma Trans*forma la Salut ha presentat al Síndic de Greuges de Catalunya un document Queixa per Discriminació i Vulneració de Drets Fonamentals, a través del qual denuncia la vulneració de drets humans que pateix el col·lectiu trans en els serveis d’atenció a la salut. Així mateix exigeix la desaparició del model actual d’atenció a la salut de les persones trans i presenta un nou model.

Cada 28 de juny em sento un poc més gran. Sovint tenim debats antics però les manifestacions van omplint-se de gent més jove i va desapareixent alguna gent.

Enguany, he mirat quatre anys enrere i he vist, en un flaix-back, com naixia un mitjà del qual he format part fins fa escassament dos mesos. IDEMTV ha fet 4 anys, qui ho diria! Centenars d’articles, vídeos, reportatges, entrevistes, hores dedicades…Quatre anys que m’han fet créixer com a persona i com a professional.

Fa certa basarda mirar enrere i pensar que ja no en formes part de tot plegat, però la vida et porta i res es tanca. Recordo com vaig entrar a formar part: les reunions, les trobades i els riures amb en Vicent i en Xavi, érem més joves i amb moltes il·lusions, il·lusions que s’han anat renovant o que han pres camins diferents.

Avui, ja des de fora, veig un mitjà consolidat i en creixement. Que reivindica i ocupa el seu espai on line amb qualitat i que és referent per al col·lectiu, el moviment i, també, els i les professionals de la comunicació. Veig una gran feina i un augment de la qualitat tant en imatge com en continguts de la mà del Xavi i el Jorge que cuiden i estimen el mitjà.

Podria fer una cosa més correcta, més oficial, més llunyana, però no em surt i només puc dir: per molts anys! Per molts anys i seguiu creixent; per molts anys i gràcies pel camí fet i tot el que m’heu fet aprendre. Gràcies al Vicent, al Xavi, al Jorge i a totes les persones que han estat i han donat suport.

Felicitats i gràcies!

 

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.
Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya.
Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres.
Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

3467

Joako Ezpeleta i Antoine Leonetti, directors del Fire!! ens expliquen què podrem veure durant la mostra de cinema LGTBI de Barcelona.

Aquest any és la 21a edició i coincideix amb el 40è aniversari del Casal Lambda, organitzador del certamen. El cartell ens recorda França, un país referent dels drets civils. Llibertat, igualtat, diversitat, són també els lemes del Casal Lambda.

 

3407

Diversitats, el programa de ràdio matinal va ser distingit amb el Premi del Consell Municipal de Benestar social (CMBS) als Mitjans de Comunicació en la categoria de Ràdio. Presentat, produït i dirigit per Ubaldo Araque, Toni Ponce i Enrique Llacer, el jurat ha valorat “la seva combinació d’activisme, actualitat i capacitat de divulgació del programa, així com el mèrit de tirar endavant aquesta aposta amb pocs mitjans”.

Amb l’ajuda d’ACATHI (Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Transsexuals i Intersexuals Immigrants) i Ràdio Trinijove (depenent de la fundació del mateix nom), Diversitats ofereix als seus oients l’actualitat de la nostra comunitat en combinació amb els reptes de la migració , intercalant notícies, debat i entrevistes.

PREMIO CMBS DIVERSITATS

 

3707

Carme Pollina i Thais Morales ens expliquen les rutes sobre memòria històrica LGTBI a Barcelona i recorrent els carrerons del Raval (antigament barri “Xinu”) ens evoquen, durant dues hores, moments clau que expliquen el nostre passat i sobretot la repressió que han patit lesbianes, gais, persones transsexuals i bisexuals durant el segle XX.

LLIBRES DE L'ARMARI

8272
Fina Birulés és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona i ha centrat la seva tasca investigadora, entre altres, en qüestions de teoria...

ARTICLES D'OPINIÓ

4666
Fa uns mesos Salt ens va sorprendre quan va ser el primer municipi català “lliure de LGTBfòbia”. El seu ajuntament ha estat pioner en...